Alguna cosa d'esquerres, qualcosa di sinistra, aniria bastant bé quan el que impera és un discurs estratosfèric amb subjectes polítics imprecisos i extrasocials, enteses que no s'entenen, progressos que no progressen i nacions que determinen una uniformitat de destí (sense destriar el blat de la palla).
Ahir escoltava In Live a Premià de Mar, l'exconseller Salvador Milà (parlamentari in pectore) del grup ICV-EUiA. El Salvador parlava clar sobre les dificultats fàctiques que tenim les esquerres per afrontar el model de territori, per molta Entesa que tinguem. Intentava explicar que la nostra oposició a la Molt Alta Tensió o al 4r cinturó no és un caprici estètic o estrictament ambientalista. Aquest parell d'afers, defensats amb ungles i dents per el senyor Montilla (el president que s'autoanomena "humilt servidor" del país), són peces fonamentals per consolidar el model de creixement auspiciat per la trama decisiva de poder econòmic d'aquest petit país: Caixes, Cambres de Comerç, grups mediàtics (Godó, off course!) i la sociovergència real i paral·lela que els marca sense fisures. Tot plegat emprenya i l'exconseller ecosocialista, desfermat, així ho explicava. Aquest blogger porta uns dies d'excepticisme militant i, abans que derivi en una patologia irreversible, aprofito els dies de cel britànic i temperatura desconcertant, per surcar les carreteres maresmenques amb músiques industrials dels anys setanta, del rock combatiu, tenebrós i sorollós de les ciutats fantasmagòriques de Leeds i Manchester. Recupero sonoritats dels meus vint anyets passats, amb discos de A Certain Ratio -cliqueu el seu web: http://www.acrmcr.com- i de Gang of Four -el seu web és: http://www.gangoffour.co.uk/ Com diria un vell punkie, Salvador Espriu: "Amb música ho escoltaries millor"(El caminant i el mur). Ara està de moda l'Espriuet !
40 comentaris:
en el fondo el tío Espriu se lo hacía de punk, es cierto, siempre de negro y con gafitas de concha
Gràcies per les lletres blanques! Donem-li una mica de confiança al Montilla, comproveu com hem avançat tantíssim, si més no en les formes.
Ja ens tocarà de posar-nos al nostre lloc. Endavant.
la MAT es farà, el cinturó també...i tant que confiem amb Montilla, no enganya ningú! i nosaltres a pringar!
A mí el que em sap greu del nou govern és precisament que no hi hagi el Salvador Milà. Crec que ha estat l'únic conseller de Medi Ambient que realment creia en el que feia. Ara hi heu posat el Baltasar que em fa l'efecte que és un paio acomodatici, vaja que el Montilla no hi tindrà cap problema. M'agradaria equivocar-me.
L'excepticisme militant és comprensible però espero que se't passi. A la legió dels excèptics permanents ja hi som massa gent i sincerament crec que els partits necessiten gent com tu capaços d'aportar reflexió i autocrítica.
Paccius, res millor que les músiques de l'esperit per atenuar l'excepticisme i estimular una certa metafisica desprovista de manuals d'autoajut o altres bestieses.
efectivament: en Milà és encara més crack del que puguis dir, és un paio honest i directe. Ara que el Saura i el Boada estan dedicats en cos i ànima al govern...no estaria malament que el Salvador fos un home fort en el partit (for president!!!) i que les dones d'ICV estiguessin més representades al govern i en la direcció del partit (Camats endavant!).
Salut Paccius!
Toques de resquitllada un altre tema en què l'esquerra està en defícit, i que també caldria parlar-ne: l'esperit. Ens hem carregat la religió però no ens hem adonat que les persones necessitem respostes a les inquietuds de l'esperit. La reflexió, els valors i l'esperitualitat necessiten ser vehiculats. Ens hem tornat materialistes i per extensió consumistes i egoïstes. La renúncia a privilegis a la que ens havíem referit requereix compartir valors, no tan sols són socials, també individuals.
L'anterior comentari és meu.
Doncs segons els antropòlegs i sociòlegs, les classes mitjes i benestants estan en plena transició postmaterialista; és a dir, cansats de tanta abundància material, le gent que té temps lliure per pensar torna a ser espiritual, tant en sentit religiós com filosòfic.
