16 de novembre 2009

Accidents geogràfics, concerts, botigues i "el factor Andorra"... I les portades: El factor coberta/portada, l'art de l'àlbum!


La darrera proposta apareix en el comentari número 101. Les portades. L'art de l'àlbum. L'efecte sensorial del fetitx de la mercaderia, teoritzat per Karl Marx, desenvolupat per Walter Benjamin i metabolitzat per la clientela. El fetitx despren una àura. L'efecte de l'àura està també lligat a la coberta (amb portada) que embolica la mercaderia i sovint esdevé una part de l'obra de l'artista sonor i fins i tot pot "superar" i desbordar el que capta l'oïda. A vegades, l'embolcall té més vida que la del propi artefacte sonor. 

El disc és un format inestable. On comença? On acaba? La portada, les arts gràfiques a debat. Per exemple, Abraxas de Santana...

La controvèrsia està servida: On resideix la "forma-àura" de l'era digital? Els arxius sense matèria tàctil, quina àura desprenen? El fetitx, confinat a les ones sonores, ens planteja un dilema.

¿Quién no conoce la portada del disco Abraxas de Santana? El autor de esa pintura titulada La Anunciación, donde aparece una virgen negra y desnuda, es Mati Klarwein, que se definía a sí mismo como “el artista desconocido más famoso”.

Mati Klarwein nació en Hamburgo (Alemania) en 1932. Su padre fue un arquitecto del movimiento Bauhaus y su madre una cantante de ópera. Su familia era de origen judío y emigró a Palestina cuando él tenía dos años de edad huyendo de la Alemania nazi. Mati creció en Palestina, pero en 1948, cuando el territorio se convirtió en israelí, su familia se trasladó a París. Allí, Mati estudió con Fernand Leger y asistió a la Escuela de Bellas Artes. Entabló amistad con Ernst Fuchs, Boris Vian y Salvador Dalí. De este último decía: ”Fue mi padre espiritual y algunos incluso pensaban que yo era su hijo ilegítimo”.


Accidents geogràfics 2. Vista parcial de la Serralada Vinílica.

Una fotografia que ens mostra la transició del disc de pedra al disc de vinil. La protagonista d'aquesta instantània celebra amb un somriure la descoberta!

Perdut en el laberint? Nova mostra dels accidents geogràfics del planeta de vinil. El senyor de la fotografia no està perdut, senzillament es disposa a triar el menu del dia en un acte rutinari a l'interior d'aquesta meravellosa cova on resideix feliçment acompanyat de les prestatgeries.


La més estricta intimitat davant del vinil.



Aquest llibre ja corre per Premià. Lou Roig i un servidor l'hem llegit. El balanç de la seva lectura és que respon a un cert voluntarisme -admirable, tot sigui dit- de l'autor que, malgrat oferir una visió parcial del "factor Zeleste", almenys posa negre sobre blanc allò que va causar l'efecte Laietà i la catarsi d'una escena barcelonina que s'estava covant. Tots aquells temps apareixen en moltes intervencions dels comentaristes d'aquest bloc. Testimoniar l'impacte del Zeleste -fora de les coordenades dels artistes i gent més directament implicada en aquell fenòmen- pot representar una bona aportació a les múltiples lectures que mereix el que vam viure uns quans afortunats i, també, a l'efecte multiplicador que va provocar a "comarques".

Val a dir que a Premià de Mar, el grup o comissió de música de Taula Rodona va exercir de "quasi-sucursal" del local del carrer "Plateria". La conexió Zeleste-Premià de Mar passava l'any 1974 per aquell reducte integrat per Toti Munuera, Àngel Pagès, Joan Carles Surós i Joan Bruguera. El nucli inicial, collida del 74, mantenia contactes i intercanvis amb Victor Jou i Rafael Moll de Zeleste i així anavem derivant actuacions Zelestials a la nostra vila i via Patronat... Mirasol, Dharma, Jordi Sabatés, Sisa...


Fixeu-vos en aquest accident geogràfic. És el perfil d'una cadena muntanyosa de vinil que s'esten per les prestatgeries d'algunes habitacions destinades a acollir la més gran de les belles arts. Amb aquest post, segueix la pista desorbitada de la memòria sonora... Els darrers articles d'aquest blog reincideixen en el tema i lliguen perfectament el carrers amb la música, els bars amb els còmics, els concerts amb l'anecdotari més personal.

LouRoig reclama un post sobre concerts. Recordar concerts. Aprofitem les conexions d'aquests dies per presentar aquesta fotografia que teniu davant vostre. Les intervencions d'un col·laborador de nom "Fogerty" van obrir l'espai del carrer Unió i del bar Deportivo. "Fogerty" és un recopilador excel·lent. L'atzar va propiciar un encontre amb "Fogerty" en forma de conversa intensa sobre el material d'aquests dies. El cas de la banda Creedence Clearwater Revival va ser clau en un apassionat intercanvi d'opinions. Enllaço la petició d'en Lou Roig sobre la memòria dels concerts per comentar aquesta foto. Correspon a la carpeta del Pendulum de CCR. John Fogerty saluda a les masses. Fogerty en camisa de quadres i amb la Rickenbaker penjant, adreçant-se a un poliesportiu entusiasmat. Teenagers, hippies, rockers, una meravella. Aquesta foto sempre ha estat la meva preferida en matèria de concerts. Un gran disc. Una imatge de concert impossible.

Parlem, doncs, d'aquells concerts?

Un altre accident geogràfic: Vista panoràmica de l'oceà Vinílic. Una de les meravelles de la creació. Panoràmica parcial d'un dels més importants invents del segle XX. Color, sonoritat, intercanvi, culte, col·lecció, tot! Una sobredosi de cultura descomunal que ens persegueix des que vam arribar al món.

El somni del vinil i les botigues resistents. Foto actual de Sounds of the Universe, la seu de la Soul Jazz Records al Soho londinenc. La mossa de la foto és molt divertida. Una venedora de discos que punxa i reparteix somriures a la clientela. El món d'ahir encara és viu. Les estades a Londres del trio Remeining (JTria, R77 i un servidor) sempre tenen una estació obligada en aquest establiment intempestiu i lluminós.

I ara, posat's a parlar de botigues de discos, un altre comentarista del post anterior mencionava el "factor Andorra". Ha arribat l'hora de deixar constància de les aventures discogràfiques andorranes. Les adquisicions més preuades. Aquelles botigues que proporcionaven allò que no arribava a Barcelona. Transbord, Melody, Swing... discos censurats, edicions escandinaves o franceses.
Un altre tema obert:

El "factor Andorra".


Som-hi!



126 comentaris:

Capitán Morgan ha dit...

Mare meva Tati, ara si que em poses la cosa de caramel.
Anirem per la primera proposta i us passo alguns del concerts de la meva vida.

alguns eren monstruosos però em porten bons records com:
Emerson Lake and Palmer al palau d'esports de l'any 74.

i altres eren molt bons com Patti Smith a Badalona l'any 78 o 79.
The Ramones a la festa de Treball del 78 o 79 a montjuïc, Bob Marley a la plaça de toros monumental del 1981 i els dos primers Canet Roc.

i un dia si vols ens posem a fer llista de concerts a Premià que acollonirien a les joves generacions d'ara.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ei Capità, veig que has abocat el carro. Mira per on que el concert de E.L & P. del que parles també em va tocar...recordo la bateria giratòria de Carl Palmer embogida dalt d'un podium circular, molt delirant. I el so quadrofònic del concert...hi havia torres de blaffles a cada angle del palau dels esports, i tant! i els teloners? Henry Cow!!!! Un petit concert del so de Canterbury que sonava molt millor que els EL&P.

Parles del Marley a la Monumental, precisament vam recordar en antena aquell concerts amb el Ramonet 77... com si fos ara!

