27 de novembre 2006

QUALCOSA DI SINISTRA!

El megafonista barbut de la fotografia és el director de cinema italià Nani Moretti (autor d'obres de refèrencia del nou cinema europeu com Caro Diario o Aprile). Precisament a la pel·lícula Aprile, Moretti, fent de protagonista real del film, s'esvera (amb raó) davant d'un aparell de TV quan s'emet un debat de candidats dels anys 90 i apareix l'exlider del PDS (excomunista i ex tantes coses) Massimo d'Alema. Moretti, indignat, ja no demana que es facin coses d'esquerres, es limita desesperadament a demanar que es "diguin coses d'esquerres" (qualcosa di sinistra).
Ahir, diumenge, apareixia a El País un excel·lent article del filosof i escriptor Rafael Argullol, on l'autor reclamava dir les coses per el seu nom. En aquest cas, aquest filosof de passat filomarxista (escola Sacristán) i de trajectòria especialment eclèctica, demana que es restableixi el nom del que avui és "innombrable", és a dir que el sistema vigent global té un nom i aquest és senzillament Capitalisme.
Cal una reconstrucció del patrimoni cultural, simbòlic i ideològic de les esquerres (no només de l'esquerra convencional o de partit, també dels independents que "rondinen"). Si bé cada volta és més agosarat definir les polítiques possibles sota l'epítet "d'esquerres", també és dur haver d'imprimir més llenguatge i dir "coses d'esquerres", per generar cultura antagonista, per definir el material sensible en termes de classe o d'ubicació social.
Quan Moretti demana "qualcosa di sinistra", l'Argullol posa el nom a la cosa o Cedric Jameson insisteix en que l'assignatura pendent de l'esquerra és la lluita del discurs; aquests tres (entre mil) el que estan fent és posar l'agulla damunt del vinil i retroactivar el fil roig. Naturalment que "els fets" són més importants que "les paraules", però, malgrat les aparences no és aquest el debat. Concretant encara més, penso que el debat de l'esquerra que vol ser transformadora s'ha de centrar en el seu paper davant l'estat. Negri i Hard descriuen una esquerra sociopolítica "a favor, en contra i més enllà de l'estat". Penso que aquesta ha de ser la substància estratègica del canvi.
A Catalunya, les esquerres tenen objectius immediats comuns i divergències generals de tota mena. El repte concret d'ICV-EUiA, com a coalició que vol vertebrar una certa idea d'espai alternatiu, ha de ser un "més enllà" de la "governació" possible. L'esquerra transformadora quan governa no pot oblidar que la substància i el projecte, la causa que empeny, ha de ser la transformació social. Governar és part d'un projecte i no és "el projecte". Com tampoc les grans decisions d'estat són "la decisió" final.
La micropolítica, d'escala variable, mereix ull crític. La micropolítica (i la correlació d'esdeveniments en xarxa) evidencia un enorme factor constitutiu de transformació social. Quan es fa seguidisme en temes micropolítics decisius es fa massa evident que la "lluita del discurs" (el "qualcosa di sinistra" morettià) trontolla. Exemples: Això d'empassar-se el gol i no salvar el patrimoni historic i la projecció constitutiva sociocultural que representen Can Ricart o callar davant la clausura de l'experiència de la fabrica ocupada per el col·lectiu La Makabra. Per no dir-ne de més grosses, com ara que el nou president de l'Entesa "de dos" (govern "de tres") declari que el 4r cinturó "va endavant" o que la MAT es farà. Aquest casos han de significar un posicionament "de discurs" i una pedagogia per l'esquerra transformadora.
Jo penso que governar és molt important i que "fer-ho bé" és un repte de maduresa. D'acord. Ara bé, l'esquerra que s'agrupa dins de la coalició d'ICV-EUiA, ha de fer discurs, generar model i atendre les micropolítiques de cada dia. Aquesta esquerra s'hauria d'adreçar i hauria d'atendre els espais on no hi arriba la política i que, sovint, quan aquesta hi arriba, en fa estralls. Caldrà aprendre a ser a ser equilibristes i lúcids, governants i corresponsables, però -el més important-, haurem de ser portadors de discursos i pràctiques diferenciades i compromeses amb el sentit històric de cada subjecte de canvi, per petit que sigui.
Nota 1: A la xarxa de blogs hi ha un blog proper a la nostra coalició, interessant i crític:
http://qualcosadisinistra.blogspot.com/
Nota 2: Aquest debat enllaça amb l'espectre marxista al blog Premià de Marx, el podeu consultar clicant:
http://premiademarx.blogspot.com/