Us passo aquest article d'en Foix publicat avui a La Van sobre com ha ser la nova etapa de govern, amb bofetada a la Tura inclosa:
Gobernar no es filosofar
Lluís Foix | 30/11/2006 - 20.55 horas
"Ha terminado la novela de la Revolución. Es preciso comenzar la historia, ver sólo lo que hay de real y de posible en la aplicación de los principios y no lo que hay de especulativo y de hipotético. Hoy día seguir otro camino no sería gobernar, sino filosofar".
Esta cita de Napoleón, al ser proclamado cónsul en 1800, la recoge José Antonio Marina en 'Los sueños de la razón' y me parece pertinente aplicarla a la situación actual en Catalunya donde la novela del tripartito ha terminado y se pretende empezar a construir la historia.
Los primeros pasos del gobierno Montilla son cautos, protocolarios, siguiendo los 'tempos' de una sociedad que está expectante, intranquila y un tanto desnortada. Si la reedición del tripartito significa la segunda parte de la novela, seguiremos en el campo de la narrativa, siempre rico en situaciones fantasiosas en las que los perfiles de los personajes inventados por el autor dibujan un escenario irreal.
La política se escribe en un borrador que la historia tarda generaciones en convertirlo en el original definitivo. Y cuando aparece la última versión ya se empieza a trabajar en la siguiente. Las innumerables biografías de Napoleón, por ejemplo, se van rehaciendo con la mirada del presente pero siempre con los borradores viejos o nuevos que se escribieron en el pasado.
Las equivocaciones que nos ofreció el primer tripartito aportan suficiente material para una novela surrealista. Incluso las prisas para constituir el nuevo gobierno tras las elecciones podrían convertirse en un drama con suspense para identificar el hilo conductor de un gobierno que se ha construido sobre sus propias cenizas, ante el asombro de los que habiendo ido por delante en las urnas se dirigen nuevamente a los bancos de la oposición.
Todo dependerá de la interpretación del guión que han escrito los tres partidos para ganarse la confianza de los catalanes en los próximos cuatro años. Montserrat Tura ha empezado a desafinar diciendo que Interior tendría que ser una competencia de los socialistas. La consellera Tura habla por la herida y no hay que darle mucha importancia.
Pero en un gobierno de "fets, no paraules", habrá que controlar en primer lugar el lenguaje, las declaraciones, las insinuaciones difundidas sigilosamente al oído de un comunicador, de un columnista o de un analista respetable.
El que se mueve no sale en la foto, decía Alfonso Guerra cuando Felipe González afirmaba que "dos por el precio de uno" si el vicepresidente era forzado a abandonar el gobierno.
Me atrevo a vaticinar que en el mundo de Montilla no será cuestión de fotos sino del riesgo de pronunciar palabras para ocupar titulares de periódicos o aperturas de informativos.
Cada semana los va a reunir a todos. Les pedirá cuentas, no permitirá que los consellers se presenten con las manos en los bolsillos, que abunde la retórica y que la acción de gobierno se centre en las promesas.
Éste es el guión que incluso un vicepresidente con un verbo tan cultivado como Carod-Rovira parece que ha aprendido. Pero la distinción que ha hecho el líder republicano entre lo que decida el gobierno y lo que piensen los partidos me parece una temeridad.
Si diputados o dirigentes socialistas, republicanos o de Iniciativa se manifiestan un fin de semana contra una decisión importante del gobierno, el problema está servido. La coherencia y la unidad del tripartito resultarán muy perjudicadas.
La humildad exhibida por Montilla el día de su toma de posesión fue bien valorada. Su eslógan de "hechos, no palabras" no puede convertirse en una bonita cita electoral. El país no está cansado y no quiere seguir leyendo una novela o un drama.
Quiere normalidad y que cada uno esté en su puesto, menos ardor mesiánico, más espacio para que los individuos y las minorías se encuentren protegidas, un gran respeto para los adversarios y, sobre todo, el principio de autoridad democrática que es imprescindible para todo buen gobierno.
el problema de la TURA és que era l'aspirant a la presidència del postmargallisme, es postulava com a Segolene Royal catalana (la moda és la moda) i el montillisme (sala i capitans) no estan per perdre el volant de l'autobús...
El cas TURA, és així, i ara, enfadada amb el Montilla, ho projecta contra el Saura...
