03 de gener 2009

Comencem l'any i ocupem les places


DARRERA HORA: 
DIVENDRES 9 DE DESEMBRE, 
A LES 8 DEL VESPRE. 
CONCENTRACIÓ I LECTURA DEL MANIFEST 
EN SOLIDARITAT AMB PALESTINA. 
PLAÇA DE L'AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR. 
CONVOCA "ATUREM LA GUERRA-SOLIDARITAT PALESTINA"


La nit de Cap d'Any
a la dimensió desconeguda -indret situat davant del mar entre Vilassar de Mar i El Masnou- ens mostra, d'uns anys ençà, algunes curioses variacions . Un costum relativament nou s'està consolidant. S'ocupa la Plaça de la Vila sense convocatòries oficials i es celebra la data més profana de les festes nadalenques. Nit de Cap d'Any a cel ras, i després cadascú va a les seves festes més o menys col·lectives. Per molts anys!... i preguem perquè el consistori no s'afanyi a reinterpretar, a codificar i a invertir qui sap què en allò que avui és senzill, directe i planer.
(Si voleu més informació i detalls, visiteu el blog d'en Martí Rosselló, allí hi podreu captar altres versions de l'esdeveniment).

Músiques d'un any a l'altre. El post anterior parlava de la Marianne Faithfull i del seu colossal disc Easy Come Easy. Seguim la pista de dues dones més que omplen aquestes hores de transició. Sigui a la carretera o, com ara, de casa estant, s'escolten les cançons de Cat Power i Joan As The Police Woman. Una i altra incrementen el llistat de veus femenines format per Beth Orton o Beth "Portishead" Gibbons -entre les contemporànies- i Nico, Sandy Denny, Johnny Mitchell o Grace Slick -per dir algunes "clàssiques" i ben diferenciades entre sí-.
Amb en Ramonet 77 ens disposem a desplegar un 2009 amb novetats radiofòniques. Començarem el dimarts 13 de gener. Programarem un espai del Sound System denominat Martes Trece. Tal com sona. Punxarem tretze temes de collita post-nadalenca i anunciarem que els Amics d'Alan Smithee presentem l'espectre d'un artista definitiu, Joe Strummer, en una nova sessió del cicle Fora de Joc. Mireu per on van els trets a:
http://www.amicsalansmithee.blogspot.com

Solidaritat internacional. El deure de la solidaritat internacional expressada des dels països occidentals, passa per denunciar les corresponsabilitats dels nostres governs amb l'estat d'Israel que, amb el pretext de la radicalització de Hamas, multiplica fins l'infinit la seva capacitat destructiva. El genocidi a la franja de Gaza és de proporcions exasperants. La Generalitat governada per un tripartit de tots conegut ha de tallar els llaços que estableix la seva peculiar política internacional impulsada pels consellers Carod i Huguet. L'exercici de la paradoxa extrema el tenim davant si observem el doble paper que des de vicepresidència es practica: La direcció general de cooperació (o com es digui) vol coordinar l'ajut humanitari i, simultàniament, unes altres direccions generals (o com es diguin) mantenen relacions polítiques, comercials o culturals amb l'estat que causa les morts i els ferits amb els quals ens hem de solidaritzar.
Les places, ja que parlavem de les reapropiacions festives de l'espai públic, també s'omplen de gent aquests dies. Des de Mataró fins a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i així a molts altres indrets. No a la guerra! (plou sobre mullat).

Solidaritat internacional. Internacionalisme. Marcos treu el cap des de Chiapas. Es celebren 15 anys de l'aixecament zapatista. Marcos parla dels indígenes i parla dels palestins i ens recorda el sentit infinitament essencial de la condició humana en els justos termes d'un internacionalisme bàsic. Bon material al web de hhtp://www.revoltaglobal.cat

Ahir, a la taula llarga del centre l'Amistat, ens capficavem en una tertúl·lia entre delirant i explosiva sobre la felicitat i les receptes new age davant del malestar social. Parlavem i polemitzavem entorn de les receptes impossibles de la falsa espiritualitat, de les inteligències emocionals "prêt-a-porter", del supermercat de l'autoajut i de les teràpies "gat per llebre" i -ho sento, ho dic així- de la seva clamorosa impostació com a suposats antídots davant dels mals de cada dia. Lamentablement, aquesta fira de bombones d'oxigen existencial i de pastilles filosofals, forma part de la simptomatologia del mateix malestar que, il·lusoriament, pretenen combatir. Proveu de llegir els treballs de Slavoj Zizek i podreu copsar a fons la dimensió del deliri new age. Teniu el camarada Zizek als enllaços d'aquest blog i és del tot recomanable.