Un altre dia es pot encetar el debat entorn del concepte de transformació.

35 comentaris:

Fristro ha dit...

Preciso y conciso me has ahorrado un artículo similar. Lo firmo de rabo a cabo. Estoy preocupado con el destino de este gobierno que se han apañado Montilla y Carod. Saura no puede tragar así como así.

Pere ha dit...

Calendari: Avui en Benach ha anat a veure el rei. Demà en Montilla prendrà possessió al matí i a la tarda anunciarà el seu govern. Dimecres els consellers prendran possessió i dijous es farà la primera reunió del consell executiu i ja tindrem el segon tripartit en marxa.

Què és el que preocupa més a nivell mediàtic i d'una part de la gent. Donç tres coses:

1ª Els barbarismes que en Montilla diu per minut

2ª Els dies que faltan perquè en Carod faci la primera relliscada

3ª Quin dia serà que en Saurà manarà desallotjar una casa okupada.

Si intentem dir alguna cosa d'esquerres podriem anunciar alguns dels grans problemes o qüestions del pais:

El clientelisme gairebé total a l'administració

La corrupció al sector públic i privat

L'especulació urbanística i la destrossa sistemàtica del país.

Les diferències cada vegada més grans entre classes socials,

L'exercit de reserva per tenir ma d'obra barata que representa la immigració

La degradació i destrucció sistemàtica dels recursos naturals en aquesta part del planeta

La depauparació de la llengua catalana.

La falta d'encaix en un món en que el capital està totalment globalitzat.

I podriem seguir, matitzar, explicar etc.

Per altre part si mirem el programa presentat pel president Montilla veiem que segons el nostre nivell de renda tindrem les l'ortodoncia i les ulleres gratis i els llibres de tex considerablement rebaixats.

O sigui que tenim el segon govern d'esquerres després de la guerra civil de fa 70 anys reconvertit en una mena de sucursal de Càrites Diocessana. En el millor dels casos, és clar.

Suposo que sí que s'ha de crear discurs.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

el que destaca aquest article no és precisament el nou tripartit sinó una cosa més profunda com ara quin és el significat de l'esquerra tranformadora. Dit d'una altra manera, de les cultures de transformació social. Tot això és redundant i prenso que necessari. Malgrat que el debat pugui semblar massa teòric. L'exemple del tractament "d'esquerres" del cas Can Ricard (antic complex industrial del Poble Nou)és un paradigma del dèficit ideològic. Ens omplim la boca de memòria històrica i quan toca parlar de patrimoni memorial de la Barcelona proletària, ens sumem a la nòria pseudomodernitzadora del projecte @22. El canal 33 va clavar un excepcional reportatge després del barça-villareal sobre el cas que ens ocupa.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Pere, un atzar a la xarxa ha fet que mentres jo responia a "fristro" tú estaves en plena redacció del teu calendari trifàssic d'enteses i genuflexions.
Com li deia al "fristro" , l'article aborada de costat el tema del no govern. Intento fer una declaració sobre el deficit ideològic de l'esquerra i quan parlo d'esquerra no em centro en els partits d'esquerres en exclusiva sinó en tot l'entorn d'aquest club internacional caïnista format per partits, partidets, ong's, esglesies, personalitats, impersonalitats, ovnis, guanters i bufanders, etc... que formem part del magma caòtic de l'esquerra vocacionalment declarada i practicament extingida...
Dit això, estic d'acord amb el teu esboç de calendari gubernamental i t'animo a que facis futurs calendaris per l'estil. El que també cal destacar del teu missatge és el paper dels "media", aquest sector sempre tant innocent i independent (això no ho creu ningú) està amatent sobre quan en Saura treurà la porra, quan el Carod es descararà i quan el Montilla regalarà el primer lot ortodòncic. El mateix passa a la meva França. Avui dos diaris comenten el vestit de la Segolene Royal (cosa que no s'acostuma a fer amb els vestits dels politics mascles). La premsa, com molts polítics, és un pou d'ineptes. I això que van de savis, perdonavides, independents i objectivament espavilats.