I els Canets... en parlarem, i tant!
Veig que proposes droga dura: Els concerts a Premià! Això tindrà un article segur, no ho dubtis Capità!

Gràcies per la puntual visita.

Xoni peste Cointreau ha dit...

vaig veure Bruce Springsteen quan nmésd el conexien 8.000 persones que segurament eren les que vam anar al Palau d'Esports aquella nit de començament dels vuitanta i molt abans de tunel of love i born in the usa i encara ploro per dos coses. per lo bo que va se i per la pallissa que s'ha d'aguantar amb tanta trolera de penya que ara va de guais i no tñe ni tocomocha idea del currela rockeru que era el pavo i ara milers i milers de mindunguis es pensen que el Bruce és rock and roll quan el rock and roll SE ACABÓ la nit en que va cantar el putu tunel of love

Anònim ha dit...

On està en Joan Pelàez?

Gat amb poca memòria ha dit...

Jetrho Tull al Palau
Chuck Berry a la recta de l'estadi
David Bowie amb satriani a la guitarra
Deep Purple a Madrid
The Police a Sant Andreu
Koko Taylor a Badalona
Barricada a la festa del Treball
Ammistia Internacional amb el meu estimat Peter Gabriel
Rolling Stones (Urban Jungle)
Keith Ritchard al Celeste (Total)

Gat amb auriculars ha dit...

Tardes al Jocar i a can Deulofeu de Badalona, escoltant discs amb uns auriculars força rars amb forma de dutxa.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Gat, dues coses: el concert del Keith Richards a Zeleste d'Almogavars també em va anar bé, mira per on que no ens coneixiem...un concert al·lucinant amb una versió del Gimme Shelter. Va ser de privilegiats poder tenir el Kiz a pocs metres (fins i tot es veia l'arrecada de la calavera) i les sis cordes de la Telecaster...i a l'escenari hi havia una banda de primera amb BERNIE WORRELL (FUNKADELIC) a les tecles, STEVE JORDAN a la bateria i el molt béstia BOBBY KEYS al saxo (el saxo dels millors Stones), i sense estadi!!!

i segona cosa...Deulofeu de Badalona, carrer del Mar... recordo els cascos que dius i el disc que em vaig comprar després de passar-l pels cascos: TRUST / HERBIE HANCOCK, en aquells temps estava fent campana de l'acadèmia del Coscollano badalonès...

Anònim ha dit...

On està en Joan Pelàez?

./. ha dit...

això del factor andorrà per mi vol dir que allí vaig comprar el sticky fingers dels rolling stones amb bragueta sobre pantalon que estava censurat a can Franco

Anònim ha dit...

on està en Joan Peláez?

Capitán Morgan ha dit...

comprar un disc de vinil era un fet especial.
una tremenda ilusió.
un d'aquells moments especials en que la vida s'il·luminava i et foties a levitar fins que arribaves a casa i començaves a preparar el banquet i el plat girant i crekcrekcrek l'agulla clavada i vinga a disfrutar.
Quina supermerda digital d'avui que ens ha cardat aquells moments de pell de gallina, hostia.

Anarcogat del costat de Montgat ha dit...

Les portades i els interiors, hores mirant aquelles fotos o il-lustracions com si fosin còmics, algunes portades eran millors que el mateix disc.

Anònim ha dit...

On està en Joan Peláez?

Capitán Morgan ha dit...

em declaro golafre del vinil i quan era petitet anava a Andorra a comprar xocolata i formatge amb la familia i jo mirava embadalit els discos que no comprava per tonto i això que no era el temps de l'extraperlo encara que ho pugui semblar. Les meves venes no porten sang sinó vinil negre com el carbó.

Santifunky ha dit...

Una de morenos:
*Tina Turner(abans de fer pop-rock)_Palau Esports Barna_1979
*Curtis Mayfield_Studio54_1988
*George Clinton&P-Funk All Stars (Teloner KeziahJones)NouZeleste_1992
*James Brown_Palau Esports Barna_1981
*Chaka Khan_NouZeleste_1988
Johnny Guitar Watson_Poble Espanyol_1993
Prince_Estadi Olímpic_1990
Defunkt_Terrassa_1991
Stevie Wonder_Plaça Monumental_1984
Santana( amb Leon Thomas)Palau Esports Barna_1973
Meters/Rolling Stones_Plaça Monumental_1976
Gil Scott-Heron_Aliança Poble Nou_1991
Average White Band/Bob Marley_Plaça Monumental_1980
Festival Soul:Eddie Floyd/Carla Thomas/Sam&Dave/Wilson Picket_Palau Esports Barna_1982
Festival Funk:Dazz Band/SOS Band/Kool& The Gang_Plaça de Toros de Beziers 198ipico
i força més, alguns repetiem si tornaven...Mayfield,Clinton,Brown....

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

home, santifunky!
veig que vam coincidir en el Santana del 73!!!! va ser el meu primer concert, palau d'esports, en companyia del meu cosinet de Mataró que era major d'edat, doncs jo tenia catorze anyets...els preus de les entrades eren: 100 pessetes a les grades i 125 pessetes a la pista, Entre pista i grades hi havia policies grisos. El concert va començar amb Welcome...Leon Thomas va cantar 3 o 4 temes....
la banda era:

carlos "devadip" santana / guitarra
(anava vestit de blanc amb el pel curt, etapa mistica)
doug rauch / baix
michael schrieve "mister woodstock" / bateria
chepito areas / timbals
armando peraza / congas
richard kermode / tecles
tom coster / tecles

van repassar WELCOME i CARAVANSERAI... aquell dia segur que va ser clau de cara a la vida posterior....

en pocs mesos vaig anar a veure
Caravan, John Mayall, Traffic (badalona), EL&P, Zappa (badalona)... i seguirem la llista.

¡¡¡¡ que nos quiten lo bailao !!!!

I només estem parlant del 1973-1974...

Albatros ha dit...

rory gallaguer al palau d'esports, 1974, eiiiii!!!!!! mig concert acustic per "apagón" de llum i el tiu entre el públic amb armònica i guitarra, joderrrrr!

Santifunky ha dit...

impressionant concert el de Santana época Welcome (deien que el Leon Thomas estava constipat i per això va sortir poc ), iniciàtic per mi amb bandes estrangeres de gran calat...
però tot va començar ( deixant a part l'actuació de l'estiu 1970 de Màquina! a l'envelat de Premià ) a les famoses matinals dels diumenges fetes al Salón Iris de Barna al 1971 amb el triple concert de Tapiman, Smash i Màquina!...es va quedar molta gent a fora amb els grisos empaitant-los ( postal típica en aquells anys )
I els primers grups de fora els vaig veure en aquest saló pugilístic: Wallace Collection de Bèlgica, Passadena Ghetto Orchestra d'USA, 1er grup funk!...que iaio soc, gasp!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

puesss...no sé si recordes les gires pels envelats i per discos de la costa de EDDIE LEE MATHIESON...
era un rotllo funk que em va deixar clavat, els recordo en un set "mano a mano" amb Lone Star a l'envelat de Vilassar de Mar...el guitarra de l'EDDIE LEE era un clon del Hendrix i de l'Eddie Hazel Funkeeter! el meu primer pedal wah-wah en viu, estava agafat a l'escenari i mirava l'andromina-pedal i vaig flipar amb l'efecte...després els vaig veure a EXPERIENCE la disco de les Cinc Sinies de Mataró/Llavaneres!!!!!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

l'he trobat!!!!!

http://www.myspace.com/eddieleemattison

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

més pistes del cas EDDIE LEE MATTISON,,, un soulman de Carolina (USA) -la terra del Maceo- que va aterrar a Spain i es va arrossegar per la costa. Era normal de veure els seus posters de concerts a la carretera...festes majors, aplecs i discoteques l'acollien... una reencarnació del millor soul per un artista maleït... a Vilassar de Mar va ser un shock electric!!!

entre els seus singles made in spain hi havia coses de la casa ARIOLA-EURODISC com un single en directe a la disco MADDOX i un cover del Georgia on my mind.

