04 de febrer 2010

Transicions musicals

Avui recuperem la ruta de les prestatgeries musicals. Tenia ganes de penjar imatges del meu estudi. Imatges de la factoria d'aquest blog submarí. Per començar, doncs, vagin aquestes vistes parcials del meu club. Més endavant completarem la sèrie. El treball fotogràfic és d'en Ged Ribas. És tot un privilegi disposar de la col·laboració -estreta i còmplice- d'en Ged. Aprofito per saludar-lo des d'aquest extrem de la Mediterrània fins a la seva residència a la fascinant ciutat de Brighton.

La fotografia superior mostra una part del material digital. No m'agrada massa el món del CD, però és una tercera via entre la rotunditat del vinil i l'evanescència volatil dels arxius invisibles de la galàxia MP3. A l'extrem esquerre inferior de la fotografia apareix la coberta d'un vinil de Wes Montgomery -guitarrista modernista del jazz seixanter-.Una fenomenal evidència de la grandesa del món analògic.

La segona fotografia és una perspectiva lateral -natura morta i musical- amb prestatgeries de vinils a primer cop d'ull, sound system central, lampara vermella Alan Smithee i primeres estribacions de la serralada del cedé.

Amb en Xavier "Lou" Gascó, ahir vam compartir l'estudi, els records d'en Martí Rosselló i el fons musical (Tortoise i David Byrne).

Una setmana sense en Martí que, paradoxalment, ha portat la més intensa de les seves presències. Als carrers, a la plaça, al Camí Ral.

31 de gener 2010

Martí


El dia que vàrem descobrir que la plaça tenia dimensions.

"Un diumenge de març. Ens havíem trobat molta gent que no ens havíem aplegat mai; anirem a jugar a la platja! car per aquest temps la plaça encara no viu, està sola".

"el mirall de la plaça
reflexà la nostra alegria.
L'explosió d'una flor que neix
havia ressonat per tot el jardí"

GROC DE LLUM, 1975. MARTÍ ROSSELLÓ

Els millors poemes sempre han estat els primers

i d'aquests es despren

el més gran alè.

L'infinit.



Els Amics d'Alan Smithee en parlem a:
http://www.amicsalansmithee.blogspot.com

També a: http://www.premiademarx.blogspot.com

i, sobretot, al seu blog: http://martirossello.lacoctelera.net/




27 de gener 2010

Modernisme Aborigen.


Imatge del modernisme aborígen en plena acció al Vallès Oriental (tardor de 2009)



Una epopèia Mod -cassolana i intempestiva- que no s'atura. Els plats preparats. Una nova selecció de les arqueologies del modernisme aborigen a càrrec dels Selectors Badabadoc. En el seu moment ja es va parlar del primer volum d'aquest projecte-projectil. Ara ens arriba la segona tanda. Més llenya al foc!
Sonoritats modernistes en català capturades amb ofici, passió i moltes ganes de pasar-ho bé! I ben aviat, presentació a tota vela...

Gentilesa del Belda, tot sigui dit i ben repartit. I moltes gràcies per mantenir la flama encesa. Salut i revolta!


Visiteu-lo: http://blocs.mesvilaweb.cat/belda

25 de gener 2010

Antiracisme i revolta sonora "en el centre del ring"








Hard Times. Augmenten els símptomes de la malaltia social provocada per el capitalisme i la seva enèssima reinvenció. El racisme -o la xenofòbia- és la manifestació de sempre que avui s'amaga en discursos perversament electoralistes i lamentablement institucionals (Vic, sense anar més lluny). Lluny dels estereotips del xoc de civilitzacions i de les multiculturalitats politicament correctes, aquest blog no caurà en el parany del fonamentalisme liberal que tendeix a construir un discurs equidistant entre toleràncies i intoleràncies de l'estil de les revistes de tendències, dels suplements dominicals o dels debats radiofònics entre opinadors professionals.

Des d'aquesta tribuna es vol interpretar en clau de lluita de classes allò que el pensament únic i la dictadura del capital converteixen en confrontació identitària i repartiment selectiu de paperassa. Aquest tema és massa recurrent i és una pallissa d'allò més.

La redacció d'aquest blog es vol mullar i -com diria el malaurat Joe Strummer- prefereix estar "en el centre del ring". Heus aqui una aportació sonora a les lluites universals contra el racisme, contra la xenofóbia i contra les exclusions d'aquest sistema foll i sacralitzat que respon al nom de CMI, Capitalisme Mundial Integrat (Felix Guattari).

Continuem el combat !

18 de gener 2010

Northern Soul. Un catàleg.










Si apuntem les línies d'atenció a la fenomenologia de la música popular (és a dir: des de baix!), trobem per sort alguns casos dignes d'estudi. Aquest post recull imatges relacionades amb el Northern Soul. Parlem d'un fenomen relacionat amb els clubs del nord d'Anglaterra. Carn de canó proletari. Oci i hedonisme a ritme de soul, passió, culte i modernisme.

Quan el moviment mod declinava a meitats dels 60, alguns focus de resistència es mantenien a les ciutats del nord industrial. Els escenaris de la crisi convivien amb recintes intempestius, clubs semiabandonats, casinos reciclats i pubs amb soterrani. En el terreny del Northern Soul, el soul col·leccionista va experimentar una inusitada supervivència al marge de la llei del mercat i de les modes catapultades per les industries de l'entreteniment.

Una suma caòtica presidida per l'art de col·leccionar discos rars, intercanviar noms desconeguts, programar sessions de ball infinit, construir un univers simbòlic heredat del modernisme dels seixanta i mixturat amb la vida de barri obrer, d'extraradi proletari i de societat secreta. La millor tradició de l'hedonisme de la
bass culture. Amb aquestes credencials, la resistència tenia assegurada una nova vida.

Els senyals externs d'aquell moviment ens mostren una iconografia de punys combatius, parxes artesans, badges coloristes i una infinita sèrie de bons discos recopilatoris d'aquest moviment que, de manera singular, ens remet al Nord d'Anglaterra a partir d'una compulsiva i inacabada selecció de balls, singles i rituals d'origen americà. Soul de sempre, Soul desconegut, incursions al Boogaloo, a la música jamaicana formatejada a la manera del Blue Beat.

Una mostra més i un capitol a part, en un món paral·lel que manté la fè (Keep the Faith!) enmig de la devastació capitalista de la cultura popular. Una panoràmica a Wigan, Blackpool, Bradford, Leeds i el Nord en majuscules de la vella Anglaterra i de la veïna Escocia.


Post dedicat a David, La Escuela Moderna i Miquel KTF.