16 de juliol 2010

La meva enyorada Rickenbacker 330






Han passat vint anys de l'adquisició de la meva guitarra Rickenbacker 330, negra, semiacustica, meravellosa, de sonoritat cristal·lina, de fusta de palisandre... M'entristeixo quan penso en el mal moment que vaig tenir el dia que la vaig vendre a un desconegut. Raons econòmiques dels anys 90! I ara la vull presentar en aquest bloc/calaix de sastre, dedicat a capturar la dimensió desconeguda. En aquesta ocasió anem a la recerca de la guitarra perduda. Podeu visitar i clicar damunt dels enllaços...hi trobareu un mite de la guitarrística més seixantera i incomparable. Mai és tard per tornar-hi...
  1. Imatges sobre rickenbacker 330

    - Informeu de les imatges
  2. Rickenbacker 330 - Wikipedia, the free encyclopedia

    - [ Tradueix aquesta pàgina ]
    The Rickenbacker 330 is part of Rickenbacker's 300 series of guitars, the series for which Rickenbacker is perhaps best known. The 330 entered the ...
    en.wikipedia.org/.../Rickenbacker_330 - Còpia en mem

8 comentaris:

Al ha dit...

T'acompanyo en el sentiment per tant immensa pèrdua.
No m'imagino la vida sense les següents coses; els meus dos fills, la meva Rickenbacker 320 i el meu AC-30TB.

Sort!!!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

doncs la llista de pèrdues s'engreixa amb un saxo soprano Yanagishawa-Elimona, un alt Buffet i algun disc de vinil perdut o robat per amistats poc amistoses.
Però no perdo la fe (keep the faith) i em veig algun dia rascant l'amable palisandre sota la glisinia del pati. Temps al temps, benvolgut Al.
Per cert, analògic i ludita com soc, em pregunto: què coi és aquesta andròmina denominada AC-30TB?

David ha dit...

Quina preciositat! Mira, un dia d'aquest volia escriure un post dedicat a les Rickenbacker i l'estranya coincidència que el 90% de grups que n'utilitzin m'encantin... Salut!

Al ha dit...

Home de déu!!!! un AC-30TB és el millor amplificador de la capa de la terra. I si et dic; Vox AC-30 Top-Boost?

Per cert, encara que fa anys que no la utilitzo tampoc em despendria mai de la Vox-Teardrop Mark XII del 1967, és especial... com tot el d'aquella època.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

bon aclariment "Al", un Vox és un Vox, el pare dels amplis, de tots els amplis, ben dit i ben fet!

crimson ha dit...

En Rypdal és un dels que també usa un Vox AC30, amb una fender però.
De tota manera no cal creure tant amb el "marquisme" amb això de la música. Un dia van provar què passava si intercanviaven equips entre dos guitarristes de so inconfusible, l'un era el Terje Rypdal, l'altre no el recordo. La conclusió va ser que el so el fa el music, no l'instrument i l'equip.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

curiós, el Rypdal apareix en el seu primer disc en foto de contraportada amb una Rickenbacker...en quan a les marques, no són importants, però les guitarres clàssiques tenen personalitat sonora pròpia: gretch, rick, gibson, fender... és fantastic!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.