18 de gener 2010

Northern Soul. Un catàleg.










Si apuntem les línies d'atenció a la fenomenologia de la música popular (és a dir: des de baix!), trobem per sort alguns casos dignes d'estudi. Aquest post recull imatges relacionades amb el Northern Soul. Parlem d'un fenomen relacionat amb els clubs del nord d'Anglaterra. Carn de canó proletari. Oci i hedonisme a ritme de soul, passió, culte i modernisme.

Quan el moviment mod declinava a meitats dels 60, alguns focus de resistència es mantenien a les ciutats del nord industrial. Els escenaris de la crisi convivien amb recintes intempestius, clubs semiabandonats, casinos reciclats i pubs amb soterrani. En el terreny del Northern Soul, el soul col·leccionista va experimentar una inusitada supervivència al marge de la llei del mercat i de les modes catapultades per les industries de l'entreteniment.

Una suma caòtica presidida per l'art de col·leccionar discos rars, intercanviar noms desconeguts, programar sessions de ball infinit, construir un univers simbòlic heredat del modernisme dels seixanta i mixturat amb la vida de barri obrer, d'extraradi proletari i de societat secreta. La millor tradició de l'hedonisme de la
bass culture. Amb aquestes credencials, la resistència tenia assegurada una nova vida.

Els senyals externs d'aquell moviment ens mostren una iconografia de punys combatius, parxes artesans, badges coloristes i una infinita sèrie de bons discos recopilatoris d'aquest moviment que, de manera singular, ens remet al Nord d'Anglaterra a partir d'una compulsiva i inacabada selecció de balls, singles i rituals d'origen americà. Soul de sempre, Soul desconegut, incursions al Boogaloo, a la música jamaicana formatejada a la manera del Blue Beat.

Una mostra més i un capitol a part, en un món paral·lel que manté la fè (Keep the Faith!) enmig de la devastació capitalista de la cultura popular. Una panoràmica a Wigan, Blackpool, Bradford, Leeds i el Nord en majuscules de la vella Anglaterra i de la veïna Escocia.


Post dedicat a David, La Escuela Moderna i Miquel KTF.

19 comentaris:

Ruben ha dit...

ostres tati, no tenia ni idea d'aquesta història.

gràcies.

David ha dit...

Gràcies!
El Northern Soul és la mostra que, encara que pugui semblar impossible, de vegades, la música pot escapar del mercat. A més, és clar, darrere d'aquesta etiqueta s'hi amaguen centenars de gran artistes (tan grans com desconeguts).

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

David, les gràcies van en dues direccions, enfortint la xarxa de la resistència cultural!

Stereo 2 ha dit...

Aviat cau un monografic "norteño" al Sound System

Anònim ha dit...

un enigma que m'atrau

Anònim ha dit...

Buffff! Quin regal Tati!
Moltes gràcies.

Com ahir, avui i sempre KTF!


pd. Keep the faith no és una cançó d'en Bon Jovi? jeje

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

desconec el tema del Bon "mal" Jovi.
En tot cas, la fe té uns precedents universals, mou muntanyes i transcendeix el domini religiós i el del heavy metal d'ascensor d'en John Bon "mal" Jovi.

Un cantant modernista dels temps més mods, però, es deia ADAM FAITH, la qual cosa serveix per preservar el concepte de contaminacions muzak/AOR.

Salut, revolta i felicitat!

puxa puxa asturies ! ha dit...

Puxa Asturies !

Mola el bloc !

Sidra for the people !

Ruben ha dit...

molt bé les fotos i la info

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

prenc nota Asturià!

Anònim ha dit...

Si no ho he entés malament faran un peli de l'escena:

http://www.northernsoulthefilm.com/

a veure en que es concreta

KTF

indep@alsblogs ha dit...

sou pesats amb ganes eh?
és que no passa res més en el vostre món de palmeretes?
s'ha acabat el tió i ara torna la gasiosa

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

doncs jo de tú, "indep", canviaria de beguda i em prendria unes pintes de London Pride (la cervesa londinenca, amargant com la vida dels mutants de Plutó).

Salut, palmeres jamaicanes i bon humor!

El Suedehead de Montigalá ha dit...

niñato indepeloqueseas, no se como el buenazo del Tati te puede recomendar una birra inglesa pues lo que se dice merecerla no va por tí. Yo te ofrezco una jarra de Don Simón mezclada con aspirinas y un potaje de cristales y chinchetas de plomo puro.

majo, tómate una ración de mi combinado y vas a ver más estrellas en tu bandera que las que tiene la bandera de los Estados Unidos de América.

¡ Qué te aproveche !

Anònim ha dit...

Hello!
You may probably be very curious to know how one can manage to receive high yields on investments.
There is no initial capital needed.
You may commense earning with a money that usually is spent
on daily food, that's 20-100 dollars.
I have been participating in one company's work for several years,
and I'm ready to let you know my secrets at my blog.

Please visit blog and send me private message to get the info.

P.S. I make 1000-2000 per day now.

http://theinvestblog.com [url=http://theinvestblog.com]Online Investment Blog[/url]

Paul Lafargue ha dit...

oh, no ! un anònim fent temptadores propostes capitalistes! Quina mandra!

La Crema de Gràcia ha dit...

el northern soul és de les poques coses que han sobreviscut a la trivialització de la cultura musical popular per part de les corporacions i les seves indecents intromissions a la manera de fer de la gent de baix. Sort de coses com el northern, el garatge, el folk-folc-folk, el punk-punk-punk i quatre perles escampades que no han estat rebotades per els fabricants de basura o de mujsicotes d'ascensor i de relaxament histèric hipondriac. Collonut dossier!

Per la subversió dels bales perdudes!

Eric ha dit...

Molt bon post!
Keep on moving

Anònim ha dit...

ja veus Eric, una mostra de la contundència del món paral.lel... punys enlaire, working class, modernisme!

àngel