22 de gener 2007

Tritranquil·litat...















Heus aquí els tres microfons dels tres dirigents del tripartit renovat i reconduït. Del govern que ja no fa soroll i que governa "d'una altra manera" (almenys dóna aquesta sensació o aixi ens ho fan arribar).
Confeso que el meu escepticisme preelectoral davant d'un tripartit fase-2 va ser força acusat. La sociovergència ha demostrat ser més fàctica que políticament visible (en el fons, funciona de manera subliminal i s'articula en àmbits de poder econòmic, mediàtic i parapolític). A l'altra banda del tripartit (ERC), la reedició de la equidistància ha estat poc més que un foc d'encenalls electoral. A can Saura, no cal insistir, el govern d'esquerres que apareixia als cartells ha esdevingut una realitat (amb ensurts a Interior, tot sigui dit). La primera sorpresa, corroborada dia rera dia, és aquesta tritranquil.litat que deixa els microfons despullats i fa que el personal abandoni les temàtiques derivades de l'auca (crisi d'identitat a la sèrie Polònia, tertul·lians desorbitats, aquest blog ja parla més de música i de passejades que no pas de partits polítics, etc.).
A mi el Montilla no em fa ni gràcia ni desgràcia, m'agrada més quan fa d'hipnotitzador que quan fa de polític. Mireu, doncs, com fan bondat els companys d'ERC. Els temes lírics passen a segona fila i s'imposa una línia freda, tecnocràtica i expeditiva. La veritat és que prefereixo aquest ensopiment que el quadre anterior amb les anades i vingudes d'aquell experiment a tres bandes. L'enyor que sento per Maragall, però, no es fàcil de superar, ni en versió Queco Novell.

El misteri del relat, de l'auca esmorteïda, consisteix en les agendes ocultes del tripartit. Obrim debat.
a) Montilla i el seu PSC desmaragallitzat van de farol o signifiquen una ruptura amb el vell PSC i la reconversió en una extensió fidel del PSOE de sempre?
b) El "som com som" republicà obeeix a una tàctica de màrqueting o a un tret renovat d'una ERC que finalment ha entes el "lio" que portava i que, conseqüenment, pensa que això de les esquerres és una cosa plural i infinita?
c) i ICV-EUiA, els guanyadors en vots i altres coses: podran (podrem) metabolitzar un projecte fet a la mida dels grans equilibristes, disposats al triple salt mortal de governar, mobilitzar i organitzar un espai difícil de crítica i proposta (una esquerra "contra", "a favor" i "enllà" de l'estat)?

Dels socialistes i dels republicans no m'atreveixo, ni em toca, de fer pronostics. Uns han de resoldre el seu encaix (ara més fàcil) dins del món del PSOE i els altres hauran d'atendre els diversos "Carreteros" que animaran la festa (sense lírica, l'independentisme, de moment, és un misteri).

A casa nostra, a l'espai roig i verd de la coalició ICV-EUiA, penso que ens caldrà mesurar molt el que representa ser una força de govern i ser una força de lluita. Mesurar, també, si l'aposta ecosocialista és una estètica d'urgència electoral amb dosis de new age superficial o l'estètica d'una ideologia de passat, present i futur que enten el capitalisme com el paradigma a transformar (és a dir: que vol governar contemporàniament en el marc d'una estratègia de canvi social, més enllà dels limits de la realpolitik, de l'espai concret i dels temps indeterminats).

Les esquerres polítiques han de prendre els 3 microfons i explicar totes les agendes, les particulars i les tridimensionals. I que la tritranquil·litat sigui el més llarga possible (si és que això és un sinònim de que "es va per feina"). I, sobretot, que les esquerres polítiques no oblidin que hi ha una esquerra menys estructurada, que intercanvia valors, que passeja, que opina, que observa, que escriu, que intervé en els microespais de la política invisible i que té altres altres punts d'atenció (i això, pero, ja ès una altra història).

57 comentaris:

Anònim ha dit...

aquí hay chicha para escribir una encoclopedia y relamente el articulo se lo vale pues mete los dedos en las llagas de los tres sujetos y hace las tres preguntas que nos hacemos tres veces a la semana los que estamos entre asombrados y pasmaos.
Vaya articulón Tati y como me has de jao pasmao y pensativo. Enhorabuena por meter letra a lo que es una duda de la peña. Bloguero dabuten la clavaste y bien.

Anònim ha dit...

El misteri [...] de l'auca esmorteïda. Sublim!

pasmao ha dit...