Arqueologia maresmenca!

oratam ha dit...

un concertillo a Mataró amb els Tapiman de la darrera etapa tripulaos per la guitarra del Morenito Cap Gros

Funktiago ha dit...

el cas es que em sona aquest nom però no recordo cap concert (fotut alzheimer!)...ja m'hauria agradat!
la disco Experience si la recordo, amb aquell logo tant xulo...i el Cracks! (desprès Quatro) on vam al-lucinar, jo, l'Almar i el Buscarons (!) amb un psicodèlic Pau Riba.
però segur que coincidim força en altres concerts més famosos, 3 del Zappa, 3 de Weather Report, 3 del Davis, Can, Traffic, uns quants al Patronat, el Maceo, els Grateful...li diré al Popeye amb el que sempre anavem junts que fagi una llisteta a veure si s'enrecorda més que jo...

Llopdelblues ha dit...

Ja fa molts anys, crec que el meu primer concert va ser cap els nadals de no se quin any , vaig anar amb el meu pare al “Palacio de los Deportes” de Barcelona a veure als grups espanyols mes coneguts d’aquella època, Sirex, Los Salvajes, Cheyenes, Els Mustang, i altres grups d’aquells temps, i que per als voltants dels Nadals de cada any es feia aquest tipus de concert, tinc 55 anys i casi no ho recordo , tot i així si que tinc una imatge gravada, que era la trencadissa de les guitarres quan “Los Salvajes” finalitzaven la seva actuació.

Ja després no recordo si va ser Santana o Eric Clapton, el de Santa recordo que també va ser en el “Palacio de los Deportes” i que ell anava tot vestit de blanc per un motiu religios.

Després ja van vindrà els Jethro Tull, Rory Gallagher, Rod Stewart i altres.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ostres LLOP, ja van tres que vam coincidir al "Palacio de los Deportes de Barcelona en la calle Lérida" al concert de Santana del 1973. Aquesta recerca ens confirma l'efecte món=mocador! A veure si el Santifunky, el LlopdelBlues i en JTati estavem asseguts un al costat de l'altre!!!
Per cert, a tots els visitants, recomano fermament que aneu al blog del Llop del Blues, només heu de premer el nom subratllat que apaereix en el comentari anterior i ja està...materia reservada!

10:54 AM

Lou Roig ha dit...

Més concerts... i un munt de records!!!

El meu estimadíssim Lou Reed, més d’un cop i en diversos formats:
Formats grans (Plaça de Braus) , mitjans (Velòdrom (New York Tour)
i petits (teatre Romea, fa anys) i fins i tot un intent mig fallit a la Plaça de la catedral.

Miles Davis (pel davant i d’esquena, amb trompeta daurada i varis cops)
¡¡Enyoro aquells concerts!! ,
Gènesis “The lamb...” amb Peter Gabriel .....
Peter Gabriel a Badalona i... amb Simple Mins de teloners!!
(hòstia, se’n va anar la llum i el paio ens va fotré una estona de concert acústic...un tot terreny!!.. Mr Albatros feia referència a un fet semblant amb Rory Gallager....
I també al Palau d’Esports i al Palau Sant Jordi (dos cops) el segon cop ja amb fill i l’Empar....

Jethro Tull (Paris 1975; 30 FF)”Palais des sports”

Weather Report (Palau Blau Grana) ¡¡Aquells laser verd !!, sobri, ..segueixo enyorant....

Can ..i .Tangerine Dream .. 300 peles !!
Focus. 1975 (350 pts) ialalla lal lalalalalala pompom!!!
Robert Fripp & Brian Enno... Uns cavalls per unes maresmes ...ressons Flippantsssss.
Yes, dos cops, la segona amb una formació ja decadent i una mica show bussiness... tot i que sempre els he disfrutat a prop de l’abisme....
Pink Floid.... (estudies o ..PinkFloid?)
King Crimson a Sant Sebastià i uns montaditos per sopar...
Un grup que ni recordo al “Paradiso d’Amsterdam 1975” coses de la Lucy in the Sky...

Peter Hamill (Plaça de la Catedral)
Bob Dylan al poble espanyol i
Bob Marley (plaça de braus) Eii tati do you remember ??

Premiata Fornieria Marconi (Festa del treball, Montjuic)
Rolling Stones (massa pela, però era obligat....)
David Bowi (Mini estadi, també obligat...)
Mahavishnu Orchestra (més que voluntari!!
...
Pau Riba no se quants cops.... ¡¡Porteu-me una cervessssa!!!
Toti soler, ... i els Canets Rock....
Paco de Lucia (Palau de la Musica)¿Hi era en Millet???

I una maleïda historia: tinc l’entrada que ho testifica: Frank Zappa al Palau dels Esports..... ¡¡¡no hi vaig poder-hi anar !!! te collons que no vaig ni intentar revendre la parereta que tinc guardadeta per torturar-me ...

En fi... no eren tan sols els concerts ... ja sabeu.... el del costat que ni sabies qui era ... aquella birra que pasaba d’un costat a l’altre... i el porronet amb cebolleta....

Black Runner ha dit...

Yo he visto con POPeye cosas que vosotros no creeríais: Iggy Pop en llamas más allá de Orión, he visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de la puerta de Greenslade...vi a Kevin Coyne y sus tropas conquistar El Palacio de Virgin... todos esos momentos se perderán en el tiempo, como lágrimas en la lluvia. ¡ Es tiempo de morir!

POPeye ha dit...

uns quants concerts més...passant de dates ja:
Return to Forever_Teatre Victoria
Premiata Forneria Marconi_Idem
Atomic Rooster_Idem
Budgie_Saló Cibeles
Magna Carta_Saló Cibeles
Brecker Bros_Palau de la Música
Earth,Wind&Fire_Palau Esports Barna
Mahavishnu Orchestra ( amb el Ponty)
Embryo_Cotxeres Sants i La Paloma
Etron Fou Leloublan + National Health a La Paloma
Caravan _Palau Esports Barna
Gira Virgin: Hatfield & The North+ Coxhill&Miller+Kevin Coyne
Grateful Dead_Palau Esports Barna
Milton Nascimento_Plaça de la Catedral
Amon Duul+Can_Palau Joventut Badalona
Sharks+Traffic_Palau Joventut Badalona
Weather Report+Billy Cobham&George Duke+Herbie Hancock_Palau Joventut Badalona
Frank Zappa_Palau Joventut Badalona
Back Door+EL&P_Palau Esports Barna
Màquina!_Aliança del Poble Nou(el famós disc doble)
Greenslade_Aliança del Poble Nou
Barcelona Traction_Patronat Premià
Secta Sònica_Canet Rock
Joan Bibiloni_Alella
Freak&Do_Vilassar de Dalt

Espero que hi hagin més coincidències amb aquesta llista variada, Mr.Tati.
Salut!

crimson ha dit...

