Històries musicals (i paranormals) dels anys setanta (i del segle XXI) a Premià de Mar

Peter Bagge, ninotàire excels i especialista en la descripció d'outsiders i inadaptats, les clava una rera l'altra amb les seves vinyetes. Aquesta, si l'acompanyem d'un hamletià "the time is out of joint", ratllarà la perfecció. Em sento personalment identificat amb aquest dibuix i, donant-li la volta, em posa catxondo. Diguem-ne que resulta estimulant en temps d'atenta observació del perquè de tot plegat.
Per cert, el calendari de la crisi capitalista avança i ens mostrarà escenes molt més interessants -per contundents- que aquesta. Els comics de Bagge en tenen moltes. Els del Brieva, de l'Azagra, del Crumb o del Clowes, també. Moltes imatges d'un món col·lapsat. Imatges del tot recomanables.Tots ells són una part dels ninotàires que més m'agraden. New-Ages i espiritistes de manual: Absteniu-vos!


John Martyn, cantant i guitarrista. Un dels nostres. Va morir el dijous passat. A la fotografia el podem veure a la part superior compartint pub, pinta i bon humor amb els seus amics (el que esta en primer terme és una glòria maleïda del folk rock, Hamish Imlach). El pont entre la vella escola del folk britànic i el rock era cosa de gent com ell i els seus. Els seus, els nostres: Fairport Convention, Pentangle, Nick Drake, Richard Thompson, Amazing Blondel, Steeleye Span, Lindisfarne... John Martyn. Dalt del cel hi trobarà un vell fan premianenc -Joan Bruguera- i compartiran unes pintes plegats. Altres martynistes premianencs l'admiren i en parlen, gent com l'Enric Almar, en Santi, el Francesc. També ho fem i en parlem els d'Stereo2 Sound System. Alcem les Guinness!!!

visiteu: http://www.johnmartyn.com/


En Ramonet 77 i jo som tossuts i reincidents. El nostre espai radiofònic dels dimarts (9 del vespre, ràdio premià, 95.2 fm) segueix fidel a la línia i, quan convé, ens plantem davant del record amb tota la solemnitat. Ara ens hem entestat en fer programes de ràdio "que es poden veure" i aquesta setmana recuperem dos concerts de l'Ona Laietana esdevinguts a Premià de Mar en el període 74-78. En aquells temps, tot i ser uns marrecs, feiem de promotors de concerts sense ofici ni benefici. Muntar concerts era una divertida epopèia i ens en sortiem prou bé. El programa del proper dimarts vol recordar els concerts premianencs de l'Orquestra Mirasol i de Barcelona Traction a Premià de Mar.

La Mirasol actuava a l'Amistat. La vella Amistat Obrera és un espai que aviat viurà un període incert d'obres i que -toquem fusta!- esperem no veure'l seguint la mateixa sort de les diverses infrastructures en curs de fossilització que tenim a la ciutat. Parlavem de la Mirasol. Aquesta orquestra de clara orientació latin-jazz i molt tocada per l'espectre de Miles Davis i dels seus deixebles (Herbie Hancock, Keith Jarrett, Dave Liebmann, Chick Corea), va aterrar a la nostra vila una nit de tardor del 1974 (amb el dictador en vida) i va fer un concert memorable davant quatre-centes persones. Recordar aquell concert passa per dir que allí estava el desaparegut Ricard Roda, grandiós saxes&flutes resident a Premià de Mar, que també hi era el Pedrito Díaz, institució caribenya de les percusions catalano-cubanes, en Xavier Batllès i el Victor Amman que un any abans havien tocat amb L'Ovidi Montllor al Patronat presentant Crònica d'un Temps, en Luigi Cabanach -ex Màquina!- a la guitarra i el Miquel Lizandra a la bateria. L'anecdotari d'allò que ara en diuen "backstage" em porta a recordar la pregunta del Luigi al Victor: "Oye, ¿Quién es Charlie Parker?" o l'escena mítica dels organitzadors (grup de música de Taula Rodona) aixecant el piano Fender Rhodes i carregant-lo dalt de l'escenari. Per cert, el grup de música de Taula Rodona erem en Joan Carles Surós, en Toti Munuera, en Joan Bruguera i un servidor. Ho recordarem per la ràdio. Com recordarem, també, el concert de Barcelona Traction al Patronat. Els Traction estrenaven denominació, just aquell dia, i anteriorment eren coneguts com a New Jazz Trio. Facturaven jazz de fussió i jazz ortodox per partida doble, versionaven dignament a Hancock (Maiden Voyage) i aportaven un discurs molt rigurós desplegat per Francis Rabassa (bateria), Jordi Clua (baix) i el després mediàtic Lucky Guri (piano). Dies després actuaven al Canet Roc, els podem recordar perfectament enmig d'un Pla d'en Sala aromatitzat d'herbes i hiperdèl·lia. Ara, amb la portada al davant (reforçada per un text de Hermann Hesse, com manaven els cannons de l'època), la seva música en format vinil -el rei dels formats- em serveix de fons d'escriptura. Ens veiem a Ràdio Premià.

Dies d'agit-prop i de xarxes en marxa: des la solidaritat amb el poble palestí fins al cicle Fora de Joc i el seu cinema dedicat als outsiders, des de la preparació d'unes jornades sobre la crisi alimentària fins l'inventari dels somnis més propers i accessibles de la nostra revolta: La respiració conjunta davant les injusticies, la conquesta d'espais d'esperança, l'instint de companyonia i la capacitat de resposta, i tantes coses que, com la música d'aquesta tarda de vent, mereixen la dedicació d'uns quans i un camp lliure de burocràcies, partidismes i empentes.

Una revolta amb banda sonora? Visiteu les seleccions musicals revolucionàries i anticapitalistes que apareixen al blog germà, aneu a: http://www.premiademarx.blogspot.com