Espectres primaverals

Saura reprimeix, Huguet mercantilitza i Montilla capitalitza.
El tripartit social-liberal té la seva agenda i els seus actors.
Impugnem l'esquerra gestionària!
Resistència i combat anticapitalista!
Llibres i flors, les armes del moviment real davant l'arrogància del poder i del sistema!

A la tercera imatge es pot veure com el nostre govern diu adeu a l'hivern i s'apunta a la primavera. Les primaveres -memòria històrica obliga- porten aires de revolta. Praga, Paris i el que calgui... els amnèsics governants d'esquerres acostumen a parlar dels seus pecats de joventut, de les seves batalletes generacionals i dels avantatges de la formalitat democràtica realment existent (que coexisteix amb la dictadura de l'intocable mercat).

Les conquestes socials es guanyen al carrer. La primavera es presenta farcida de convocatòries contra aquest (des)ordre existent.

"La humanitat s'ha convertit en l'espectacle d'ella mateixa.

La seva autoalienació ha arribat a un grau que li permet viure la seva pròpia destrucció com un plaer estètic"

Walter Benjamin.

El nostre govern celebra, doncs, l'arribada de la primavera. O sigui, que si el finançament, que si les ambaixades carotenques, que si el Polònia de cada dia, que si el bon govern d'una banda i que si la rèplica opositora i convergent de calçotada dominical de l'altra.

L'acte sobre el pla Bolonya, celebrat el passat divendres a l'Ateneu Rebel, es va convertir en un acte sobre Bolonya i sobre totes les bolonyes que configuren la resistència als embats del sistema. Embats policials, administratius, mercantils i laborals. Un conjunt de bolonyes que ens indiquen espais d'esperança (David Harvey) i de mobilització. Joves activistes de l'anticapitalisme estudiantil de Grècia, Itàlia i l'estat francès, van elaborar el mapa de les resistències. Les línies de la revolta. La segona transició de la institució universitària, la present, supera aquell transit de la universitat elitista a la universitat de masses (detectada pels situacionistes i el moviment de maig del 68) i ens presenta -seguint el guió del capitalisme dels nostres dies- la universitat= empresa. Així doncs, és temps de complicitat militant i d'entusiasme, malgrat les dificultats del present i les distorsions mediàtiques que ho capgiren tot davant de les evidències. Continuaran les lluites. Segur.

Agenda:

28 de març, crida internacional contra els plans de refundació capitalista a escala mundial. Davant del G20, el fòrum social mundial crida a la mobilització i a Catalunya hi serem a la mani de la campanya "Que la crisi la paguin els rics!" on, per raons evidents, s'espera una confluència dels sectors en lluita. Obrers i estudiants, moviments socials, esquerra sindical, anticapitalisme i un bon nombre d'expressions i critiques en moviment.

Lectures d'aquests dies:

Mejor con menos. Necesidades, explosión consumista y crisis ecológica. Autor: Quim Sempere. Un treball que desplega les claus de la producció, del comerç i del consum en un món colapsat

De la miseria en el medio estudiantil. Un text clàssic que, hores d'ara, ens arriba com el foc purificador en temps de revoltes i necessària subversió. Autors: Internacional Situacionista. Amb pròleg de Carlos Sevilla i Miguel Urbán, editat per El Viejo Topo. Un llibre petitó per dur a la butxaca com a part de l'equipatge d'aquests dies de nomadisme assembleari i acció itinerant.

Teatre:

Mercat de les Flors. L'amic Juan Navarro i el cantant Corcobado ens van oferir una reedició del seu projecte Agrio Beso. Un muntatge que reflexiona sobre la mort, la vida, el suicidi, l'exit i el patetisme de l'espectacle espectacular de la música transmutada en mercaderia delirant.

