Solidaritat amb els pobles indigenes del Perú.Per la sobirania alimentària,
el dret a la terra i l'autodeterminació dels pobles.
Contra el capitalisme i l'imperialisme.
Prou massacres!
Informació:
http://revoltaglobal.cat/article2254.html
El sistema està de festa. Guanya l'abstenció. Puja la dreta i baixa l'esquerra de dretes. Els petits treuen el cap per la dreta i per l'esquerra. Els més petits som molt petits (i estem quasi convençuts que "les coses no canvien amb eleccions -si fos així, estarien prohibides-" (1).El supermercat té excedents. Canviem les lògiques. Des de baix. On hi hagi un supermercat, muntem una cooperativa. On hi hagi coses grans, fem-ne de petites. Assistim a la berlusconització europea: Una dreta sense escrupols i una esquerra anquilosada i moderada davant d'aquesta manca d'escrupols. Un duet que s'autoalimenta i que es necessita mutuament per fer girar la roda.
Canviar les lògiques, doncs, i des de baix (i amb infinita paciència).
Salut les copains!
(1) "Les coses" que no poden canviar les eleccions són la substància intrinsica del capitalisme, la parella impossible entre dictadura del capital i democràcia plena . Per això, de ser efectives, les eleccions es prohibirien. Els projectes petitets i esquifits, quan es presenten a les eleccions, com a molt, expliquen propostes que requereixen uns paràmetres francament complicats. És com escriure la història des del bandol dels vençuts.
IMATGE: DIBUIX DE BRIEVA
20 comentaris:
Molt bo.
Bones,
Jo he votat i sempre votaré. S´ha de votar collons!!!!!!!! (Perdó)
Salut
d'acord, i si no es vota per raons critiques i argumentades, almenys que l'abstencionista convençut sigui una persona activa en els moviments socials i en les coses que poden indicar un canvi o testimoniar-lo. I que l'abstencionisme critic no sigui només una "pose" sinó un referent amb qui poder comptar. De la mateixa manera que hi ha tota mena de partits i d'electors, també hi ha tota mena d'abstencionistes i no es pot generalitzar ni singularitzar. És més que això.
l'eurocentrisme d'aquests dies no ens hauria d'allunyar de coses com aquestes:
Davant el genocidi a Perú
Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
El 5 de juny, la policia nacional del Perú va obrir foc des de diversos helicòpters sobre el bloqueig de la carretera en Corral Quemado, que realitzaven 5.000 indígenes a la regió de la Amazonia a Bagua, a la zona nord del país, causant una massacre d’indígenes Awajun i Wampis. Les primeres informacions, parlen de la mort d’almenys 55 manifestants, 22 policies i més de 200 ferits. Després d’aquests fets s’ha decretat el toc de queda i els arrestos de militants es multipliquen. Els ferits són detinguts als hospitals i s’han denunciat casos de desaparicions.
Des del passat 9 d’abril, prop de 60 ètnies d’aquesta regió desenvolupen una vaga pacifica il•limitada, per a assolir l’anul•lació de 11 decrets que busquen lliurar l’Amazonia peruana a les multinacionals en el marc dels tractats de lliure comerç. En concret, a les companyies petrolieres, forestals i mineres, donades les immenses reserves descobertes recentment en la regió. Segons el president García, una “benedicció per al país”, però que en la realitat ho és per a les empreses multinacionals, com Petrobrás, Pluspetrol, o Perezco (grup franc-britànic).
Ni tan sols s’ha respectat la normativa internacional referent a aquest aqüestió, com el Conveni 169 de la OIT i la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles, per les quals el govern està en l’obligació de garantir el ple respecte dels drets de les comunitats sobre les terres tradicionals, territoris i recursos, així com el consentiment lliure, previ i informat de les mateixes.
En aquests dies es preparava una mobilització general per al dijous 11 de juny.
Perú és l’exemple més clar del que és dramàtic en tota Amèrica Llatina: l’explotació del subsòl i la devastació del medi ambient en detriment dels pobles autòctons i de la biodiversitat.
