17 de febrer 2010

Les revoltes lògiques

"El sistema econòmic actual, anomenat capitalisme o com es vulgui dir, s'ha convertit en un perill que esdevindrà mortal. El que falla del seu sistema financer és que és massa imaginatiu: s'alimenta de coses ficticies".

Gilbert K Chesterton,
Outline of Sanity
trad. francès:
"
Plaidoyer pour une propriété anticapitaliste" 1926.


Estic cansat de les noticies d'economia del nostre Telenoticies i de tots els telenoticies del món capitalista de cada dia. Les noticies ens parlen d'economia en base als index bursatils, els congresos de telefonia mòbil, les rodes de premsa d'executius de Apple o Microsoft (en texans i microfon sense fils) o les incerteses insondables del futur laboral del "millor cuiner del món". L'economia noticiable -combinada amb la publicitat encoberta, les glamouroses "gales" i premis corporatius del cinema català, espanyol, o xinès i l'index de preus al consum- fan del dispositiu informatiu un frontispici sideral dedicat a "l'embolica que fa fort" de la societat de l'espectacle.

La perversa selectivitat del
realment noticiable confina els esdeveniments i les xarxes socials alternatives a la categoria del no-res. Cooperatives de consum, fòrums socials, okupacions culturals, mobilitzacions contra l'Europa del capital, contracimeres climàtiques, concerts de cantonada, fanzines, bars socialment arrelats, artistes fora de joc i milers de constel·lacions de tota mena, configuren l'atepeïda graella imaginària de les révoltes logiques i de la nuit des prolétaires (per dir-ho en la terminologia del pensador francès Jacques Rancière). El gran silenciador opera des de la pantalla "amiga" i familiar. El dispositiu és demolidor.

Segurament que no aporto cap novetat enmig de l'erm dels nostres dies de
lenta impaciència. Aquest blog submarí, doncs, segueix la travessia amb l'excepticisme que el caracteritza i emplaça els lectors a l'atenta lectura, a l'esmena i al rebuig. Contradictoris com som, farem caminar -dins d'uns limits marcats per la mandra i el pes dels records- aquesta tribuna tecnològicament pràctica. A dia d'avui encara no practiquem ni l'art del "feisbuk", ni del "tuiter" ni dels arxius insubstancials dels MP3, 4, 5, 6 o com li vulgueu dir.

Els
punts de fuga, però, apunten fort: Passen els dies, passen els anys. Amb tots els respectes pels amants del progrés. Amb tota la consideració per la socialització massiva de les músiques itinerants a la xarxa. Amb tota la prevenció dels que no tenim masses alternatives a banda de la més essencial de les resistències.

Acabo per on he començat: Desbordats per la mercantilització sistemàtica de la informació, de les noticies i dels invents del segle, seguirem fent aquest blog. Contradictoris o despistats, aprofitarem les escletxes de l'accelerador de particules del progrés delirant i proclamarem que avui, per dir-ne una de fresca, a la meva escola comença el compte enrera de la darrera
estocada a l'(des)educació: L'any vinent la mainada protagonitzarà l'experiència inaugural d'una enxufada col·lectiva a milers d'ordinadors personals, llibres digitals i colònies d'estiu a les galàxies més perdudes de l'univers.

Ens espera la més gran de les fires de l'obsolescència material. I ho celebrarem en la més estricta intimitat, amb el calor dels amics i amb una sobredosi de vell Ska, punxat al plat, ple de pols i acompanyat dels espectres de la resistència intempestiva. Serà la nit dels proletaris. La més lògica de les revoltes imaginables. Ens queden els bars. Alguns. A les cantonades. A l'escola de la vida.


Avui faig publicitat de la bona:
http://laescuelamoderna.blogspot.com/
és el blog d'una de les meves escoles preferides.

18 comentaris:

jolines compa! ha dit...

colossal kommpay, col-lo-ssal com una barricada de la comuna i com una Lambretta a tota vela!

Anònim ha dit...

se nota a lo lejos el aliento del maestro Benjamin y ese magisterio es una de las mejores influencias, por lo cual eres afortunado en este mundo de locura y pasmo. Me sumo a este manifiesto lógico y directo.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

bé, tot un honor l'alè del mestre Walter. És una temptativa d'escriure la història "a contrapel", justament com aportació inusitada a la seva crida...

David ha dit...

Gran post!
Cada cop estic més convençut que el to negatiu de les notícies que ens arriben a través de la pantalleta (cada cop més pantallota) crea el clima perfecte perquè tots ens aboquem a la felicitat que anuncia la publicitat posteriorment. La ficció disfressada de realitat dels telenotícies obre les portes a la ficció mercantilista, disfressada de felicitat que són els anuncis. I anar fent...
Salut!

Ferrer i Guardia ha dit...

no és casual que un post així de bo estigui fet per un bona alumne de...La Escuela Moderna.

des del Poble Sec i directe ha dit...