Discos:

Un parell de simfonies caòtiques i obsessives a càrrec de Godspeed-You Black Emperor! Canadencs, jueus, antimperialistes, expeditius i cacofonics com la remor de fons d'aquest món de bojos. A Certain Ratio, banda pletoricament recuperada per la causa del funk emboirat i industrial. Ocasió per recordar Tony Wilson (factotum de Factory i, per tant, de les dues escenes correlatives del millor Ma(d)nchester Sound -des de Durruti Column fins als Happy Mondays, passant per la Joy Division-).

Psychic TV: Les reencarnacions d'un dels espectres més insólits del soterrani britànic...

I, canviant de registre, de temps, de país i de clima...la festa dub agitanada, catalana, skatalítica i rumbera de La Troba Kung-Fú. Una festa portatil per rebre la primavera.

i un blog per ampliar agendes i informacions...
cliqueu i linkeu-vos a:
http://www.premiademarx.blogspot.com

PROU REPRESSIÓ . RESISTÈNCIA I REVOLTA !

Divendres 20 de març:

Ateneu Rebel, C.Font Honrada (Poble Sec),

a les 7 de la tarda.

Acte internacionalista de solidaritat amb les lluites estudiantils.

Participen activistes de les Universitats de Barcelona, Roma, Atenes i Paris.

Convoca: Revolta Global-Esquerra Anticapitalista.

NO A BOLONYA !
NO A LA PRIVATIZACIÓ DE L'EDUCACIÓ !

RESISTÈNCIA !
TREBALLADORS I ESTUDIANTS EN LLUITA !

PROU REPRESSIÓ !

SAURA DIMISSIÓ !

Posem-hi banda sonora !

La banda sonora del cap de setmana ha estat molt centrada en el funk i la música ska per partida doble. Amb en Ged, ens hem dedicat a repassar recopilacions de música ska d'arreu del món. Ska de Filipines, Estats Units, Catalunya, Occitània, Alemanya, Suècia, Argentina, Mèxic i, naturalment, de Jamaica. El doble CD Global Ska permet aquest exercici insòlit d'internacionalització de les neurones ritmiques més sincopades.
I el funk, sempre el funk, preparat i envassat per projectar-lo des de ràdio Premià (95.2) el dimarts a les 9 del vespre, via Sound System, en companyia d'en Ramonet 77 i amb la participació de Larry Graham (el millor picador de slap baixístic) i de la follia funkeeter dels Cameo. El programa d'aquesta setmana el dedicarem al pare Llenas, en Jaume Llenas, amic i meloman premianenc que ens ha deixat aquest cap de setmana. Recordarem el seu pas per el nostre programa i l'emprenta que ens va deixar al Ramonet77 i a un servidor en els temps d'infantesa musical privilegiada i poc habitual, descobrint Isaac Hayes, Santana, Quincy Jones, Herbie Mann i altres artistes, tot i observant portades de discos de vinil i escoltant els seus continguts. Ens remontem a l'any 1971 o 1972. Tota una vida.

Dissabte de manifestació sindical de CCOO i UGT per "parar els peus a la crisi". Presència sobtada de diputats i càrrecs convergents i d'altres àmbits dissenyant un salt mortal impossible basat en quadrar la refundació del capitalisme, l'ajut de l'estat als causants de la crisi i la participació en actes al costat dels sindicalistes i els sectors afectats de manera directa per aquest kaos financer d'un sistema econòmic constitucionalment intocable (aquesta peculiar coexistència entre democràcia parlamentària i dictadura del capital).
Ambtot, la manifestació és el mínim que es pot esperar. N'hi haurà moltes més, de més combatives. Sense anar més lluny, el dissabte 28 de març, contra les propostes de la cimera del G20, seguint les crides internacionals dels fòrums socials, articulant al carrer la campanya "Que la crisi la paguin els rics!", preparant les condicions que portin a una vaga general del tot justificada contra aquesta ensarronada en tota regla. Aquest sistema és així. Resistir és construir ergo gestionar-lo és revifar-lo.
Adreça campanya: http://www.noalacrisi.cat/
Salut les copains!


