Comencem l'any i ocupem les places

DARRERA HORA: 

DIVENDRES 9 DE DESEMBRE, 

A LES 8 DEL VESPRE. 

CONCENTRACIÓ I LECTURA DEL MANIFEST 

EN SOLIDARITAT AMB PALESTINA. 

PLAÇA DE L'AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR. 

CONVOCA "ATUREM LA GUERRA-SOLIDARITAT PALESTINA"

La nit de Cap d'Any a la dimensió desconeguda -indret situat davant del mar entre Vilassar de Mar i El Masnou- ens mostra, d'uns anys ençà, algunes curioses variacions . Un costum relativament nou s'està consolidant. S'ocupa la Plaça de la Vila sense convocatòries oficials i es celebra la data més profana de les festes nadalenques. Nit de Cap d'Any a cel ras, i després cadascú va a les seves festes més o menys col·lectives. Per molts anys!... i preguem perquè el consistori no s'afanyi a reinterpretar, a codificar i a invertir qui sap què en allò que avui és senzill, directe i planer.

(Si voleu més informació i detalls, visiteu el blog d'en Martí Rosselló, allí hi podreu captar altres versions de l'esdeveniment).

Músiques d'un any a l'altre. El post anterior parlava de la Marianne Faithfull i del seu colossal disc Easy Come Easy. Seguim la pista de dues dones més que omplen aquestes hores de transició. Sigui a la carretera o, com ara, de casa estant, s'escolten les cançons de Cat Power i Joan As The Police Woman. Una i altra incrementen el llistat de veus femenines format per Beth Orton o Beth "Portishead" Gibbons -entre les contemporànies- i Nico, Sandy Denny, Johnny Mitchell o Grace Slick -per dir algunes "clàssiques" i ben diferenciades entre sí-.

Amb en Ramonet 77 ens disposem a desplegar un 2009 amb novetats radiofòniques. Començarem el dimarts 13 de gener. Programarem un espai del Sound System denominat Martes Trece. Tal com sona. Punxarem tretze temes de collita post-nadalenca i anunciarem que els Amics d'Alan Smithee presentem l'espectre d'un artista definitiu, Joe Strummer, en una nova sessió del cicle Fora de Joc. Mireu per on van els trets a:

http://www.amicsalansmithee.blogspot.com

Solidaritat internacional. El deure de la solidaritat internacional expressada des dels països occidentals, passa per denunciar les corresponsabilitats dels nostres governs amb l'estat d'Israel que, amb el pretext de la radicalització de Hamas, multiplica fins l'infinit la seva capacitat destructiva. El genocidi a la franja de Gaza és de proporcions exasperants. La Generalitat governada per un tripartit de tots conegut ha de tallar els llaços que estableix la seva peculiar política internacional impulsada pels consellers Carod i Huguet. L'exercici de la paradoxa extrema el tenim davant si observem el doble paper que des de vicepresidència es practica: La direcció general de cooperació (o com es digui) vol coordinar l'ajut humanitari i, simultàniament, unes altres direccions generals (o com es diguin) mantenen relacions polítiques, comercials o culturals amb l'estat que causa les morts i els ferits amb els quals ens hem de solidaritzar.

Les places, ja que parlavem de les reapropiacions festives de l'espai públic, també s'omplen de gent aquests dies. Des de Mataró fins a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i així a molts altres indrets. No a la guerra! (plou sobre mullat).

Solidaritat internacional. Internacionalisme. Marcos treu el cap des de Chiapas. Es celebren 15 anys de l'aixecament zapatista. Marcos parla dels indígenes i parla dels palestins i ens recorda el sentit infinitament essencial de la condició humana en els justos termes d'un internacionalisme bàsic. Bon material al web de hhtp://www.revoltaglobal.cat

Ahir, a la taula llarga del centre l'Amistat, ens capficavem en una tertúl·lia entre delirant i explosiva sobre la felicitat i les receptes new age davant del malestar social. Parlavem i polemitzavem entorn de les receptes impossibles de la falsa espiritualitat, de les inteligències emocionals "prêt-a-porter", del supermercat de l'autoajut i de les teràpies "gat per llebre" i -ho sento, ho dic així- de la seva clamorosa impostació com a suposats antídots davant dels mals de cada dia. Lamentablement, aquesta fira de bombones d'oxigen existencial i de pastilles filosofals, forma part de la simptomatologia del mateix malestar que, il·lusoriament, pretenen combatir. Proveu de llegir els treballs de Slavoj Zizek i podreu copsar a fons la dimensió del deliri new age. Teniu el camarada Zizek als enllaços d'aquest blog i és del tot recomanable.

Posat's a rebre impactes epifanics, en temps d'epifania, recomano fermament que aneu a la Pedrera. Allí s'exposa un recorregut per l'obra de Ródtxenko. Des de l'art revolucionari fins a la diàspora artistica davant de la traició estaliniana a la gran revolució del segle XX. L'escenari de La Pedrera mostra, tot sigui dit, un illot revolucionari organitzat per l'obra "social" de la Caixa de Catalunya. Tot sigui dit.