fristro ha dit...

te lo digo en la intimidad: icv es mi partido y no quiero que aparezca junto a quienes impulsan el desarrollismo este.

en cuanto a tu artículo, me parece oportuno y voy a intentar visitar los artículos que mencionas en es texto.

como muchos más, soy partícipe de la incertidumbre que se respira en la base de ICV.

SALUDOS Y BUEN TRABAJO EN TU BLOG

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Gràcies fristro, per atendre la lectura del blog

Paccius ha dit...

Això està molt malament.
Els USA han provocat el caos a Irak, Rússia assassina impunement, Israel també, i la Xina es llença a conquerir els mercats internacionals mentre dins de les seves fronteres manté l'estat dictatorial ofegant qualsevol dissidència.
Tots ells s'atorguen la legitimitat de prohibir als altres estats d'armar-se com ells.
En pocs anys tot s'ha enredat molt.

En aquest món sense principis l'esquerra veig totalment desbordada, dividida i sense alternativa clara.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

la qual cosa vol dir que no només ha de canviar la política d'esquerres, s'ha de canviar el discurs, s'ha de recuperar alè històric, més o menys intentava anar en aquesta línia amb l'article...de la mateixa manera que hi ha política d'estat, tambe hi ha micropolítica possible i, sobretot, l'estat de coses a l'imperi que proporciona elements com els que tú esmentes. Quina agenda! i quina quantitat de deficits per abordar-la!

MOVIMIENTO POR LA UNIDAD DE ROJOS Y VERDES ha dit...

me parecería muy bien que ICV y EUIA se planteasen la reunificación orgánica en un partido rojo y verde con tendencias internas, conexión con los movimientos sociales y recuperación de un internacionalismo efectivo que trascendiera la aportación que ambos hacen a los grupos de izquierda o verdes del parlamento europeo. En el fondo la nueva formación política resultante que podría denominarse INICIATIVA VERDS ESQUERRA ALTERNATIVA (IVEA) ocuparía el espacio del clásico PSUC y actualizaría el proyecto transformador en una nueva síntesis de la izquierda comunista, alternativa, socialista de izquierdas, ecologista y otros referentes. El partido tendría que ser de gobierno y de lucha, moderno en sus formas y depositario del legado plural de izquierdas de Catalunya. Es perfectamente compatible. Un partido de gobierno y de combate social. Un partido de masas, con presencia institucional y con un nuevo concepto de militancia menos propagandístico y más renovado, capaz de actuar el la red y en la sociedad. Un partido intelectual orgánico puesto al día: la izquierda ecosocialista roja y verde.

Toni ha dit...

Però aleshores els no-comunistes i catalanistes del bloc actial d'ICV sortirien d'aquesta nova coalició que tu proposes i en formarien una altra que s'ajustés a un socialisme no marxista, és a dir, a l'actual ICV, no trobes?