Imatges:
Azagra capta Revolta Global, disc Cameosis/Cameo, disc Graham Central Station i disc Global Ska.

Recopilant

El comiat de l'Amistat (obrera) de Premià de Mar està prou documentat en el blog amic d'en Martí Rosselló (que podeu visitat des dels enllaços d'aquest blog). Les obres de reforma ens portaran en un futur, avui encara incert, un espai transformat "al servei de l'oci i de la cultura local". La degradació del Centre l'Amistat que fins ara hem conegut està lligada, a parer meu, a unes tendències molt rares (o socialment complexes, per dir-ho en termes encara més complexos) que han fet de Premià de Mar un poble especialment tocat per una maledicció insòlita que ens ha portat a una situació de clamorosa manca d'infrastructures, d'ambient social i de projectes estables. Millor serà, doncs, que inventem (i tirem pel dret) les coses. Sort! 

Jornades de la Xarxa de Consum Solidari a Barcelona. Ha estat una bona ocasió per prendre el pols al moviment actiu en favor d'un canvi dels paradigmes de la producció, del comerç i del consum. A Premià de Mar ens volem sumar a les iniciatives de consum conscient i responsable lligades a la critica del model capitalista i dels seus efectes devastadors. Aviat posarem en marxa aquest espai i, dins de les nostres possibilitats, el lligarem al moviment general que impulsa alternatives concretes i pràctiques a l'estat de les coses.

Després del dia internacional de la dona treballadora (que per moltes i molts, és i serà una diada lligada a la lluita contra el sistema capitalista, del qual el patriarcat és expressió consubstancial), tenim davant una agenda que convoca totes les resistències possibles.
El mes de març portarà moltes convocatòries que aniran confluint en la diada del 28 de març. Seguint les crides internacionals, el 28 de març és la data de la mobilització anticapitalista entorn del lema "Que la crisi la paguin els rics!" i, a banda de la manifestació, és una bona ocasió per vertebrar les activitats de la resistència a la crisi i a l'ofensiva. Els sindicats majoritaris, massa lligats al miratge governamental (català i espanyol) prefereixen manifestar-se formalment en uns dies diferents dels que marca l'agenda anticapitalista, no fos cas que el clam dels que no volem gestionar la barbàrie els resulti incòmode. Tacticisme? Els sindicats majoritaris surten al carrer (convocats pels seus líders) quan el govern que tenen davant és de dretes (Itàlia, França o Grècia) i es desmobilitzen quan l'esquerra gestionària resideix a Palau (tot i que aquests governs apliquin els paràmetres social-liberals de refundació capitalista i d'ajut al sector financer que ha causat l'enèsima crisi).

Espais d'esperança (com el títol del gran llibre de David Harvey) sonora. Després d'una melancòlica visita a les precàries prestatgeries de les botigues de discos del carrer Tallers (ho sento, sóc antic, però penso que la devastació digital està portant la música a una transmutació de formats que farà molt mal, i no només en sentit artístic, també socialment, laboralment i culturalment). A la benjaminiana manera, el progrés és un problema. Esperança sonora: El programa de ràdio que fem en Ramonet 77 i un servidor Soulbizarre, intenta mantenir una regularitat a força de convocar espectres i relativitzar les urgències de la rabiosa actualitat (jo afegiria, del paroxisme mercantil aplicat a les arts sonores convertides en deliri para-musical). Aquesta setmana (dimarts 10 a les 9 del vespre, Ràdio Premià 95.2) farem un Sound System reivindicatiu de segells proscrits. En R77 prepara un paquet d'artistes agrupats en el segell espanyol Vampisoul. Un projecte especialitzat en les arqueologies de l'estilisme i dels generes soterrats, Vampisoul recopila i rescata arxius de música llatina, de modern jazz, de soul crepuscular o de rareses inclassificables. Vampisoul perilla. Les bones maneres del món del disc perillen. Temps al temps. En el mateix programa preparo un homenatge en tota regla al segell Two Tone Records. La celebració de la New Wave i de l'afterpunk va portar projectes meravellosos com 2Tone Records. Recordeu els Specials? Sonoritats jamaicanes enregistrades a la Gran Bretanya profunda. El Carib arribava a Coventry.