¿Tú tienes novio?

Anònim ha dit...

Personalment trobava el DragonKan de Maragall més entretingut, però ja entenc que la política no és per entretenir el personal sinó per resoldre problemes. De moment, del seu eslogan en Montilla ha complert amb la segona part (no paraules). Esperem els fets.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

"el misteri de l'auca esmorteïda" un bon títol per la novel·la (sempre pendent) del millor dels escriptors Bartelbyans: jo mateix (el novel·lista revelació de l'edat futura)

Anònim ha dit...

Jeje! Sí, bona autocrítica. Tu sol et dius el que molts pensem. També podria ser el títol d'una nova aventura tintinòloga, no trobes?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Toni, a veure:
HERGE PRESENTA
LES AVENTURES DE TINTIN
(edició postuma)
EL MISTERI DE L'AUCA ESMORTEÏDA

Sinòpsi: l'intrepit reporter belga, acompanyat de l'inseparable gos Milou, descobreix un govern sospitosament moderat. Tintin, proveït dels informes policials facilitats per els detectius siamesos Dupond/Dupont, explica al fidel Haddock un projecte d'investigació que el portarà a Palau, etc...etc.

Anònim ha dit...

Ja m'imagino les vinyetes i els renecs del capità Haddock discutint amb en súper Puigcercós! Qui d'ells s'enamora de la Camats?Ho hauríem de fer real!

Anònim ha dit...

Ostres! La Camats de Bianca Castafiore!

Anònim ha dit...

estic indignada per les tonteries que està fotent certa premsa en intentar enfrontar Imma Mayol i Joan Saura. Patètic! Mayol diu a la tele que comparteix els objectius dels okupes quan es practica una ocupació amb finalitats cultural o socials i que no li semblen bé les okupacions indiscriminades i es defineix en contra del model especulatiu i els periodistes tertulians més la dreta i els sociates carreguen contra unes declaracions que són molt corrents dins d'ICV i d'EUIA. Ara resulta que hem de dir el que li agrada a la dreta i ja està. i a més s'intenta dir que saura i mayol pensen diferent quan el que passa és que un té unes competencies i l'altra en té de diferents. el model d'icv és un projecte que vol governar i mantenir el sentit critic i això si altres no ho entenen que s'espavilin. el nostre projecte és dificil d'explicar però no ha de per por dir el que es pensa, estem a la politica per transformar la societat i la politica i les eleccions son intruments però no són objectius finals. és complicat però prefereixo una esquerra que fa ideologia i governa amb contradiccions que una esquerra que fa el mateix discurs de seguretat que la dreta com proposa el psc. prefereixo estar sempre dins del dubte i avançar amb cotnradiccions. no m'agrada el rotllo politicament correcte i administratiu.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Anna, de fet el que tú expliques és un exemple del que apunto a la part final de l'article quan plantejo els equilibris necessaris que ha de resoldre i normalitzar ICV-EUIA per ser força de govern i força de lluita. Estic bastant d'acord amb el que planteges i amb el fet de que el pressing dels pseudoperiodistes que tertul·liegen a diari, va en la línia de les desbarrades de la dreta municipal barcelonina,en el cas antiMayol, amb un albertito fernández díaz d'inquisidor number-one i el xavier trias "a rebufo" del "pelotón" neoliberal.

Anònim ha dit...

del mateix estil en Martí Rosselló ha fet un article sobre les declaracions de la Mayol al seu blog de la coctelera i està força bé.

Anònim ha dit...

yo esperaba unas declaraciones así. los ecosocialistas y los comunistas que estamos en ICV o en EUIA no formamos parte del movimiento de los okupas por varios motivos, especialmente por el carácter hermético de este movimiento y sin embargo entendemos que las reivindicaciones sueles ser justas y necesarias sobre todo cuando alertan en casos de espacios industriales abandonados o en zonas de crisis de vivienda. Del mismo modo que debemos ser autocriticos los partidos de izquierda como ICV o EUIA, sin mencionar al PSC que está en otra galaxia, sugiero que los mismos okupas sepan ser un pelín criticos consigo mismos pues a veces aparecden como un grupo muy cerrado donde quien no es como ellos no es bien recibido. Basta observar cuanta gente ajena a la tribu urbana mayoritaria en los okupas esté en dicho movimiento. Ni los partidos como ICV o como EUIA son perfectos ni los okupas pueden vacilar del mismo palo. Tendría que cesar tanta hostilidad hacia unos y otros y centrarse más en dirigir el dedo acusador a la situación que hace permisivo el desastre de la vivienda. Todos tienen que aprender. Empezando por los politicos, especialmente los de la izquierda como ICV o EUIA que apoyo. Pero los okupas tambien les iría de perlas un poco de reflexión sobre como hacer que sus reivindicaciones seas más ampliamente secundadas y unos y otros deben pensar en ello.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

justa la fusta, Miguel, i quin apel·latiu més colossal que tens! això de "el granuja" fa patxoca.