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

la proposta d'unificar ICV i EUIA em sembla notable i necessària, i no limitar-la a aquestes dues sigles, seria el partit més gran, doncs agruparia els expsuqueros (que en són milers), i sumaria molta dispersió (fins i tot alguns centenars d'independents rondinàires i unes desenes d'orfes de l'ex-PSC que ja no existeix).
Segurament s'apuntarien: malabaristes,
clowns,
miners,
pescadors,
columnistes,
tunnejadors,
segurates,
mirons,
guaperes,
freakies,
lletgistes,
turistes,
aventurers,
capellans,
pintors,
recaders,
passavolants,
cantants,
contorsionistes,
bibliotecaris,
espiritistes,
mesmeristes,
vulcanòlegs,
fotografs,
mirallers,
metges,
projectistes,
saxofonistes,
semaforistes,
sherpes i
barbers d'esquerres...
i etc...
(de sexe masculí i femení, evidenment)

àngel ha dit...

toni, la síntesi proposada no exclou als no-marxistes, precisament sintetitza les families de l'àmbit tranformador de les esquerres...sintetitza com una mena de sintetitzador Moog amb milers de connectors, potenciòmetres i comandaments. Una versió coral de l'esquerra premarxista, marxista i postmarxista, una mena d'olla de grills que emet polifonia, free jazz i armonia convencional de manera compulsiva, galopant i polirítmica. Al cap i a la fi, la síntesi cristianomarxista ja va fer de les seves amb l'eurocomunisme dels Comín, Ignasi Riera o Jiménez Villarejo!
No està malament!

Michael Löwy ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

L'ARTICLE ANTERIOR (MICHAEL LÖWY) ERA MASSA LLARG, APAREIX DINS DEL BLOG PREMIÀ DE MARX EN FORMA DE COMENTARI AL DARRER POST. TRACTA EN PROFUNDITAT DEL SIGNIFICAT DEL CONCEPTE "ECOSOCIALISME" I EL DESVINCULA D'ETIQUETES I ELECTORALISMES (PER TANT, ELS D'ICV TENEN/TENIM MOLT QUE APRENDRE)

BADALONA ECOSOCIALISTA ha dit...

Molt encertat aqeust debat! precisament en un moment en que el govern d'entesa acorda fer una ITV a la màquina. Reconforta que gent d'ICV des de baix es plantegi que dimonis vol dir això de ser d'esquerres. La base està més a l'altura que la direcció.
Base x Altura : 2 = catàrsi per una nova Iniciativa.
On s'ha de firmar?

Opiniones de un payaso ha dit...

Yo creo que el problema actual de la izquierda parlamentaria es que la relativizacion de conceptos y de palabras que se ha ido produciendo en las ultimas decadas ha acabado por afectar a las acciones y los pensamientos. Hoy mas que nunca la palabra libertad es usada sin complejos por el capitalismo mientras conceptos como lucha, anticapitalismo, clases sociales, obreros, etc... son arcaismos tajantemente prohibidos por los libros de estilo de los principales medios de comunicacion. La izquierda parlamentaria se avergüenza de sus origenes y de su imaginario como algunos emigrantes rurales tratan de ocultar sus raices para no hacer el ridiculo en la ciudad.
Por suerte todo el bagaje historico y simbolico de la izquierda sobrevive en el ambito extraparlamentario de los movimientos sociales. Sobrevive, debate, crea, evoluciona y continua luchando con fuerza al margen de la clase politica. El verdadero espiritu del anticapitalismo, con sus aciertos y sus errores, esta hoy en manos de los cientos de movimientos sociales que en todo el mundo tratan de defender al genero humano y al planeta de las grandes corporaciones multinacionales.
Hace falta una fuerza politica que recupere a nivel parlamentario y sin complejos el espiritu anticapitalista que a lo largo de la historia ha sido fuente de ideas y generador de procesos de cambio en busca de una sociedad mas justa.

Paccius ha dit...

Jo ho veig diferent que tu "Opiniones ....". No crec que el problema de la gent d'esquerra sigui que ens avergonyim del passat, de fet estar bastant ben vist haver estat en algún partit radical. El que passa és que no estem convençuts de quin ha de ser el model de futur.
L'esquerra té por que aplicar una política d'esquerres afecti negativament l'economia i tingui contrapartides que ningú està disposat a assumir en "benestar" i comoditats. En el fons l'esquerra del SXXI és victima del propi aburgesament. Quan l'esquerra arriba al poder modera el discurs i es dedica a "gestionar" el capitalisme sense molestar gaire al Capital, no fós cas que algú s'enfadés.

