
Aquest cap de setmana s'ha celebrat la desena edició del Primavera Sound S.A. Un festival de moda farcit d'escenaris, sponsors, codis de barres, caixers automàtics, controls de seguretat, prohibicions, normes internes a la mesura dels patrocinadors i una sonorització espantosa. Aquesta convenció de marques ha tingut lloc a la deixalleria termonuclear de l'antic Fòrum de les (in)cultures. Amb una visita com la del darrer any ja en vaig tenir prou per contemplar l'abast del deliri. En el fons, els concerts de Cristina Aguilera o Bisbal no plantegen impostures indi-tendecials com les que perpetra aquesta proposta de supermercat "gat per llebre".
A comarques, però, la vida musical ha viscut altres esdeveniments... La foto superior ens mostra un grup de Rude Boys jamaicans a la pista de ball del centre cívic de Premià de Mar. Un bon senyal. Els fotografiats no van anar al Primavera Sound S.A.
Darrera hora
L'astre del rocanrol va actuar en el soterrani del centre cívic de Premià de Mar(x) la nit del 29 de maig de 2010. "Els fets del centre cívic" -així es coneix a partir d'ara aquest epifenomen- anaven precedits d'una jornada calenta al mateix local. Hores abans de l'esdeveniment, un nombrós grup de membres de la Quarta Internacional estaven reunits a la sala del pis de dalt del prestigiós colisseu cultural premianenc. No és broma. L'ambient s'anava carregant. Després d'un sopar a la plaça, els seguidors de l'Astre s'adreçaven al Palau de la Cultura Premianenca per presenciar en directe una de les etapes més anhelades de la gira mundial del Princep del Rerepaís, del Totem del Sotabosc, en Quimi Portet !. Així fou com, il·luminat i ben acompanyat, aparegué la figura astral del Bard de les Fagedes. Portet va estar directe, comunicatiu, compromès amb el medi ambient, adaptat a un públic interclassista dominat per càrrecs, monjos, capellans, banquers i constructors. Enmig d'aquest akelarre classista, l'astre tingué unes paraules emotives dedicades a la gent del Premià de Marx (blog germà del que ara esteu remenant) i, acte seguit, s'endinsà en un infern de llum roja i ardent. El concert, impecable, fou una comunió en tots els aspectes. Respirar l'alè de l'astre dins d'una capsa petitona és un bon senyal pels que anem necessitats d'espiritualitat. Portet va clavar un magnific concert en una dependència municipal amb aspecte d'hospital que, inversemblanment, es va veure transformada en un cabaret fosc digne de la Dimensió Desconeguda. Premià és així. Els mar(x)istes del mar i del bar Marina ho podem testimoniar. Gràcies astre.
S'ADMETEN COMENTARIS
I VALORACIONS DEL CONCERT
(L'ASTRE HO LLEGIRÀ)...

Aparteu les criatures !
Dissabte 29 de maig: Arribada a Premià de Mar(x) de l'astre. Les coses clares. Per primera vegada entre nosaltres, l'astre.
Quimi Portet (l'astre *) en directe
a la dimensió desconeguda.
En el marc incomparable del lletgista Centre Cívic. A les 22.30 hores.
Els Amics d'Alan Smithee enviarem un escamot amb els papers en regla.La millor alternativa al monstre del Primavera Sound S.A. ( i mira que m'agradaria veure The Fall, Pixies o Pavement, ostres! ).

.
.. i ara parlem de pilota i partitura...
West Ham United: Salvada la temporada,
un any més a la Premier League! Endavant Hammers! Amunt els martells!
Al vell Upton Park continuarà
la festa del futbol de barriada.
Ni un sol rastre de Mourinho al nord del Tamesis.




Heus aquí tres casos d'intersecció musical i futbolística: Un LP que recull cançons del llegendari West Ham de Bobby Moore, la coberta del primer disc dels divertits The Housemartins amb un títol contundent (Hull 4, London 0) que al·ludeix a un suposat xoc entre el modest Hull City i un imaginari London i, per acabar la sèrie, la portada del doble recull dels dos primers discos de Pink Floyd, A Nice Pair, amb equip de futbol degudament retratat.El món del futbol -esport que poc té a veure amb allò que practica un tal Mourinho- ens planteja interseccions amb el món de la música. El futbol -bàsicament britànic, la resta és imitació- manté una bona relació amb el món del vinil. El millor equip del East End resulta que és el West (West) Ham. Els Hammers han acabat una dificil temporada a la Premier League i continuaran per pels a la divisió d´honor de la millor lliga del món. Des del Submarí Seaview, llancem un petit homenatge al West Ham United. Precisament ara ens arriben informacions de que el nostre entranyable Thierry Henry pot fitxar per aquest meravellós equip de barriada proletària i combativa. Si aquest fitxatge va endavant, ja podem cantar victòria i celebrar una nova intersecció màgica entre Barcelona i Londres, passant per Paris. Aprofitem aquest moment de mourinhades i antifutbol florentinàire, per retre homenatge als Hammers de Londres. Un equip entrenat per Zola -cognom literari- i, qui sap, pilotat per l'elegant i noble Henry. Upton Park està d'enhorabona, continuem a la Premier i esperem visites blaugranes.
Per acabar el maxi-post futbolero, heus aquí una recomació del nostre amic Gerardo Fogerty... la coberta del primer disc de la banda anglesa The Wedding Present. Les coses clares i el respecte degut a la figura de George Best, davanter irlandès del mitic Manchester United dels anys seixanta. El màxim de les interseccions futbolístiques i musicals. El malaurat Best va coincidir amb Sir Bobby Charlton a les files del Unided. El nostre blog no és amic d'aquest equip. Farem una important excepció i un exercici de memorabilia en tota regla. Corrien els anys seixanta i recordo molt bé el cas excepcional d'un company d'escola, el vilassarenc Rodón, que tenia un equip de carrer a Vilassar de Dalt que s'anomenava Manchester Unided de Vilassar de Dalt. M'explicava aquell company que el pare d'un dels seus amics havia proporcionat samarretes del ManU a una colla d'amics del seu fill i que jugaven des de Vilassar de Dalt a ser el Manchester United. A l'escola dels Hermanos parlavem de Bobby Charlton i, sobretot, de George Best. Best era Beatle Best. Un mite musical i esportiu que ara ens arriba recordat en aquesta portada pop. Gràcies Fogerty!