Anònim ha dit...

aparegut al blog PREMIÀ DE MARX

Darrerament, amb l'arribada d'ICV-EUIA al govern de la Generalitat, les polítiques d'habitatge han començat a fer camí. No és una declaració fàcil. Venim d'una etapa caracteritzada per una migrada intervenció pública en els temes de l'habitatge i de l'urbanisme. Aquesta dedicació dels ecosocialistes començà a fer forat amb la llei d'habitatge (homologable a mesures similars de països europeus més desenvolupats). Segur que no soluciona el tema. D'entrada, però, afronta les bases mínimes i intervé en temes fins ara escamotejats, com ara el mobbing immobiliari (podeu consultar el web del departament de medi ambient i habitatge, allí hi trobareu la llei i les primeres realitzacions).

Una curiosa coincidència fa que els temes de l'habitatge i de la seguretat hagin anat a parar a mans dels consellers de la coalició ICV-EUIA. Ara toca practicar el triple salt mortal, allò que el professor Gerardo Pisarello, defineix com el marc d'intervenció política de les esquerres: a favor de l'estat, en contra de l'estat i més enllà de l'estat. Dit d'una altra manera: el fàcil és estar "a la contra" o "a favor", el complex, el definidor, és el triple repte. L'esquerra ha de viure amb sensibilitat anticapitalista, entendre i no minimitzar les demandes socials en matèria d'habitatge (el dret a l'habitatge digne, les ocupacions propositives, etc.) i, al mateix temps, ha d'assumir el repte de governar (i fer-ho d'acord amb la llei, encara que no agradi), de legislar (en el canvi de les legislacions adverses als interessos populars) i, també, establir un camp de treball i d'intervenció al sí de la societat, "més enllà" de l'estat, al costat de les mil formes de micropolítica que són constitutives d'una altra manera de entendre i expressar el viure col·lectiu, performatiu, i horitzontal.

Dit això, que no és poc, quan cal s'han de rebatre amb arguments determinades declaracions que fan trontollar aquest triple salt mortal. Per exemple: que un portaveu d'una okupació digui que "ICV-EUIA són la punta de llança de l'especulació i de la repressió", no és només un pel demagògic, és, a més, injust i fals. Aquesta coalició no té lligams amb els poders econòmics del pais i, ben al contrari, els té, de fa molts anys, amb els moviments socials de divers signe. No es pot dir amb fàcil verb una barbaritat d'aquest calibre. Entre els homes i dones de la coalició hi ha centenars d'activistes socials, de professionals del sector públic, del moviment associatiu, de la creació cultural i de la lluita per un món més digne. No fotem! I si en Joan Saura és el conseller d'interior (i altres coses) no és per "apallissar" i reprimir com diuen alguns, sinó per fer acomplir la llei al servei de la majoria. Amb la seguretat no es pot fer demagògia. Ni des de posicions estrictament activistes, ni des de posicions "dures" que demanen resoldre els conflictes socials en termes de seguretat al quadrat. Una altra cosa és el debat necessari sobre unes lleis que caldrà reformar o canviar. Per exemple, sobretot, en l'àmbit d'un urbanisme nefast.

Reprenen la frase d'aquell portaveu...Caldria una llança amb dues puntes, socials i polítiques, per fer front als problemes que genera el caos capitalista: de carrer i, (ai!) de govern.

Anònim ha dit...

Me parece que es pecar de excesiva inocencia pensar que un colectivo tan transversal y heterogéneo como son los okupas vaya a tener, de la mañana a la noche, una postura unitaria, homogenea, y, aun menos, favorable o paciente respecto de las expectativas creadas con la llegada de ICV al departamento de interior. Mal que nos pese, ICV se ha situado como punta de lanza del sistema capitalista al aceptar la conselleria d'interior y asumir las reglas de la legalidad vigente.
Las personas que integran los movimientos sociales que trabajan al margen o contra el sistema iran modificando su posicionamiento respecto de ICV en funcion de la coherencia de sus decisiones políticas.
Es ingenuo pensar que es posible encontrar la equidistancia perfecta entre los grupos de poder y los movimientos sociales, entre capitalismo y anticapitalismo, asi que, desde el poder o desde "la calle", hay que tomar partido y dejarse de ambigüedades.