Opiniones de un payaso ha dit...

Tens rao Paccius, potser no s'avergonyeixen del passat en el sentit de tractar d'ocultar-lo o negar-lo si no que assumeixen la radicalitat com quelcom propi de la joventut, de l'utopisme o de certa ignoràcia agossarada i romàntica propia de idealismes d'altres époques. De totes maneres això no canvia l'essència de la meva aportació, el fet que l'actual força anticapitalista es troba fora del que es coneix com esquerra parlamentaria en el si dels moviments socials que estan gestionant conflictes directes amb el poder com ara la revolta popular de Oaxaca que nomès es pot seguir desde el mitjans de prensa independets i on estan implicats un munt d'activistes tan locals com internacionals.

RBR ha dit...

Escolteu se m'està cremant la vista amb aquestes lletretes que feu servir, per favor no podrieu augmentar el tamany de les fonts o no fer servir aquests contrastos de colors que em deixen garratibat a mi i a la meva vista. Al final he optat per llegir el comentaris que estan en blanc i negre.
Serveixi per el debat com a exemple de simplificació.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Badalona rojiverde ha dit...

con los cuernos que le han puesto montilla y carod a saura, no hay para menos colega. Sin avanzar nada malo, sin meterse con esta entesa, convendría dar vida a un debate tranquilo sobre eso que dice el payaso firmante más arriba. Tati y Payaso avanzan un racimo de dudas para tratar serenamente. estoy con el nuevo tripartito, me siento bien con lo que ha luchado icv y lamento como tantos otros este reparto extraño e injusto de carteras. Saludos rojiverdes desde Badalona.

Indesinenter ha dit...

PER UNA ICV-EUIA MÉS DEDICADA A LA LLUITA SOCIAL!
PER UNA ICV-EUIA QUE DIGUI DINS DEL GOVERN: "AQUESTA BOCA ÉS MEVA"
PER UNA ICV-EUIA UNIDA I MÉS ORGANITZADA!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Recuperem el sentit bàsic de l'esquerra des del segle XIX: LA LLUITA PER LA SOCIETAT SOCIALISTA.

Amb les eines i les bases del món actual, adaptant el que calgui i manenint el projecte històric!

això es pot defensar des de dins d'ICV, si no ens emmerdem en ser una branca verda etiquetable de la socialdemocràcia perpètua.

Ja té un nom: ecosocialisme.

El nom necessita LA COSA.

LA COSA és de geometria variable.

La geometria la marca la pluralitat de la seva gent.

Marquem perfil. Variem la geografia.

Paccius ha dit...

Ara més que mai, l'esquerra ha de recuperar el seu internacionalisme. Això que sembla obvi, és molt complicat, ja que cal fer entendre que s'haurà de renunciar a molts privilegis.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

molt bé Paccius, no cal ser Jacques Derrida (per rebre la visita espectral i nocturna de Karl Marx), Rafael Argullol (per entendre que el món que vivim és capitalista) o Cedric Jameson (per entendre que tenim deficits de discurs)... només essent com el Payaso o com el Paccius, n'hi ha prou per tornar a conjugar alguns verbs en desús, algunes paraules fonamentals, una d'elles aquesta INTERNACIONALISME.
Fem una ullada a llatinoamèrica i a la internacional nòmada que subsisteix a casa nostra en forma de nova immigració. SALUT!

opiniones de un payaso ha dit...

La renúncia a certs privilegis, aquest es, Paccius, el quid de la qüestió de la transformació de la esquerra cap a un model decididament anticapitalista i revolucinari lluny del reformisme i la moderació de la socialdemocràcia. Ens em de replantejar els nostre estil de vida d'una manera radical, des de l'óptica de la sotenibilitat ecològica i la justicia socio-econòmica. Aquest ha de ser l'objecte polític de la esquerra i en aquesta direcció han de anar els esforços.

endora ha dit...

Bravo, sou vius!!! Ei nada más lejos de mi intención dubtar de valtros. Però déu ni do que aneu a totes!

