Aquest cap de setmana s'ha celebrat la desena edició del Primavera Sound S.A. Un festival de moda farcit d'escenaris, sponsors, codis de barres, caixers automàtics, controls de seguretat, prohibicions, normes internes a la mesura dels patrocinadors i una sonorització espantosa. Aquesta convenció de marques ha tingut lloc a la deixalleria termonuclear de l'antic Fòrum de les (in)cultures. Amb una visita com la del darrer any ja en vaig tenir prou per contemplar l'abast del deliri. En el fons, els concerts de Cristina Aguilera o Bisbal no plantegen impostures indi-tendecials com les que perpetra aquesta proposta de supermercat "gat per llebre".
A comarques, però, la vida musical ha viscut altres esdeveniments... La foto superior ens mostra un grup de Rude Boys jamaicans a la pista de ball del centre cívic de Premià de Mar. Un bon senyal. Els fotografiats no van anar al Primavera Sound S.A.
Darrera hora
L'astre del rocanrol va actuar en el soterrani del centre cívic de Premià de Mar(x) la nit del 29 de maig de 2010. "Els fets del centre cívic" -així es coneix a partir d'ara aquest epifenomen- anaven precedits d'una jornada calenta al mateix local. Hores abans de l'esdeveniment, un nombrós grup de membres de la Quarta Internacional estaven reunits a la sala del pis de dalt del prestigiós colisseu cultural premianenc. No és broma. L'ambient s'anava carregant. Després d'un sopar a la plaça, els seguidors de l'Astre s'adreçaven al Palau de la Cultura Premianenca per presenciar en directe una de les etapes més anhelades de la gira mundial del Princep del Rerepaís, del Totem del Sotabosc, en Quimi Portet !. Així fou com, il·luminat i ben acompanyat, aparegué la figura astral del Bard de les Fagedes. Portet va estar directe, comunicatiu, compromès amb el medi ambient, adaptat a un públic interclassista dominat per càrrecs, monjos, capellans, banquers i constructors. Enmig d'aquest akelarre classista, l'astre tingué unes paraules emotives dedicades a la gent del Premià de Marx (blog germà del que ara esteu remenant) i, acte seguit, s'endinsà en un infern de llum roja i ardent. El concert, impecable, fou una comunió en tots els aspectes. Respirar l'alè de l'astre dins d'una capsa petitona és un bon senyal pels que anem necessitats d'espiritualitat. Portet va clavar un magnific concert en una dependència municipal amb aspecte d'hospital que, inversemblanment, es va veure transformada en un cabaret fosc digne de la Dimensió Desconeguda. Premià és així. Els mar(x)istes del mar i del bar Marina ho podem testimoniar. Gràcies astre.
S'ADMETEN COMENTARIS
I VALORACIONS DEL CONCERT
(L'ASTRE HO LLEGIRÀ)...
Dissabte 29 de maig: Arribada a Premià de Mar(x) de l'astre. Les coses clares. Per primera vegada entre nosaltres, l'astre.
Quimi Portet (l'astre *) en directe
a la dimensió desconeguda.
a la dimensió desconeguda.
En el marc incomparable del lletgista Centre Cívic. A les 22.30 hores.
Els Amics d'Alan Smithee enviarem un escamot amb els papers en regla.
La millor alternativa al monstre del Primavera Sound S.A. ( i mira que m'agradaria veure The Fall, Pixies o Pavement, ostres! ).
... i ara parlem de pilota i partitura...
Heus aquí tres casos d'intersecció musical i futbolística: Un LP que recull cançons del llegendari West Ham de Bobby Moore, la coberta del primer disc dels divertits The Housemartins amb un títol contundent (Hull 4, London 0) que al·ludeix a un suposat xoc entre el modest Hull City i un imaginari London i, per acabar la sèrie, la portada del doble recull dels dos primers discos de Pink Floyd, A Nice Pair, amb equip de futbol degudament retratat.
... i ara parlem de pilota i partitura...
West Ham United: Salvada la temporada,
un any més a la Premier League! Endavant Hammers! Amunt els martells!
Al vell Upton Park continuarà
la festa del futbol de barriada.
Ni un sol rastre de Mourinho al nord del Tamesis.
