26 de febrer 2010

LA CONTRATECNOLOGIA O COM POSAR GRANS DE SORRA ALS ENGRANATGES DEL SISTEMA


... Una cita musical totalment recomanable: el nostre proper programa SoundSystem (ràdio Premià 95.2 fm) del dimarts 2, dedicarem un extra de la secció Los Vengadores a un dels "eslabones perdidos" de la mod culture. La veu soulera de Jimmy James i la màquina rítmica dels seus The Vagabonds. Ai! Però si Jimmy James cantava al mateix nivell de l'Otis, de tota la Stax i per damunt de la mitjana dels arxius del Northern Soul! Un nano jamaicà que va aterrar a Londres i al cap de tres dies ja telonejava The Who i iniciava un periple per tota la mitologia escènica del Swingin'London (Marquee, Burtons, Ram Jam Club, Bluesville/the Manor House...).
...i la cosa no queda així, en Ramonet 77 ens demostrarà l'altissim nivell del funk peruà (!!!!) amb la banda Black Sugar. Francament, estem encantats de la nostra dependència malaltissa de la subcultura del segle passat!

I ara, canvi de registre i passem a l'article anunciat sobre "La contratecnologia" necessària i purificadora... Voilà... et salut les copains!


Com sempre, comencem per un bon context musical. Com passava amb The Undertones -reivindicats al darrer post- llancem un cable memorialístic a una altra de les bandes més invectives del punk independent, The Buzzcocks, és a dir del punk sense la grapa manipuladora del mainstream (com va passar amb el polèmic tandem Pistols/McLaren). Grans de sorra per posar als engranatges del sistema...



Seguim posant grans de sorra als engranatges. El mestre professor Franz de Copenhague torna a estar d'actualitat gràcies a la vertiginosa cursa tecnològica dels nostres dies. Si l'altre mestre i oncle Jacques Tati, mostrava un escepticisme en tota regla a Mon Oncle (ressenyat al post anterior de Les Revoltes Lògiques part 2), ara ens arriba el doctor Franz de la mà d'un extraordinari article del catedràtic Jordi Llovet a la secció Els Vostres Clàssics de l'edició catalana de EL PAÍS dels dijous.

La combinació proposada per aquest submarí, esdevé una caixa d'eines improvisada per els nous ludi(s)tes, arquitectes insurgents i modernistes sense modernor. Heus-la aquí: The Buzzcocks (fes-ho tú mateix), Franz de Copenhague (invents satirics al servei de l'excepticisme tecnològic), Jacques Tati (per les raons esmentades anteriorment) i el mestre outsider Jordi Llovet (l'home que clama en el desert per el llegat imprescindible de Benjamin, Dickens, Kafka i....ELS INVENTS DEL TBO!



" ... de fet. el món dels grandes inventos del TBO és una burla sense remissió del maquinisme i de la tecnologia que es produeix, lògicament, en el moment que aquestes arts començaven el període inflacionari que tothom coneix. El walki-talki que les criatures havien fet servir per comunicar-se a distància era filla de l'enginy propi i amiga de la naturalesa; un iPod és una cosa diabólica, incomprensible i enlluernadora ("fantasmagòrica", dirà Benjamin), per bé que no ens ho sembli."

Jordi Llovet. Catedràtic solvent i mestre dels mestres.
Els vostres clàssics. EL PAÍS. Dijous 25 de febrer de 2010

the Buzzcocks en línia:

Resultados de la búsqueda

19 comentaris:

Mataró ha dit...

FABULÓSSSSSSSSS

un altre que es penja de rock ha dit...

abans de fotre-li l'ullada setmanal al teu blog ha sortit el gros i malhumorat conseller Huguet parlant de les dèries del seu departament d'indistria, turisme, universitats, comerç i no sé quantes coses més malgirbades i casades amb el calçador de les cadires voladores dels càrrecs i càrrecs i tecnosenyors grossos que fan el ventriloc davant de la bateria de microfons i joder, quin panorama d'invents de laboratori amb tanta turistificació de Catalunya i carreteres i manta, molta carretera, poca manta i molt càrrec i càrrecs grossos i cada vegada més i més grossos camuflats darrere d'una selva de microfons i logotips de caixes i bancs i segurus de vida i mort. Invents del TBO per salvar el pobres bancs, els pobres porpietaris d'escoles privades, hospitals privats i mandarines financeres de tota gama i mena.
M'apunto a posar grans de sorra i dic que necessitarem uns camions amb "volquete" dels antics

CHÈ IDEA! ha dit...

com diria el Pino d'Angio:

Chè Idea!

bona la del profe Frank

David ha dit...