El blog és “luqueté”. Diaris amb dret de ficar cullarada. Aquest tipus de debat és el que cal sociabilitzar, com? On? Posss ahí va: a la tele! caldria passar a la tv (l’invent pagat per tothom, on él topall segur que sobrepassa el 99% i no m’arrisco), A la tele en un horari de "prime time" moment on es “gestiona” si més no es comparteix i es solidifica la micropolíticai perquè no l’internacionalitat.
Porto uns dies de baixa i vés, amb el comendament que treu fum, ni lectures, ni músiques, ni passejos, ni amistats, tele a tota tele. I això dona què pensar. Primer, per això estic d’ ILT, alguna cosa en mí no rutlla i, segona, que és una gran font i això és evident que no ho descobreixo jo i ara.

Vaig a pams. Els mèdia. Patapam. Ecolecua. Ici. La Solució. LA COSA.
Penso que serà d’ERC amb conjuncions bipartites qui portarà la gestió de TV3 i Cat Rad. Rectifiqueu-me si voleu i ho sabeu, i ben segur que ICV no disposarà més que d’algun càmera o que d’algun que altre guió lleu, liviano, en castellà dels ciutadans, com ara l’espai del temps o els caçadors de fongs a l’Amazònia pirinenca.
Aquí la caguem. Aquí no van a totes, l’esquerra transformadora perd l’espai als mèdia, perquè els mèdia no són d’esquerra, encara que aquella sigui pública. Ni tele ni ràdio.

M’enrotllaré ja ho veig. Pitgeu tancar i llestos. Si no:
seguiu el següent post.

end ha dit...

Continuó!

Veiem, qué hi ha darrera el pantallot? Persones que miren, escolten i inclús poden arribar a pensar si s’intenta. Però no tenim debats com els de darrera la pantalla, fent una timba o intentant lligar, no en tenim a la tele debats amb opinions de paiasos, saxofonistes rebels, tramoyistes de la paraula, perruqueres, funcionaris de banca i castanyeres en desús. No tenim TVBLOGSssss. . No, no valen ja: Prou Terribes amb Montilles de discurs soporífer de més minuts que té una hora, ple de respirs i tics de persona que mai ha trencat un plat, reiteracions més pròpies de l'era robòtica que del món tripartit II, prou d’àgores intel.lectuals per a intel.lectuals i mil.leniums amb horari escapat de qualque rellotge i més, molta més realitat, i més astuta, aquesta, amb “ganxo”.

No em ratllis. La frase com diu l’amic Rosselló al seu blog és de per se torbadora, però si algú va veure la meva Otero, m’agradaria que opinés. La paraula la tenien si, les criatures petites!!! I quanta filosofia i micropolítica destilaven. Crec que la cosa parteix de la sinceritat i el nivell. En aquest país, i d’altres, el nivell no passa del B i no parlo de normatives. Cal arribar-hi i des dels partits ja veieu, un 48 i escaix d’abstenció, perdó si no atino.
No arribem, els discursos es queden entre colegues i la penya se’n va el cap de setmana a.... a voltar pel Mataró Park (ara és Park, no parc!), ei jo la primera, però altu! en pla Maruja Torres, una altra meva, a fer una passejada per la faràndula REAL, i si cal besar la nòvia, se la besa (entenéu-me)
Qué farem doncs? Debatre dins dels blogs i camí de la debacle conformar-nos, o arribar a escollir el mètode menys sofisticat per al suicidi?. NOOo.
Cal arribar arribar a la GRAN, cal arribar a la COSA. La TELE, la RÀDIO
ICV: Se sap alguna cosa sobre l’accesibilitat a la pública? Saura : la tele i la ràdio són “la cosa”, educació, cultura, economia, també, però els mass mèdia més, molt mésm és que més.
Necessitem globalitzar Paccius, Tatis i altres bèsties, Auroris, Crespos, Pericos, Endoras i milers de “saids” i senyories del Mercat i del mercat de plaaça, de fans de la Pantoja que a part dels “reality” i d’altres partys/partits ( i que també són transformadors) puguin veure i pensar en concepte de “debat”. Alerta aquest concepte, no és narcisista sino globalitzador, debat, és humor, és esport, és espais de músiques i oci, és divertiment i cultura, i el que tingui a les mans aquests guions té el nostre futur. No ens h em de conformar en Buenafuentes i Terrats a go go, Polònia i Càmera amb café.

