24 de gener 2009

Històries musicals (i paranormals) dels anys setanta (i del segle XXI) a Premià de Mar



Peter Bagge, ninotàire excels i especialista en la descripció d'outsiders i inadaptats, les clava una rera l'altra amb les seves vinyetes. Aquesta, si l'acompanyem d'un hamletià "the time is out of joint", ratllarà la perfecció. Em sento personalment identificat amb aquest dibuix i, donant-li la volta, em posa catxondo. Diguem-ne que resulta estimulant en temps d'atenta observació del perquè de tot plegat.
Per cert, el calendari de la crisi capitalista avança i ens mostrarà escenes molt més interessants -per contundents- que aquesta. Els comics de Bagge en tenen moltes. Els del Brieva, de l'Azagra, del Crumb o del Clowes, també. Moltes imatges d'un món col·lapsat. Imatges del tot recomanables.Tots ells són una part dels ninotàires que més m'agraden. New-Ages i espiritistes de manual: Absteniu-vos!



John Martyn
, cantant i guitarrista. Un dels nostres. Va morir el dijous passat. A la fotografia el podem veure a la part superior compartint pub, pinta i bon humor amb els seus amics (el que esta en primer terme és una glòria maleïda del folk rock, Hamish Imlach). El pont entre la vella escola del folk britànic i el rock era cosa de gent com ell i els seus. Els seus, els nostres: Fairport Convention, Pentangle, Nick Drake, Richard Thompson, Amazing Blondel, Steeleye Span, Lindisfarne... John Martyn. Dalt del cel hi trobarà un vell fan premianenc -Joan Bruguera- i compartiran unes pintes plegats. Altres
martynistes premianencs l'admiren i en parlen, gent com l'Enric Almar, en Santi, el Francesc. També ho fem i en parlem els d'Stereo2 Sound System. Alcem les Guinness!!!


visiteu: http://www.johnmartyn.com/


En
Ramonet 77 i jo som tossuts i reincidents. El nostre espai radiofònic dels dimarts (9 del vespre, ràdio premià, 95.2 fm) segueix fidel a la línia i, quan convé, ens plantem davant del record amb tota la solemnitat. Ara ens hem entestat en fer programes de ràdio "que es poden veure" i aquesta setmana recuperem dos concerts de l'Ona Laietana esdevinguts a Premià de Mar en el període 74-78. En aquells temps, tot i ser uns marrecs, feiem de promotors de concerts sense ofici ni benefici. Muntar concerts era una divertida epopèia i ens en sortiem prou bé. El programa del proper dimarts vol recordar els concerts premianencs de l'Orquestra Mirasol i de Barcelona Traction a Premià de Mar.
La Mirasol actuava a l'Amistat. La vella Amistat Obrera és un espai que aviat viurà un període incert d'obres i que -toquem fusta!- esperem no veure'l seguint la mateixa sort de les diverses infrastructures en curs de fossilització que tenim a la ciutat. Parlavem de la Mirasol. Aquesta orquestra de clara orientació latin-jazz i molt tocada per l'espectre de Miles Davis i dels seus deixebles (Herbie Hancock, Keith Jarrett, Dave Liebmann, Chick Corea), va aterrar a la nostra vila una nit de tardor del 1974 (amb el dictador en vida) i va fer un concert memorable davant quatre-centes persones. Recordar aquell concert passa per dir que allí estava el desaparegut Ricard Roda, grandiós saxes&flutes resident a Premià de Mar, que també hi era el Pedrito Díaz, institució caribenya de les percusions catalano-cubanes, en Xavier Batllès i el Victor Amman que un any abans havien tocat amb L'Ovidi Montllor al Patronat presentant Crònica d'un Temps, en Luigi Cabanach -ex Màquina!- a la guitarra i el Miquel Lizandra a la bateria. L'anecdotari d'allò que ara en diuen "backstage" em porta a recordar la pregunta del Luigi al Victor: "Oye, ¿Quién es Charlie Parker?" o l'escena mítica dels organitzadors (grup de música de Taula Rodona) aixecant el piano Fender Rhodes i carregant-lo dalt de l'escenari. Per cert, el grup de música de Taula Rodona erem en Joan Carles Surós, en Toti Munuera, en Joan Bruguera i un servidor. Ho recordarem per la ràdio. Com recordarem, també, el concert de Barcelona Traction al Patronat. Els Traction estrenaven denominació, just aquell dia, i anteriorment eren coneguts com a New Jazz Trio. Facturaven jazz de fussió i jazz ortodox per partida doble, versionaven dignament a Hancock (Maiden Voyage) i aportaven un discurs molt rigurós desplegat per Francis Rabassa (bateria), Jordi Clua (baix) i el després mediàtic Lucky Guri (piano). Dies després actuaven al Canet Roc, els podem recordar perfectament enmig d'un Pla d'en Sala aromatitzat d'herbes i hiperdèl·lia. Ara, amb la portada al davant (reforçada per un text de Hermann Hesse, com manaven els cannons de l'època), la seva música en format vinil -el rei dels formats- em serveix de fons d'escriptura. Ens veiem a Ràdio Premià.