Extraordinària combinació: els mai prou valorats Buzzcocks, el millor del TBO i un dels més grans mestres que he tingut, tot en un mateix post. No es pot demanar més!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

home! quin rap! d'abans dels MP3 i dels CD's,
una horterada per anar d efesta abans de que Berlusconi fos conegut ...

che idea ! ma quale idea ?

vinga, company, et passo la lletra:

LETRA ' MA QUALE IDEA '



io mi sono avvicinato
lei gla non capiva niente.
L'ho guardata
m'ha guardato e mi sono scatenato

Fred Astaire al mio confronto era statico e imbranato.
Le ho sparato un bacio in bocca
uno di quelli che schiocca

sulla pista indiavolata li per li l'ho strapazzata

I'ho lanciata
riefferrata
senza fiato l'ho lasciata!!!
Tre le braccia m'e cascata
era cotta
innamorata

per i fianchi I'ho bloccata
e ne ho fatto marmellata!!!
Oh yea
si dice cosi
no? E poi
e poi -

Che idea! - Ma quale idea? Non vedi che lei non ci sta? -
Che idea! - Ma quale idea? Emaliziosa ma sapra -
tenere a bada un superbullo buffo came te
e poi che avresti di speciale che in un altro no non c'e!
Che idea! - Ma quale ideaz Non vedi che lei non ci sta? -
Che idea! - Ma quale idea? Attento lei lunga la sa! -
Lei ti fara girare in tondo senza avere mei

le cose che pretendi e scusa in cambio in fondo tu che dai!?!

M'e venuta una pensata nella tana I'ho portata

le ho versato un'aranciata lei s'e fatta una risata.
Al mio whisky s e aggrappata
cinque litri s'e scolata

mi sembrava bell'e andata
m'ha baciato
I'ho baciata
ad un tratto I'ho agganciata dalle braccia m'e sgusciata

m'ha guardato
I'ho guardata
I'ho bloccata
accarezzata
sul visino suo di fata ma sembrave una patata!
L'ho acchiappata
I'ho frullata e ne ho fatto una frittata!!!
Oh yea
si dice cosi
noz E poi -

Che idea! - Ma quale idea? Non vedi che lei non ci sta?
Che idea! - Ma quale idea? Non vedi che lei non ci sta?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Hola David,

has tingut la sort de ser alumne del mestre Llovet?
caram...
jo m'he de conformar amb haver assistit a les seves lliçons del CCCB i de poder llegir la seva obligada columna de EL PAÍS.

Això de començar per Buzzcocks, passar per l'inventor Franz i desembocar a can Llovet, és una intersecció interestel·lar, i tant!

Sputnik IV internacional ha dit...

me gusta esta definición del carácter diabólico del iPot a cargo del Llovet y es que no había caido en el detalle de que el demonio (el capital) está escondido tras las bambalinas de la técnica y hace de estas algo muy distinto de lo que podría haber sido y dejó de ser. Pugnar por desmercantilizar el progreso és la mejor de las recetas para progresar en lo substancial. Menudo meollo este, por lo que no es raro que se apele al ludismo decimonónico o las estrategias del sabotaje autónomo de la Italia del Autunno Caldo. Los vericuetos del presente tal vez se expliquen en esta tensión entre la técnica, el utilitarismo, el dolor de cabeza, el deseo irreprimible de la ganancia y el cráter de la exclusión. Bendita sea la visión incrédula del paisaje lunar de este mundo loco de atar. Bendita sea también la sana rebeldía acompañada de la máxima alegría vital ante el oleaje de los caudales financieros y policiales.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

caram quines visites!
penjats del rock, mataronins anònims, el David, un fan de Pino d'Angio i un Sputnik trotskista francament enginyós... benvinguts sigueu a aquesta banda de la trinxera!

David ha dit...

Jimmy James & The Vagabonds! Serà un gran programa... Hi ha alguna manera de sentir-lo?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ei David, al web de ràdio premià de mar es poden escoltar els programes dos dies després i a qualsevol hora del dia: només anant a l'apartat de descàrregues del dimarts i clicant a "sound system"...
gràcies per el teu interés.

àngel

indep@alsblogs ha dit...

res d'aqui com cada setmana

r e a g r u p a m e n t

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

indep:
de debò, aqui en aquest blog no "reagrupem" segons quines coses, més aviat les desintegrem.

Lou Roig ha dit...