Davant tots aquests esdeveniments:
Denunciem la desinformació criminal amb la qual alguns mitjans de comunicació estan tractant aquests esdeveniments. Aquest és el cas del grup Prisa que té estrets llaços amb Alan García, amb qui Cebrian es va entrevistar el passat any, concretant l’expansió del grup en el país (les inversions més importants del grup en els últims mesos…).
Ens solidaritzem plenament amb les lluites dels pobles originaris del Perú, i de manera més general pels pobles andins, contra els tractats de lliure comerç.
Denunciem els tractats i acords neocolonialistes promoguts per la Unió Europea que busquen fer competir als pobles i els territoris, massacrant al mateix temps al planeta.
Exigim el cessament immediat de la sagnant repressió que porta a terme el govern.
Exigim justícia per a les víctimes: Alán García ha de ser jutjat per aquest nou crim de lesa humanitat.
Demanem l’alliberament sense condicions de les persones arrestades durant les manifestacions i torturades en la base “Batallón 16 El Milagro”
Exigim el cessament de les negociacions il.legítimes, portades a terme sense consulta prèvia dels pobles, per la Unió Europea amb el Perú i Colòmbia, els dos règims més autoritaris de Sudamèrica.
salut Rocapeluda, no et pensis, jo també vaig anar a votar, un dels petitons i emergents...
MAS puja i ERC baixa, si ens unim pujem tots dos i sumem MAULETS
Enrere comencen a quedar mesos de dura feina per recollir milers de firmes, per elaborar un programa, per dissenyar una campanya electoral i dur-la a terme. Avui, 8 de juny, som una mica més lluny de l’inici del viatge que ens va portar a fer dotzenes d’actes a tots els racons de l’estat, a parlar amb centenars de persones sobre la necessitat d’una nova esquerra, a obtenir 25.000 vots en les primeres eleccions a les que ens presentem, a donar-ho tot per estar a l’alçada.
I no puc evitar sentir certa nostàlgia per la il·lusió compartida, per la sensació de direcció, per la certesa d’estar en el bon camí. Sento satisfacció per tot l’aconseguit, però també certa buidor i quelcom similar al vertigen. Va arribar l’hora de la veritat que de fet mai no va ser saber els vots obtinguts sinó més aviat el fer la nostra lectura i el nostre balanç. Balanç de cara a fora i de cara endins. I quan dic endins no em refereixo únicament als confins de la nostra organització sinó també amb nosaltres mateixos.
Respecte al balanç cap a fora, imagino que tots i totes estarem d’acord en què aquestes eleccions les ha guanyades l’abstenció i, de retruc, la dreta neoliberal i la ultradreta. El conjur zapaterista de l’ambigüitat i les paraules buides sembla començar a tocar sostre i, com molts portem temps preveient, l’absència d’una Esquerra forta i creïble ha fet que molta gent es quedi a casa o trobi respostes en discursos demagògics i xenòfobs. Tot això, combinat amb una gran falta de comprensió del paper que la Unió Europea té en les nostres vides, ha impedit que les treballadores i els treballadors, les i els immigrants, les dones, les persones grans, els gais, les lesbianes, els trans, i en definitiva totes les persones que sofreixen algun tipus d’explotació, opressió i/o discriminació, acudissin de forma massiva a les urnes per cridar per escrit ja n’hi ha prou! Encara que nosaltres, des de RG-EA, aspirem a ser el seguici, la papereta, l’opció que articuli tota aquesta ràbia, som conscients que encara som massa “joves” i petits. Tanmateix, el treball d’aquests mesos, que va culminar ahir, ha obert una bona bretxa en aquesta direcció, i en aquest sentit cal ser, encara que humils i pacients, optimistes.
La ultraderecha, gran beneficiada en las elecciones en Holanda
Y LA ESPAÑA FACHA A SEGUIR REZANDO Y MANIFESTÁNDOSE CON EL AGUILUCHO
Imperis i la fi del capitalisme
Publicat per eudald CARBONELL
He tornat fa poc del Perú, on treballo en la recerca dels primers pobladors del Cusco amb un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social que jo dirigeixo i que efectua un projecte de recerca al Machu Picchu. Ho he fet en mig d'aquesta greu crisi del capitalisme financer. Tots els sistemes comencen i s'acaben, els evolucionistes ho sabem molt bé. Els inques, al segle XV, van arribar al seu màxim esplendor, és curiós que ho fessin en el mateix segle que els espanyols van descobrir i conquerir Amèrica, la base més tard d'un gran imperi.