La memòria em confon, hi ha concerts que no sé si els vaig viure o me'ls va explicar el mateix Tati, cosa que gairebé era millor que viure'ls.
Crec que em vaig estrenar amb Jethro Tull a Badalona el 74. Després van venir Embryo a Amsterdam, Genesis amb "The Lamb ...", Fripp & Eno, La Mirasol a l'ETSEI, el Jordi Sabatés a l'Aliança del poble Nou i d'altres, fins que els concerts em van començar a decebre. La primera decepció va ser Weather Report al Palau d'Esports, sonorització desastrosa, personal que confonia la música amb la gimnàstica, ....
Per això només vaig a concerts de petit format, llevat comptades excepcions.
El millor concert:
Embryo a la Miró amb Barcelona de fons a finals dels 90.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

santana, palacio de deportes de barcelona
caravan, idem
john mayall, idem
e.l & p (teloner henry cow), idem
traffic, joventut badalona (teloners Sharks)
zappa, idem badalona
canet roc a canet, totes edicions
canet 6 hores, quatre edicions
chick corea, badalona
amistat: orquestra mirasol, raimon
patronat a tope: sisa, pere tapies, ovidi, pi de la serra, xamatoxa, joan isaac, dharma, pau riba, miki espuma, cowabunga dixieland, fussion, jordi sabatés, tete montoliu&pony poindexter, barcelona traction, musica urbana...
zeleste: sisa, mirasol, pau riba, art blakey, oregon,
jack dejohnette, golpes bajos, plateria, jan garbarek, esqueixada sniff...
sant boi altaveu: mirasol colores
vilassar de dalt: toti soler, quimi portet
alella, lluis llach
envelat premià: terrassa jazz quartet, màquina!
envelat vilassar: lone star, eddie lee mattison
jazz terrassa: bobby stern, chet baker, tom scott, brecker, dexter gordon, milt jackson, freddie hubbard, hilton ruiz, mick goodrick, marc johnson,
ray browm, stan getz...
cardedeu: mcCoy tyner, stan getz
barcelona: miles davis, weather report, mahavishnu, the quintet, elvin jones, art ensemble of chicago....
ouffff...
studio 54, simple minds, china crisis, sonic youth...
nou zeleste+razzmataz: yo la tengo, blur, wilco, keith richards, mink de ville, julian cope, blues brothers, fuzztones,
megaestadis: stones, springsteen, gabriel, el ultimo de la fila, sting, t,chapman, youssur n'dour...
andorra: spyro gyra
altres: monty alexander, bob marley, gregory isaacs, skatalites, paul weller, joe henry, my bloody valentine, a certain ratio, peter tosh, gruppo sportivo (metro-o), festivals mods: flechazos!
ai... que es fa de nit...
seguirem...
dylan!!!!!! al poble espanyol!!!!!

POPeye ha dit...

aqui ja tenim més en comú!
Lluis Llach a Alella, emocionant!
els Canets, el Patronat, la Mirasol a l'Amistat!Oregon i altres al Zeleste autèntic...Esqueixada Sniff al Màgic, Monty Alexander, Freddie Hubbard a Terrassa,Elvin Jones, Art Ensemble...Spiro Gira a Andorra es veritat!tens força memoria!Zappas, Weathers i Davis ( un a Sant Sebastiá amb el Xito!)i molts més segurament...

curiós, els teloners de EL&P jo els recordo com Back Door, un bon grup de blues jazz amb el Colin Hodgkinson de líder i més curiós, els Henry Cow portaven un tal Tim Hodgkinson...

L'AVI DEL BLUES ha dit...

JO POTSER SOC MÉS VELL QUE VOSALTRES PERQUÈ VAIG VEURE EL MAYALL AL PALAU DE LA MUSICA ORGANTIZAT PER HOT CLUB, L'ANY 1970.............

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Records de concerts d'ubicació "especial".

Tindersticks al Palau, bàsicament per el morbo de veure pop de cambra a la sala del Senyor Millet. pimers anys 2000.

Irakere al Moll de la Fusta, per estar l'escenari en el mar dalt d'un pantalà orientat a muntanya. Any 80/81 o 82

Flaming Groovies a la Recta de l'Estadi a les Festes de la Mercè. una banda de garatge imprescindible (jordan-alexander junts!!) tancant una nit molt populosa on hi havia hagut hores abans milers de persones de les quals només em vam quedar un centenar en íntima minoria enmig de les llaunes de cervesa de les masses anteriors. any 1986 (?)

Estanislau Verdet en dos concerts de butxaca al local de l'antiga coali mostrant el que es pot fer quan no es partiditza un espai social. Any 2009.

The Fleshtones al KGB amb la visió del guitarrista Keith Streigh tocant des de dalt d'un baffle lateral de més de dos metres d'alçada. Any 1992 o 93.

McCoy Tyner al parc dels Pinetons de Cardedeu sota les estrelles i els pins (1983/04)

Bob Marley a la Monumental amb els Average White Band de teloners. Una corrida de toros monumental!

Joachim Khünn+Jean-Françis Jenny-Clark+Daniel Humair, en trio, gratis, una plaça de Mégeve (Haute Savoie).

ja en sortiran més!

Anònim ha dit...

on està en Joan Peláez?

Marea Negra de Dr. Fleming ha dit...

ens provoques per llargar anecdotes andorranes, ¡¡¡ pues ahí van unas cuantas jefazo!!!

discos comprats a andorra amb portades prohibides a Spain:

sticky fingers rolling stones co bragueta en los levi's //
aqualung de jethro tull sin pinzelada en la biblia del abuelete de la portada //
aladin shane del duke david bowie
sin colorete en la leche masculina de la cara //
el de las mozas de Roxy Music sin bikini pintadete por Ariola española //
el memories de mayall con todos los temas que primero censuraron por el tema comunista //
el original de beggards banquet de los stones con el WC apestoso y lleno de graffitis que luego editaron por lo del destape de la transición //
el de la lolita con avión de juguete de Blind Faith que primero lo machacaron y eso que la niña tenía el corpiño cubierto de lacia melena con rizada //
y como no podía ser de otro modo, el single más apetitoso del momento con el Gainsbourg i la Birkin de picos pardos de je t'aime //

ale, ya estais servidos, peñas.

Envalira Rock ha dit...

factor andorra?

tabac i rock alemany

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

soft machine al palau del millet amb ratledge, babbington, jenkins, marshall i Allan Holdsworth... amb la companyia inquisidora de Jordi Marfà, el periodista de Vibraciones que vivia a Premià i que em va fer un interrogatori per treure la meva petita opinió del concert i em va esmenar el meu comentari monosilab amb un inquisitiu: "només em dius això?"

Lou Roig ha dit...

Mr POPeye m'ha fet recordar el concert de Esqueixada Sniff al Màgic...
Stan Getz a Cardedeu
Stanley Clarke al Studio54
on també varem veure en Robert Fripp... un concert extrany...deuria estar enamorat d'una novieta a qui va promocionar durant un temps... ni recordo com es deia el grup.
L'alzeimer avança imparable...

crimson ha dit...

Lou,
el grup (del Fripp) es deia Sunday All Over The World, la noieta era/és la Toyah, cantant anglesa més o menys punk, posteriorment convertida en una estrella de la televisió a Anglaterra, i dona del guitarrista. El concert va ser cap al 90 o 91. El grup en qüestió va servir de preescalfament al Fripp abans de l'etapa Fripp/Sylvain i KC (sextet). La veritat és que el concert en qüestió no el vaig veure perquè ni me'n vaig enterar.

Salut

HENRY TO SEA ha dit...

amb alguns concerts que s'esmenten hi vaig estar, amb d'altres no, però !!! collons!!! quins records !!! un concert que em sembla que no he vist esmentat és el que vaig disfrutar junt amb la Mercè, la Maria i en Jaume a la plaça de la Catedral a Barcelona, no recordo les dates però el situo a mitjans dels 80. Quan digui el nom , alguns ja em coneixeran ràpidament : JOHN MARTYN .....

El representant de John Lennon ha dit...

Ets una barreja de Thierry Henry amb Maria del Mar Bonet, pe tant ja sé qui ets...el representant del malaurat John Martyn, i un culer infatigable i fidel.

Santivirus ha dit...

