06 de febrer 2012

Velles idees, noves epifanies

Primer de tot, Charles Dickens. La setmana dels dos-cents anys transcorreguts des del seu naixement. Aquest any hi haurà inflació dickensiana. La seguirem i li donarem volada en aquest blog. Ens apuntem a la festa. Dickens és un dels nostres. Grandiós, popular i etern. Avui ens limitem a presentar la seva imatge i un original dels papers del Pickwick. Ja anirem ampliant el radi. Fins i tot el nostre programa de ràdio, Sound System (ràdio Premià 95.2), ha aconseguit encaixar Dickens entre Kiko Amat i el repertori d'anglesitats sonores que acompanyaven la sessio de la setmana. Si la setmana passada ens lliuravem als ecos de Friedrich Engels i ensumavem les arestes de la classe treballadora britànica, ara augmentem la tombarella convidant-vos i convidant-nos a llegir i rellegir l'univers Dickens: Hard Times, Bleak House, David Copperfield, Pickwick...



El disc que acaba de publicar Leonard Cohen acompanya plàcidament aquestes hores de fred que ara, rarament, són notícia quan el "noticiable" hauria de ser l'absència del fred en temps d'hivern. Posem-hi una cançó, Going Home, i també la seva lletra en la versió castellana d'un tal Sabina que com a traductor, almenys, no està pas gens malament. Cohen ens ha plantat un disc d'una densitat poètica molt precisa. Benvingut sigui aquest Old Ideas. Del tot recomable. Les velles idees perduren i aquí les tenim:


Vuelvo a casa / Me encanta hablar con Leonardo el deportista, el pastor, el perezoso bastardo con su traje. Dirá lo que yo le diga aunque crea que está mal hecho porque no tiene el derecho de negarse. Hablará con versos sabios como un lama, un astrolabio, aunque sabe que no es nada más que un ensayo sin clase. Vuelvo a clase sin tormento, vuelvo a casa a paso lento, vuelvo a casa menos mal que antes de ayer, vuelvo a casa sin rencillas, vuelvo a casa de puntillas, vuelvo a casa sin disfraces ni porqués. Quiero hacer una canción de amor, una oda al perdón, un manual del vivir derrotado, un grito por encima del dolor, un sacrificio mal cicacitrado que no es gaje de su oficio sino mío. Y quiero dejarle claro que no cargue mi mochila, que no es faro ni gigante, que sólo tiene permiso para ponerse mis pilas y cantar lo que le he dicho yo que cante. Me encanta hablar con Leonardo, el deportista, el pastor, el perezoso bastardo con su traje.



 

Algunes cançons com l'esmentat Going Home, reforcen altres epifanies portatils que t'esclaten enmig de la petita tarda i al marge dels espectres de cada dia. 
Coses tant senzilles com una vella i bella raresa de Stephen Frears que apareix en una capsa màgica de pelis dirigides o guionitzades per mister Alan Bennett, eminent outsider de Leeds i responsable d'aquesta magnífica A Day Out, miniatura fílmica en format de road movie ciclista ambientada en l'any 1911 i situada en un dels meus paratges més recordats i estimats, aquell Yorkshire de literatures, terres ermes i fabriques abandonades. 
Un blanc i negre fet a la justa mesura d'una simfonia mínima de tweeds, gorres, bicicletes, camins i countrysides. Recomanació 100%

Fotografia: 
El tandem Bennett/Frears, anys 60
  1. A DAY OUT - YouTube

    www.youtube.com/watch?v=dCgF3l9pKQo
    4 Ago 2008 - 5 min - Subido por LoofyBoy
    Scenes from Alan Bennett's first play for TV in 1972, featuring Bernard Wrigley ... A DAY OUT



6 comentaris:

Joan Manel ha dit...

trencant el gel amb leonard cohen que ja de per si acostuma a ser com una espurna de neu, m'agrada la cançó i la lletra és tota una vida

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Ostres, moltes gràcies per la traduccció de la lletra per part del Sabina, tot i que això de dir-li Leonardo al Leonard em recorda aquells que li deien Bernardo al Bernd Schuster. Aquest "Going Home" és sens dubte ua de les millors cançons del nou disc del Cohen, que trobo que en general està prou bé.
Altres favorites: "Show me the place" i "Darkness". Salutacions!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Òscar,

doncs si, un disc ferm i un "leonardo" que grinyola (com si Leonard no fos suficient). I jo amb aquestes, que després d'un cert divorci amb el lama canadenc, em reconcilio (serà l'edat i l'estat de l'ànima combinats).

Joan Manel,

Benvingut al Seaview! bona associació meteorològica.

Conrad Canaló ha dit...

m'agrada en Dickens, em semi-agrada Cohen i no sé res dels ciclistes de més a baix.
El que m'agrada molt és com t'ho muntes per empalmar temes i mantenir l'espinada en posició correcte. Enhorabona.

Stereo 2 ha dit...

La gent del Sound System treballarà a fons la relació Dickens-Música…
…no us ho perdeu!!

David ha dit...

Estic tan enfeinat que ni sabia que en Cohen hagués tret un nou disc! I això que els tinc tots, d'ell. Ja sé què em compraré demà. ràcies, Àngel!