Un dels principis bàsics de les economies solidàries i anticapitalistes es la democratització del coneixement i de les tecnologies.
I hem d'afegir: fins a les seves darreres conseqüències.
El progrés tecnològic hauria de tenir com a objectiu primordial ajudar la societat. Però el capitalisme ha rebentat aquest principi.
El científic bohemi, imaginatiu, solidari queda aniquilat davant del profit que el capitalisme en vol treure de les seves propostes.
Una màquina un automatisme neix per millorar el confort de les persones (i del treballador). El capitalisme modifica l'objectiu del progrés que això representa aniquilant llocs de treball i afavorint-hi la producció indiscriminada i irracional.
Si en un taller o industria instal•lem automatismes i maquinaria sofisticada el perjudicat es el treballador com a conseqüència de la manipulació capitalista. Quant en realitat hauria de ser el treballador el primer beneficiat.
L'objectiu primer (amb el que pensa el científic i l'enginyer solidari) es la millora de la qualitat de vida de la gent (i del treballador) i en canvi el resultat, conseqüència de la manipulació capitalista, es la desaparició del lloc de treball.

La tècnica es menja a ella mateixa en un cercle voraç i sense escrúpols oblidant la seva gènesi, la seva pròpia raó de ser.
Tècnics al servei del poder ajudent la disbauja.

Crec que la sorra a l'engranatge no es la destrucció del invent en si, sinó l’ús d'aquest invent.

Als idealistes, tan de lletres com de ciències, se’ns acusa d'anar en contra del progrés, en realitat es l’ús d'aquest progrés el que hauríem de modificar pensant més en la millora de la qualitat de vida i no en l'augment dels beneficis.
És quan entra el vandalisme capitalista, que tan sols pensa en els beneficis d'uns pocs, quan un invent, màquina u objecte deixa de ser un be comú per convertir-se en un cuc rosegador sense escrúpols i mancat de la qualitat necessària per cobrir els objectius amb els que va ser ideat.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

justa la fusta Lou;

els ludistes del segle XXI més que destruir màquines com feien a les becerol·les de la revolució industrial ens tocarà sistematizar aquest lenta i constant interrupció de les lògiques del capital i ho farem des de la raonada necessitat d'escindir la ciència del capital, i el capital de l'espècie humana.

bona intervenció Lou! (Roig que vol dir Red i Reed que vol dir: Berlin, comuna, rosaluxemburguisme i okupació social del temps i de l'espai)

Anònim ha dit...

Força d'acord amb el que ha dit lou roig però amb la salvetat que moltes vegadas tendim a imaginar un grup concret de super villans capitalistes prenent les decisions que configuren l'estatu quo, quan realment es tracta mes aviat d'un paradigma vital que ens travessa a tots als nivells. Amb aixó vull dir que moltes vegades el problema es troba en l'arrel del progrés, es a dir que el científic o l'enginyer ja creen amb una voluntat d'afavorir interessos capitalistes. No es pot caure en el parany de pensar que totes les eines i avanços científics son neutres en la seva concepció i es perverteixen en mans del capitalisme, la cosa es, per desgràcia, molt més complexa.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

interessant aportació la del darrer anònim (ànims, surt de l'anonimat que farem una festa ludita!).
Certament, el capital (i no només els suposats factotums confabulatas de les elits del sistema) complica les coses, però la tecnologia en si mateixa mereix ser observada amb la lupa esceptica del Llovet i amb la pipa apagada del mestre Jacques Tati, no fos cas que ens trovessim davant d'un domini incert, foll i delirant ...

Lou Roig ha dit...

Absolutament d'acord Sr.ANÒNIM.

Dius:
..."Amb això vull dir que moltes vegades el problema es troba en l'arrel del progrés, es a dir que el científic o l'enginyer ja creen amb una voluntat d'afavorir interessos capitalistes."...

Sí, aquesta es la lluita que molts (evidentment no pas tots) enginyers i científic porten a dintre, i els omple de contradiccions de difícil resolució...

El mon dels que varem triar les ciències com a camí d'estudi i de treball, quan és conscient, rebota amb ràbia i moltes vegades amb angoixa davant les conseqüències del nostre treball.

És un debat poques vegades treballat en el mon tècnic poc acostumat a debatre en el mon de les idees.

Ara vivim casos com es el de les energies alternatives on grans empreses llop es vesteixen de xai oferint grans plantacions d'energia solar o eòlica quan el camí seria emprar la mateixa tecnòloga però distribuïda i no centralitzada i dominada per el capital.
Els resultats d'una concentració purament especuladora i capitalista pot portar a la pròpia generació d'energia alternativa a uns problemes ecològiques greus: pèrdua de terrenys per conreu o destroça del medi natural.
I en mig de tot això que fa el tècnic que desenvolupa solucions no contaminants i sense residus?
molt probablement, posar-se al servei d'aquell qui diu defensa el medi quan en realitat el seu principal objectiu (prioritari) es el seu propi benefici.

Patti ha dit...

jo proposo al professor FRANZ DE COPENHAGUE com a conseller d'industria i fotre fora al liberal-conservador Huguet.

pescador pecador condemor ha dit...

doncs jo li demamo al nou conseller Franz de Copenhaguen que reinventi la generalitat de dalt a baix i la converteixi en una botiga d'estris de pesca