Lligant crisi, música, mercat i exclusió social ens arriba una notícia de les que ocupen poc espai a la premsa majoritària: Els treballadors hiperexplotats i perseguits del Top Manta s'organitzen contra totes les garrotades que estan suportant: La represió policial, la sobreexplotació que reben de les màfies piratejadores, les campanyes hipòcrites del lobby de la SGAE contra la pirateria "vingui d'on vingui". Un blog de vocació musical no pot deixar passar per alt la seva solidaritat amb els precaritzats, criminalitzats i explotats treballadors i treballadores del carrer que pateixen la persecució de l'aparell policial, de les polítiques profilàctiques dels ajuntaments social-liberals i de les xarxes d'explotació més incertes. Com sempre, paguen justos per pecadors. Crisi? Barbàrie!

Músiques en curs + banda sonora: Billy Childish with "The Singing Loins", The Fleshtones, recopilació sèrie C de Reggae Roots, Wicked Roots, Riot Radio Broadcast (mostra d'arxius de la Trojan Records) i un concert de Pete & the Test Tube Babies (Brit-punk 100%).

Que toquin els Undertones !

El cap de setmana es tanca amb les seqüències catatòniques (per la tele) i cacofòniques (per la remor) de la parapolítica electoral vascogallega. Si la parapolítica és una pallissa, què pitjor, doncs, que una visita selectiva a les seves visceres via televisiva i, si pot ser, fent una ullada a les taules rodones paraperiodístiques protagonitzades per opinadors a sou de les corporacions de la política, de les finances i dels media. Amb aquesta immersió al deliri, assistim a les valoracions de politics professionals i de periodistes gens independents entorn d'uns resultats que canvien les formes i aprofondeixen la dissolució dels antagonismes socials en benefici dels relats nacionalistes d'uns i altres (no ens pensem ara que, com diuen els titulars, els del PSOE i el PP no són "nacionalistes", doncs aquests ho són i força).

Per no fer el joc als opinadors i saberuts de la pantalla, tanco el tema amb l'ajut de l'amic Slavoj Zizek:

"La para-política usa un modelo de la competición agonísitica que, como en una manifestación deportiva, se rige por determinadas normas aceptadas por todos. La meta-política recurre al modelo del procedimiento instrumental técnico-científico, mientras que la post-política acude al modelo de la negociación empresarial y del compromiso estratégico".

Ens quedaria, doncs, la política profana. La gran ignorada i desconeguda, sepultada per aquest arsenal de "para-trans-post politiques". La política profana (Daniel Bensaïd), és a dir, la dels vençuts i la dels inconformistes.

The Undertones. Els escolto. Aquesta banda protopunk nordirlandesa de finals dels setanta, em serveix d'equipatge sonor per els propers dies. Retiro dels prestatges el CD que recull els seus singles i l'acompanyo d'una recopilació de la Trojan Records de reggae del mateix període: Punky Reggae Party. Aquesta serà la banda sonora de la carretera d'aquesta setmana.

La setmana tindrà una data significativa dins d'una agenda insurgent, el dia 3 al centre civic de Premià de Mar, representants de les lluites estudiantils (i docents!) contra l'ensarronada mercantil de la vella Universitat. Això que en diuen Pla Bolonya i que, a banda de marcar el nom de la mítica ciutat italiana roja i dotta, representa una incursió més del mercat en els espais del coneixement, de l'educació i de la recerca.

Recordem dos artistes desapareguts: Pepe Rubianes -actor- i Ian Carr -trompetista britànic de la banda Nucleus i escriptor i biograf de Miles Davis- .