Heus aquí tres casos d'intersecció musical i futbolística: Un LP que recull cançons del llegendari West Ham de Bobby Moore, la coberta del primer disc dels divertits The Housemartins amb un títol contundent (Hull 4, London 0) que al·ludeix a un suposat xoc entre el modest Hull City i un imaginari London i, per acabar la sèrie, la portada del doble recull dels dos primers discos de Pink Floyd, A Nice Pair, amb equip de futbol degudament retratat.El món del futbol -esport que poc té a veure amb allò que practica un tal Mourinho- ens planteja interseccions amb el món de la música. El futbol -bàsicament britànic, la resta és imitació- manté una bona relació amb el món del vinil. El millor equip del East End resulta que és el West (West) Ham. Els Hammers han acabat una dificil temporada a la Premier League i continuaran per pels a la divisió d´honor de la millor lliga del món. Des del Submarí Seaview, llancem un petit homenatge al West Ham United. Precisament ara ens arriben informacions de que el nostre entranyable Thierry Henry pot fitxar per aquest meravellós equip de barriada proletària i combativa. Si aquest fitxatge va endavant, ja podem cantar victòria i celebrar una nova intersecció màgica entre Barcelona i Londres, passant per Paris. Aprofitem aquest moment de mourinhades i antifutbol florentinàire, per retre homenatge als Hammers de Londres. Un equip entrenat per Zola -cognom literari- i, qui sap, pilotat per l'elegant i noble Henry. Upton Park està d'enhorabona, continuem a la Premier i esperem visites blaugranes.
Per acabar el maxi-post futbolero, heus aquí una recomació del nostre amic Gerardo Fogerty... la coberta del primer disc de la banda anglesa The Wedding Present. Les coses clares i el respecte degut a la figura de George Best, davanter irlandès del mitic Manchester United dels anys seixanta. El màxim de les interseccions futbolístiques i musicals. El malaurat Best va coincidir amb Sir Bobby Charlton a les files del Unided. El nostre blog no és amic d'aquest equip. Farem una important excepció i un exercici de memorabilia en tota regla. Corrien els anys seixanta i recordo molt bé el cas excepcional d'un company d'escola, el vilassarenc Rodón, que tenia un equip de carrer a Vilassar de Dalt que s'anomenava Manchester Unided de Vilassar de Dalt. M'explicava aquell company que el pare d'un dels seus amics havia proporcionat samarretes del ManU a una colla d'amics del seu fill i que jugaven des de Vilassar de Dalt a ser el Manchester United. A l'escola dels Hermanos parlavem de Bobby Charlton i, sobretot, de George Best. Best era Beatle Best. Un mite musical i esportiu que ara ens arriba recordat en aquesta portada pop. Gràcies Fogerty!
47 comentaris:
Ara, que ens ha tornat a fer patir, eh? Cada any igual! Al final un ja s'hi acostuma i tot. No sabia això de l'Henry, ens aniria molt bé! Visca el Hammers! Salut!
què original! ara que tots parlen del barça i del madrid surt aquest barri. bo i musical.
aquest blog és un pou i una caixa de sorpreses i mira ara aquesta de com es pot mantenir el futbol i la música de manera còmoda
West Ham have made a bid to sign Barcelona striker Thierry Henry in a move which would see the Frenchman become the highest-paid player in their history.
West Ham joint chairman David Sullivan has revealed he wants to sign the former Arsenal striker and is willing to offer him a two-year deal worth around £75,000 a week, more than £7.5m in total.
Sullivan told The Sun: "We're trying to assemble a more prolific strike force at West Ham and I'd love to have Henry here. Our club is in debt but a striker of his quality and standing would make it a great deal."
"Henry is still up there with the best. I've made an offer which would make him the highest-paid player in the club's history. And it's a serious offer because Henry could walk into almost any Premier League side."
Henry, 32, spent eight successful years at Arsenal, winning two league titles and becoming the cub's top scorer. He moved to Barcelona in 2007 and won the Champions League and two Spanish leagues.
However, he struggled for playing time this season and he is expected to leave the club this summer, with reports indicating Major League Soccer side New York Red Bulls would be a possible destination
Gràcies per la notícia, Àngel. Tant de bo que els dòlars nord-americans no el convencin més que l'orgull de ser un Hammer.
encertada intervenció del club germà
quimi portet o quimeta porteria ?
astre o sastre ?
o, sapastre ?
joan laporteta o quimi portet ?
el portet astre ?
o la porteta del sastre ?
serà, sapastre, l'astre !
joaquim portaló o quimeta acordió ?
acord de porta o quimet de la porteria ?
quimet rifé o rifem portes ?
astre !
caram Senyor o Senyora Arderiu! quin reguitzell de mots!
saludem el senyor Astre Portet.
gràcies Tati.
puc afegir uns versots?
vinga:
buest jam és west ham
bustia jama és buzón de jamón
ball és pilota
pilota és un bol
del bol es menja melmelada
la melmelada anglesa és jam
jam és con un pernil de melmelada
la melmelada del Buest és jam
jam no és mirokuai
jamiroquai no és pernil
pernil és jamón
jamón no és martell
martell és hammer
hammer és de l'oest
com en Jim West!
