22 d’abril 2011

"1979. Un monument a instants radicals"


El Virreina-Centre de la Imatge de la Rambla acull aquesta primavera (fins al 12 de juny) una exposició que té per epicentre la figura del dramaturg i assagista Peter Weiss i que, inspirada en la seva obra, ens descriu una panoràmica de radicalitat social i política en forma de relat obert sota el títol de "1979. Un monument a instants radicals".

Peter Weiss, intel·lectual compromés amb l'esquerra radical europea, marcadament internacionalista i d'una obra extensa en diversos camps (teatre, assaig, documentalisme, arxivística, novel·la), ens serveix de guia en un viatge que ens portarà als punts calents de l'any 1979. El mateix títol d'aquesta exposició aposta clarament per una constel·lació d'esdeveniments precisos i d'instants aparenment dispersos que configuren un any -1979- que marcarà un abans i un després en la transformació del capitalisme d'aleshores. El context del 1979 és el de la crisi del postfordisme industrial, de l'arribada de Thatcher al poder, dels darrers episodis d'una dècada de revoltes a Itàlia, de l'esclat de la lluita sandinista o dels inicis de la revolució iraniana. Aquest "1979" és també, a casa nostra, l'any de les primeres eleccions municipals, de l'experiència autogestionària de l'empresa Numax, de moltes lluites veïnals, de resistències insòlites (els presos de la COPEL) i d'altres capítols sociaols i culturals ressenyats en els diversos àmbits temàtics d'aquesta exposició.

Fotografia: Peter Weiss i els seus arxius.

Tornant a Peter Weiss -del qual també es destaca la seva peça teatral Marat/Sade-, s'haurà d'esmentar el llibre Die Asthetik Des Widerstands/L'estètica de la resistència que plana al llarg d'aquesta exposició i ens convoca a un itinerari radical de documentalisme sociopolític. Die Asthetik... navega per la Guerra Civil Espanyola, denuncia el feixisme i el nazisme, revela les preocupacions de l'autor per la classe treballadora i el proletariat (Weiss era obrer de fàbrica abans de ser un reconegut escriptor), s'oposa a la bojeria de l'estalinisme i a les capitulacions de la socialdemocràcia, ens parla del Vietnam, dels seus viatges i, a la manera benjaminiana, reordena els materials del que serà un "monument literari edificat sobre un mar de documentació".

Robert Koehler. The Strike/La Vaga. 1886 (obra integrada en aquesta exposició)

Aplicant el mètode de Peter Weiss, es desenvolupa una exposició que mostra literalment el sentit del seu encertat títol. Els instants radicals d'aquest monument ens ofereixen un univers textual i audiovisual ocupat per revoltes llatinoamericanes, la lluita de Numax, els dies de les drassanes de Gdansk, Apocalypse Now, els presos de la COPEL, la desindustrialització al Poble Nou de Barcelona, l'aparició del walkman, les mobilitzacions veïnals a Nou Barris, la mort de Syd Vicious i el punk, una canço de The Cure, les subcultures juvenils, la biopolítica de Foucault, el feminisme de les vocalies de dones o les dissidències entre les associacions de veïns i els primers ajuntaments democràtics que s'escolleixen aquell any.
En definitiva, "1979..." és una aposta clara en favor d'una altra història feta d'instants de radicalitat i protagonitzada per aquella gran minoria que constitueix el moviment real. Una bona ocasió, doncs, per adquirir nous materials de memòria militant.




Més informació, cliqueu a:

·:: La Virreina Centre de la Imatge ::·. Art Contemporani

1979, un monument a instants radicals. Director del projecte: Carles Guerra. Entre 1968 i 1989 hi ha 1979, un any qualsevol. Res indica, en principi, ...
www.bcn.es/.../catala/110311.htm - Còpia en memòria

Altres articles sobre Peter Weiss i la seva obra:

KAOSENLARED.NET -- Peter Weiss y su obra, Trotsky en el exilio

- [ Tradueix aquesta pàgina ]
Pepe Gutiérrez-Álvarez | Para Kaos en la Red | 24-6-2010 a las 18:30 | 990 lecturas. www.kaosenlared.net/noticia/peter-weiss-obra-trotsky-exilio ...
www.kaosenlared.net/.../peter-weiss-obra-trotsky-exilio - Còpia en memòria - Semblants

La Estética de la resistencia

- [ Tradueix aquesta pàgina ]
16 Feb 2011 ... Peter Weiss. Traductores del alemán: José Luis Sagüés, Arturo Parada, Luis A. Acosta. Esta obra se encuentra entre la media docena de las ...
www.hiru-ed.com/.../La-estetica-de-la-resistencia.htm - Còpia en memòria - Semblants

16 comentaris:

zel ha dit...

hauríem de recuperar esperits de premort del dictador i post mortem, tot bullia! Desaprofitats tants esforços que havíem fet...