Posat's a rebre impactes epifanics, en temps d'epifania, recomano fermament que aneu a la Pedrera. Allí s'exposa un recorregut per l'obra de Ródtxenko. Des de l'art revolucionari fins a la diàspora artistica davant de la traició estaliniana a la gran revolució del segle XX. L'escenari de La Pedrera mostra, tot sigui dit, un illot revolucionari organitzat per l'obra "social" de la Caixa de Catalunya. Tot sigui dit.
 

30 comentaris:

Anònim ha dit...

ostia àngel! has posat el dit a la nafra en el tema de ERC i el tripartit pel que toca a Palestina i la cara que tenen els que munten solidaritats i al mateix temps van de negocis amb els sionistes.
ostia també per el tema dels discos! kollonis de discos ben bons!
ostia també i ok total per el tema de l'autoayuda que és el negoci dels sentiments a lo bestia.

Anònim ha dit...

vull ser feliç

Anònim ha dit...

Doncs no et tallis i sigues-ho.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

jo de vostè, senyor "no sé res", m'esmerçaria en un curset de creixement personal a la vora del mar, nocturn i barat...uns euros per sessió i a xal·lar!

Anònim ha dit...

a mi em mosqueja el tema que proposeu els anticapitalistes de voler canviar un sistema que malgrat tot és millor que cap altre sistema i que serveix per ser més lliures encara que hi hagi certa injusticia. Penso en coses millors com el cas de quin pentagon pot millorar el món si Obama falla.

Anònim ha dit...

Josep, em sembla que la cosa va més enllà de si l'Obama o això que dius del Pentagon o sobre quin és el millor sistema. Molt resumidament, m'inclino per anar impugnant els signes de l'estat de les coses present i compartir-ho amb aquells que els pot interessar. Fins i tot, per intuició, es nota que això no pita.

Repel-lent ha dit...

el quiurset de ser feliç els diona la dona de la veu rionca. Fa molt de temps que no es parla d'ella.

Anònim ha dit...

qui és la dona de veu ronca?

penyabogarde ha dit...

nina simone?

Anònim ha dit...

ronca? la veu de qui?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

en aquest post apareix el tema de les tendències pseudoespirituals, convé insistir en el tema, hores d'ara creix el deliri pseudoespiritual i aquest es "ven" com a remei dels mals del "sistema" quan realment és el símtoma del malestar. El triomf del capitalisme -més enllà de l'explotació econòmica- com a sistema de dominació integral es concreta en manifestacions clamorosament perverses com aquesta tendència para-espiritual, para-metafísica i para-para-para, de la qual la física quàntica i els maldecaps del pensament creatiu en serien clars exponents.

els revolucionaris tenim feina en escreix, es gira feina, i no podem perdre el temps en contemporitzacions governamentals i altres variables del pensament "tou".

socialisme o barbarie!

Anònim ha dit...

estem rodejats de la secta del pensament creatiu derivada de les teories de la física quàntica, gent molt propera a nosaltres és victima d'aquests romanços. Agafeu el google i poseu "y tu que sabes" i "fisica cuántica", podreu comprovar que això va a ple rendiment.

stop pensament creatiu!

Anònim ha dit...

La verdad de todo el meollo es que ya hace tiempo que este mundano mundo se va comprimiendo y mandan cuatro y que los que pringamos no nos destacamos por responder a la mierda y encima, encima, resulta que zoquetes espititistas nos venden motocicletas de fantaciencia por un porrón.

Yo ya no se si meterme con los banqueros o con los gurus del negociete este de las auto-ayudas, no se si empezar por estos últimos que a la postre nos montan un cancer psicótico que ciega la más evidente de las mierdas que no es otra que el poder salvaje del dinero.

Este block tiene su miguilla y eso, pues feliz año santo compostelano a todo el personal y que reparta güiski la Cheli.

Lo dicho, revolución, leche.

Anònim ha dit...

La verdad de todo el meollo es que ya hace tiempo que este mundano mundo se va comprimiendo y mandan cuatro y que los que pringamos no nos destacamos por responder a la mierda y encima, encima, resulta que zoquetes espititistas nos venden motocicletas de fantaciencia por un porrón.

Yo ya no se si meterme con los banqueros o con los gurus del negociete este de las auto-ayudas, no se si empezar por estos últimos que a la postre nos montan un cancer psicótico que ciega la más evidente de las mierdas que no es otra que el poder salvaje del dinero.

Este block tiene su miguilla y eso, pues feliz año santo compostelano a todo el personal y que reparta güiski la Cheli.

Lo dicho, revolución, leche.

penyabogarde ha dit...

heu vist el Barça? a veure si serà una secta i el guru Guardiola els llegeix coses rares...no fallen mai...és paranormal?

Anònim ha dit...

Montes de Oca, t'ha quedat castisso i xatipirul·li.
Mola.

Anònim ha dit...

Més llenya al foc !!!.(Costumari català)
¡¡Más madera!! (Groucho Marx)

La mediocritat mental i de pensament impregna tan l'actual proposta culturaleta que fins i tot el Premi Josep Pla ha premiat aquest any el pensament pseudocreatiu i la caterva de vagenades pseudo-espirituals. ("El Silenci" de Gaspar Hernández)

Un premi a la falsa ilusió.

Al final em faran creure que la propera colonoscopia me la puc estalviar amb una nova sesió d'autoajuda...

¿No hi ha cap, d'aquests Gurús-Mesies, que recomani fotra-li un cop de puny al nas del meu amo per estalviar-me les visites al metge ??

Anònim ha dit...

a veure si el món es dividirà entre la secta i la sexta

Anònim ha dit...

amb la que cau per culpa dels rics i banquers i encara ho ha gent que es pensa que mirant-se el melic davant del sol i fent petonets a la galta tot s'arregla...

revolució!

bon article camarada Tati!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

gràcies Joan El Sardonic!

Anònim ha dit...

pilar rahola ja ha executat la seva sentència, la que els lobbies li encarreguen, mireu la perla:

"Veamos, pues, las preguntas, dirigidas especialmente a los pancartistas que vociferan su odio a Israel por las calles de nuestras ciudades, la mayoría sospechosos habituales, desde los convencidos de la izquierda intolerante, siempre preparados a levantar el puño contra Israel, hasta los múltiples sectores del islamismo. Curioso, por cierto, este pornográfico compadreo. Los que salen a la calle dicen hacerlo a favor de la libertad de Palestina. "

Podeu llegir el text senser a:http://www.desdeisrael.com/NOTAS09/hasbara09/la-histeria-anti-israeli-PilarRahola-060109.htm

Anònim ha dit...

Ja ho sé!! Ja ho sé!!
La de la veu ronca és la reineta fernanda!!

Anònim ha dit...

Y tu qué sabes?

Anònim ha dit...

Yo soy físico, quantico me dejan decir tonteriítas

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

doncs jo, com en una escena de CARO DIARIO (Nani Moretti):

"buona sera, io sono un pasticciero trotskista e volglio fare un musicale"

ale, contra(auto)ajut revolucionari al "por mayor"

Salut i revolta!

Anònim ha dit...

doncs jo soc un perruquer maoïsta i m'ajudo a base locions i aftershave!

visca el cosmos!

Alan Smithee ha dit...

si vostès volen aprendre dels que saben, sense necessitar de viatjar a Itaca...mirin el nostre modest blog...

Anònim ha dit...

la rahola és d'alguna secta?

Anònim ha dit...

SÍ_ és de la secta cobradora, para la ma i posa en marxa el pilot automàtic.

pur automatisme al servei del matrix, i d'ella mateixa.

Juan José López JARILLO ha dit...

Un saludo de otro "pureta" de 50...tacos..(yo) que tambien esta por la labor...


Salut , desde el Sur