CIUTATS IMAGINADES

Tom Verlaine, Londres anys 80. El guitarrista de Television ens saluda des d'aquest pedestrian point clarament londinenc. Verlaine és grandiós. No em canso d'escoltar els seus vells discos amb Television, els seus discos de vinil en solitari, les seves darreres investigacions. I, sobretot, una sonoritat única amb la Fender Jaguar i l'ampli Vox. Comencem el trajecte de la setmana per les ciutats imaginades.

Amb el pretext de dos guitarristes, un fotograf i un escriptor que presideixen el dia a dia de la primavera, aquest submarí us proposa un nou viatge a les ciutats imaginades. Res més senzill que pulsar una tecla com un punt de fuga i pensar un escenari amb banda sonora i vida pròpia. De la mà de Tom Verlaine, Bill Frisell, Walker Evans i John Fante, intemporal, el viatge d'aquest blog s'inicia a Nova York a meitats dels anys setanta i es perd per la plana interior de Colorado en els temps de la depresió del segle passat.
Heus aqui el mitic i avui impossible CBGB (Country, Blue-Grass & Country). NYC.

Temple de l'art rock, del proto-punk i de noms imprescindibles. Només pensar en Patti Smith, Blondie o Television en directe en un espai petit, desordenat i atapeït, n'hi ha per clamar al cel i dir..." quina ràbia, no haver-hi estat mai!". Doncs bé. entre els noms citats, Television. La banda de Tom Verlaine. Guitarrista colossal que segueix mostrant bons senyals d'activitat i un digne estatut d'artista independent i inclassificable.


Mireu un jove Tom Verlaine amb la seva Fender Jaguar, guitarra surfista amb incomparable sonoritat degudament reverberada.

Verlaine en acció al GBGB!

Verlaine final de segle.


Saltem de guitarrista a guitarrista i de la ciutat de Nova York a les planuries de l'Amèrica profunda. La fotografia de dalt pertany al primer disc que vaig adquirir de Bill Frisell. La foto de Walker Evans és al mateix temps la primera obra que vaig coneixer d'aquest imprescindible artista i cronista dels Estats Units menys convencionals i més realistes del vell segle XX. Curiós el cas Frisell. Recordo aquest guitarrista a Zeleste del carrer Plateria al costat de Jan Garbarek, Eberhard Weber i Michael diPascua. Anys després recupero la seva pista al costat Joe Lovano i Paul Motian. Dies després apareix en el quartet de Joey Baron. Sonoritat única. I, per fí, tenim el Bill Frisell convertit en un interpret de la gran tradició de la música americana més popular. Oscil·lant entre el country, el blues, el jazz i els work songs, Bill Frisell és el Walker Evans de la guitarra, l'Steinbeck de la guitarra.Escolteu (i mireu!) els seus discos, els seus paisatges sonors. Els llocs imaginats.


Bill Frisell at home.


I acabem el viatge per la banda literària. El senyor de la foto és John Fante. la novel·la d'aquests dies és Espera a la primavera, Bandini. Si poseu Frisell -This Land o Ghost City- i obriu les pàgines de l'univers Fante, els camps, com les ciutats, imaginades, ens retornaran conegudes i properes. Més conegudes i properes que les ciutats i els camps visitats seguint les darreres promocions turístiques. Benjaminians com som en aquest blog, pensem que per coneixer una ciutat (o un camp erm i misteriós) el millor és perdren's. Amb la música de Frisell, les fotos de Walker Evans o la guitarra solitària de Verlaine, la pèrdua està assegurada (i el reconeixement, segur, ben alimentat).