24 de febrer 2012

Kiko Amat i l'estat de les coses present (i el que ens espera)

Els temps que corren cada vegada ens demostren que la cosa no està com per defensar mitjes tintes o solucions a partir del possible. Cada iniciativa, declaració, proposta o mesura de l'adversari és un banc de proves per mesurar la capacitat de resposta i la solidesa de les resistències des dels marges. Passen els anys i ens seguim complicant la vida per trobar el llenguatge precís, el programa de mínims i l'àmbit "de tots els àmbits". Al marge dels corrents principals de l'opinió i de la cultura, costa trobar referents i gent que conjuguin la seva obra amb un cert discurs de conjunt i una aposta per les coses de baix. 


L'escriptor Kiko Amat, per exemple, és un cas a reivindicar. M'agrada molt la seva obra. Recomano els seus llibres a tothom que puc. Rompepistas i Cosas que hacen BUM són dues novel·les petites, intenses i rodones que s'enmarquen en el que el propi autor denomina com les històries de l'extrarradi. Són, també com li agrada dir a l'autor, material de classe obrera, hedonista, subcultural i estan deslligades dels llocs comuns de la literatura prefabricada del supermercat para-cultural. Mil Violines, el darrer treball autobiogràfic de Kiko Amat, és un dels millors llibres escrits sobre la música pop en el sentit més "pop" del terme. El Kiko Amat, a més, és DJ, animador de festes, extraordinari prologuista (els seus pròlegs acostumen a ser tant interessants com el propi llibre prologat) i articulista entusiasta i di-ver-tit.
Però el motiu d'aquest perfil introductori sobre Kiko Amat està relacionat amb el que parlavem abans sobre els temps que corren i les dificultats de dir com sóm i el que volem de manera entenedora. Aquí teniu un bon article sobre el perquè de tot plegat. Tot un programa. És tota una declaració amb la qual ens identifiquem al 100% i la volem estendre als quatre vents. Aquí està:

(Font: Web de Kiko Amat. http://www.kikoamat.com/)

 

There are some bad people on the Right

“…They are saving their own skin by ruining other people’s lives“, como cantó Morrissey.

No queremos dar la lata con un centenar de posts enfurecidos, así que juntaremos todas las proclamas en uno solo. En Bendito Atraso (1) estamos en contra del PP, ahora y siempre. Estamos en contra de los “recortes” que se le practican a la sanidad y la educación públicas mientras un puñado de empresarios estafadores amasan millones. Estamos beligerantemente a favor de lo público, y de pagar impuestos para que el sector funcione adecuadamente. Estamos a favor de tomar la calle. Estamos en contra de la brutalidad policial. Estamos a favor de la democracia directa, no de la representativa. Estamos a favor de los estudiantes valencianos. Estamos en contra de las privatizaciones, porque ya vimos en Londres lo que sucedió con los transportes, y lo hemos visto hace muy poco en Argentina. Estamos muy en contra de la ilegalización de partidos, especialmente si ésta viene decretada por un partido ex-Franquista. Estamos por los bares y bodegas, los libros y el pop libre. Estamos en contra de la publicidad y el mercadeo con las cosas preciosas. Estamos en contra de salvar a la banca y “tranquilizar” a los mercados. Nos reímos un rato de la nueva posición extremaizquierdista del PSOE actual, y de sus soflamas Baader-Meinhof (que, desde luego, a nosotros no nos cuelan desde 1984); y estamos en contra de ellos también. Estamos en contra de la plutocracia católica y burguesa de CiU. Estamos en contra de la imposición del catolicismo por la fuerza. Estamos por las Asambleas Vecinales, los centros sociales, las casas ocupadas y el catenaccio comunitario de cara a los ataques del establishment. No pasarán. Estamos en contra de todos los columnistas, tertulianos y periodistas que solo ejercen de la voz de su amo y jamás cuestionan el statu quo. Estamos con la clase obrera, los desahuciados y los parados. Estamos a favor de los lazos físicos, las relaciones sin cyberespacio y contra la tecnología como timo totalitario. Estamos en contra de las redes sociales, excepto cuando se utilizan para propósitos organizativos (“En Plaça Catalunya a las 18:00 todo el mundo”). Estamos en contra de la monarquía española, por supuesto. Estamos en contra de la patronal y de su guerra clasista. Estamos en contra de la demonización de las rentas bajas en un país con uno de los más altos índices de fraude empresarial y evasión de impuestos del mundo. Estamos a favor de Grecia. Estamos en contra de la cultura de la celebridad y la muerte de la inteligencia. Estamos a favor de la emoción, la amistad y la lucha por la felicidad y la seguridad, por cualquier medio a nuestro alcance. Estamos a favor del 15M. Estamos a favor de las víctimas del franquismo. Estamos a favor de las huelgas y las protestas, y estamos a favor de no ser “razonables” mientras nos dan (ya casi literalmente) por el culo.
Se acerca una época de oscuridad, y creemos que es bueno -al menos- adentrarse en ella sabiendo de qué costado de la cama nos levantamos y por qué lado de la calle andamos.

