...l'intempestiu, escenes, paratges incerts, demarcacions i marges. Coses del temps, coses del món: The time is out of joint. Col·leccions. Cercles. Silenci. Sound System. Tocadiscos. Discos. Pluja. Resistències. Aures. Revolta. Acció i remor. Jazz, Rock'n'Roll, Northern Soul, Soul-Soul, Ska/Rocksteady/Reggae, Psychedelic, Freakbeat, Blues, Garage, Afrobeat, Mod Culture, Funk...
08 de gener 2007
El passeig
Dossier "caminar". Sovint hem parlat en aquest blog de l'escriptor-caminant Robert Walser (en Martí Rosselló també acostuma a fer-lo caminar per el seu blog). Les interseccions entre caminants, camí, literatura, sonoritat múltiple, petjades, fotografia i altres formats, ocupen la meva taula parada de llibres, dvd's i discos. El vell dilema del sentit del viatge, cada volta més mixtificat a força de turismes i agendes de cap de setmana, torna a presidir les estones de lectura i caminada (ja sigui a peu o en bicicleta, com és el meu cas i el del soci routier Ramon Sala). En Xavier Ribas m'ha proporcionat uns materials extraordinaris sobre la matèria, sobre el sentit, les modalitats i l'estètica del caminar. Per exemple, un petit llibre que recull escrits de William Hazlitt (cronista i crític victorià del segle XIX) i de Stevenson i que, ahir de nit, vaig llegir amb especial emoció. Ambdues personalitats parlen del "Arte de caminar". M'espera un treball de Sebald sobre Walser (en italià: Il Passagiattore solitario), una col·lecció d'escrits sobre les petjades materials i espirituals de Ernst Bloch (Huellas) i un treball teòric, que he començat a subratllar, que porta per títol El Andar Como Práctica Estética, de l'arquitecte Francesco Careri. Tot plegat constitueix un material extraordinari per repensar o fixar les línies d'atenció entorn d'una pràctica consubstancial al fet de viure. Un cicle de cinema sobre aquesta temàtica, com els que volem fer al local de la Coali, pot incloure títols inevitables com ara: Stalker (Tarkovski), A Straight Story (Lynch) o Paris Texas (Wenders). Una materialització d'aquesta idea la tenim, si ens ho proposem, a partir del primer pas que donem quan sortim de casa. Caminar, viatjar o desplaçar el cos, incita a col·leccionar, codificar, fotografiar, sonoritzar o obviar els elements del camí. Musicalment s'acostuma a parlar de música que camina, per exemple: Caravanserai de Santana, In't a Silent Way de Miles Davis, Walk On The Wild Side de Lou Reed...vosaltres mateixos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
35 comentaris:
una aportació, a veure si surt bé:
llibres:
camí de sirga JESUS MONTCADA
el caminant i el mur SALVADOR ESPRIU
Camino de Escribà de Balaguer (opus dei, fundador)
música de camí:
Camino Soria de Gabinete Caligari
Walk like egiptian de les Bangles
gelat de camí: Camy
pasear puede ser una celebración o un acto de contricción que nada tiene que ver con hacer el turista tal como apuntas. generalmente paseo dentro del mismo paseo cuando ando por obligación pero al mismo tiempo me dejo observar para integrarme en el paisaje como una farola o como una acera.
Jardiner: l'has clavada amb el gelat Camy!
On the road again /// canned head
Camina o revienta
El camí fa pujada i m'en vaig a peu, deia el Serrat de jove
jo interpreto el text del tati d'una altra manera més destinada a les interpretacions del passeig sigui de ciutat o d'espai infinit. Em remeto a les referències que apunta i que poden dónar pistes sobre això de caminar o mirar o fer aproximacions al mateix fet de què ens absorveix i com quan estem recorren les carreteres o els camins i captem altres indicis d'estètica no derivada del caminar impostat
els de la foto són els germans siamesos DUPOND & DUPONT?
