18 de novembre 2009

Sonoritats, enregistraments i imatges


Aquest disc de la fotografia és un clàssic de Miles Davis. Aconseguit l'any 1977, va ser una de les primeres adquisions de material jazzístic -en vinil, naturalment- per la meva incipient col·lecció de discos. Sempre m'ha agradat repassar els detalls de les divuit fotografies (nou per cara) que apareixen a la seva coberta. Cada fotografia és una col·lecció d'objectes i, al mateix temps, el contingut musical del mateix doble vinil és una col·lecció de temes de Miles Davis. Tot correspon al període anterior a Kind of Blue, la qual cosa ens trasllada als temps del Be Bop. Aquesta coberta, doncs, és una col·lecció múltiple que il·lustra oportunament l'objectiu dels darrers articles relacionats amb aquest rallie d'icones, espectres i disbarats en que estem ficats darrerament. El doble disc és el Collector's Items. Miles Davis a la meïtat del segle XX. El text que segueix a continuació és un extracte d'una peça d'orfebreria literària de Walter Benjamin. El filosof parla de biblioteques com podria parlar de discoteques. En el fons parla de col·leccionisme -aspecte que cal saber distingir de l'estricta acumulació compulsiva de materials- i dels col·leccionistes. Amb l'impacte encara recent de la visita del passat diumenge al Memorial Walter Benjamin a Port Bou, la recerca continua.

"En lo que a mí concierne, me propongo en las líneas que siguen, algo más evidente, más palpable; lo que me interesa es mostrarle la relación de un coleccionista con el conjunto de sus objetos: lo que puede ser la actividad de coleccionar, más que la colección misma. Que para ello considere las diferentes maneras de colocar los libros, no deja de ser arbitrario. Este orden, como cualquier otro, no es más que un dique contra la marea de recuerdos que, en continuo oleaje, se abate sobre cualquier coleccionista que se abandone a sus gustos. Si es cierto que toda pasión linda con el caos, la del coleccionista roza el caos de los recuerdos. Diré más, el desorden ya habitual de estos libros dispersos subraya la presencia del azar y el destino, haciendo revivir los colores del pasado. Pues una colección, ¿qué es sino un desorden tan familiar que adquiere así la presencia del orden?
(...) Privada de su coleccionista, la colección pierde su sentido".

Walter Benjamin, "Desembalando mi biblioteca", 1931.

...Amb els discos, passa el mateix. Amb les prestatgeries musicals, també...




Aquesta portada/coberta (a banda i banda) pertany al memorable i mític LP de Maquina! de nom Why? (dit el del
croisant). Un col·laborador -El conde Disco- ha insistit en el tema i uns quans ja han dit la seva. El disc del "croisant" resta immortalitzat en aquest blog i multiplica el debat.
La recepció premianenca d'aquest disc/objecte té tres aportacions: L'accidentat concert de la banda Maquina! a l'Envelat de Festa Major (1972 o 1973?), el retorn del guitarrista maquinàire Luigi Cabanach a Premià en qualitat de membre de l'Orquestra Mirasol (1974, a l'Amistat, organitzat per el grup de música de Taula Rodona) i la presència insólita del mateix disc de vinil a les prestatgeries de la botiga de l'imprenta Greco amb seu al carrer de Sant Joan, cantonada carrer del Nord (abans de que aquest establiment fés el salt al mític carrer Unió).



A continuació,
the original disc-talking machine de la Berliner Gram-O-Phone. L'any vinent farà 110 anys! Al costat de la música comprimida, no hi ha color! Els gossos fins i tot ensumaven la música que sortia de la trompeta!