Dies d'agit-prop i de xarxes en marxa: des la solidaritat amb el poble palestí fins al cicle Fora de Joc i el seu cinema dedicat als outsiders, des de la preparació d'unes jornades sobre la crisi alimentària fins l'inventari dels somnis més propers i accessibles de la nostra revolta: La respiració conjunta davant les injusticies, la conquesta d'espais d'esperança, l'instint de companyonia i la capacitat de resposta, i tantes coses que, com la música d'aquesta tarda de vent, mereixen la dedicació d'uns quans i un camp lliure de burocràcies, partidismes i empentes.

Una revolta amb banda sonora? Visiteu les seleccions musicals revolucionàries i anticapitalistes que apareixen al blog germà, aneu a: http://www.premiademarx.blogspot.com

45 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona, bona, bona escriptura company bizarre!

De pasada recomano el meu blog als teus feligresos lligant el programa del proper dimarts amb l'efervescència artístico-cultural-musical del MACACO:
http://www.ramonet77.blogspot.com/

Good vibrations!!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ja està fet i lligat, els que passin per aquest blog han de seguir la fletxa en direcció al ramonet77.blogspot.vom

Anònim ha dit...

gràcies per refrescar la memòria dels dies passats de puta mare.
Endavant Àngel, sempre has estat al peu del canó i per això et tenen enveja els envejosos

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Gràcies a tú. quan a l'enveja, imagino per on van els trets, però no em preocupa massa...

oppure si muove!

Anònim ha dit...

la mirasol, quins temps!

Anònim ha dit...

ui si tongana melic o si

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

home! indepe a la vista!

Anònim ha dit...

que pesat l'indep

Anònim ha dit...

Gran concert el de Barcelona Traction al patronat. La Mirasol no la vaig veure a Premià, però si el 76 a l'auditori d'Industrials on van estar increïbles, i al Canet rock amb la Maria del Mar Bonet.
Haig de dir que aquests darrers anys es torna a fer molt bona música per aquí. Us aconsello que feu passar per premià gent com el Martí Serra, el Jordi Matas o la Giulia Valle.
I continuant amb concerts, els Crimsonians no us perdeu el Fripp a la Unió de Sant Cugat el 27/2. Adjunto enllaç.

Salut
Crimson


http://www.atrapalo.com/espectaculos/evento-21369-robert-fripp--the-orchestra-of-crafty-guitarists

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

molt content de recupar el crimson al blog, salutacions....

xavier gascó; pren nota, fripp actua aviat i hem d'anar-hi, ok?

Anònim ha dit...

Tinc problemes amb la pell,
s'em posa de gallina i no hi ha manera d'afluixar el cuquet de l'estómac
Fantàstic va be... hi anirem Àngel un Crimsonià com jo no fallarà a la cita..... i pensa que ja estic retirat de concerts "monumentals"
Com sempre us felicito... gran generació la de la Mirasol i BCN Traction... més pell de gallina....
Sense comentaris.

Endora ha dit...

Bones....
Tati, segueixes en forma i informant! De ben segur que t'haurás adonat què en la portada de la Mirasol el senyor petitet i rodó té la cara situada a modus de careta i en filera de les penjades a la paret! Per cert, ara et picaré: en Ramonet ha penjat la fotografia del disc en unes condicions infinitament molt millors en el seu blog que que les teves. Vinc guerrera!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Sra. Endora.

la relació entre les mascares i el pedrito díaz és un clàssic dels detalls de les portades de l'època.

No volia rivalitzar amb el mestre R77, la portada exhibida té la seva "miga" i ens mostra la galeta interior amb les seves calcetes.

Una jòia de recuperar la teva veu electrònica en aquest blog.

Sr. Xavier:

cuidem-nos la pell, anirem plegats a can Fripp, a més actua lluny dels espais habituals del negoci musical. En parlem divendres a cau d'orella.

Anònim ha dit...