Els dos imperis, el dels inques i l'espanyol, van desaparèixer, un després de l'altre. Res dura per sempre. Resulta curiós, quan parles amb els economistes lliberals, que es pensen que el capitalisme serà etern; és una concepció metafísica de l'evolució, segons ells, hi ha veritats absolutes i sistemes infal·libles i d'altres que no ho són.
Aquestes posicions són, per descomptat, posicions absurdes. Com és que em poso a parlar d'això ara? Doncs bé, penso que el que està passant és el començament del final del capitalisme; la globalització és la daga que l'esventrarà. Ja han tingut el primer avís, el que no saben és que no n'hi haurà d'altres.
Parlen de refundar el capitalisme, què més voldrien. Això és una il·lusió, un idealisme, un miratge voluntarista. Però està bé que es plantegi d'aquesta manera; si fa tan sols 10 anys, algú hagués dit això, se l'haurien mirat pensant que era boig. Ara es poden dir totes les bestieses que es vulguin i, davant del desconcert, tothom escolta estorat a qui la diu més grossa.
El col·lapse de l'espècie és un fet que ens pot explicar moltes de les coses que estan passant. Es obvi que caldrà estudiar amb més profunditat els sistemes econòmics i socials per entendre'ls bé, però també s'hauran d'estudiar a fons els processos evolutius, en un continuum enorme i gràcil bucle en espiral.
La socialització del capitalisme porta a la seva mort. Una mort que no serà immediata però serà més ràpida del que pensem. Tots sabem que, quan una cosa deixa de funcionar, deixa de tenir sentit. Al capitalisme l'hi està passant el que li va passar al paleocomunisme. La nostra generació haurà vist caure el paleocomunisme i el neocapitalisme; hem tingut sort de veure la història accelerada.
El capitalisme, com la vida de les espècies, té un temps limitat. La nostra espècie té 180.000 anys, ha conviscut amb l'Homo erectus, l'Homo neanderthalensis, l'Homo floresiensis, totes han desaparegut, nosaltres continuem, però també tenim data de caducitat, això és clar. El capitalisme ha conviscut -i conviu- amb el comunisme, jo sóc comunista i també tinc data de caducitat.
La selecció natural actua i la cultural també ho fa; cauen els imperis, però també cauen les cultures, els sistemes, etc, són les lleis de l'evolució. El que pensem nosaltres no és sempre el mateix que passa; les nostres conviccions són molt importants, però l'evolució és implacable; és per això que penso que al capitalisme li està arribant la seva hora. Més de 200 anys, tal i com s'ha accelerat la nostra espècie, són molts.
Es per això que parlo d'imperis, ara li arriba l'hora al gran imperi americà, el gegant amb peus de fang comença a fer figa; abans l'hi havia arribat a la Unió Soviètica. Forma part de l'evolució, per selecció, encara no som prou humans per moure el món amb lògica. El temps marca l'emergència, la contingència i la decadència fins a l'extinció, també per al capitalisme.
Imperis i la fi del capitalisme
Publicat per Eudald Carbonell al seu Blog
He tornat fa poc del Perú, on treballo en la recerca dels primers pobladors del Cusco amb un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social que jo dirigeixo i que efectua un projecte de recerca al Machu Picchu. Ho he fet en mig d'aquesta greu crisi del capitalisme financer. Tots els sistemes comencen i s'acaben, els evolucionistes ho sabem molt bé. Els inques, al segle XV, van arribar al seu màxim esplendor, és curiós que ho fessin en el mateix segle que els espanyols van descobrir i conquerir Amèrica, la base més tard d'un gran imperi.
Els dos imperis, el dels inques i l'espanyol, van desaparèixer, un després de l'altre. Res dura per sempre. Resulta curiós, quan parles amb els economistes lliberals, que es pensen que el capitalisme serà etern; és una concepció metafísica de l'evolució, segons ells, hi ha veritats absolutes i sistemes infal·libles i d'altres que no ho són.