Enllaçant els senyals. Seguint la pista del col·leccionista de capçalera, Walter Benjamin, després d'una estada de cap de setmana als escenaris del seu darrer viatge. Port Vèndres-Banyuls-Port Bou.

http://www.monthlyreview.org/mrzine/mage270905.html


In this, Deleuze and Guattari's work resembles the criticism articulated by the consumption theorists of popular music, particularly Simon Frith's studies of youth culture and, in a different vein, Dick Hebdige's analyses of punk as subculture. For these analysts, the commodity form of mass-produced popular music (as opposed to spontaneous folk forms) cannot fully determine the uses to which those commodities are put by consumers any more than commodity relations can completely reduce the singularity of avant-garde modern artworks, celebrated by Adorno for their formal resistance to the false universality of profit.
Inspired instead by Mikhail Bakhtin's vaguely subversive model of dialogism and Walter Benjamin's (perhaps overly) optimistic analysis of mechanically reproducible works of art, consumption theorists (and their fellow-travelers like cultural historian Michel de Certeau) focus on the inventive ways that consumers find to de-contextualize and remotivate commodities and signs, often against the grain of capitalist ideology and market logic (see Bakhtin, Benjamin, and de Certeau). Deleuze and Guattari would make a similar argument in terms of the way these deterritorialized components can be reterritorialized, inserted into assemblages of desire that act as "war machines" against the market. Indeed, in Anti-OedipusAnti-Oedipus 68-106; Marx 83-100). As (part of) such an economy itself, music must produce listeners as well as sounds. they follow Marx in insisting that consumption is itself a circuit within a more broadly conceived model of production, and they recognize that every economy must produce consumption at the same time that it produces products, and produces the network of distribution or communication that disseminates those products...


Un tresor:
http://www.echo.ucla.edu/Volume3-Issue1/smithmurphy/smithmurphy2.html





El fotograf Barry Feinstein va fer un bon seguiment de l'estada de Bob Dylan a l'Anglaterra de 1966. Fou en ocasió de la petita i controvertida gira britànica. Les fotos que apareixen en aquest article són meravelles de l'art visual del rock and roll. Dylan als suburbis de Liverpool. Aquests materials han estat editats i recollits en un llibre que també es reprodueix en les imatges adjuntes.
Dedicat a Lou Roig, naturalment.


El material relacionat amb concerts, discos, portades, records i filigranes personals entorn de la memòria sonora, segueix obert en aquest blog. Podria ser que aquestes fotografies dylanianes ens vagin bé per obrir una nova base de comentaris sobre les instantànies memorables de les músiques de la nostra vida. Totes les fotos, ja siguin de les portades o d'altres formats també formen part del domini precís de les imatges sonores. Reobrim, doncs, la collita. Vosaltres mateixos. Seguim la pista!

45 comentaris:

El carajillero del carrer Unió ha dit...

cada pas que fem en tot això és més brutal. Acojonante nano!
Apunto una foto de la meva vidilla musical que seria la del frnak zappa del número 1 de la revista Vibraciones a la coberta.

El conde disco ha dit...

acepto el reto, maestro.

empezando por donde lo coloca el del carajillo, digo que de ZAPPA mi imagen es ese poster mítico de los setanta donde el bigotudo californiano aparecía en un WC.

más posters del copón:

el poster interior desplegable que relalaban con el 33 r.p.m de Dark side of the moon de Pink Floyd con compartimentos dedicados a cada miembro de esa banda.

el poster de The Who con towsheen en fondo negro y la leyenda de maximum r&b 100%

el recortable de regalo en el sgt peppers donde aparecían galones de sargento y bigotes para recortar y en cartón

joanbaezistadegràcia ha dit...

la fotografia de Joan Baez davant del capitoli cantant amb els que volien acabar amb el racisme

Marc ha dit...

les fotos del bob que veig són de premi fotografic mundial, jooooderrrrrrrrr que bonessssssssssssssss!

El carajillero del carrer Unió ha dit...

foto poster zappa concert barna guants de boxa

Fantasmes in the Night ha dit...

Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, a la part superior esquerra surt el Aleister Crowley un multifacetes antíc propietàri de la famós castell de Jimi Page, que crec que surt a la película The song remains the same.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

quan vaig adquirir el MR TAMBOURINE MAN dels BYRDS en LONG PLAY 33 r.p.m. la portada estava trencada i la vaig tallar amb tisores per contertir-la en poster i com que estava rebaixat vaig comprar un altre exemplar per unes 250 peles de l'any 1993.
Aquella foto és clàssica i ja és per fer una sèrie dedicada a portades o fotos rodones, com per exemple la del big hits vol.1 dels Stones que també inclou una foto rodona del grup. el Big hits vol.2 -sempre en vinil. presenta un format hexagonal...també cal destacar els formats quadrats i esviaixats a la dreta de dos discos de Traffic : Shot out the fantasy factory i el del look sparrk of heeled boys.

portades, fotos, àures!

no tinc nom ha dit...

a mi de pequeñaju m'agrada mirar molt fixamenr una portada d'un disc que ja no trobo enlloc ni en cd, era la del recopilatori Meaty Beaty Big and Bouncy de The Who que tenia una portada amb trampa on estaven els Who de grans i els Who de nens en una mena de joc de miralls i quan l'escoltava el mirava fixament i notava això que sembla que esteu dient de la cosa eterea o eteria de les fotos que surten de la tapa i encara es poden posar a ballar per l'habitació i surten del disc i ara passa el MIRACLE.
El miracle de la foto que ja no tinc i que està a la ment i em veig de pequeñaju observant i observant i observant i observant i infinitament penjat en aquella foto i en aquell joc i joder que em fa punxar-me la pell per veure que encara soc aqui al planeta terra. Jobs!

Lou Roig ha dit...

Sempre m'agradat i molt, l'interior gótic i orgiastic del Beggars Banquet (Rolling Stones).

YES YES YES YESSONGS 3 LPS ha dit...

no sé si surto del guió però encara recordo els jocs de mans que fotia amb la portada del Yessongs de Yes.

el disc era triple, es desplegava i sortien dibuixos del Roger Dean per cada costat. el posava dret a la taula i semblava un acordió. les imatges provocaven fred, la tundra, l'estepa voladora, el cervol, les illes voladores, l'abismel, la hòstia divina!

quan l'acabava de desplegar i de mirar-lo per tots els angles, collons, em quedava l'estampa dels tres discos de la casa Atlantic treient el cap per cada orifici de la triple coberta i una altra hòstia divina!

quan sonava ja era la recontrahòstia divina amb el rick wakeman degollant les tecles del munt de pianoles que disposava.

i més hòstia quan també quedava una nova sorpresa que era el llibret de fotos interior amb una plana dedicada a cada membre de la banda que, ejem ejem ejem, era Wakeman, Squire, White, Anderson i Howe.

i el disc el passava per triplicat i això volia dir ni més ni menys que sis moviments del braç amb l'agulla que puja i l'agulla que baixa. Ara poso tres vegades i ara el trec tres vegades més.

i les fotos damunt les cames.
i la portada gegantina fent d'acordió en una borratxera de color simfònic

AIXÒ NO PASSARÀ MAI AMB ELS "EMA-PE-TRES"

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Merci per els detalls. Esteu fent textos que semblen videos per la seva concreció i detall.

El conde disco ha dit...

Un día me propuse un ejercicio surrealista consistente en dar vida a la portada de WHY? de MAQUINA!

ante mis colegas de tocadiscos puse un despertador dentro de un cruasan.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ja que el Conde Disco insisteix... el croisant amb despertador apareix al capdamunt de l'article. Bona idea!

Pou Noig ha dit...

penso en els bons crusans de cal Petit de quan anavem pel carrer amb aquests discos sota el braç

Sherlock ha dit...

per cert, què interpreteu vosaltres amb la portada dels Màquina?

Sherlock ha dit...

per cert, què interpreteu vosaltres amb la portada dels Màquina?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

jo a la portada de Màquina hi veig dues coses entrellaçades per un carrer:

és el carrer Sant Antoni dels anys setanta.

a) els croisants de cal Petit en homenatge a l'activista musical Joan Bruguera.

b) els rellotges de la rellotgeria Farrés.