Anònim ha dit...

primera: el saura no té res de saurón.

segona: si hem de prendre partit i deixar-nos d'ambigüitats, fem-ho. Els que fem politica i els que sempre critiquen la politica. No s'hi val fer trampes. el debat és de tots. i qui vulgui coses que es mulli. els del despatx que surtin al carrer i els del carrer que visitin els despatxos. Ja ho deia l'Ovidi: "o juguem tots o estripem la baralla"

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ELS OKUPES SÓN TRANSVERSALS?
Des de quan un col·lectiu que funciona com a tribu urbana amb una total homogeneïtat estètica, verbal i ideològica/àcrata, es pot considerar "transversal"???
poden caure bé o malament, es pot simpatitzar amb ells, etc...però una cosa transversal, com diu la paraula, va més enllà dels seus limits. De moment, per desgràcia del propi moviment okupa, això no és així. Ojalà ho sigui algun dia.

Anònim ha dit...

els MODS som una tribu urbana ancestral i no som ni serem transversals, els "okupes", com els punks, els passa el mateix ...els MODS veneren el soul, el latin jazz o el reggae, els PUNKS el punk rock, etc...i els OKUPES tenen els seus elements comuns i propis, no pas transversals com cap tribu. com els que ballen country que van alm Harley per manca de cavall. "Cada maestro tiene su librito".
READY STEADY GO!
KEEP THE FAITH!
WE ARE THE MODS!
SOUL CONNECTION!

Anònim ha dit...

els rockers tampoc estem d'acord amb que els okupes es pensin que són els més autentics

Anònim ha dit...

el problema més gran és haver d'aguantar la música antimusical d'OT, rockers i mods unim-nos! que no vingui un okupa a llegur-nos la cartilla! Purple Heads for the body!
mods & rockers unity!
okupettis que es posin gomina!

Anònim ha dit...

els okupes molen però no els agrada el soul i és un problema molt seriós.
THE JAM a les orelles!

Anònim ha dit...

Lo de Saura=Sauron es algo que aparece con frecuencia últimamente en foros como indymedia, no he titulado asi el post porque sea un pensamiento que comparto pero creo que debería hacernos reflexionar, pido disculpas si alguien se siente ofendido.
Otra cosa sobre la que deberíamos reflexionar es sobre la idea, a mi modo de ver errónea, de que no se puede hacer política fuera de los despachos y de los partidos. De hecho el nivel de organgizacion politica, de implicacion personal, de participacion y de debate ideologico en el seno de muchos colectivos antisistema es igual o superior al de las formaciones politicas tradicionales.
Como simpatizante de "la coali" sigo insistiendo en que es necesario mantenerse del lado de los movimientos sociales y de la coherencia ideologica aun a costa de perder redito electoral y cuota de poder.

Anònim ha dit...

els cantants d'havaneres som més autèntics que els okupes i tenim una tribu germana a California que són els surfers
visca els beach boys, los vigilantes de la playa i el Peix Fregit de l'Empordà!
per autentics nosaltres, més humiltat als okupes!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

EL PROBLEMA que planteja el "anòmim" és del tot cert. Peròe per molt que ICV-EUIA faci un esforç per acostar-se als okupes, aquest sempre estan a la contra. Et critiquen si no els hi fas cas i si els hi fas cas, com la Mayol, et diuen que ets oportunista. Sempre igual i és una llàstima. Segueixo pensant que el doble equilibri entre carrer/institució és el tret fonamental de la praxi d'esquerres, amb els costos que s'hagi de correr. Ojalà tots els sectors socials i politics assumissin aquest complicat repte. Tots, és a dir, "tots". Salutacions coaligueres!

pdt: benvinguda la dosi de sentit de l'humor inter-tribal entre mods, rockers, countries i okupes!

Anònim ha dit...

no oblidis el que reivindiquem els cantants d'havaneres, amic Mod!

Anònim ha dit...