Henry to sea, vas anar a veure el John Martyn i no em vas trucar!
Aquesta me l'apunto! Però segur que no vas anar al gran concert íntim que va fer al KGB.El Ricart hi va anar i tampoc em va trucar!Me l'he perdut...argh!
Aquests i el concert de King Crimson a Granollers son els que més em fastidia no haver-hi estat...Per cert també van tocar els Family per aquella ciutat que jo tampoc...argh!
Pelaez!!! Tornem els discos!!!

TO SEA HENRY ha dit...

where is Pelaez Jones ?

POPeye ha dit...

Curiós, tinc el mal de Hodgkinson, està a tot arreu! Vaig veure els OM del Toti Soler al Teatre Poliorama cap el 71 crec i també hi tocava un tal Tim Hodgkinson...serà el dels Henry Cow?

crimson ha dit...

http://www.francescfabregas.com/documents/musica_pels_ulls.pdf

En aquest fa referència a una exposició fotogràfica del tema.

Salut

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

hem d'obrir un apartat sobre GRANOLLERS. Sens dubte aquesta graciosa capital vallesana es va emportar la palma amb el seu festival de musica progressiva que portar Family, l'any 1971 o 72, a mi encara em creixia el borrissol del bigoti i els Hermanos em pegaven...un cosí meu de Mataró hi va anar...com també va fer amb el recontraconsagrat concert de King Crimson a la mateixa ciutat que em consta que va ser prescenciat per el tandem Surós-Munuera...una altra de Granollers és que l'any 1972 vaig anar a una martinal de cinema musical amb el meu pare a la ciutat del handbol, el Bimbo i els sabons Camp (Granollers) per veure The Concert of Bangla Desh, com a premiére abans de que la projectessim l'any 1974 al Patronat en el marc d'uns fòrums de Taula Rodona. La peli serà recordada en el proper Sound System de ràdio premià del dimarts de l'inter de milano-barça amb enregistrament enllaunat...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

el protuberant Hodgkinson era l'alma mater de Henry Cow i feia de tot per on podia...crec que el dilema sobre el concert de Henry Cow de teloners dels EL&P al Palacio de los Deportes segueix obert però poso la ma al foc de que era en format Henry Cow!

El tema dels H.Cow ens porta directament al so Canterbury i mireu per on que en poc temps vam tenir Soft Machine, Henry Cow i Caravan a la Barcelona dels 72-73.

Una recomanació a tots els Canterburistes:
LLEGIU EL LLIBRE DE JONATHAN COE "the rotter's club" / El club de los canallas...
editorial Anagrama. És la crònica d'una penya d'amics de la nostra generació amb aficions musicals que porta el títol d'un tema de la banda del Canterbuy Sound: Hatfield & the North... i em recorda el que estem fent aqui...

Una meravella de novel·la, musical, pop, underground i digna de ser reivindicada a la dimenrsió desconeguda.... l'amistat amb el fil conductor dels discos, els concerts i els clubs de barriada...

Lou Roig ha dit...

Gràcies Mr.crimson per l'enllaç fotogràfic i l'aclariment de la "noieta" (Ms Toyah) dels Sunday All Over The World.
Soc un apasionat de Robert Fripp però.. aquell concert...

Fogerty ha dit...

hauré estat en uns quants dels que ja heu dit, ni una quarta part per això ... a Premià vaig veure Freak&Do en el "Penny Lane", Les Supremes amb Mònica Green a l’Illa Fantasia, "Suck Electronik Enciclopèdic" els vaig veure assajar en el Patronat... ,Els Lone Star van apareixer al Deportivo! el baixista Rafael de la Vega vivía al costat y els va portar a pendre unes copes ... A Marfárishi també el vaig conèixer i em va passar una cosa semblant que al Tati, però amb una pelicula d'Antonioni ... ens vam trobar al acabar la peli y em va demanar l'opinió , jo vaig fer una crítica més extensa... li vaig dir: samba mulleira mondonga palmeira ...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

certament, Fogerty, quan el Marfà interrogava les meves cames d'adolescent tremolaven...tot i això sempre recordaré una nit del 1974 a casa seva on un grup de disciplinats alumnes vam assistir a la seva classe magistral dedicada a Coltrane, Hancock, Corea i Weather Report....era disciplica pura, tot i això, hores d'ara no estaria malament reunir la canalla entorn d'un tocadiscos per rebre un set formatiu i auditiu com aquells del profeta Marfà. Allò passava a la Riera cantonada Gibraltar.

I el mite Carrer Unió + Bar Deprtivo augmenta amb el cas Lone Star & de la Vega...

crimson ha dit...

Lou,
Com et deia no vaig anar a aquell concert a Studio54. De tota manera el disc que van fer SAOTW en estudi és prou interessant. El baix el toca Trey Gunn que després també estava al Sylvian/Fripp i a KC entre 1994 i 2003.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

pedro iturralde jazz orquestra al cinema granvia!!!! un concert de festa major en un lloc on mai s'hi havia fet res en escena...i sense escenari fix van muntar un tinglado per orquestra. (anys 80, primers)

El último de la fila al camp del VIC.

Lambchop al millor local que qeuda a barcelona: Apolo!!!!

Charlie Haden & Carla Bley amb la Liberation Music Orchestra van tocar els Segadors (!!!!!!) al Palau d'en Millet (i no és broma!)

the Cure al velodrom d'Horta o la simbiosi entre tenebres, ciclisme i laca sinistra!

JAZZ EN UNA NOCHE DE VERANO
PALAU DEL JOVENTUT BADALONA
WEATHER REPORT AMB PASTORIUS-ACUÑA-SHORTER-ZAWINUL-BADRENA
BILLY COBHAM AMB GEORGE DUKE
HERBIE HANCOCK AMB JOHN LEVY, WAH WAH WATSON, RAY PARKER, BENNIE MAUPIN, PAUL JACKSON

tot empaquetat i en companyia de Joan Peláez i Tiburón Fernandesss -un a cada banda i en cadires a tercera fila-. estiu de 1977


I la Fania all stars al palacio de los deportes de la calle Lérida...
cheo feliciano, celia cruz, blades i tota la massa llatina.

gore major ha dit...

ja que esteu mencionant la festa major:

cosa cutre:

la banda del empastre
orquesta topolino


premià de mar, setantes

Santifunky ha dit...

Vaig anar durant molts mesos seguits al pis que tenien el Joan Bruguera i la Maria al carrer de Sant Pau. Allí s'havia parapetat Mr Natural Marfà, personatge egòlatra com cap,però amb gran erudició musical. Vam aprendre molt allà tancats, rodajats de la seva col-leció de musica junta amb la tambe magnifica col-lecció del Joan. Aquelles litúrgies religioses al voltant d'un disc, escoltant-lo de cap a peus eren impagables.Molta de la meva afició a la musica negre i altres començar en aquell santuari. Marfarishi ens deia coses com: Tim Buckley va esser xofer de Sly Stone! i nosaltres: lloat sigui el senyor i feiem una altre calada...

Stereo 2 ha dit...

impresionant!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

estan sortint coses molt interessants, destaco la crònica que ha fet black runner:

diu més amunt:

Yo he visto con POPeye cosas que vosotros no creeríais: Iggy Pop en llamas más allá de Orión, he visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de la puerta de Greenslade...vi a Kevin Coyne y sus tropas conquistar El Palacio de Virgin... todos esos momentos se perderán en el tiempo, como lágrimas en la lluvia. ¡ Es tiempo de morir!

De debò, això és periodisme musical de categoria!
i quin material!!!!
iggy pop en flames, el concert de greenslade (collita disco expres!!!!!), el kevin coyne de quan començaven a promocionar la botigueta Virgin abans del megahit del mike oldfield, més disco expres!!!!

i ara...la restauració del guru marfarishi en ple segle XXI...

quin treball més ben parit de recopilació infinita!

crimson ha dit...