Per cert, la Tura (dixit) no vol que els "secrets" d'estat els tingui ICV...
El Saura hauria de cremar els arxius de fitxes de militants antiglobalització que corren per els calaixos d'interior.
pues a mi ya me empieza a gustar que los rojos y los verdes tengan Interior. VIVA SAURA
Ei, que si es fan, que es facin. Pro a nosaltres que no ens callin!!!
Diumenge tothom a Sabadell!!!
Ostiasja!
làia ortiz serà la diputada d'icv que encapçalarà la marcxa anticinturó de Sabadell
Em sembla que la Montserrat Tura ha estat molt treballadora i al mateix temps ha estat una mica massa procliu al show. M'explico: la Tura abusava de mediatisme anant a les redades de puticlubs amb la tele al costat o fent teatre en les seves declaracions i compareixences. Algú apunta més amunt que la Tura volia ser la Segolène Royal catalana i em temo que és certament el que ha passat i els podeorosos del psc la degraden a JUSTICIA i així perd opcions de futur en favor de Montilla. I ara toca al Montilla que es presenta com humà, senzill, tenaç i humilt quan ha estat un trepador auspiciat per el josep maria sala per destrossar el PSC de Raventos, Obiols, Maragall i tants socialistes que no venien del PSOE. Montilla és el capità que amb molta humilitat ha fotut fora el president Maragall i ha rebaixat l'amenaça Tura. La Tura que està que trina amb el Montilla aprofita per carregar contra Montilla utilitzant al pobret del Saura que no pinta rs dins de les trifulques domèstiques entre socialistes maragallians-turans i socialistes montillistes-capitans. La bronca sociata en comptes de lliurar-se a la seu socialta, la traslladen a Saura. Sempre toca pagar a ICV!
ICV-EUIA ha d'anar per feina, encara que no estiguem satisfets.
ICV-EUIA ha de passar de les lluites entre socialistes del Maragall i del Montilla.
ICV-EUIA ha de passar de les pinyes qyue hi haurà entre Carod i Puigcercós.
ICV-EUIA ha de potenciar una direcció nova al partit i que Saura i Boada facin la seva feina a interior.
ICV-EUIA ha de seguir al govern i no oblidar que tenim compromisos de lluita contra els projectes de comunicacions, energia i infrastructures. Cal anar a les manifestacions que es facin.
ICV-EUIA hauria de dónar una major rellevància política a gent com SALVADOR MILÀ, DOLORS CAMATS, JOAN HERRERA i RAÜL ROMEVA.
partit de lluita i partit de govern!
adhuc cabories
Ens fan falta més vells punkies i no tant humilds servidors :)
Ahir a Sabadell la mani antiIV Cinturó va ser un exit. Per molt que es vulgui amagar. Hem de destacar la resència de molta gent d'ICV i de Joves d'Esquerra Verda i d'EUIA, encapçalats per la diputada CARME GARCÍA, les direccions comarcals d'ICV i EUIA, nombrosos regidors i molta base amb notable presència de banderes i pancartes pròpies. Si explico tot aquest detall sobre ICV+EUIA és per desmentir el titular grandiós que va dedicar EL PERIODICO del dissabte en que es deia que ICV "dóna un pas enrera sobre el quart cinturó". Això és totalment fals, aquest diari flisocialista dirigit per el cosí del conseller socialista Nadal, juga brut amb ICV i defensa el pensament partidari. La posició d'ICV-EUIA davant de la manifestació va ser la de convocar els seus militants a participar-hi, mantenir la posició anticinturó i no enviar delegació de diputats per evitar friccions internes al govern d'entesa. I això no vol dir "estar canviant de posició" com diu el diari del cosí del conseller d'obres públiques i urbanisme (SR. Nadal).
De Terrassa hi vam anar uns quinze membres d'icv-euia, i de la resta del Valles hi havia gent de totes les localitats amb el nostre president comarcal al capdavant.
Doncs jo mateix, regidor d'ICV-EUIA a l'ajuntament de Premià de Mar, em solidaritzo amb els ocupants del complex industrial de Can Ricart, al Poble Nou. Penso que l'Ajuntament de Barcelona la ha vessada en aquest àmbit. No és una okipació qualsevol. Els desallotjats de la Makabra, ocupen ara un espai emblemàtic de la memòria històrica industrial barcelonina (Jordi Borja, dixit) i aquesta acció mereix atenció, informació, diàleg i suport.