Tati,
hi ha molta mes transversalitat de la que creus dintre del moviment okupa, aixo si, per coneixer-la s'han de visitar el centres socials okupats i no fer-se una idea a partir de les imatges que surten pels mitjans de comunicació. Hi han okupes independentistes vinculats a maulets i CAJEI, hi han d'anarquistes (la majoria), de feministes, de gent vinculada a les arts esceniques... i moltes d'elles ofereixen activitats no relacionades amb la seva ideologia, com ara cursets de diferent tipus, menjadors col.lectius, etc.
Es evident que hi ha un patro comu d'anticapitalisme i joventut en la majoria dels okupes pero d'aqui a dir que tots son anarkopunks...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

això és cert del tot, i al mateix temps no eximeix de que el moviment (si és que és un moviment) faci algun dia una mínima autocrítica sobre perquè no amplia el seu radi. O és que només ho ha de fer el món polític d'esquerres? per exemple: la Mayol, ahir va reafirmar les seves declaracions en favor dels objectius dels okupes i avui mateix ja apareix un portaveu okupa dient que va de farol i que a icv es reparteixen els papers entre la bona que és la Mayol i el Saura que és el dolent. No hi ha manera. A pas que anem es dirà que ICV-EUIA, -segur-, que com que gestionen el servei de meteorologia de la generalitat, són els culpables de que l'home del temps ens faci anar de cul amb els seus informes. No falla, la culpa sempre és dels polítics. Aquest és l'estigma i s'ha de petxugar amb ell. Els que no han de comprometre res dins de les institucions MAI s'equivoquen. Injust. Tot plegat, injust.

Anònim ha dit...

A MI ME PARECE QUE...os complicais demasiado pues ni los okupas o squatters son tan enrollados ni los de iniciativa son unos portavoces de la especulación. Hay demasiada prensa mediocre que abusa de los tópicos y cunde el lío total. los okupas son la mayoría libertarios y algunos son más o menos independentistas libertarios aunque eso no se pueda comer con patatas y los de iniciativa los hay de más socialdemocratas y de más comunistas y los hay cojonudos y los hay justitos como en el futbol o en las carreras de bólidos. En cuanto a los okupas no estará mal que a parte de hacer cosas claramente positivas tambien fueran un poco sensibles hacia el mundo complicado que nos rodea donde hay de todo como en la viña del señor y que ser okupa no es mecanicamente lo mismo que ser cojonudo sin más por eso de que ser anticapitalista es solo decirlo y ya está. mileurista soy y de alquiler vivo. la leche.

Anònim ha dit...

doncs com que això està complicat, manifesto que tinc un problema que es diu DUBTAR i DUBTAR i estic fotuda en un mar de contradiccions:

mireu nens i nenes:
simpatitzo amb la causa okupa
simpatitzo amb ICV
simpatitzo amb el moviment social
simpatitzo amb el moviment polític
simpatitzo amb l'esperit llibertari
simpatitzo amb la democràcia política
simpatitzo amb la democràcia econòmica
simpatitzo amb les eleccions lliures
simpatitzo amb la democràcia de base
simpatitzo amb l'estat social
simpatitzo amb altres maneres de fer política no convencionals
simpatitzo amb coses que són contradictories
simpatitzo amb els antipatics simpatitzo amb els simpàtics com ique estic feta un lio...
voto quan hi ha eleccions i aplaudeixo okupacions, i sense dubtes m'agrada Iniciativa per Catalunya Verds perquè és contradictòria com jo.
Simpatitzo amb el dubtes.
Dubto de si serveix d'alguna cosa que la politica i la societat hagin de ser irreconciliables per tota la vida.
La dreta s'ho passa bomba amb aquest rifirafe.
Francament, per mi, ser democrata, votar i dir que crec en la politica és contracorrent, és poc estètic davant dels que van de radicals, però en temps de despolitizació i capitalisme total, prefereixo la lluita politica i la societat politizada i critica.
Votar no està de moda. En el fons, votar és ser antisistema, el que mola és dir que la "politica és un rotllo", justament el que volen les dretes. Una societat abstencionista i desmuntada. Els anarquistes del segle XXI són els capitalistes que no volen ni estat, ni democracia, ni consultes, ni serveis , ni atenció sanitaria. Els capitalistes volen poca democracia, pocs partits, poques eleccions i molta llibertat mercantil.
No està de moda, jo voto.
m'agrada IC-V la contradictoria i no tinc solucions per quasi res.

Anònim ha dit...