Ni els croisants de cal Petit són el que eren, ni els rellotges d'abans són com aquestes conyes digitals d'avui en dia.

Un altre dia anirem al fons del tema. Aquesta portada va rebre comentaris molt favorables del mateix Dalí.

Després d'aquesta interpretació localista, s'esperen altres interpretacions de lectura universal.

Magdalena ha dit...

a mi em sembla que el rellotge l'han ficat per comprovar si ja està ben cuit

illuminati ha dit...

el títol es obvi, les respostes a les preguntes i problemes existencials d'aquells anys rebels i canviants estan dins la musica del grup...why? = màquina!
si no les trobes, al menys et distreus...o et cabreges perquè no els aguantes...
el rellotge, símbol temporal i el croissant,símbol de les banyes del toro i aquestes símbol de un règim fascista carpetovetonic inacabable...
al enfonsarse el rellotge dins del croissant, indica que li quedava poc temps al gnom bigotut amb veu de castrat, i que aviat manjeriem anisos guiats per talantosos sabaters i rics rajas...

Dispersus ha dit...

La portada ès collonoda
Música Dispersa
Imatges disperses
http://www.youtube.com/watch?v=QUEtG3b-Soc

SMASH ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=cJLUON8X5lQ&feature=related

Max ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=o9SGfwcTFoQ
No us quedeu freds

CAN ET ha dit...

Potser algú s'hi trova
http://www.youtube.com/watch?v=HyEFynRAwjI&feature=related

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

aprofito per dir que en aquells temps els que estan sortint en aquests comentaris aguantavem el xàfec sense new age, ni espiritualismes de pa sucat amb oli, ni danses del ventre, ni punyetes...estavem ficats en un viatge divertit i viviem rodejats de la grisor franquista i neofranquista, però almenys teniem unes dosis d'maginaciò de mil parells de nassos i erem orgullosament adolescents- i amb molt d'honor-.

Els temps han canviat? Sí, i què? doncs que allò ja no ens ho treu ningú i ja està. Aquí estem amb el croisant mossegat, el despertador espatllat i aquesta col·lecció de records que omplen dia a dia el blog a tota vela!

Despistats? Grans? Possiblement! Comme il faut!

Au, que segueixi l'huracà!!!!!

Escolà ha dit...

si el disc de MAQUINA s'hagués fet en el segle XXI la portada seria d'un bollicao amb un MP3 clavat a la xocolata sintètica

Poppins ha dit...

tinc aquest single dels Màquina! segona o tercera formació ja... amb el Benavent,el dibuixant i music Avallone ,i el guitarra Baleriola...
10ni2 el nivell encara que portaven:
http://www.youtube.com/watch?v=ri3MO9F-h60&feature=related

el carajillero del carrer Unió ha dit...

jo veig una fussió entre el temps del rellotge i la matèria cruixent d'un crusant, és el temps retingut a la massa de llar que oprimeix el rellotge i el seu tic tac queda esmorteït per la força de la pasta de crusant.

el títol del muntatge pot ser " el temps a la llar ", el temps temporal i la llar de la casa fet de llar de pastisser.

indep@alsblogs ha dit...

com si no passa cap més cosa, eh?

Lou Roig ha dit...

Son 3/4 de tres , evidentment de la matinada.
La nit és en plena efervescència.
Els ulls comencen a agafar aquell to vermell de conjuntiva irritada.
La música ressona pel cervell guiant-nos cap en dins i cap en fora.
Potser he fumat massa o potser una mica massa de beguda, un croissant calent farà el coixí que necessito.
Un intermedi per seguir la nit, sol, amb ella o amb els amics...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

indep:

passen moltes coses, pastisseria, rellotgeria, bob dylan, tocadiscos, drogues lisèrgiques, carajillos, aparicions, OVNIS... és una bona manera de "decidir" sobre les coses més inversemblants.

morri6'SIS, seisSEY ha dit...

portada akollonanti:
la del primer disc de THE SMITHS que va començar tota una sèrie de fotos retro especialitzada en ambigüetat sexual amb imatges d'artistes de com joe d'alessandro el de flesh que quina peli no? lo dicho The Smiths de la decada dels vuitanta

COMPLEMENTO DIRECTO ha dit...

