01 de gener 2010

El primer dia de l'any. El primer disc de l'any.


Heus aqui Mister Billy Childish. Els que el coneixeu -i per tant, l'admireu incondicionalment- estareu d'acord amb que ja necessitava un altar en aquest bloc. Els que no el coneixeu, ara podeu començar una nova vida al seu costat. La panera, el tió i la resta d'andròmines nadalenques, han portat alguns discos que ja circulen per casa. Entre les novetats, aquesta, el recopilatori doble i ben editat que mostra la trajectòria musical de Childish. La música d'aquest artista és un més dels seus registres, cal afegir la condició de poeta, narrador, pintor, documentalista i cineasta i quan la comences a seguir, no l'acabes. Reconec que la meva descoberta del "cas Childish" inicialment estava lligada a una cosa tant elemental com la coincidència amb l'edat del protagonista. La collita del 1959 va portar fenomens com aquest i com alguns de molt propers (R77, Joan Aniceto, sense anar més lluny).
No m'atreveixo a dir moltes coses sobre Billy Childish. Per la banda musical el seu material i la seva actitud és bàsica ("bàsica", per venir "des de baix", per ser senzilla, per ser elemental, per sonar radicalment pop, radicalment folk i radicalment rock). Cent LP's des de 1978! Carn de pub rock, punk marginal, folk singer, investigador de velles tradicions musicals britàniques, psycho-garatgista, Billy Childish està en l'origen i final de moltes bandes britàniques com The Pop Rivets, The Milkshakes, The Migthy Caesars, Tree Headcoats, The Buff Medways o The Musicians of the British Empire (aquesta darrera és possiblement la millor banda de nadales punk de tots els temps -i sense competència- ). Bé, millor que aneu al seu web: http://www.billychildish.com i que preneu nota de les seves obres, idees i estratègies. S'ho val. Un fora de joc en tota regla.



La nit de cap d'any. La plaça de l'ajuntament. Vull dir: La Plaça! Premià de Mar. Des de fa uns quants anys ens trobem sota el campanar. De moment, toquem fusta, la trobada no respon a cap crida institucional o comercial. Les estampes es multipliquen. Després de les campanades. Barrets, parkes, cigars, cava i moltes abraçades. Travessem anys, dècades i segles. Vist així, la cosa té la seva importància. Després tornem a les revetlles casolanes. Tornem a les festes incertes. Coses de la Dimensió Desconeguda. Coses de Premià de Mar(x)



Ahora eres el dueño anónimo del mundo, aquél sobre el que la historia ya no tiene peso, aquél que ya no escucha cómo cae la lluvia, aquél que ya no ve cómo anochece.
No conoces sino tu propia evidencia: la de tu vida que continúa, la de tu respiración, la de tu paso, la tu envejecimiento. Ves el ir y venir de la gente, cómo se forman y disuelven la multitud y las cosas. Ves, en el escaparate diminuto de un buhonero, una barra de cortinas en la que de pronto fijas los ojos: sigues tu camino: eres inaccesible.

Georges Perec. Un hombre que duerme. 1967.

21 comentaris:

r77 ha dit...

Com sempre, intempestivament canviant d'any…
Com diria l'Esteve Genís: "pasa la vida…"

soulbizarre Tatiangel ha dit...

ja, ja, però els de la foto estem ficats dins d'un fotograma de Quadrophenia i no hi ha manera de sortir de l'any 1964...
una pregunta: Com és el futur? Hi ha vida l'any 2010?

informe des del segle XXI ha dit...

les fotos han quedat precioses.
si voleu us contesto la pregunta.

INFORME SOBRE COM ESTÀ EL MÓN

el futur és ara i som a 2010.
des que us vareu quedar en el 1964
han passat algunes coses. el 68 es
va intentar fer una revolució, l'any
69 es va anar a la lluna i els Beatles van
plegar. els anys setanta els pantalons eren
amples i els mods estaven desapareguts.
i en franco la va palmar al llit i per qixò ara
encara es respira la seva ideologia.
després van haver terratremols, compacs discs
videos i dvd's, i seguien havent pobres i rics,
després va venir allò del mur de Berlín i
tv3 i en Pellicer i els Pets. També hi havia
en Pujol i la Banca Catalana i en Reagan i
la Margaret Thatcher i el negre de Banyoles.
després l'otan, i de tant en tant una guerra
i en Bush i el pesat del felipe gonzález, i
la mòmia de l'aznar i després el tripartit i
els ecologistes anaven vestits de mosso d'esquadra,
en Maragall feia riure i va venir en Montilla i
abans en Carod anava a veure el Ultimo Tango
a Perpinyà i després els blogs i els youtubes i
també els facebooks i els caçadors de bolets.
en Berlusconi, els d'en Mahoma, el papa,
el ioga i la cirugia estètica d'una ex-dona de torero amb nom de Betlem.
després va venir una moguda a L'iran i a la plaça
es va fer una celebració de campanades.