Us explicaré una mica de què anirà el concert de Sant Cugat.
Es tracta d'un experiment nou de Mr Fripp. Ni crimsons, ni soundscapes. Es tracta d'un concert acústic amb 40 guitarristes. Donat lo petit que és el teatre la proporció de músics i espectadors serà d'un a 3. El resultat, imprevisible. És possible que sigui una de les últimes ocasions que tenim de veure el mestre en acció. Aquesta generació de musics està arribant a l'edat de la jubilació. Abans d'ahir el Bruford va anunciar la seva retirada.
Per cert, abans o després tocaran els meus amics de ZUM.

PD Si esteu decidits a anar-hi reserveu entrades. Encara que no s'hagi fet publicitat mai se sap ... Fa dos anys van omplir el Palau, i costava el doble l'entrada.

Com sabeu vosaltres ha dit...

Ostres, un usuari amb nom Crimson!!

Una pena saber això d'en Bruford. Ell i en Phil Collins eren dels millors bateries.

Això de la orchestra of crafty guitarists creus que pot tenir un repertori semblant al de la league? Pot ser ben curiós un Larks' thrak amb 40 guitarres alhora.

Tal com recordo el teatre, no sé quants hi cabrem però estarem ben estrets... tot un espectacle.

Per cert, visca el lletgisme!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

caram doctor Pebràs,

vos heu entrat en el blog del Submarí Seaview. No el feia per aquests indrets, acostumat a trobar-lo a tribuna fumant caliquenyos i gaudint del Barça.
Benvingut sigui en aquest blog incert i vigilat per l'ull elèctric del "gran germà".

Anònim ha dit...

Al Youtube hi han clips de l'experiment Fripp amb crafty guitarists per si voleu anar fent boca.

Anònim ha dit...

Al Youtube hi han clips de l'experiment Fripp amb crafty guitarists per si voleu anar fent boca.

Anònim ha dit...

Respecte als concerts de la league serà un experiment nou. El nombre de guitarristes es multiplica per 3 i no portaràn cap mena d'amplificació.

Repel-lent ha dit...

Robert Fripp es un piessat. Molt millor Mark Knoppler.

Anònim ha dit...

el millor guitarrista del món és COYOTE DAX

Anònim ha dit...

Quan et mires les pestanyes
mires i mires
i l'aguila vola
i l'aguila vola

Quan prens el xarop
prens i prens
i el peix cueja
i el peix cueja

Quan talles el pa
talles i talles
i el ferro es rovella
i el ferro es rovella

si cantes, Mare.
si plores, Pare.
I les estances es buiden

si enyores, Fill.
si gaudeixes, Filla.
I els carrers es mouen

colors i colors
i una línia de cel blau
com el cor capfoguer

Com les darreres paraules.


Vilassar de Mar, 30 de gener de 2009

Anònim ha dit...

Alcem la pinta a la memòria del mestre Martyn.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ostima! quin poeta el del penultim post!

i el darrer comunicant r77, sense fer un poema, clava la cervesa dalt del sostre!

Anònim ha dit...

ui i tant ui sou tots molt amics ui i tant que si amic del music que si amic de l'altre music oh i tant moltament interessants okiss i tant, jabalina

jabalina

Anònim ha dit...

Si us plau, procureu escriure correctament. Es diu Javelina.

Pompeu

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

el que cal aclarir és l'abast conceptual del mot "jabalina-javelina" que, arribat com un raig damunt la terra, ha obert un nou referent cultural digne d'estudi.
Sr. Indep dels Blogs, vos sou especialment descriptiu. A banda de la rectificació del company Pompeu, ara podriem obrir una reflexió sobre la relació "jabalina-javelina" i els amics dels musics.

Una darrera curiositat: La paraula Okiss, és catalana? és una variant de l'OK anglès? És un estirabot suec? És una salutació tasmana -de Tasmània- ?

Gràcies, Sr. Indep, per la seva providencial visita a aquest blog.

Anònim ha dit...

eso la jabalina debe ser una amenaza para quien mantiene amistades con seres musicales como se puede deducir del autor de este block

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

bona AUDAZ

SOUNDA' ha dit...

en Martyn tindrà recordatori sonor al sound system, tard o d'hora.

Freski ha dit...

Em sembla que si hem de fer un recorregut comentari per comentari mirant qui fa barbarismes més abruptes, ens hi podríem passar unes quantes hores. Sens dubte, ningú és la perfecció, així que menys criticar i més fer correccions objectives, que és com s'aprèn!

I res més, no puc comentar gaire cosa sobre el post perquè dels anys setanta a Premià ben poca cosa en sé, i dels músics dels quals parles només conec i admiro l'Ovidi Montllor... Ah, sense oblidar grans imatges d'en Pau Riba als escenaris del Canet Rock (si no m'equivoco), i en Sisa actuant entre el públic perquè li havien negat actuar en la trobada!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

hola Freski, suposo que l'indepdelsblogs o com es digui, és un bromista. No entenc la relació que estableix entre "jabalina" i l'amor que pugui sentir un servidor per uns musics que admiro.

