(Oximoron: parella de paraules contradictòries).
Diu el diari PÚBLICO:
La izquierda catalana acoge con indiferencia la idea de frente común de Iniciativa. La CUP y el Procés Constituent no se dan por aludidos. Herrera habla de "revolución tranquila" y de "reformismo subversivo".
És lògic i normal que la CUP i el Procés Constituent no es sentin al·ludits. Les revolucions no són el mar de la tranquil·litat i les reformes no poden subvertir l'estat de les coses més enllà de reformar-lo dins d'un ordre. No estem davant d'un debat estrictament conceptual.
"La revolució" requereix d'unes "raons" estratègiques i ha d'anar acompanyada de certes pràctiques agitades (la tranquil·litat cal reservar-la per la reflexió necessària davant d'un procés revolucionari).
"La subversió" té més a veure amb la pròpia revolució. Diria que és consubstancial a aquesta. Una revolució, però, no exclouria que en les seves fases assoleixi reformes (en la línia estratègica d'alterar l'ordre social i polític). Dit això, em passa pel cap allò de la revolució "permanent". La permanència i la vigència de la revolució està en l'ordre del dia de l'anticapitalisme. Uneix el vell i el nou (i el vigoritza).
El debat promet. Sempre i quan es faci en paral·lel a la pràctica i, sobretot, des de baix, a les antípodes de les opcions teledirigides en funció de la demoscòpia, del calcul electoral i de la supervivència de "la marca".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada