Mercantilitzar la dissidència

La Sandra Ezquerra, militant de Revolta Global i activista del moviment feminista, declarava a EL PAÍS que estem assistint a una "mercantilització de la dissidència". Aquestes declaracions, que sovint les reafirma aquest bloc, estaven relacionades amb la dimensió postpolítica que està adquirint el dia de l'orgull gay que s'ha celebrat aquest cap de setmana. La totalització mercantilista està xuclant les dissidències. Tot i que les pràctiques de resistència funcionen en base a uns paràmetres divergents del relat oficial, el que està clar és que aquesta oficialitat difussa que és el mercat actúa com a xarxa reintegradora dels senyals de contestació. De la mateixa manera que assistim a la transfiguració dels conceptes de sostenibilitat, pacifisme o revolució en uns totems del negoci espectacular, la divisió del moviment gai-lesbiana ens mostra el que estem comentant. La lluita contra el patriarcat -vinculada a tantes lluites que transcendeixen l'estricte combat democràtic i que es plantegen una resposta en clau sistèmica- té una transmutació mercantil molt evident en el cas de les parades i desfilades organitzades per empreses del negoci gay que en sintonia amb una certa mistificació d'aquesta dissidència "de gènere" aprofiten el trampol·lí de la mercaderia. No és cap novetat. La capacitat reinterpretativa del mercat està en la base d'aquestes coses i és l'arrel del curt-circuït de la revolta qüotidiana. El dissabte es mobilitzaven els continguts i la substància de la lluita gay-lesbiana i el diumenge, es verificava el relat dominant i televisiu de la celebració capitalista de la tolerància. Dues maneres d'entendre el que ens ocupa. La tolerància, com els xocs i aliances de civilització, caracteritza el pathos del capitalisme d'avui. Una tolerància que no parla d'antagonismes. El món és una mercadèria multicultural i els seus ciutadans i ciutadanes, potencials compradors (si poden), han de fer la seva elecció. És el signe dels temps.

Internacionalment parlant, tenim el conflicte brutal que es viu a l'Iran del que ja es va fer la ressenya oportuna i oberta i ara ens arriba Honduras, el cop d'estat, el fenòmen d'un president burgès amb sensibilitat popular, les embestides militars i la prova de foc que representa aquest cas de cara a l'administració Obama. En el fons, com sempre, la lluita per la dignitat dels pobles llatinoamericans sempre sotmesos a tiranies, dependències i colonitzacions.

Dues anotacions més: Mani antitransgènics a la calurosa Barcelona dominical. "Som lo que sembrem", és a dir: lluita per una agricultura com cal. Una nova evidència del relat perdut de l'esquerra gestionària que manté intacte un govern que grinyola per totes bandes. Premià de Mar, tarda de diumenge decreixent. El tema del decreixement es presenta en societat a la platja de Premià, entre els assistents l'activista Enric Duran. Es parla d'alternatives, algunes són possibles des d'ara mateix (cooperatives, xarxes) i altres requereixen canvis de paradigma i de discurs. Sigui com sigui, un debat obert i des de baix.

fotos: 1) Concentració plaça st. jaume, solidaritat Honduras 2) Som lo que sembrem , log de campanya antitransgènics 3) Mani dia de l'alliberament gai.