PANDILLA:

¿CÓMO LLEVAIS EL TEMA DE LOS PROGRAMAS MUSICALES DE LA RADIO EN LOS TIEMPOS DE MATUSALÉN?

¿Y LOS DE LA TELE?

MENUDO MATERIAL PARA ESTE BOMBAZO QUE OS ESTAIS LIANDO

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Amic "complemento directo", la redacció del blog pren nota de la proposta...properament a la pantalla, un post amb Ready Stady Go, beat Club, Musical Expres, jazz entre amigos, etc.... i la mítica ràdio JUVENTUD amb Al 1000x1000, Clan de la Una.

Prenc nota i gràcies per el suggeriment.

Anònim ha dit...

José María Pallardó, Si Senyor

El Conde de Mojadisco ha dit...

Radio Juventud amb les veus de Josep María Bachs amb Quisicosas, Tito B. Diagonal (Jordi Estadella), José Luis Barcelona, Luis Arribas Castro. José María Pallardó un referent, "El Clan de la Una"

radiiiiiiiiooooooooo ha dit...

diario pop amb el ordovás

cinemalalt ha dit...

el crusant i el rellotge vol dir el temps i l'esmorzar en una planeta blanc com el fons de la foto. Quasi és Matrix molts anys abans de la peli.

Gat escolta ha dit...

Ángel Álvarez, Vuelo 605

Norman Pick Up! ha dit...

sembla impossible que un disc amb portada blanca, rellotge despertador i pasta de croissant pugui fer el cop d'efecte akollonidor i superxulo que està armant aquesta web.
Per mi és el temps clavat en un esmorzar i ara que hi penso em sembla que el beat escriptor William Burroughs tenia un llibre que es deia Almuerzo Desnudo.

Tordera Beat ha dit...

el disc de la meva vida per portada i per continguts musicals és el SGT PEPPERS

Lou Roig ha dit...

Amb la desaparició de programes musicals emblemàtics, vaig descobrir Radio Club 25 de Terrassa.
Va ser durant un temps, l'unic que es podia escoltar...

Orbison ha dit...

Ei!Pongo un tema! La portada mejor la imagináis...
Pretty Ballerina / The Left Banke

http://www.youtube.com/watch?v=I8h7Ems_7MM

El Gat que Xiula ha dit...

La portada de Let it bleed
Els ninus dels Rollings amb pastis sobre el tocata

The 50 Great Albums Of All Time (In My Opinion)
Trobat al youtube molt adient per aquest blog sobre les portades.
http://www.youtube.com/watch?v=oUb7MFoSKnk

Famous album covers Una canya
http://www.youtube.com/watch?v=T8t-3FEUcY4&feature=related

Unes sonoritats
Fischer Z So Long
http://www.youtube.com/watch?v=BLy6UH2hZLQ

DEXYS MIDNIGHT RUNNERS - Geno
http://www.youtube.com/watch?v=__WJJgIXk6U

The Specials - Message To You Rudy
http://www.youtube.com/watch?v=_LDvwPXpThM&feature=fvw

Talking Heads - Swamp
http://www.youtube.com/watch?v=aVo-Rr-KKbk&feature=PlayList&p=CA07AAD4C2164FF1&index=0&playnext=1

India - The Psychedelic Furs
http://www.youtube.com/watch?v=pIPBEKUT_GQ&feature=related

CHINA CRISIS -WORKING WITH FIRE AND STEEL
http://www.youtube.com/watch?v=GyO3lSY7SNQ&feature=related

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ei Orbison, no coneixia aquesta versió que segur deu ser l'original, en canvi tinc el mateix tema tocat per EELS...ummm!!

David ha dit...

Impagables les fotos del Dylan! El Dylan d'aquesta època és l'artista més revolucionari que he vist mai!