D'en Quimi Portet el qu
caram Arderiu, quin poema més rinxolat i abarrocat, genial!
caram Mireia, el missatge ha passat per la guillotina?
Quan temps, eh, rellotger?
quin, ohhh quin okiss!
llauna musical com sempre?
menys llauna i menys comunisme-cagagents i més pebrots contra Espanya i amb tota la unitat dels que volem independència damunt idees separades entre uns i altres. Laporta, Mas, Carretero, sobiranistes del PSC que són potables, i Arenys de Munt en bloc.
El teu web és el web de la tifarada remena contra tot quan cal portar més amunt l'estel de la llibertat i no estar tot lo sant dia amb musicona i manifestació per dir de tot menys la llibertat bàsica de Catalunya.
Diumenge enceta camí a Premià de Mar el reclam del nacionalisme valuós.
r e a g r u p a m e n t . c a t
indep,
he de dir que quan deixes un comentari dels teus em passa pel cap la possibiiitat d'esborrar-lo, però prefereixo deixar-lo ben visible. Un comentari dels teus acostuma a ser un tractat sobre el lletgisme estètic i ideològic. Deixem-ho així, visible i digne d'estudi. Ai!
Hablando de astres ,futbol y música.Te acuerdas Ángel,del primer disco de The Wedding Present? Que guitarras! Y que Astremo!
http://www.izdi.com/objets/556.jpg
jolines Fogerty! tens raó! una bona intersecció.
Memorable concert de l'astre intercomarcal que va passar ahir per Premià! Història viva de la música d'aquest nostre país d'"atrotinada dignitat". Amb parts iguals de cantautor xerraire i rocker iconoclasta, el mestre Portet ens va servir un còctel explosiu ahir al centre cívic, disfressat per l'ocasió a l'espera de l'Amistat.
Em va agradar especialment que les lletres s'entenguessin, i l'humor irreverent d'aquest vigatà il·lustre.
INFORMACIO AGÈNCIA EFE
l'astre Portet arriba a Premià, transforma el centre civic i triomfa, premià de marx assoleix el reoconeixement astral davant de dues-centes cinquanta mil ànimes que presencien l'esdeveniment.
Quimi a Premià la mateixa nit dels pijos del Primavera Sound és una idea de conya
quan escolto en Quimi encara puc dir que la paraula droga em sona als temps en que volia dir bon rotllo
Ei! ja ha sortit el darrer disc de Band Of Horses!!!
http://www.youtube.com/watch?v=-7Xt2YO58tI
Visca el Quimi!!!
Astre, mulla't! On ets?
Distingits admiradors, detractors i senyores que passàven per allí; Probe Àngel. Els agraïm sincerament els comentaris amabilíssims i la cordial acollida que el nostre més que acceptable conjunt va tenir ahir a la seva pintoresca localitat. Contin amb nosaltres per als seus saraus intel·lectuals i per a xafar-ho, si cal, tot, en nom de la Quarta Internacional
Ben cordialment
-q portet
Viendo el youtube de Band of Horses me he tropezado con unas barbas que cantan. Como Manel, ¿última moda? Barbas largas, madurez fingida o corazón de melocotón. Barbas en remojo como las del vecino. Unas barbas que cantan y tocan decentemente sin duda alguna. Barbas como las de los que la llevan por la barba. Veo barbas donde antes se multiplicaban las gafas de pasta. Barbas, barbacoas, barbitas, barbarojas, barbaridades con bárbara. Veo, veo, un locutor con barba y gafapasta en RAC1 que barbea a la moda pues la barba es lo que ahora se lleva si nos remitimos a la información que aparece en los telenoticias plagados de barbas. Bueno pues ya que veo las barbas del vecino crecer yo me las voy a remojar. Lo que cuenta es que el arte se comunica a través de la barba. Pero repito que la barba con gafapasta del locutor tonto que lleva barba para parecer listo, no es la mejor de las barbas posibles. Pero la banda de los Horses parece que barbean con soltura.
aaastre!!!! quin honor!!!!!