Ningú no ha dit Peter Hammill a Cibeles!

van dedosendos ha dit...

Van der Graaf Generator !!!!! impressionants !!!!

Dr.Feelgood ha dit...

Dr.Feelgood al antic Zeleste
Wilco Johnson i Canned Heat al Zeleste 2

Gat Got Feelgood ha dit...

Al parc de Can Solei, Badalona. Albert King, i Screamin' Jay Hawkins
Georges Clinton, fundador de Parliament i Funkadelic, Koko Taylor, Robert Cray

The Young One ha dit...

Als delicats Motorhead al Palau

jtatiangel ha dit...

mecano al camp de futbol del premià en una festa major de derrotxe de pressupost, oblidable!

Visualització Previa ha dit...

Alameda i Tequila crec que va ser el meu primer concert. em va agradar més Alameda.
Stray Cats

Visualització Previa 2 ha dit...

Kid Creole & the Coconuts, Ramoncín, Leño fen la mili a Madrid

Visualització Previa 3 ha dit...

M'he equivocat, el meu primer concert va ser La Trinca

JOAN'OT'PROU! ha dit...

quina pudor que feu! ho dic amb la possibilitat conscienciada de que no m'entendreu el que vull dir-vos. Sento la pudor per el vostre arrogant esperit i per no dedicar ni una ola ratlla al que està passant avui en dia amb l'esborrada que ens estan fent els espanyols. Es podt estar dient gustos de música i de concerts però estar dies i dies parlant de totes aquestes coses i no para NI UN SOL INSTANT en el que ens estan fotent per darrera els enemics de Catalunya em fa pansar malament i puc arribar a pensar que tot ho feu per despistar i mirar en una altra direcció. No notaria pudor si el que esteu escrivint fos cosa de tres o quatre dies però la sento quan miro aaquest blog i veig que TOTS els darrers i llargs articulets només parlen de la vostra musica. És sospitós precisament ara que m'arriben bones notices de que a Premià on vivia abans es farà una consulta per ser independents. Ni un sol comentari sobre aquest tema i res de res de res. Això o fa pudor o definitivament carrega els collons.

Zeleste ha dit...

Joanot o com et diguis (perquè tens un nom, oi?):
primer de tot dir-te que ets un maleducat. Es pot pensar diferent però mai sense faltar el respecte a ningú, cosa que no estas fent.
Malament aniriem si tothom haguès de fer o pensar el que dius (o imposes?).
Et recomano música, molta música, sigui d'on sigui i vingui d'on vingui: és la millor medicina per curar les picors que tens.

Don't stpo the music, my friend!!

jtati ha dit...

Joanot, per sort els que recordem aquells temps també recordem que aquestes xorrades ni es pronunciaven en els ambients en que ens moviem. Teniem un concepte de l'horitzó mental molt més obert del que circula entre gent com la que representes i que lamentablement abunda entre la misèria cultural més patètica i casposa de casa nostra. També tenim "farenheits" entre els ciutadans de Catalunya i per mostra la teva estampa!

El compte negre ha dit...

ja ha arribat un integrista amb barretina de nom joanot. Serà millor pujar el volum del tocadiscos i tancar les llums de la nostra boîte i seguir flipant rock and roll i vetusta música negraaaaaaaaaa

zelestial ha dit...

glòria a Zeleste, gràcies per vacunar-me contra la propaganda dels impostors de la música i del bussines!

Lou Roig ha dit...

Ara, precisament ara i en aquest precis instant, es quan agafa ple sentit "el crit". Aquell crit que ens cridava Pau Riba de dalt l'escenari i que, a part d'enfotrese'n de deu i sa mare, el feia més llunyà de les cavernes fosques:
¡¡¡Porteu-me una cervessssa!!!
¿Ho entens Joanot?

ALMAR INDIGNAT !!! ha dit...

!!! a veure si tenim un DETALL amb els xòfers que ens portàven als concerts !!!! hi havía molts pocs cotxes en aquells temps, qui no recorda el Renault 4 (four L) del Grandíssim TIBURÓ FERNANDESSSSSS i el Renault 10 del també Grandíssim SALVA BUSCARONS .... per ells aquest Record ........

Endora ha dit...

En Jethro Tull al Palau de Congresos... cap el 79?

Endora ha dit...

Carai amb algú de vosaltres coincidiria amb algun dels concerts que dieu..., però en Jethro em porta el record de la pèrdua sortosa de la virginitat concertil!!!
Ep, padre confieso haberme pasado por los macrosconciertos del Borne -Màgic forever- donde actuaban entre muchas relíquias, muchos bodrios, por ejemplo (espero que no dejéis de saludarme) : Los hombres GGGGGGGGGGGG!
Ep ahir vaig passar a fer un algo pel Miramelindo>!!! i evidentment.... per davant de l'antic Zeleste...per favor... quin canvi! ple d¡Erasmus histèrics i ... gilipolles!

Colin Hodgkinson ha dit...

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1974/05/08/pagina-61/34240653/pdf.html

Tim Hodgkinson ha dit...

Henry Cow van fer una gira en el 77 amb els Suck Electronic Encyclopedic de teloners...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

MOLT IMPORTANT I VALUOSA LA REFERÈNCIA DE L'ENRIC ALMAR ALS COTXES QUE ENS PORTAVEN ALS CONCERTS...

Puc assegurar una meravellosa anecdota del 4L del Tiburón Fernándesss: la nit del concert de Badalona 1977, jazz en una noche de verano (hancock. report & cobham) , el gran taxista Tiburón va fer dos viatges per tornar la gent a caseta!!!!! un gest heroic del sempre sant baró de fotobuch!!!!! i torna l'espectre d'en JOAN PELÀEZ (on ets?), company de fila en aquell concert inoblidable.

també recordo el renault 10 blau del Buscarons!!!!

i conclusió:
L'ESCUDERIA RENAULT VA SER IMPRESCINDIBLE EN LES NOSTRES ANADES I VINGUDES PER LA CATALUNYA MUSICAL DELS CREPUSCULARS ANYS SETANTA!!!!!!

QUIN DETALL, ENRIC!

Sherlock ha dit...

on està en Buscarons?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

anecdota concert MAHAVISHNU ORCHESTRA del 1975/76...
PALACIO DE LOS DEPORTES DE LA CALLE LÉRIDA EN LA CIUDAD CONDAL.

Un grup de premianencs, entre ells en Joan Bruguera, vam anar perfectament organitzats al concert i quan es van tancar les llums, el Mahavishnu John McLaughlin que aleshores anaca de blanc expiritual i era seguidor del guru Sri Chimmoy, va demanar un minut de silenci per meditar abans de començar la tralla sideral de la doble guitarra...
Aleshores, la delegació de premianenca (uns 10 o 12) vam encentre bengales de sant joan en actitud de comunió mistica mig en serio mig en conya...anavem percectament preparats des de Premià i el plan era aquest: quan el McLauglhlin entri a escena encenem les bengages enmig del mar de llumins i metxeros que acostumava a forma part dels rituals d'aquells temps...

segona part.
El concert s'acaba. no tenim transport privat ni públic, solució: travessar la ciutat a peu des de Montjuïc fins al Torrent d'en Vidalet a Gràcia...en aquest barri vam dormir a la casa dels pares dels germans Gascó, alguns ho vam fer al passadís...

Així era la vida abans del Primavera Sound, El Benicassim i els concerts Heineken....i abans dels autobusos nocturns....

real i cert. Les aventures del concertisme metropolit[a viscudes des de comarques!

Fantastic!

Lou Roig ha dit...

Gràcies per l'anecdota.
No vaig dormir!!

