09 de novembre 2006

Música més enllà del govern

Després de llegir aquest text, no us oblideu de clicar aquesta adreça:
http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com

Aquest cap de setmana tenim la 5a Fira Internacional del Disc i sembla que es respira un boom vinílic per sotaterra. Ja pot canviar el món tecnològic. Els de pedra picada punxem discos de vinil (i ho fem sense desafiar els avenços de cada dia).
Ahir escoltava a casa uns vinils de Gang of 4, de Talking Heads i de China Crisis. Fins i tot aquests tres casos, arquetípics de l'after punk dels darrers 70's i primers 80's, sonaven a memorabilia. L'audició vinílica anava precedida d'una potent sessió d'una banda totalment reivindicable dels anys 70 i 80: A Certain Ratio!
Les meves sessions musicals són rituals i ceremonials. Es selecciona la prestatgeria. Trio l'estil. Estiro amb dos dits el disc escollit. Manllevo la bossa. S'escolta la remor del plàstic interior. Miro fixament l'etiqueta central del vinil, els surcs, les taques, la pols. Premo la botonera del plat. Fixo l'agulla. Instants enigmàtics. Sona la fregidora. Sona la música. In to the Groove!
Gang of 4: Grup de pop industrial britànic. Música militant. Lletres incendiàries. Maneres punk. Més tard, el doble vinil dels Talking Heads en directe amb sessions de la primera i de la segona etapa de la banda de David Byrne. Art Pop! Acabo amb China Crisis. Els recordo a Studio 54 de teloneros dels Simple Minds. Crec que va ser l'any 1983! Quin pop més invencible: Working with Fire and Steel!
Sovint penso en les bandes sonores imaginàries que permet aquest objecte perfecte i universal. Tot i el plastic negre, m'he acostumat als cd's. També. Això sí, em deixa indiferent, -de moment-, tot això dels iPots, arxius i altres andròmines. Existeixen i s'expandeixen. No ho puc negar. Ho celebro. Celebro que es pugui accedir massivament a la música i ja està. Avui, però, em toca fer el meu homenatge, com cada dia, al producte rodó, perforat, surcat, etiquetat i misteriós. Cada moviment del ritual pressuposa un nou enigma.
Ben aviat visitaré Anglaterra i, com faig sovint quan hi vaig, em deixaré el cor als carrers de Brighton. La seu de tantes històries de pop, de rock, de mods, de rockers, de romantics, de rebels fracassats.
Working with Fire and Steel!

Una acotació política final: als USA recula Bush, a Nicaragua guanya el neoSandinisme i a Oaxaca les classes populars planten cara als poderosos. I a casa nostra governarà el centre-esquerra, no ens enganyem, "el centre-esquerra" (que vol dir centre+esquerra, socialdemocratitzats i, malgrat tot, necessaris)

24 comentaris:

Anònim ha dit...

t'ADMIRO que amb el follón que hi ha puguis ser d'inciativa i reunir tantes coses belles que sonen com el cel on sona la música que dius. Jo estic amb tu i amb la necessitat que tindrem de refugiar-se en la cultura o el plaer, DIus que hi ha musica més enllà del govern i em sembla del tot encertat sobretot quan els que van de socis abusen de la bonsdadosa manera de ser d'icv. Musica maestro!

Anònim ha dit...

GANG OF 4: Una banda comunista de debò, i no és conya.

Tota la línia Manchester dels setanta estava bastant militant com els Durruti Column i els que dius de Certain Ratio cosa que podem celebrar els rojos i rojes.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ei! seguidor del rotllo industrial, salutacions tatianes des del blog h-61! Bones referències poses, nano industrialista! Manchester...ja vas veure 24 HOURS PARTY PEOPLE, la peli de Michael Winterbottom sobre la ciutat de l'acer????

Anònim ha dit...

`What is a CD?
Vinyl forever!!

Anònim ha dit...

Vinils,K7,Cedés, MP3 o 4 o els que siguin...la questió es atravesar el mirall i oblidar els que no tenen solfa ni volta.
Visca la musica!

Anònim ha dit...

¿Vinilos?, bah! donde esten los discos de piedra y un buen gramofono que se quiten las moderneces... Un disco de plastico, ¿A donde vamos a llegar?!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

no et pensis, algun disc de pedra de l'edat dels PICAPIEDRA, corre per casa...