Parles de l'Ovidi. I tant! L'Ovidi, quina sort la dels "vells" de la meva generació que podiem escoltar i veure l'Ovidi, un parell o tres de vegades a Premià de Mar.

Sembla impossible que tot allò fos així de senzill.

L'altre dia ho parlava amb en Martí Rosselló i repassavem la llista de gent que en aquells anys actuava a l'Amistat o al Patronat, i en molts casos per gestió directa de la gent del grup de Taula Rodona o del grup La Llamborda, que erem els "activistes musicals" d'aquells dies...

mira la llista del que recordo que van passar per Premià aquells quatre o cinc anys:

pere tapies
joan isaac
ovidi montllor
jordi sabatés
c.e.dharma
musica urbana
pi de la serra
pau riba
sisa
oriol tramvia
barcelona traction
lluís llach
ramon muntaner
fussion & santi arisa
blai tritono
tete montoliu & ponny poindexter
xamatoxa

... Contractar aquests artistes estava xupat: no tenien tarifa i els donavem el 75% de la recaptació o similar.

i m'oblido molts...
a veure si entre en Martí i en RAMONET 77 aporten més dades...

Anònim ha dit...

Tricefàl·lia
Suk Elektrònik Enciclopèdik
Miky Espuma
French Dogs
La Trinca
Al Tall
Maria del Mar Bonet
Jordi Batiste
Secta Sònica
Orquestra Plateria

Freski ha dit...

Com han canviat els temps... ara fins i tot, els grups més humils cobren un dineral! A més, veig que Premià va tenir força activitat musical, a diferència d'ara...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Hola Freski, ja veus, els temps actuals són més dificils. Quina paradoxa! quan hi havia el dictador desafiavem censures, no pensavem en negocis i feiem els que ens proposavem. Ara que tenim aquesta democràcia mercantil i televisiva, per fer coses hem de passar per tots els tramits administratius, comercials, SGAE's i tota mena de camins infinits carregats de normes.
No et pensis que aquells temps eren millors, senzillament passava que els que voliem fer coses ens posavem a la feina i tiravem pel dret. I el dictador va morir al llit, les reformes van substituir les ruptures i el mercat -com arreu del món- va totalitzar el conjunt de les activitats públiques, més enllà -fins i tot- dels processos productius, de les relacions laborals o de les necessitats bàsiques-.

i...com diuen en castellà...
" ¡ Qué nos quiten lo bailao ! "

Anònim ha dit...

BAGGE BAGGE BAGGE BAGGE ERES EL REY

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

És que el Bagge és el rei de ODIO INTEGRAL amb els seus personatges i herois com:

BUDDY
APESTOSO
VALERIE
LISA
GEORGE HAMILTON III

Fanzine's Power, keep the faith!

Repel-lent ha dit...

Jo piensaba que la siucursal de UPyD l'ubririam la Celia, piero ja està amb ciutadans.

Tatin, quan arriva la Riosa Díez per fier el mitin?

Anònim ha dit...

Depende del Boadella que se ha ofrecido para guiar la diligencia.

Anònim ha dit...

El bagge es un as de los pinceles

penyabogarde ha dit...

molt bona aquesta dels mestres de la pluma i el pinzell

Anònim ha dit...

ja saps que Catalunya pot canviar de costat amb la presència de més lluita?
Tots els grups nacionalistes poden fer un front que talli la dependència.
Això fem i exigim a MAS a PUIGCERCÓS als MAULETS i a tots els que volem unió des d'aquí per ser escoltats.
No en parles d'això?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Amic Gudulermi,

aquest blog no preten ser "la casa comuna del catalanisme" (o del catalanisme de dretes covergent-carotià, per ser més exactes), ni una secció catxonda de CiU o del club de fans de Joel Joan "el guapo".

Si vols, pots visitar el manifest en favor d'una candidatura anticapitalista europea que li pot encantar a l'Artur Mas. Total, tot és possible en aquest món trastocat. Com que el Madrid guanyi la lliga o que es proclami la Comuna autogestionària de Premià de Marx amb banda sonora de Pau Riba i The International (Noise) Conspiracy!

Però les teves propostes poden fer fortuna en la blogosfera convergent i para-republicana. Sort!

Anònim ha dit...

què pastanagues és això de fer anar junts a tota la penya amb els convergents? Amiguet Gudupermi! t'has passat un parell de pobles, no?

Anònim ha dit...

convergents....mala gent