Simó en el desert ha dit...

una salutació també al Alfredo "disc jockey" ( ara s'en diria deejay )del Bellamar. quan anava jo tant panxo amb els meus discs "superenrollats" de Emerson y Jethros y demés Yes...ell em deia que la musica autèntica era el soul y també aquell ritme que s'havia inventat un "zulú" anomenat James Brown. jo coneixia no mes el Sex Machine i deia: no està mal però tot es igual! ara quan li dic que tinc tota la colecció del Brown em replica, ho veus Santi, ja t'ho deia jo...
Paraula del senyor...Gonzalez,us lloem senyor.
una abraçada

!!! AMÉN !!! ha dit...

!!! AMÉN !!!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

tens raó SimóSanti, un dia en Fredu em va dir que la millor música era el soul i ho tenia claríssim, m'ho va dir anant pel carrer i li vaig ensenyar uns discos que portava i em va dir més o menys allò de..."veig que no hi ha soul". Tot quadra amb el temps!

obrim tema: disc jockey's premianencs:

EN FREDU DEL BELLAMAR...

Ruben ha dit...

barricada a barna

Tastavins ha dit...

el tema d'Andorra que surt per aqui per mi vol dir una aventura molt guapa de comprar discos amb etiquetes franceses i tot allò que comprava de David Bowie o de Neil Young amb portades diferents de les que es veien per aqui que eren més de nygui nyogui

born of the 18/06/1985 ha dit...

manoi qui bo! com anaveu de porrets per tanta marxeta?

Simó en el desert ha dit...

No oblidem els germans Costa, disc jockeys de la disco A1, seu de audicions matinals de bona musica amb esmorzar inclòs !
Fills del dibuixant de tebeos clàssic, Fernando Costa,que visqué a Premià i com tants, poc reconegut, dibuixant del heroi el Cosaco Verde amb guió de Victor Mora.
El Josep Maria que en pau descansi, va montar la primera setmana del còmic farà uns 20 anys a l'Hemisferi Sud de Vilassar de Dalt on vaig tenir l'honor de col-laborar.
Y el seu germà el Ferran, fan dels Rollings, es un gran il-lustrador de temes costumistes,hereu modern del gran Opisso.
http://www.ferrancosta.com/
Musica,còmics i Premià tornen a juntar-se amb aquesta saga...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

moltes gràcies, Simó, per aquesta valuosa aportació un altre "eslabón perdido" de la nostra microhistòira local que ben mirat és del tot universal.

àngel

Anònim ha dit...

quina idea! un atles de geografia fet de discos, je, je, tatitero estas ben inspirat.

Damunt Unió hi ha Granvia ha dit...

això és la biblia del disc i ho dic en plan ateu quasi convertit a la religió del rock

paccius ha dit...

He vist alguns comentaris sobre el grups de Canterbury. A qui pugui interessar un dels seus últims vestigis, el Richard Sinclair (Caravan, Hatfield & the North) actua divendres 27 al cafè del teatre de lleida.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

fans del CANTERBURY SOUND...

el club de los canallas
de Jonathan Coe
(Editorials Anagrama)

Llibre recomanat. Una colla d'amics avança de l'adolescència a la joventut i de la joventut a la decadència física (i en alguns casos, vital) amb una banda sonora en paral·lel que comença en el glam rock i el pub rock (de TRex i Bowie a Doctor Feelgood i el proto-punk) i la presència dels Hatfield and the North com a vehicle sonor que dona nom al llibre...el transit d'una etapa de la vida a l'altra té un relat musical paral·lel en el xoc entre el punk i el rock simfònic i l'escena underground i el negoci... els estils, com les vides, estan marcades per els anys de plom de la Thatcher... si busqueu paral·lelismes, aquest blog els mostra en clau local, de carrer i de referències comunes i particulars.

Ruben ha dit...

jo vaig fent llista per si les mosques

patilles i xupa ante ha dit...

ojalà torni això dels tocadiscos d'agulla, dels concerts sense serenata publicitària que ja m'agrada el que us llegeixo

SANT JOAN DESPÍ ha dit...

tres vegades en PAT METHENY

ALIANÇA POBLE NOU
PALAU D'ESPORTS MONTUÏC
BARCELONA TEATRE MUSICAL (EX-PALAU D'ESPORTS)

crimson ha dit...

ST Joan, el Pat Metheny l'he vist 2 cops i no era cap dels teus concerts. Al velòdrom i al Palau Millet.

Anònim ha dit...

quimi portet a la Massa de Vilassar de Dalt

julian cope al zeleste abans razmatazz

Anònim ha dit...

quimi portet a la Massa de Vilassar de Dalt


julian cope a zeleste abans de ser razamatazz de poble nou c/almogàvers

l'OBRELLAUNES DE TIANA ha dit...

hola, soc l'obrellaunes de Tiana.

us saludo i aporto la meva dosi d'Andorra. El que m'agradava d'Andorra era que els discos que compravem portaven uns puntets de colors per indicar el preu, eren vermells, blaus, grocs, daurats i verds.

a la botiga de l'avinguda Meritxell TRANSBORD.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

hola OBRELLAUNES, benvingut al blog!

recordo i encara els veig, els puntets adhesius a les contraportades dels discos de la botiga andorrana que has esmentat. De fet, una altra cosa dels detalls andorrans era l'empaquetatge dels discos. Els precintaven amb tota mena d'etiquetes i els puntets de colors memorables eren distintius. A la meva col·lecció de vinils portats en molts viatges a Andorra, encara es poden identificar puntets que el pas del temps no ha manllevat.

Afegiria un mite andorrà: Jo tenia una tradició andorrana bàsica, era la combinació de Armagnac Sempé VSOP, la xocolata de capsa llarga Poulain, els paquets de tabac Player's Navy Cut i els discos de can Transbord!

Era la perfecció andorrana!

Gràcies per la col·laboració (un detall molt important el dels puntets de colors)

POPeye ha dit...

accidents geogràfics i el seu paisatgisme...les cobertes son tant i a vegades més importants que el contingut, bandes sonores i fotogrames de les nostres vides
unes quantes de meves:
_la oxigenada del 1er dels I'ts a beautiful day.
_retrats del gran pintor Norman Rockwell de Al Kooper y Mike Bloomfield en les seves The Live adventures of...
_còmic de Robert Crumb per Big Brother & The Holding Company i el seu Cheap Thrills.
_foto de la banda y els roadies de Allman Brothers at Fillmore East.
_la del Why de Màquina! diuen que a Dalí li va encantar...
_fotos del Davis en el Tutu, black is beautiful!
_Ohio Players, el millor funk collita dels 70 amb les models negres més insinuants.
_Marvin Gaye y el seu I want you,portada de Eddie Barnes, pintor negre perfecte per la soul music.
_Santana i el seu Abraxas, pintura de Abdul Mati Klarwein, al menys dos o tres del Miles Davis son d'ell també, erotisme,surrealisme,exotisme,
ideal per aquells ritmes abrasius.
_Quicksilver,cowboys y psicodèlia,portades i musica per viatjar...

ara vosaltres...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

POPEYE, LA PETICIÓ ESTÀ SERVIDA...

Lou Roig ha dit...

i... el plàtan de la Velvet Underground !!

Les portades dels discs de Yes...

Molts discs, a més, els anomenàvem pel disseny o dibuix de la portada... fruit del nostre mal anglès i per que no dir-ho, ignorància...
"La calavera" de Emerson Lake & Palmer. El "cap de lleó" fet de figures femenines de Santana en son exemples...

Marc ha dit...