Iniciativa té que resoldre una disfunció orgànica que li permeti estar al govern amb lleialtat i colegialitat amb els seus socis, sempre que aquest ho siguin també, i al mateix temps Iniciativa necessita una política pròpia amb una direcció pròpia per fer política nacional, comarcal i internacional. Joan Saura ha d'estar molt dins del govern. Aleshores: què haurem de fer la resta? Escollir un organ de direcció que encapçali el dia a dia sense condicionants del govern.
Amb totes les precaucions i respectes en Saura ha de governar i ICV ha de fer altres coses com ara organitzar socialment, sindicalment, sectorialment, etc.
Què tal si passat Nadal, ens fem un congrès extraordinari per resoldre el dilema?
Company Tati:
Estas encertat amb aquest adhesió i tot el que argumentes segons sembla que diu també el Jordi Borja.
Molts càrrecs publics estaria bé que diguessin la seva sobre l'afer.
De la mateixa manera que caldria que quan hi hagi desallotjaments per ordre judicial no es comenci a crucificar al conseller Saura que com a membre d'un govern ha de acatar les decisions judicials.
Cada actiu ha de saber estar en el seu lloc, tant el que protesta com el que aplaudeix com el que acata lleis.
Estic segur que quan s'hagi de desallotjar li caurà una artilleria al Saura molt més dura que la que rebria la senyora Tura.
els d'iniciativa han de ser solidaris amb lluites justes com la de can ricart i comprensibles quan toca actuar a contracor com als desallotjaments del futur.
no és contradictori i és més aviat molt complex, com tot.
Començo a alegrar-me. Comença el diàleg. De fet els primers 10 dies del govern d'entesa ja rutllen.
1) L'ocupació de Can Ricart i la decissió del jutge d'aturar la desocupació. I l'actuació mesurada dels mossos verds.
2) La primera manifestació contra el 4art cinturó i la línia MAT, amb diputats i diputades del propi parlament i del congrès.
El per què de l'alegria és fàcil d'explicar. Si el govern haguès estat sociovergent o nacionalista aquests temes no estarien en boca de tothom i per tant "en debat", serien ja la solució, serien un fet consumat, pim pam. Ara, amb aquesta entesa, el problema ha passat de ser resolt de forma unipartidista i amb una ideologia neolliberal a ser motiu de canvi d'impresions, de dubtes, de propostes, de revisions i per part tornem a la parauleta de possibles transformacions positives i a llarg termini, sense pensar en immediateses. Cinquè cinturó???
Bé, satisfacció doncs, i balanç positiu encara que només sigui perquè són tres a posar-se d'acord i es d'obligado cumplimiento fiscalitzar-se i per tant entendre's. No ni ha tant espai als totalitarismes urbanístics i per tant ideològics.
Toca a pensar i resoldre inclús si juguem en l'equip contrari.
Estic d'acord amb tú TAMUDINHO (per cert, vas fer un gol extraordinari).
El problema és que no podem "anar amb el lliri a la ma". M'explico: resulta que per disciplina governamental, els d'ICV-EUIA no aportem diputats del grup del parlament (la Carme García és diputada la congrés de diputats). No volem oferir arguments a la dreta en la seva cursa antiEntesa. Per tant a la mani hi va molta penya d'ICV-EUIA i no es porta el grup parlamentari. En canvi Montilla no es talla un pel i diu sistemàticament el que li dóna la gana en el tema del cinturó i a la MAT (si les taxatives opinions de Montilla les diu el Saura, aleshores es parla de deslleialtat).
Estic content de veure la tele i comprovar la nombrosa assistència de gent d'ICV a la mani.
El tema de les ocupacions és més problemàtic, el nostre paper és doble o triple:
a)hem d'aplicar la llei des del govern,
b)hem de fer canviar la llei des del parlament i
c)hem de defensar els ocupans des del carrer (quan aquests proposen ocupacions raonables, útils i entendores, com Can Ricart i/o La Makabra).