El missatger ha dit...

L’exposició d’aquest hereu de Benjamin arriba en un moment oportú.
El final dels setanta i el principi dels vuitanta són fascinants, o com unir a Johnny Rotten amb Margaret Tatcher.
La cita als Cure m’ha arribat al cor. Quin gran grup...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Zel,
bons esperits però no pas desaprofitats, malgrat aquesta eterna transició que ens toca viure, emergeixen noves formes de contestació, d'indignació i de malestar que es van organitzant, tant de bo es comenci a visualitzar una resistència coordinada, amb propostes i amb creació de nous espais d'esperança.

Missatger,
efectivament fou un moment crucial i l'avantsala d'una "postmodernització" parapolítica que va presidir els relats dominants dels anys que vindrien. Musicalment, mort el punk, arribariem a l'era digital, poc més a dir...sort de les subcultures (que per cert, foren referenciades aquell 1979 en una dels llibres que més estimo de la meva biblioteca : "Subcultura. El significado del estilo" de Dick Hebdige).

Anònim ha dit...

Molt bona ressenya sobre l'exposició. Com t'he dit, ja la tenia apuntada a l'agenda d' "imprescindibles" però ara me n'has fet venir moltíssimes ganes. Una gran idea, això d'organitzar un any a partir d'experiències que marquen la història europea de la dècada dels 80 i dels 90. Una molt bona radiografia la de'n Weiss que, per cert, no coneixia. Dius que és dramaturg també? S'haurà de llegir!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

doncs sí, Trobadora, resulta que el Weiss era dramaturg i de la línia dura, mira per on que es va atrevir amb Trotski, Marat/Sade i companyia.

Anotació d'història local premianenca:
Convé dir que, en honor a la cosa local, la primera referència personal d'aquest autor fou a Premià de Mar (anys 1974/75) de quan una bona colla d'amics i coneguts van portar el Marat/Sade de Peter Weiss a l'escenari del Patronat Social Premianenc. Sembla impossible. Més encara si veig en l'actualitat a alguns dels que el protagonitzaren. Pocs eren conscients que estaven fent història i de la gran -des d'aquella insòlita sala-.

Jorko ha dit...

l'enllaç de l'article del Pepe Gutiérrez és molt bo i gràcies a seguir la senda de Peter Weiss s'aterra al tema Trotski/Stalin amb una carta del Peter Weiss que ajuda a entendre molt bé "el factor Trotski". Un article oceànic que fa pensar que aquesta exposició pot ser com visitar un planetarium d'idees i de fets brutals

Marc ha dit...

no m'ho perdo, i és més, ho necessito abans de que radios, politics, diaris i saberuts "contertulios" aconsegueixin acabar amb les històries socials a base de xutar-nos més "narco-nacionalisme-nacionalismo" de "tots a una-todos a una".

a la rambla i rodejat de turistes un far que il·lumina la tempesta.

Bon instant radical com l'aigua de la pluja purificadora.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Jorko & Marc, com sempre benvinguts al blog i, com sempre, agradables coindidències en xarxa i des de baix.

penyabogarde ha dit...

¿ POR QUÉ ?

Anònim ha dit...

vull anar-hi

Carles ha dit...

em faltava signar

Joan K ha dit...

EP que això pot ser bo

SOUNDA' ha dit...

prenem nota

Anònim ha dit...

una exposició que pot anar bé per existir

Anònim ha dit...

Gràcies, amics! els vostres comentaris m'animen i em confirmen que s'ho valia la pena muntar aquesta expo. Els propers 13 i 14 de maig organitzem un seminari dedicat específicamente a L'estètica de la resistència. Les sessions tindran lloc divendres tarda (13 de maig) i dissabte pel matí (14 de miag). Sou benvinguts a La Virreina Centre de la Imatge.
Carles G.

Àngel ha dit...

gràcies, Carles G. o sigui Carles Guerra, no? quina bona visita, gràcies encsra més, l'expo s'ho val i hi tornarem.