(1) Bendito Atraso és el nom de la web de Kiko Amat. http://www.kikoamat.com/

I ara una de la collita Billy Bragg (a veure si "els nostres" cantants s'inspiren una mica en els cants de la revolta, que la cosa no està només per calçotades al Palau i a l'Auditori). Cliqueu pantalleta...

9 comentaris:

Brutus ha dit...

ostres, un periodista musical i escriptor que no es dedica a la pantomima mediàtica.
Amb 100 d'aquests el país respiraria altres atmosferes. M'agrada prou i està ben bé.

Marc ha dit...

aquest escrit del Kiko podria ser el contingut d'una octaveta signada per molta gent que pensem així i que estem fins als dallonses i les dallonses del robatori mundial disfressat de crisi.

El missatger ha dit...

Ho difondré. Un crit d'en Kiko Amat. Encara que el pamflet d'en Kiko Amat tracta d'un panorama més general, serveix també per parlar cada cop més fort del que està passant amb la cultura. En aquest sector ja no es que estigui patint una confrontació; és que directament ens estan massacrant. Si la política de retallades és duríssima contra la sanitat i l’educació, que no farà contra la cultura, que no concentra la mateixa idea de necessitat vital?
Per cert, una de les sortides més clara de les agressions neoliberals s’hi troba en les cooperatives i en el consum conscient. Això és una guerra de classes iniciada des del 0'01 per cent i sense que els importi gens ni mica les conseqüències.

Salut, capità Tati!

El missatger ha dit...

Per cert, Àngel, aquest anàlisi del professor Fontana pot ser que t'interessi:
http://lopezbulla.blogspot.com/2012/02/mas-alla-de-la-crisis-habla-josep.html
Salut!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Missatger,

d'acord amb el que dius i en especial en el tema de les cooperatives i dels centenars de moviments i iniciatives a microescala que ja estan contruint la transició cap a un altre model i que ho fan des de la praxi concreta sense esperar "el gran dia".

En quan al Fontana, ara hi vaig, aquest sempre la clava magistralment i apel·la a la cultura dels desposseïts.

Stereo 2 ha dit...

Àngel, com sempre clavant-la encertadament d'una manera directa i amable…
Gran escrit del Kiko expressant el que pensa (i diu) molta gent.

PD: els barbuts que passin pel Sardà, ya te digo!!

Conrad Canaló ha dit...

suma bé aquest Amat

David ha dit...

Totalment d'acord amb el aquí expressa, sempre sense embuts, en Kiko.
Salut, Àngel!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Brutus, Marc, Missatger, Stereo2, Conrad i David: què més dir doncs? Potser que muntem el Kiko Amat Fan Club Universal!