El millor del teu escrit és aquest "crescendo finale" que has posat:

"Ens espera la més gran de les fires de l'obsolescència material. I ho celebrarem en la més estricta intimitat, amb el calor dels amics i amb una sobredosi de vell Ska, punxat al plat, ple de pols i acompanyat dels espectres de la resistència intempestiva. Serà la nit dels proletaris. La més lògica de les revoltes imaginables. Ens queden els bars. Alguns. A les cantonades. A l'escola de la vida".


on s'ha de firmar company ?

paccius ha dit...

Un post rodó. Text gairebé poètic i imatges suggestives.

De tota manera no dius tota la veritat.
Fas com si hi haguessin uns bons, i uns dolents culpables de tots els mals. I no és del tot cert, tots tenim el nostre costat bo i el nostre costat dolent, i tots fem el doble joc. Si no partim de l'assumpció d'aquesta circumstància ens quedem atrapats en una crítica massa fàcil que potser tranquil·litza les nostres consciències però que no va enlloc.

Samuel ha dit...

El que realment em fa ràbia del Telenotícies es la importància que rep l'apart dels Esports i com queda a un segon pla i molt de passada l'espai de Cultura, just darrere d'aquests. Sembla com si els esports ens haguéssin d'importar molt més (tenen un apartat especial) i amb més detall (la part de cultura dura amb prou feines 2 minuts i només mencionen actes molt destacats que no poden evitar).

I tot això per a que l'anterior, la part político-econòmica, sigui sempre el mateix.

En fi, dono suport a la revolta.

Salut!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

però els esports són un meganegoci i per això tenen el suport de La CAIXA que obre l'espai, i passa fins i tot amb EL TEMPS que l'obre GAS NATURAL... i la cultura, ai! només apareix la part mercantil de la pobre cultura...o sigui que... triem entre el botó ON i el botó OFF i si prenem ON, almenys repassem el sistema i practiquem el sarcasme que mereix aquest ESPECTACLE ... apa! fem revoltes lògiques, elementals i decidides, coordinem-les i, com diuen a Sabadell: Ordim la trama!

zel ha dit...

O=stres, osti i hòstia, però per bé...jo no en sabria ni en tinc la suficient formació per dir-ho tan bé, avui he après molt... Malgrat tot, crec que no ens podem ancorar al passat, només que en les bones pràctiques! Un petonàs, dels forts!

hulotià ha dit...

realment aquest post és un bon homenatge a la figura del jacques tati, l'home que mirava amb desconfiança els invents teconlògics a Mon Oncle. Encara haurem de fer que el cineasta tati sigui el millor acompanyant de Karl Marx en una espècie d'aliança marxista-tatianista per la igualtat i contra el l'abús de la tecnologia.

Marc ha dit...

bo l'article, bona Zel que apunta fort i he estat al seu bloc i tira amb bona bala

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Zel:

sens dubte no hem d'estar ancorats en el passat...però si que hem de saber projectar en el present el bo i millor de la nostra herència i saber entendre els deliris del present... He fet un article visceral, contradictori i sumari, però està fet de tot cor i amb tot l'optimisme de la voluntat aplicat a la necessària "organització del pessimisme".

Dubtes, hipòtesis i dispersions, tot plegat empeny a sortir del laberint o almenys a desxifrar-lo.

Salut Zel! I Revolta!

Stereo 2 ha dit...

stereo 2 saluda els amics de LA ESCUELA MODERNA, sabem que llegiu aquest blog ...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

amic "hulotià" , avui a la premsa es parla del resurgiment de JACQUES TATI en forma de peli d'animació a partir d'un guió perdut del vell mestre de la pipa...aquest blog portarà la figura de l'autentic Tati en una propera tramesa de "les revoltes lògiques"... properament en aquesta pantalla: JACQUES TATI I ELS LUDISTES DEL SEGLE XXI... "EL ESLABÓN PERDIDO"

R ha dit...

us felicito per l'acte que vareu fer ahir al carrer sant antoni, bon ambient i nivell alt i molt camí per fer quans més millor

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

gràcies R.

al http://www.premiademarx.blogspot i penjarem crònica i fotos de l'esdeveniment.

Salut!

endora ha dit...

"La economía tiene libertad absoluta para convertir cualquier aspecto de la vida humana en mercancía, y la educación tiene que combatir todos sus excesos con la débil fuerza de la prudencia. Como contrapartida, cuando la enseñanza ha conseguido despertar la imaginación y la elocuencia en las mentes más brillantes, los alumnos sólo podrán desarrollar su talento al servicio de la economía productiva, poniendo en marcha nuevas formas de consumo, complicadas estrategias de ingeniería financiera o banales ocurrencias publicitarias, cuyas consecuencias nocivas tendrán que ser resultas otra vez en la escuela".

LA AULA DESIERTA : CONXA FERNÁNDEZ MARTORELL.

eRA directoria d'un ies al Masnou. Una canya.
Benvingut al manifest interestelar!!