Si va de cançons de caminar,aquí en van dues,
Walking on the moon (The Police)
Walking on the air (King Crimson)
No maten cap de les dues.
va de cançons, va de llibres, va de pelis, va, sobretot, de l'experiència personal que cadascú pot protagonitzar amb una certa vocació exploradora i recopiladora, sigui en el dia a dia del carrer més proper o a qualsevol format de desplaçamant...
O com el tradicional insult que de vegades deixaven anar les nostres àvies fa molts anys: "Vés a passeig!", deien.
però...qui ha d'anar de passeig?
Potser només m'ho sembla a mí, però passejar sense anar en lloc, és una activitat que cada vegada es practica menys. Fins i tot el verb badar, tan lligat a aquest passeig sense destí està en desús.
I jo què? I a mi ningú no hem cita?
Volia dir "em" (ès l'edat)
Don Espinás: ¿se acuerda de nuestros encuentros en el Pirineo Catalán?
Senyor Espinàs: jo li recomanaria una corona d'espines i anar a "caminar" directament al calvari amb la creu, quina caminada i quin passeig!
Caminante no hay camino
se hace camino el andar
m.hernández
pedretes, arracades, borilles, mistos, papers, fulles de paper,
el terra de la terra,
quan camino,
és un puzzle de colors.
què et sembla mestre Tati?
vas bé, vas bé...
Camus en frances es pronuncia "camí"
jo recordo una peli que un homenet es fonia a la part final de la cinta amb la paraula FÍ i era en blanc i negre i caminava fins desapareixer. I sortia de la pantalla i anava darrera i era un insecte. osti! com es deia?
fes memòria. Em sona.
un dubte:
caminar i campar són sinònims? si entenem que campar és anar a "acampar" anant prèviament caminant.
potser ho sap el Quimi Portet que diu "campi qui pugui campar"
un campanar és un lloc on es campa?
pregunto jo, ara...
o un espai on es campanegen dues campanes que poden petar-te les orelles timpàniques. Una passejada que és una campanada per campar seria una ascensió al campanar, a peu, pasejant escala amunt. "¿Te sirve, brother?"
El teu blog és PISTONUDO i el de tant en tant.
Tengo una canción en mi blog para ti
Bona Ny!
he estat bastant ausent bloguilment, però sembla que ens anem refent poc a poc.
Sobretot ara que ja s'ha iniciat la compta enrera pel "Sinalefa Wolrd Tour"!!!
Aquest Febrer comencem la creuada lletgista!!
Ja rebrà més detall de l'expedició!
salutacions Estanislau, segueixo entrant al seu blog, tot i que no hi puc intervenir, doncs es fa fonedís quan activo comentaris...
m'agrada aquest blog i està escrit de maner que permet anra de la cultura a la politica o a l'esport o a les coses més rares sense haver de llegir mala baba. La proposta que fas del passeig és molt me´s important del que sembla, és com de cop i volta adonar-nos del que tenim davant i captar-ho al marge de les convencions. Hi pensaré a fons. Feliç any nou.
no recordo qui la va fer, la peli es deia paseo por el amor y la muerte i em va sembla un passeig molt escruixidor
bon Viatge pels guerrers...d'ITACA cantada per Lluís Llach
ETS EN CESC-CESC? EL MAG DE LES FINESTRELLES? SALUT!
Heu fet el camí de Sant Jaume(Santiago)? Aquest és per a mi un exemple de com un camí el pots fer en doble sentit, físicament, copçant totes i cada una de les coses que t'envolten i espiritualment, prenen consciència de tu mateix i de tot el teu interior. No se si el dels Bonshomes serà igual. I d'altra banda, tant se val gaudir camins coneguts com coneixer els camins mentre els camines.
amic vallvi/tibi/aconcagüenki:
no he tastat el camí d'en Santi, en quan al dels "bonshomes", en una estada a Montsegur vaig veure molta informació i realment el trobo molt atractiu. Nosaltres ciclisticament farem el Tour de La Savoia...Colombiere, Aravis, Domancy, Saisies i Cormet de Roselend.
...però qualsvol desplaáment per microscòpic que sigui ens pot dónar grans oportunitats de processar el més inverosimil.
Publica un comentari a l'entrada