jo he vist els Rolling Stones i el Prince, he vist en Brusce Springsteen però he vist en Quimi a Premià i això no té preu
em pensava que era broma i resulta que el que signa el comentari com "astre" és en Quimi Portet de debò, collons que bo!
el tema de les barbes planteja un debat interessant. Quimi Portet va cantar afaitat.
els bisbes estem preocupats per tots els succesos del centre civic
Quan des de la Dimensió Descondeguda pensem i diem certes coses, ens agrada que aquestes les diguin gent de la credibilitat de LA ESCUELA MODERNA, per això afegim aquest article dels col·legues:
Primavera Sound: Nada que celebrar
Aunque este blog no será utilizado nunca para colgar mensajes atribulados, ni reflexiones de letrina, sí merece la pena hacer excepciones cuando pasan cosas gordas y obscenas y terribles. O sea: el aniversario de Primavera Sound. Ni en Bendito Atraso ni en La Escuela Moderna consideramos que haya nada que celebrar, y por supuesto volvemos a declararnos enemigos personales de éste y todos los demás macrofestivales, como ya hemos hecho en incontables ocasiones en artículos de prensa, revistas musicales y berreando en barras de bodega. Los festivales son la raíz de todo mal, se lo tenemos dicho y lo repetiremos las veces que haga falta, y van a traer la muerte del pop libre (el que nace por amor, sin afán de lucro) tal y como lo conocimos.
Haríamos una larga reflexión intelectual sobre el porqué de ésta, nuestra vieja animosidad, pero qué sentido tiene cuando alguien ya lo ha dicho perfecto. Vayan aquí y lean las razones del colaborador de La Escuela Moderna Carlos Alonso Romero. Razones que, a la sazón, son exactamente las nuestras. Suscribimos incluso sus comas.
laescuelamderna.blogspot.com
En directe i a distància curta: L'Astre enlluerna.
Impecable.
Vaig disfrutar com un nen petit amb un caramel que no es cansa de xuclar.
I no és només (que ja és molt) per la música i les lletres, pels músics (com sempre a l'alçada dels astres) i pels tècnics. Sobretot és també per la seva actitud, el saber estar i per la seva proximitat; per saber dir merda quan convé i a qui convé.
Nota afegida de darrera hora:
Només vaig trobar a faltar, en Jimmy Jump (a qui per cert felicito per la seva modesta aportació al seny de l'espectacle i per posar cada cosa al seu lloc).
primavera sound = guantànamo musical fòrum capitalista parc temàtic carnet a la boca i codi de barres.
quimi portet, el califa del pa de pessic!
Quimi Portet va gratar el cel des de les catacumbes dels despatxos culturals de la vila
esponja i copeta amb dosi de grifa i calimotx de poble com a fòrmula infalible de concertillo del Quimi.
ostres tati que no vaig poder anar a l'evento
gran concert amics
m'encanta el que s'escriu aqui del primavera sound, no tota la gent s'atreveix a desmuntar el chou i el que mola molt dir que mola ser indie. Segurament els grups que hi actuen estan bé i molt bé però el que a mi em casca és el rollo festivalero amb pinganillos, segurones, tarja magnetica i collarets florescents
Esteu particularitzant en el "primavera sound" un crítica que hauria de ser molt més general, estem patin desde fa temps una brutal mercantilització de tots els aspectes de les nostres vides tant a nivell productiu com a nivell de consum.
Molts dels que critiqueu el festival gaudiu sense complexes d'un espectacle massificat, controlat, hipermoneritzat, sponsortizat, amb afany de lucre, amb jerarquització dins el recinte, etc... el futbol.
No nego la raó de les crítiques però em sembla un mica autocomplaent parlar d'espectacle de pijos quan se li esta fent el joc, encara que sigui des de la barra d'un bar, a un tinglado com el del futbol.
amic anònim,
si d'alguna cosa es caracteritza aquest blog és de parlar sistemàticament de la mercantilització de la cultura, el cas Primavera Sound no és una excepció, més aviat és la regla i la norma.
La qual cosa no implica que no poguem anar a tal o qual festival. En el nostre cas, es parla en un context general de desfeta cultural via mercantil.
No es tracta de segmentar les crtiques, ni tampoc d'acusar a ningú que assisteixi als "eventos" referits (inclos el futbol, obviament), dels quals (en continguts) en som seguidors i ens poden agradar.