La qüestió no es si els okupes son "guais" o no o si son hermètics, tancats, sectaris, jueus, massons o homosexuals... no crec que valgui la pena entrar en aquest debat. El moviment "okupa" no existeix, en tot cas hi ha col.lectius (i individualitats) que, devant la falta d'espais públics, han optat per l'ocupació d'edificis en desús on dur a terme les seves activitats, siguin aquestes polítiques, artístiques, associatives, vitals, etc... i el que, en tot cas, s'hauria de debatre, es el posicionament d'ICV, com a força de govern i com a partit polític, devant d’aquest fenòmen i devant una legalitat claramet repressiva a amb qualsevol actitud que qüestioni el model capitalista. Em sembla que seria molt més interessant plantejar-ho des d’aquesta perspectiva.

Anònim ha dit...

AH! Un Govern que no fa soroll ni passes tímides per la pàralisi pre-municipal... Mitja Brunete mediàtica esperant el més mínim soroll, el més mínim moviment en fals, que els hi permeti saltar a la jugular de la segona versió d'un triartit que no va estat a l'alçada de les expectatives ( si més no, de forma). Un PSC que mai no havia tocat tant poder, amb el govern de Catalunya i dels principals ajuntaments de l'àrea metropolitana al seu abast, en plena crisi electoral per la bicefàlea del seu partit i del seu discurs: dues ànimes que mai no han sigut complementàries sinó solapades..
ERC intentant mantenir les esquerdes que anuncien que el seu projecte independentista se'n va a norris... Carretero tirant de la Carreta pels Pirineus anunciant la capitulació d'ERC al ser i estar espanyolista del PSC. Oh! Quan aguantarà Carod sense dir esta boca es mia? Quan de temps podran estar els líders d'ERC sense anunciar el seu mesianisme estètico-patriòtic?
I ICV-EUiA? Quin mal, senyores! Quin mal, senyors! I em fa mal perquè hi tinc esperances!! Un conseller d'Interior que proposa privatitzar la seguretat a les pressons al ritme que marca la paranoia de la seguretat ciutadana.. Els mestres Siths neoliberlas comencen a pensar que potser Saura no és tant dolent..
Ah! Les contradiccions! Les contradiccions són el motor de la vida i de la història. Tanmateix, estem a una època de pensament fluix, d'idees que vagues que ens amenacen amb ocultar-nos el camí a escollir. Per què Icv té l'estranya obsessió d'intentar agradar a tothom? Ara, toca campanya de sensibilització dels ocupes... Ara, a una regidora li toca fer aquest paper de generar discurs crític des de i mercès al sistema que ella representa? El moviment ocupa és una qüestió complexa, heterogènia i molt poc cohesionada en ella mateixa. Per què no es planteja el debat de fons, que és l'exclusió social que comporta l'actual model de desenvolupament econòmic basat en el totxo i les polítiques fiscals en relació a l'habitatge? Per què no parlem de la manca d'espais/equipaments culturals per a desenvolupar un art gratuïta, no mercantilitzada, comunitària, oberta a la ciutat de bat a bat?
Ens amenaça una nebulosa estètica i ecològica i ens falta un model social més definit, companys i companyes. Tot és complementari, inclús l'estètica i la més que necessària mirada ecològica, però no ens hauríem de quedar aquí. Per què es va agafar una conselleria com la d'interior? Ens han fotut un gol electoral.. Personalment, crec que es pot desenvolupar un model de política d'interior més potent quan pots treballar des d'altres conselleries complementàriament: des de l'ara batejada acció ciutadana, des de governació fent polítiques complementàries.. Siguem conscients, ens falta definir el model i saber-ho comunicar, ens falta mala llet. Per què no ens dediquem a accentuar el nostre discurs en relació a les polítiques públiques, en relació al model econòmic, en relació a la relacions socials? Estem fem bé moltes coses: no deixem que l'anecdòtics ens faci oblidar on s'han de dedicar esforços.
Salut!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

el darrer "usuari anònim" planteja el debat d'una manera bastant clara.
Penso que hi ha, com a mínim, quatre línies de controversia.

a) la caracterització del moviment o dels grups okupes té diversos elements que van des de la seva pluralitat fins a la seva confrontació (o no) davant del sistema (o com es digui la cosa).

1r. / l'origen del moviment a escala europea està en els squatters britànics i holandesos. Uns i altres no formaven cap tribu o grup uniforme. Uns i altres oscil·laven entre el anti-institucionalisme i la col·laboració amb les institucions (especialment en el cas holandès).