és collonut, quan hi havia vinil massiu, els discos, molts, els comentavem per la forma com quan deiem allò de tinc "el del triangle" de pink floyd

Anònim ha dit...

més casos:

el de la moneda de GRAN FUNK RAILROAD
el del diari de JETHRO TULL
el del croissant de MÀQUINA !
el del sol i la lluna de KING CRIMSON

Stereo 2 ha dit...

Tot això que està sortint per aqui és material sensible per tirar endavant un llibre previst per STEREO2 denominat DISCOTHEQUE....un vell projecte que va prenen forma...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

"el de la boca" de KING CRIMSON
(In the court of Crimson King, 1969)

ciego de pachuli ha dit...

el disco de la vaca de Pink Floyd
o sea: atom hearth mother

el del canuto de Bob Marley
o sea: catch a fire

sardònic ha dit...

el disc del camell
de IT'S A BEAUTIFUL DAY
"i'ts a big bad beautiful day / choice quality stuff"


el disc de la bragueta dels Rolling Stones

Xuang ha dit...

Miran portades m'he recordat de la banda sonora de Led Zeppelin amb el titol que sona tant bé THE SOUNDTRACK FROM THE FILM - THE SONG REMAINS THE SAME. i com es comenta amb aquest blog, concerts etc.
Us faig un sugeriment que crec que molts ja l'heu explicat. La pregunta ès. Quina ès la banda sonora de la vostra vida? O bé
Quines son les bandes sonores de les diferents etapes de la vida?
Tati, la portada del Santana, saps si es va fer un 11 de setembre?
La podrien posar anèx a la editorial dels diaris d'avui.

Xuang ha dit...

Banda Sonora + película
The Lost Highway - David Linch
Apocalypse Now

r77 ha dit...

Portades viníliques (1a part).
– Head Hunters - Herbie Hancock (lisèrgia funk)
– Salsa Catalana - Orq. Mirasol (l'origen laietà)
– Caravanserai - Santana (quin sol!)
– I want you - Marvin Gaye
(la suor dels cossos traspassa el dibuix, uhmmm…)
– Salsa at Woodstock - Bobby Rodríguez y la Comp.
(dels primers discos de salsa, Vaya!)
– Desert marauders - Art Lande & Rubisa Patrol
(és una foto o una maqueta?) Amb etiqueta taronja
del Transboard d'Andorra)
– Babylon by bus - Bob Marley & The Wailers
(Autobús amb relleu)

Continuarà…

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

art lande and rubisa patrol!!!!!!! tens raó R77!!!! mai varem treure l'entrellat del que encara ens preguntem: foto d'una maqueta o foto d'un paisatge real????

has obert el "factor ECM"!!!!

ecm: un disc amb tapa granulada en relleu:
hymns, spheres de Keith Jarrett

la portada d'ODISSEY de TERJE RYPDAL, amb el guitarrista assegut a la part del darrera d'una mítica Ford Transit dels 70.

monografic astres:

el sol de RETURN TO FOREVER "
where here..."

el sol de CARAVANSERAI SANTANA

el sol (ja, ja, ja!!!!!) el lletgista Juan Salvador Gaviota de Neil Diamond

sol + lluna de King Crimson (lark tongues in aspic)

un disc que parla del sol sense sol a la portada: Sol do meio dia de EGBERTO GISMONTI

un disc amb illes i portada d'astres en constel·lació:
KING CRIMSON , Islands (sempre paradoxal mister FRIPP)

l'estel "fugaç" fugisser de Mysterious Traveller de WEATHER REPORT

Fogerty ha dit...

Portades de gira i tomba... molts singles dels 70 portaven la mateixa foto per les dues bandes,sense ninguna informació (VENUS/SHOCKING BLUE - GREEN RIVER/CREEDENCE...)

La marca CHICAGO, les mateixes lletres variant el disseny i fons, numerant tots els seus
discs

TARKUS /E.L&P el tanque armadillo...

Les de ROBERT (play boy) PALMER ... a la piscina en DOUBLE FUN / A l'hotel amb una noia nua al balcó en PRESSURE DROP/ Afaitantse en SECRETS ...

El Logo de la AVERAGE WHITE BAND enllaçant la A i la B amb la W del cul d'una noia asseguda

Les de LITTLE FEAT pintades per NEON PARK

BRIAN ENO / Before And After Sciences, incloïa una sèrie de Aquarel·les pintades per Peter Schmidt
FUN HOUSE//RAW POWER/THE STOOGES La Iguana!!!

R.E.M i les seves fotos i il·lustracions enigmàtiques

La Iconografia de THE SMITHS...

La portada groga del primer disc de THE B 52

La funebre de CLOSER / JOY DIVISION

LOVE NOT MONEY / EVERYTHING BUT THE GIRL,la nena y el nen pixant al carrer ...

La " bailaora" en top less del SURFER ROSA / THE PIXIES

més i més...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

la nena petita fumadora: DINOSAUR JR
la nena petita dels rinxols d'or amb avió de joguina i sense roba: BLIND FAITH
la nena que empeny una porta, primer disc de VIOLENT FEMMES
l

Miquel ha dit...

el meu primer LP comprat de la butxaca sense ajut dels papis va ser el
PHOENIX de GRAND FUNK RAILROAD

any de compra, més o menys 1976

auto escola BELTRAN ha dit...

discos amb vehicle.

el del cotxe-barca de jackson browne
lawyer in love

el de l'autobus de marley

el del tren de doobie brothers de long train running

el del barco fantasma de wayne shortet

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

EL COCHECITO / MARISOL

era molt bona i no ho dic en broma:


Es un armazón
de un viejo color
un solo pistón
tiene asi un motor
en mi cohe estoy
voy a pasear
y si a un chico ve
se pone cantar
papaparaparapa
papaparaparapa
papaparapara,paparapara,paparaparapa
si yo alguna vez
me pienso casar
yo le pediré
su conformidad
pues podria ser
que al decir que si
el dijese no
y empezase asi
papaparaparapa
papaparaparapa
papaparapara ,papaparapara,papaparaparapa

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

continuació:

el tema EL COCHECITO de petit m'agradava molt, ara el veig en video i encara m'agrada més i més...

sona power pop, norhern soul, arranjaments siderals, organillo farfisa i un look sixties comparable al de LOS VENGADORES

EL YOUTUBE fa miracles, mireu-lo!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=69pXTifWzF4

minifaldilla ha dit...

sí senyor i sense por!! la Marisol que has penjat al video és molt bona i per recuperar

uau!

Paco Quilates de Oro en Pecho ha dit...

pués así de sopetón no me había percatadp de las infinitas posibilidades popistas de doña Pepa Flores Marisol, y ahora que lo veo por youtube pues mira que no está nada mal ni la cancioncita ni la chorba.

D.A-G ha dit...

No te lo he dicho hasta ahora, pero qué pasada de blog eh, me encanta
un abrazo desde Cádiz

De los Sonor a Emi ha dit...

Tati, ja que has tocat la Marisol un icona de la època Yeye.He recordat un single que tenia a casa que suposo ara ès de coleccionista i a la vegada uneix el que es es deia al anterior post, sobre la música i el còmic. El disc ès de Manolo Diaz i la portada ès d'un còmic de Flash Gordon amb la seva foto. Recordo fins i tot la lletra ja que amb els amics ens futiam un fart de riure ballan psicodelicament. El titol era La canción ficción i les cançons: Los Marcianos i El Laboratorio època del Pop franquista.
Cara A
http://www.goear.com/listen.php?v=1cd8625
Cara B
http://www.goear.com/listen.php?v=316728f

orbison ha dit...

voy a poner un disco...

SOME CHANGES/BOZ SCAGGS

Lou Roig ha dit...

Apa, doncs jo un altre:

"Circus Live" de JOHN CALE

Aquest darrers dies no paro d'escoltar-lo un i un altre cop

Anònim ha dit...

slade alive!