Evidenment, estic amb tú en el que dius, almenys d'això es tracta i aquest blog ho deixa escrit des de fa temps.
gràcies per la teva raonada intervenció.
totalment d’acord.
a més de tot podem afegir que el PRIMAVERA SOUND S.A. es celebra en el recinte maleït del fòrum de les (in)cultures. Jo vaig assistir un any. Opino des de la meva curta experiència. Codis de barres, escenaris amb sponsors, sonorització espantosa, normes, seguratas, moda, tendències, pijisme total, prohibicions, cues per tickets dels tickets i dels tickets, marques, marques, corporacions, capitalisme integral i global.
Una merda en nom de la indie-pendència, una farsa multicolor sense més objectiu dels organitzador que el creixement compulsiu, els records i marques d’assistència, el prestigi i les excel·lències capitalistes aplicades al format musical que menys ho necessita. Tremendo!
Salut i revolució!
Comencem per "gustos" i contradiccions personals.
A mi m'agrada el futbol i normalment també m'agraden la majoria de grups musicals que intervenen a les edicions del festival Primavera Sound. He assistit a una edició del P.Sound (2009) i també he presenciat nombrosos partits de futbol de la lliga professional (i capitalista) per la tele i algun a l'estadi.
Aquestes consideracions no eviten que es puguin fer critiques als formats i als negocis que impulsen les diverses variacions de l'esport i de la cultura de masses. Per això es fan aquests articles.
Més que tenir contradiccions (inevitables algunes, evitables unes altres) es tracta de poder discernir entre el que és "gat" i que és "llebre".
Estic bastant d'acord amb el que escriu l'anònim:
"...Esteu particularitzant en el "primavera sound" un crítica que hauria de ser molt més general, estem patin desde fa temps una brutal mercantilització de tots els aspectes de les nostres vides tant a nivell productiu com a nivell de consum...".
Però a aquest darrer escrit li faria una important puntualització: Aquest blog no preten particularitzar el mercantilisme en ocasió del Primavera Sound, ja que l'anàlisi i les observacions sobre les derives mercantils de la cultura forma part dels materials més habituals i generals d'aquest blog.
Benvinguda la reflexió, quedi clar.
bona puntualització, tampoc calia company Tati, ja s'enten la línia del blog i és prou crítica.
saluduuuus.
Mirèia H
Llegeixo aquest blog amb certa regularitat i conec bé la seva línia editorial, la meva intervenció anterior no pretenia ser una crítica directa a l'article sobre el primavera (el qual subscric tot hi haver assistit per enèssima vegada al festival en qüestió), de fet nomès volia fer una reflexió en veu alta i convidar als cometaristes del blog a fer un exercici d'autocrítica abans d'opinar.
Desgraciadament, els controls d'accès, els segurates, els pinganillos, les bandes magnètiques, els codis de barres, els preus abusius i els entorns faraónics els patim des de molt abans del primavera soud en infinitat d'esdeveniments culturals.
Salut!
M'imagino qui ets, em sembla. Vam coincidir entre escenaris a l'ediciò 2009?
És evident que la transformació estètica i mercantil dels esdeveniments de masses ha agafat el Primavera Sound per davant, com ho ha fet amb la majoria de propostes, fins i tot les aparenment més avançades o trencadores. El mateix passa amb l'esport i amb pràcticament tot. Seguirem apostant per altres formes més directes, sense que haguem de sentir-nos "pecadors" quan assistim a estadis, fòrums o parcs temàtics. Al cap i a la fí, en el món dels supermercats, fins i tot els socis de les cooperatives de consum (cas que visc i conec), acabem visitant l'Eroski de torn o La Caixa ineludible (sense que això ens impedeixi fer-ne la corresponent crítica o la merescuda protesta).
Salut!
sou collonuts! feu bones opinions de debat i això està força bé per aclarir el que avui ens arriba confus sobre la cultura musical
Quin bàlsam per les neurones sentir i escoltar l'astre...i a res a tombar de casa, un goig... si no fos per la vergonya l'hagués convidat a casa, a seguir amb la música, l'humor, l'absurd i el no parar de dir parides, de ben segur que el dia després NO tindria ressaca, tindria ADICCIO! per cert una és gran que no vella i li comencen a agradar els jovenívols... carai amb en Busquets ..., aquest l'hagués convidat a part! jjj
Pretty component of content. I just stumbled
upon your weblog and in accession capital to claim that I get actually enjoyed account your weblog posts.
Any way I'll be subscribing in your feeds and even I achievement you get entry to persistently rapidly.
my page :: piano lessons
Publica un comentari a l'entrada