El passeig

Dossier "caminar". Sovint hem parlat en aquest blog de l'escriptor-caminant Robert Walser (en Martí Rosselló també acostuma a fer-lo caminar per el seu blog). Les interseccions entre caminants, camí, literatura, sonoritat múltiple, petjades, fotografia i altres formats, ocupen la meva taula parada de llibres, dvd's i discos. El vell dilema del sentit del viatge, cada volta més mixtificat a força de turismes i agendes de cap de setmana, torna a presidir les estones de lectura i caminada (ja sigui a peu o en bicicleta, com és el meu cas i el del soci routier Ramon Sala). En Xavier Ribas m'ha proporcionat uns materials extraordinaris sobre la matèria, sobre el sentit, les modalitats i l'estètica del caminar. Per exemple, un petit llibre que recull escrits de William Hazlitt (cronista i crític victorià del segle XIX) i de Stevenson i que, ahir de nit, vaig llegir amb especial emoció. Ambdues personalitats parlen del "Arte de caminar". M'espera un treball de Sebald sobre Walser (en italià: Il Passagiattore solitario), una col·lecció d'escrits sobre les petjades materials i espirituals de Ernst Bloch (Huellas) i un treball teòric, que he començat a subratllar, que porta per títol El Andar Como Práctica Estética, de l'arquitecte Francesco Careri. Tot plegat constitueix un material extraordinari per repensar o fixar les línies d'atenció entorn d'una pràctica consubstancial al fet de viure. Un cicle de cinema sobre aquesta temàtica, com els que volem fer al local de la Coali, pot incloure títols inevitables com ara: Stalker (Tarkovski), A Straight Story (Lynch) o Paris Texas (Wenders). Una materialització d'aquesta idea la tenim, si ens ho proposem, a partir del primer pas que donem quan sortim de casa. Caminar, viatjar o desplaçar el cos, incita a col·leccionar, codificar, fotografiar, sonoritzar o obviar els elements del camí. Musicalment s'acostuma a parlar de música que camina, per exemple: Caravanserai de Santana, In't a Silent Way de Miles Davis, Walk On The Wild Side de Lou Reed...vosaltres mateixos.