Voler uns mèdia, alts, molts alts, que apostin per tothom i no per sectes, voler una televisió pública de tothom, on es pugui gaudir de pensar en comú i de lliurar-se a l'autocrítica sense violències.
I ja que volem, demano, senyors reis d'occidents, vull no renunciar, vull saber el que vull i que els altres també puguin esbrinar-ho i un cop al mig de la piràmide d'en Maslow poder saber que tothom tingui accés al que jo tinc, sense renunciar a certs privilegis, com ara prendrem un wisky sense gel llegint a la Mansfield o badant davant l'esplendor que em dóna una sortida al Pirineu lleidetà o al desert tunesí.
Però clar, això implica que, amic ODUP,, que haurem de cremar el Portal de l'Àngel i alguna que altra botiga prodiga en excessos que ens mermen a nosaltres i els recursos.
Perdó de debó, portava feina acumulada, i amb tanta tele tot lo dia, ya se sap....

tortell poltrona ha dit...

Molt bé la fitxa moguda per la gent del circ i els okupes a can Ricart. Ara toca belluga la reina al govern.
El 22@ torna a ser un projecte d'una esquerra amb fisura en el seu objectiu transformador. És de nou una administració que deixa de banda molt col.lectius com aquest de "La Macabra i més" sense visualitzar i que dóna cabuda a l'alternativa sí però massa llunyana de la realital. Deixa pas a una intelectualitat cultural, burgesa i establerta, i a l'empresa que oblida l'autònom de barri i el condueix a tancar barraca.
Sí, a en Saura li ha caigut la tasca de la revisió, la lectura d'una nova transformació s'ha de fer des d'aquesta esquerra que diu en Tati, una esquerra que ha de ser valenta en modificar l’expressió socialista i de “sinistra”. De moment, els mossos s’han aturat, malgrat que un gaire 80 % de la població troba aquesta mida lleu molt lleu. No és fàcil juga en un taulell on els contraris són més forts.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Ja saps, "Tortell", quin és el dilema quan tenim "poltrona". Hem de baixar de la "poltrona", sovint i hem de tocar el crostó a la realitat pura i dura! per una esquerra ecosocialista de govern, de lluita i de complexa contradicció militant! SALUT!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

ENDORA:
els "ets" i els "uts" de la televisió a la societat conptemporània els trobaras al llibre sobre la televió de PIERRE BOURDIEU (El company Jordi Tria és un fan incondicional del mestre frances)

endo ha dit...

merçi mon ami!
No n'hi ha res d'en Bordieu a premiademarx oi? Aquest blog és molt educatiu. A través d'ell he conegut un tal Lowy, perdó la meva ignorància, i el senyor, en sap eh i té unes reflexions genys menyspreables.
Remarco que és força útil el blog que té en Marx a Premià, accedir-hi és molt més fàcil que acudir al sempre ocupat company Tria. El blog té això d'impersonal però.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

INTENTAREM PASSAR EL TEMA AL BLOG DEL PREMIA DE MARX...A VEURE, VAIG AL GOOGLE I FAIG UN POST BOURDIEU EN TOTA REGLA...

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

El tal Löwy és un intelectual brasileny d'origen frances vinculat lateralment a les restes de la IV internacional, té un llibre molt bo sobre les tesis de WALTER BENJAMIN i un altre sobre la qüestió nacional, molt recomanable. Ara teoritza la part ideològica del concepte d'ecosocialisme i en fa un joc de miralls per situar-lo en una mena de manifest comunista del segle XXI. Collonut!

Los Chichos de Montgat ha dit...

¡ cáspita ! hay más chicha en este blog que en todas las asambleas de icv y de euia juntas