22 de febrer 2013

Avantguardes culturals i anticapitalisme. El cas John Sinclair



 

Quan parlem dels maridatges entre revolució i cultura popular apareixen problemes relacionats amb la mixtificació d'una part del relat derivat d'aquesta intersecció o amb l'absorció "sistèmica" de moltes experiències que en el seu moment  van actuar com a revulsius davant de l'ordre del capital. En el món del pop, del rock, del jazz i de les cultures i subcultures afins a aquestes músiques, podriem ressenyar molts fenomens que irrumpien amb força i expressaven el signe dels temps, els senyals de la revolta o el rebuig més elemental a les formes establertes. Pels temps que corren, es troba a faltar una certa avantguarda francament compromesa i resolutiva. Raó de més per celebrar l'edició d'un clàssic de la literatura Rock: Guitar Army.





El Punk (malgrat la deriva posterior en mans de la mercadotècnia de masses) o el Jazz, tenien diferències substancials en termes musicals però al mateix temps, compartien una posició similar en el laberint de la relació entre les cultures de baix, la divisió social i l'establishment de les seves respectives èpoques. 

  
Amb una actitud Punk evident -abans dels usos convencionals i coneguts de la denominació "Punk"- l'escena del nord dels Estats Units d'Amèrica, del Detroit post-industrial, va coneixer una gran banda de rock'n'roll expeditiu i compromès: MC5. Aquest conjunt encaixava a la perfecció en el paisatge d'aquells dies. MC5 subvertien escenaris, protagonitzaven performances i canviaven els paràmetres del concert-Rock amb un dispositiu mitiner, incendiari i mobilitzador. Com una evolució lògica dels corrents dissidents i esquerrans del hippisme primitiu (yippies), MC5 sintonitzaven amb l'equació Black Power+Underground i integraven el White Panther Party (derivació del BPP) al costat del seu manager i activista John Sinclair

La pista Sinclair-MC5 ens porta als anys de plom de Detroit, a l'esquerra radical nord-americana, als combats de carrer i d'escenari, als rituals del sexe col·lectiu i del consum de marihuana, a la solidaritat de les subcultures amb l'empresonament del mateix Sinclair, als textos i missatges marxistes llibertaris i a les lectures al carrer dels referents del moment (Fanon, Ho Chi Min, Che, Malcolm X, Mao) i dels clàssics revolucionaris (Marx, Lenin, Bakunin). L'escena Detroit era multirracial i abastava el territori del Jazz i del Rock sense distincions: Segells discogràfics artesans, emissores alternatives, fanzines, festivals, arts plàstiques, literatura, cinema. MC5 residien en el mateix espai sonor que la New Thing jazzística del moment (finals dels anys 60 i inici dels 70), quan el panafricanisme, la lluita contra les guerres colonials i els ecos del Maig arribaven a tots els continents. La tempesta perfecta. Aquella rara intersecció entre cultura i revolució prenia forma i amb exemples com aquests el pas del temps ens demostraria que esdevindrien referents de difícil encaix en les operacions d'integració cultural mercantilista dels anys 80. Sinclair, els Panthers (WPB & BPP), Coltrane, Archie Shepp o les invectives de Leroy Jenkins, tenien les coses molt clares, sabien d'on venien, quina era la seva gent i les causes que alimentaven. També ho sabia el poder establert amb l'FBI al capdavant. Les coses clares, doncs.

De tots aquests temes, degudament il·lustrats, sonoritzats i escrits, en tenim una bona ració gràcies a la recent edició del llibre GUITAR ARMY. Es tracta de la versió castellana del clàssic de John Sinclair. Un recull de textos i imatges amb CD incorporat, per on hi circulen els MC5, el jazz d'avantguarda, els textos més incendiaris, les relacions entre cultura i subcultura, les tendències polítiques més radicals i un cert balanç d'aquelles experiències de binomi real i possible entre cultura i revolució. 



I una retrospectiva de la demolició de Detroit, cliqueu a:

Detroit: así se hundió el Titanic del capitalismo ... - Jot Down

www.jotdown.es/.../detroit-asi-s... - 

7 comentaris:

Joana Autonell (Badalona) ha dit...

un article que val per molt i molt, gràcies.

Salvador Nebot ha dit...

desconeixia el llibre i ara l'apunto és que entre els meus preferits: MC5 !

El missatger ha dit...

Dionisisme subversiu al cor de la ciutat industrial per excel·lència. Magnífica entrada, Àngel.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

salut Missatger, ets un dels fars de la xarxa

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

l'enllaç final sobre com està en l'actualitat Detroit és al·lucinant, Blade Runner 2013

Quim Fonts ha dit...

Interessant article. Caldrà fer-se amb el llibre.

àngel ha dit...

ja et passaré el llibre QUIM