Tamudinho, no me vengas con que tú gol fue mejor que el mío, no me vengas con esta.
visca l'ocupació civilitzada i contructiva de CAN RICART!
eL XOan Saura dóna mil parells de voltes a la Tura en la matèria que toca i no busca la foto ni fa anar la carona d'un costat a l'altra com feia la Tury que es pensava akesta i si en xUAN SAura va a tope dins el govern ara ja és l'hora de l'altre XUan al partit, el Xuan hERRERA.
dos Xuans al poder, saura a interior i herrera de president xove i les noies d'inissiativa a veure quan ens fem una conjura per la Camats i obrim sa boqueta. poder lila i poder jove amb herrera & camats xuan xove
me importa un carajo que Saura pronuncie mal las jotas y le meta una equis cada vez que habla y prefiero mil veces más las cacofonías sáuricas que las sicofonías silenciosas del Montilla o los espasmos de Artur Mas. Vixca Saura.
els diaris ho mostren: el gruix de la mani anti 4r cinturó estava entorn de molta gent d'icv i és un orgull i una esperança de poder fer les coses com cal
Les actuacions d'ICV al govern de la generalitat han de representar vàries coses:
1) ser un factor d'estabilitat
2) no contribuir al soroll
3) vetllar per el programa i perquè les coses que no estan en el programa no siguin conflictives: el quart cinturó, la MAT o el sentit de les lluites per l'habitatge digne, són part indiscutible de les coses que conformen l'ideari d'ICV.
4) fora del govern el partit ICV i la coalició que formem amb EUIA hem de tenir llum i vida pròpies i això vol dir que el fet de governar és una responsabilitat i que el fet de ser ecosocialistes també és una responsabilitat que representa preservar i fer arribar a molta gent aquesta ideologia que no s'atura dins d'un programa de govern
Jacques Tati, he llegit un text sobre el conjunt de rock Gang of Four i es definien com a marxistes. què pots dir alguna coseta més d'aquest grup?
D'entrada una sorpresa, amic JORMA KAUKONEN, doncs tú, JORMA, no esperava que a més de ser exguitarrista de Jefferson Airplane (anys 60) i de Hot Tuna (anys 70), estiguéssis connectat al meu blog. Benvingut siguis, mite californià! i sobre la pregunta que em fas sobre la banda GANG OF FOUR, tinc una petita tesi sobre el nom d'aquesta formació industrial-marxista de Leeds...recorda que als disidents del curs reformista del PC Xinès els anomenanven LA BANDA DELS QUATRE (dirigida per la vidua de Mao!)... en anglès_ GANG OF FOUR!
Em temo que es van empatxar de maoisme...però sonaven molt bé, fins i tot quan van saltar del punk al disco-punk (?) amb un disc que ja pots adquirir a cegues: HARD!
collonut el blog
Tranquils, tranquiles http://www.iniciativa.cat/nacional/continguts/noticies/nac_noticies_sol_cat.php?idnoticie=6517
aquí trobareu el que busqueu.
ICV-EUiA considera que cal cercar espais per a la creació que puguin acollir el projecte de la Makabra
Gomà aposta per “trobar una sortida negociada” a l’ocupació de Can Ricart
El regidor d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà ha assegurat avui que “el nostre grup municipal explorarà totes les possibilitats per trobar una sortida pacífica i negociada” a l’ocupació de Can Ricart per part de membres del col•lectiu de La Makabra. “Estem davant d’un projecte que no genera problemes de convivència i que incorpora valors socials i culturals que cal tenir en compte”, ha afegit.
Segons Gomà, “cal desvincular els processos policial i judicial de la solució política que cal trobar per al projecte de La Makabra” i que passa “per reconèixer que hem de cercar a Barcelona nous espais per a la creació artística i cultural on aquest col•lectiu pugui tenir cabuda”.
“Sobre aquesta base, des d’ICV-EUiA serem agents actius en la recerca d’un acord perquè l’ocupació de Can Ricart no es cronifiqui i tingui una sortida negociada”, ha explicat Gomà.
MOLT POSITIU EL PAPER D'ICV EN EL CONFLICTE FENT DIALEG
Bona línia la que anuncia el regidor d'ICV Ricard Gomà per negociar i passar de les porvocacions del PP de l'Albertito Fernández Díaz que avui s'ha posat les botes insultant als okupes
albertito fernández díaz el sarkozy barceloní
icv dóna la talla en el conflicte okupa i mostra bones maneres de diàleg, que segueixi la línia.
valents icv!
Publica un comentari a l'entrada