Us esteu perdent el diluvi universal i l'apocalipsi.
Jo de vosaltres em quedaria a Qauadrophenia
millor rebre garrotafes d'un rocker que veure
com s'acaba el món amb una
sobredosi de Mataró Park i
de televisió amb pantalla de plasma.

ok, nanos, ok mods?

jtatiangel ha dit...

doncs, ben mirat ens quedem a la foto...

dabadabdadá ha dit...

ei Tati, t'informo que després de l'any 1964 resulta que el Real Madrid va seguir guanyant titols amb l'ajut del Franco però més endavant en Venables ens va porta una lliga, en Cruyff en va portar 5 i una champions, el vamn gaal dues lligues , en reikjard va portar un parell de lligues i una champions i un xicot de Santpedor va portar en un any la lliga, la champions, la del rei, la supercopa, la supercopaeruropea, la del mundial de clubs.
i encara toquen els Rolling Stones, encara que estiguin protegits per formol.
i segueix el tema de la lluita de classes i el planeta està que peta però la festa es manté per vocació i dabadabadá.

dabadabdá!

Anònim ha dit...

fumadors igual a pecadors. Us cauran els anys que no cauran al Millet.

Marc ha dit...

esteu tots guapissims i en plena forma, enhorabona!

Anònim ha dit...

quadrophenia a premià, carai.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

"she": t'he esborrat el comentari per por a que sigui un virus, si no ho era et demano disculpes i tornes a enviar-ne un altre més segur i amb el text en format convencional.
gràcies-

Anònim ha dit...

Esteu guapiiisims! Jo de vosaltres em quedaria al 64, veient el que ha hagut fins ara.
Marta

endora ha dit...

Quines figures més excelses., vive diosssssssss!!!!!!

Bon anyyyyyyyy ja des de quasi el 4art diaaaaaaa, això comença a semblar-se a la normalitat...
doncs, per cap d'any , jo (permetem la semblança) com el gran Perec em sentia més feta per dormir que per festejar... í que consti que no era existencialisme, era ... una fòrmula estoica (només una) que darrerament practico.... visca el llit!!!!!!!!!! i visca l'empat del madrizz

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

endo, per estar adormida no està malament la diagnosi de l'entrada d'any, al cap i a la fi, adormits o desperts, els episodis es succeeixen: mentres el Madrid empata, la dimensió desconeguda pren forma de dia gris, el tocadiscos emet jazz i els blocs deixen constància d'una canvi de dècada dins d'un segle que avança i s'allunya d'aquell vell i 2000.

plaça ha dit...

guapu tot!

Al ha dit...

Bon any, prosperitat i sobirania... I si no hi ha d'haver res d'això, que no ens treguin el Marlboro, el Martini blanc i el nyiqui-nyiqui.

Per cert, us he enllaçat...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Al, bentrobada la mítica Casa de la Bomba de Tom Wolfe a Brighton 64 i de l'Empordà al Maresme.

Keep the Faith!

dabadabadá ha dit...

m'he flipat molt mirant la web del Childish : És una mena de Leonardo da Vinci del Punk i ho toca tot amb la pluma, la guitarra, la camara, el boli, el micro, el pinzell.
Fabuloso el tío.

David ha dit...

Grandiós en Childish! Els Milkshakes són un dels meus grups preferits. Sobretot perquè versionen els Sonics!
Salut!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

collonut David! benvingut a la dimensió desconeguda i estem en contacte.

MARGA BOSCH I EL SEU VERB ha dit...

bona bona

Paris Mod ha dit...

up! precious! feel so good!
fantastique!

Alan Smithee ha dit...

Aques Billy Childish és dels nostres, un fora de joc, mereix atenció, qui sap, ai arrepleguem un video del personatge...