2n / Els casos a nivell d'estat espanyol tenen molt a veure amb l'aparició de nous subjectes de canvi social, una vegada la postmodernitat política ha instaurat la desarticulació del moviment obrer i, de retruc, de l'existència de la classe obrera com a punt d'antagonisme (un altre tema, un altre debat molt important). Molt en síntesi es pot dir que vivim un passatge entre la clàssica línia de conflicte social capital/treball (relacionada amb la centralitat de la lluita obrera, etc.) fins arribar a una multiplicació de línies de lluita que apareixen en la mesura que el capital clàssic "es desplaça", i el resultat és que els temes lligats al territori, l'ecologia o l'habitatge prenen força o interés. La lluita per l'habitatge digne, per la preservació de l'entorn o per aspectes relacionats amb el territori, conformen nous escenaris de lluita anticapitalista desplaçats del marc "clàssic".

3r / Més que un moviment "okupa", el que existeix és exactament el que diu l'opinant anterior "El moviment "okupa" no existeix, en tot cas hi ha col.lectius (i individualitats) que, devant la falta d'espais públics, han optat per l'ocupació d'edificis en desús on dur a terme les seves activitats, siguin aquestes polítiques, artístiques, associatives, vitals, etc...".

dit això, com diu l'opinant, toca parlar de que ha de fer ICV i EUIA.

Falta metode i concreció estratègica. M'explico: un partit polític d'esquerres amb vocació transformadora ha de saber actuar interelacionadament en tres línies, s'ha dit alguna vegada per aquest blog...

1) línia A: en favor de l'estat: és a dir, implicant-se en la trama institucional, governant, gestionant, traduïnt pressupostos en despeses socials, assumint la divisió de poders, l'estat de dret, enfortin el sentit universalitzador i no restrictiu de la democràcia política (i no només de les eleccions tradicionals).

2) línia B: "en contra" de l'estat. Dit d'una altra manera, en favor de la transformació dels aparells d'estat (inclós el repressiu, policial i juridic), confrontant-se a les intervencions estatalistes en matèries no-socials (cultural-ideològic, confessionalitats, informació, etc.)

3) "més enllà" de l'estat. O sigui, en franca relació amb els moviments, grups o persones que plantegen altres formes de relació, acció o proposició (Toni Negri, diria, constituents de...).
En aquest apartat entra el cas okupa i similars.

Com governar amb consonància a tot això, des de l'esquerra "de lluita i de govern"?

d'entrada una prèvia, ICV-EUIA no governen sols, està el PSC i ERC i per tant dos factors diferents pel que fa a interpretar i definir l'estat de les coses...
ICV-EUIA, però, des del govern ha de fer les coses d'acord a la llei, i si la llei és contrària a determinades iniciatives populars que es consideren importants, toca fer feina legisltativa des de les cambres de Madrid i Barcelona o Europa, cercar majories, incidir i canviar lleis (i això només es fa amb majories parlamentàries o, també, amb complicitat al carrer i mobilitzacions molt transversals).
També és important que ICV, EUIA i similars, assumeixin que governar és un instrument de canvi i no és una finalitat en si mateixa i que sense "lluita" social i sense idees pròpies al sí de la societat, es cau en la pura i dura socialdemocràcia, la qual cosa està sobradament representada en els partits socialistes (cada vegada més centrats en el costat tou del liberalisme).

Quina feinada es gira! i quin repte! així doncs, l'aposta d'ICV-EUIA és complexa, dificil d'equilibrar i molt exigent. Vist això, em fa enveja la comoditat del "blanc o negre" que practiquen alguns moviments socials o la comoditat onfortable de ser socialdemocrata i esperar els cicles d'alternància electoral per entrar i sortir de la roda representativa.
Com a mínim, l'esquerra que vol ser transformadora ho tenim delicat, complicat i incòmode(ens diguem esquerra roja, verda, comunista, poscomunista, alternativa o el que sigui).

Aprofito per dir que Pilar Rahola i Alfred Bosch, coluministes bastant mediocres, han escrit sengles articles avui 25 de gener, al diari AVUI, on es mostra el discurs més barroer, miserable i superficial que es fa contra ICV-EUIA i contra la vida privada dels companys Saura i Mayol. No us perdeu la seva atenta lectura.

Anònim ha dit...

Por el mero hecho de seguir vuestro debate me quito el sombrero ante la gente de INICIATIVA pues lejos de la autocomplacencia, estais inquietos y llenos de interrogantes. Otros cuando llegan al poder solo se esmeran en el recuento de votos posterior y en como centrarse para que se llene el saco de electores. Vuestro debate me interesa y es un buen antítodo ante el conformismo de la izquierda acomodada. La prueba de la vitalitad de ICV es que sus gentes se plantean todo tipo de interrogantes y fallos. Solo por eso ya vale la pena seguir interesado en vuestra trayectoria.

