17 d’abril 2013

Can Sanpere 100% i les coses interessants d'aquests dies premianencs





Passen coses interessants. A Premià vivim l'experiència d'ocupació col·lectiva d'un referent de la classe obrera local del segle XX: La gran fàbrica de Can Sanpere. Parlem d'una superfície urbana que fins farà quinze dies estava abandonada perè que, per les coses del mercat, s'havia  convertit en els darrers anys en una més de les propietats del capitalisme constructor de Núñez i Navarro. Un espai, can Sanpere, que és objecte de desig del sector immobiliari i que esdevé una peça de controvèrsia i de divergències domèstiques en una part important de la classe política local (almenys de la que funciona a partir dels paràmetres del politicament correcte).

Entrentant avança el projecte d'un centre autogestionat en el marc del moviment reivindicatiu Can Sanpere 100% Públic i s'escolten idees en totes direccions per tal que aquesta fàbrica visqui una nova vida dedicada a la cosa pública i popular, a les necessitats socials i a allò que determini el poble. Una situació que es viu a l'espera (si es pot dir d'alguna manera moderada) del que hauria de ser una major i més clara voluntat política basada en la sensibilitat que requereix entendre que les reivindicacions del carrer són el tronc elemental de la política municipal més enllà de les lògiques de partit. Els objectius i les estratègies de la propietat, lògicament, són les que són i no cal esperar condescendències amb les institucions i els moviments socials.

A Can Sanpere, preservant la major part de l'actual fàbrica, hi caben moltes coses: L'autogestió, els equipaments socials, la memòria històrica de classe, la trama associativa, les zones verdes integrades i, sobretot, la dignitat del comú front el privat. No inventem res quan a tot això ho anomenem "fer poble". La resta, certes derives partidistes extremadament legalistes i negociadores, forma part del paisatge comú de les derrotes de sempre (que tampoc estan inventades).

 
Posem-hi banda sonora, article del Kiko Amat i una bona dosi de soul-pop de la millor collita antithatcheriana dels anys de plom (diuen que la dama de ferro s'ha mort però el seu llegat perdura per la banda dreta i, lamentablement, per la banda neolaborista). Renunciar a la identitat de classe -com apostar contràriament i creure en la consciència de ser el que som- tampoc són invents del moment.




 

THE JAM
The Gift
Polydor
soul marxista The Gift es el disco soul de The Jam. El propio Weller admite que marcó el comienzo de su “purificación mod”. Fan del soul desde siempre, Weller se radicaliza en 1981: se corta el cabello al tres, contrata a un DJ de northern soul para las giras, reúne a grupos inesperados (Bananarama, TV21) para shows al estilo Motown Revue… The Gift, de 1982, es el reflejo de ese anhelo. Disminuyen los himnos punk-mod y se substituyen por funk y soul. Es, salta a la vista, una obsesión, y como tal es hermosa. Las influencias están claras: Curtis, Motown, Chi-Lites, Brass Construction… Todo negro. De entre sus contemporáneos, Weller cita a Pigbag y el primer 12” de Spandau Ballet como caminos a seguir. “Precious” es la obvia consecuencia funk, pero “Town called malice” es el hit: Motown en serio, sin rockizar, lleno de trompetas y Vandellas, la letra una mirada a la depresión causada por el Thatcherismo. The gift es su disco más izquierdista. La mirada empática del “That’s entertainment” se torna diatriba: “Trans-Global Express” aúna Marx y northern soul (copiaba el “So is the sun” de The World Column).
Pero, a pesar de la fijación soul, la cabra aún tira pal’monte. Vuelven las grandes baladas pop (“Ghosts” y “Carnation”), crónicas Kinks (“Just who is the 5 o’clock hero”), pop trotante (“Running on the spot” y “The gift”) y solo dos rellenos: el instrumental “Circus” (de Bruce Foxton) y un tibio calypso (“The planner’s dream goes wrong”). Esta edición suma The Gift con demos y singles pre-disolución. La cruzada soul seguiría con “Beat surrender” y tres versiones (“War” de Edwin Starr, “Move on up” de Curtis Mayfield, “Stoned out of my mind” de The Chi-Lites), pero también hay baladas sobre ruptura (“The bitterest pill (I ever had to swallow)), elegante pop-jazz (“Shopping”), incluso canciones que terminarían en The Style Council (una rara “Solid bond in your heart”). Menuda despedida.

15 comentaris:

Josep ha dit...

Molta sort. M'agrada la gent que fa les coses en positiu.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...



justa la fusta, positive vibrations, que diria en Robert Nesta Marley.

Alan Smithee ha dit...

100%

Anònim ha dit...

It's amazing for me to have a web page, which is valuable in support of my experience. thanks admin

My site - http://mail.uhp.org/wiki/tiki-index.php?page=UserPagekatepeepl

Anònim ha dit...

you are truly a good webmaster. The website loading speed is incredible.
It seems that you're doing any distinctive trick. Furthermore, The contents are masterpiece. you have performed a fantastic task on this subject!

Here is my site トリーバーチ靴

Anònim ha dit...

Greetings! I know this is kinda off topic but I was wondering which blog platform are you
using for this website? I'm getting sick and tired of Wordpress because I've had
problems with hackers and I'm looking at options for another platform. I would be great if you could point me in the direction of a good platform.

Also visit my web blog ... トリーバーチ靴

Anònim ha dit...

This is very interesting, You are a very
skilled blogger. I've joined your feed and look forward to seeking more of your wonderful post. Also, I've
shared your website in my social networks!

Also visit my weblog: http://moodle.iteach.ru/

Anònim ha dit...

Just wish to say your article is as astounding. The clearness
in your post is just excellent and i could assume you're an expert on this subject. Fine with your permission allow me to grab your feed to keep updated with forthcoming post. Thanks a million and please continue the gratifying work.

Stop by my blog: トリーバーチ財布

Anònim ha dit...

Hello, I think your site might be having browser compatibility issues.
When I look at your blog in Ie, it looks fine but
when opening in Internet Explorer, it has some overlapping.
I just wanted to give you a quick heads up! Other then that, great blog!



Here is my web page: ミュウミュウ店舗

Anònim ha dit...

Definitely believe that that you stated. Your favorite reason appeared to be at the
web the easiest thing to be aware of. I say to you,
I definitely get annoyed while folks consider issues that
they just do not know about. You managed to hit the nail upon the top as well as outlined out
the entire thing with no need side effect , other
people can take a signal. Will likely be again to get more.
Thank you

Review my homepage - クロエ アウトレット

Anònim ha dit...

Today, I went to the beachfront with my kids. I found a sea shell and
gave it to my 4 year old daughter and said "You can hear the ocean if you put this to your ear." She put the
shell to her ear and screamed. There was a hermit crab inside and it pinched her ear.
She never wants to go back! LoL I know this is completely
off topic but I had to tell someone!

Also visit my homepage - クロエ店舗

Anònim ha dit...

Hi there everyone, it's my first visit at this web site, and article is genuinely fruitful for me, keep up posting these articles.

Have a look at my site; chloe バッグ

Anònim ha dit...

Appreciate this post. Will try it out.

My web-site; ミュウミュウ財布

Anònim ha dit...

It's very trouble-free to find out any topic on net as compared to textbooks, as I found this post at this web site.

Look at my website ... miu miu 財布

Anònim ha dit...

After I originally commented I appear to have clicked
on the -Notify me when new comments are added- checkbox
and now whenever a comment is added I recieve four emails with the same comment.
Is there a means you are able to remove me from that service?
Thanks a lot!

my web page :: chloe 財布