Aquestes posicions són, per descomptat, posicions absurdes. Com és que em poso a parlar d'això ara? Doncs bé, penso que el que està passant és el començament del final del capitalisme; la globalització és la daga que l'esventrarà. Ja han tingut el primer avís, el que no saben és que no n'hi haurà d'altres.
Parlen de refundar el capitalisme, què més voldrien. Això és una il·lusió, un idealisme, un miratge voluntarista. Però està bé que es plantegi d'aquesta manera; si fa tan sols 10 anys, algú hagués dit això, se l'haurien mirat pensant que era boig. Ara es poden dir totes les bestieses que es vulguin i, davant del desconcert, tothom escolta estorat a qui la diu més grossa.
El col·lapse de l'espècie és un fet que ens pot explicar moltes de les coses que estan passant. Es obvi que caldrà estudiar amb més profunditat els sistemes econòmics i socials per entendre'ls bé, però també s'hauran d'estudiar a fons els processos evolutius, en un continuum enorme i gràcil bucle en espiral.
La socialització del capitalisme porta a la seva mort. Una mort que no serà immediata però serà més ràpida del que pensem. Tots sabem que, quan una cosa deixa de funcionar, deixa de tenir sentit. Al capitalisme l'hi està passant el que li va passar al paleocomunisme. La nostra generació haurà vist caure el paleocomunisme i el neocapitalisme; hem tingut sort de veure la història accelerada.
El capitalisme, com la vida de les espècies, té un temps limitat. La nostra espècie té 180.000 anys, ha conviscut amb l'Homo erectus, l'Homo neanderthalensis, l'Homo floresiensis, totes han desaparegut, nosaltres continuem, però també tenim data de caducitat, això és clar. El capitalisme ha conviscut -i conviu- amb el comunisme, jo sóc comunista i també tinc data de caducitat.
La selecció natural actua i la cultural també ho fa; cauen els imperis, però també cauen les cultures, els sistemes, etc, són les lleis de l'evolució. El que pensem nosaltres no és sempre el mateix que passa; les nostres conviccions són molt importants, però l'evolució és implacable; és per això que penso que al capitalisme li està arribant la seva hora. Més de 200 anys, tal i com s'ha accelerat la nostra espècie, són molts.
Es per això que parlo d'imperis, ara li arriba l'hora al gran imperi americà, el gegant amb peus de fang comença a fer figa; abans l'hi havia arribat a la Unió Soviètica. Forma part de l'evolució, per selecció, encara no som prou humans per moure el món amb lògica. El temps marca l'emergència, la contingència i la decadència fins a l'extinció, també per al capitalisme.
bona aquesta, amable Eudald Carbonell
el que està passant a Perú amb el govern d'Alan García (l'amic dels socialistes peruà) té molta tela... els que es presenten com alternativa "civilitzada" a Evo Morales, Chávez, Correa... superen tots els records de violència, colonització i liquidació. Bo de recordar l'endemà d'unes eleccions abstencionistes i plenes de relats para-europeus.
què dirà l'inefable VARGAS LLOSA de la que està liant el molt democratic Alan García???????
segur que perú fa mal però la veritat és que posar-se a garlar sobre perú ara que es redobla l'amenaça sobre el que tenim davant dels nassos
burla nova al finançament
nen dels blogs, erre que erra, passi el que passi, tú clavat en el mateix clau
clar que si indep qué son cinquanta indis morts (matava més en john wayne) devant el criminal expoli que està patint el poble català per part de les hordes espanyoles... ves a cagar!
Es clar que si indep, qué son cinquanta indis morts (john wayne en mataba més) devant el patiment inmesurable del poble catala a mans de les hordes espanyoles.
No soc contrari a l'independència de catalunya però gent de la teva calanya amb arguments tan delirants com els que fas servir prefereixo tenir-la el mes lluny possible.
Es clar que si indep, qué son cinquanta indis morts (john wayne en mataba més) devant el patiment inmesurable del poble catala a mans de les hordes espanyoles.
No soc contrari a l'independència de catalunya però gent de la teva calanya amb arguments tan delirants com els que fas servir prefereixo tenir-la el mes lluny possible.
senyor indep: ara ja comença a ser més que grotesc el seu humor negre. no?
Publica un comentari a l'entrada