Anònim ha dit...

http://www.mondosonoro.com/especiales/politico/

Un enlace interesante para todos los que estéis interesados en discos con contenido político, sobran algunos y faltan bastantes pero es una iniciativa curiosa que se podría intentar ampliar desde este blog.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

molt interessant i .... a veure si t'identifiques amic "payaso", doncs pots ser d'utilitat per el projecte DISCOTHÈQUE... Envia un email a soulbizarre@hotmail.com (MANTINDRÈ EL TEU ANONIMAT)

Anònim ha dit...

Soc l'Armando, el germà del Alvarillo, el nick es un simple homenatge a un llibre de Henrich Böll, altres vegades tambè postejo com jimmy jazz. Cap problema amb el meu anonimat, m’imagino que aquí qui més qui menys tothom es coneix.

Anònim ha dit...

No ens coneixem Armando, però que utilitzis de pseudònim un títol de l'admirat Heinrich Boll és una immillorable presentació.

Salutacions

Anònim ha dit...

Asnecdota:
En 1967 Víctor Manuel publicó un disco en casa Belter titulado " Un gran hombre ", florido homenaje al Caudillo que en paz no esté...Seguramente su abuelo, pico en alto, estuvo persiguiendolo por las galerias de la mina hasta besar la hoz y el martillo...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Ostres, identificat el company "opiniones de un payaso", em queda reconeixer que aquest visitant acostuma a fer algunes de les intervencions més lúcides i crítiques d'aquest blog. L'esmentat projecte "discothèque" és un treball que estem confeccionant Stereo2, basat en històries relacionades amb l'impacte del vinil i de la seva cultura i subcultura en un medi hostil i familiar com és Premià de Mar. La cosa s'orienta en format de llibre i espais sonors i visuals en la mateixa línia de recerca, memorabilia i estudi. Convidarem, doncs, a les victimes de la vinilossis local a fer diversos intercanvis d'opinions sobre la temàtica...en aquest sentit, OPINIONES DE UN PAYASO serà una OPINIÓ a tenir en compte, entre moltes més. Pdt: JIMMY JAZZ! fabulosa aportació al nomenclator de la xarxa, un tema fantàstic d'un doble LP exultant: London Calling, The Clash!

SOUNDA' ha dit...

Us recomano molt el recuperat i recobrat grup industrial de Manchester, A CERTAIN RATIO.
Van ser els pioners del genere, amb el descarament punk dels darrers dies de l'imperdible, van metabilitzar la substància sonora del funk de Funkadelic, els territoris comuns amb Joy Division i tot el turmix explosiu d'aquells dies de fúria...a la peli de Michael Winterbottom sobre Manchester/MADchester, 24 hours party people en surten de refiló. Amb el pas del temps milloren!!!!

Anònim ha dit...

MÚSICA INDUSTRIAL, PODEU AMPLIAR EL TEMA, I GRÀCIES PER LA VOSTRA TASCA

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

pots anar al web de souljazzrecords.com, una passada i linkar-te a a certain ratio... observa coses de Cabaret Voltaire o Tuxedomoon, per exemple...i els pioners dels pioners Throbbing Gristle pre-Psychic TV de Genesis P Olridge

Anònim ha dit...

demà us escolto a la ràdio

Rodolfo ha dit...

confirmat. el 12D seré allà!

Au! (tomòvil)

SOUNDA' ha dit...

Inversemblant...Estanislau Verdet travessa el limit nord de Llefià i es presenta a Premià de Mar. No sé si és lleig, o lletgista, el fet d'anunciar-ho a un mes vista. Paga la pena fer promoció d'aquest esdeveniment. Marcarà una etapa en el nostre programa!

Anònim ha dit...

mostruo, Estanislau, eres un mostruo de la pradera

Anònim ha dit...

Ere un mohtruo... un mohtruo de feo!!

SOUNDA' ha dit...

ESTANISLAU:
au (ave, en castellà ciutadà, tren d'alta velocitat del frances TGV. I ave (césar, en llatí, universal)

Anònim ha dit...

Ja que parleu dels vinils, us proposo un debat sobre portades i el que aquestes us semblaban.El meu record era el de passar hores mirant les portades tant currades d´aquells vinils mentres escoltaba la música, recordo algunes que em van frapar com les de YES (Close To The Edge)o Led Zeppelin (The Song Remains the Same, Jetrho tull(Aqualum),Genesis (Selling England By The Pound)Pink Floid,Stones.....

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

curiosa coincidència, amic xinès!