Anònim ha dit...

Rahola? ui quina por!

Anònim ha dit...

Hola, soy Glen y ando buscando a Michael Douglas.

Anònim ha dit...

el David Rubio diu una cosa que no tothom diu i alguna raó pot tenir

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Ja ho pots ben dir, estaria bé que el nivell d'autocritica i de descripció de dubtes que té molta gent d'ICV fos una pràctica comuna en altres partits i també en els moviments reivindicatius. En cas que sigui així, tots en sortirem guanyant.

Anònim ha dit...

a mi amb tant tritrankil ja no em fa gràcia ni el programa del polonia i ric més mirant per la finestra la de la xurreria i escoltant el losantos amb els cascos al tren

Anònim ha dit...

pero ¿quien pierde el tiempo leyendo a Pilar Rahola?
¡ será posible que alguien con un poco sano juicio pueda leer más de una letra de semejante señora !
Iniciativos: a lo nuestro, que es el tajo, el gobierno y la lucha.

Anònim ha dit...

què ha dit la Rahola????????

Anònim ha dit...

raholades, només raholades.

Anònim ha dit...

avui a EL PERIÓDICO el "ciudadano" Felix de Azua li etziba a la Imma i al Saura de pertanyer a ideologies totalitaristes comunitàries. Aquesta és molt bona! l'aristòcrata de Azua, JA, JA!

Anònim ha dit...

Tens molta raó Salva. Si comparem en Maragall i en Montilla haurem de aplicar la dita "ni tanto ni tan calvo" i mai millor dit.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Totalitaristas comunitarios o comunistas totalitarios?
Si los viejos comunistas levantaran la cabeza...
Arriiiiiiba pueeeeblos de la tieeeeerraaaaa....!!!

Anònim ha dit...

Pilar Rahola sera la proxima Patty Herst!

Ejercito Simbiotico de Liberacion
(refundado)

¡Muerte al insecto fascista!

Anònim ha dit...

a la ràdio apareix el omnipresent SALVADOR CARDÚS socioleg nacional de Catalunya, i diu literalment que ICV és un partit d'hipocrates amb gent que viu a la vila olimpica...una frase que demostra el nivell cultural d'aquesta mòmia dretosa que viu de l'status que li dónen els acòlits nacionals, ni sap el que vol dir hipocresia ni sap que ICV és una organització que junt amb EUIA s'exten per tota la geografia catalana i que representa quelcom més que el que pressumeix de representar aquest Cardús. SOLIDARITAT IMMA MAYOL.

Anònim ha dit...

tripartit forever però amb més força d'iniciativa

Anònim ha dit...

ELS QUE MARQUEN AMB PINTURA LA SEU D'ICV SÓN UNS NAZIS COM FEIEN AMB ELS JUEUS

Anònim ha dit...

ella baila bembe

Anònim ha dit...

si ballem "bembé" els integristes ens poden acusar de ecopijos, aleshores podriem ballar una altra cosa més nostrada. no?

Anònim ha dit...

BALLEM !

Anònim ha dit...

M´encanta veure com en un blog d´esquerres, s´usen termes tan denigratoris, insultants i tan poca capacitat crítica. Què passa? Que hem de defensar la Mayol contra tot, encara que l´ha cagada per totes bandes? Us diré més. A mi m´agrada molt la Rahola, des de fa un temps. I sóc d´IC, però també estic fins al dellonses de les pijades de la Mayol. Hauriem de ser mes critics. Ens toca, per ideologia.

Anònim ha dit...

a mi no m'agrada ni la mayol ni la rahola i en canvi distingeixo la basura politica periodistica del que és una politica encertada feta per ICV.

Anònim ha dit...

no entenc com encara hem de fer més autocritica a ICV, ens passem el dia fent autocritica i quan surt una impresentable figureta de la premsa rosa com la pilar de la rajola, estem encara agenollats davant la seva estampa. Es pot ser més o menys "mayolista" però pensar en que la Rahola és un periodista de referència ja és passar-se un munt.
Alex / Dalt de la vila

Anònim ha dit...

el que es queixa de manca d'autocritica no ha llegit la immensa majoria dels articles i col·laboracions d'aquest blog que manifesten les llums i ombres, les mancances i els encerts d'ICV-EUIA i s'acostuma a fer sempre. No entenc aquest retret a la manca d'autocritica quan som gent de la base que aplaudim i exigim per partida doble. Ara bé, en el tema Rahola ja és més difícil coincidir.

àngel