That's Entertainment ! (2)

Encara estem processant el text anterior. Un bon debat s'ha desfermat i vol continuar. Les reflexions de Guy Debord sobre capitalisme, urbanisme, ciutat, espectacle, banalització i mercantilització, mereixen un parèntesi sonor fet a mida. Naked City -a banda de ser un serial televisiu de culte i en blanc i negre, basat en el film del mateix nom de 1948- és un dels mil projectes de la personalitat mutant de John Zorn. L'artista novaiorquès, membre de la comunitat jueva de la ciutat, activista cultural inclassificable, demolidor saxofonista i compositor de bandes sonores i mil andrònimes musicals, és un dels referents d'aquest blog (i un habitant de les prestatgeries del meu estudi). Aprofitem la nuesa d'aquesta Naked City -versió Zorn- per endollar-hi un video de l'esmentada pel·lícula. La ciutat nua podria ser l'altre costat del mirall de la societat de l'espectacle.
Com al darrer article: That's Entertainment!

The Naked City [1948] Part 1/10 8 min - 5 Març 2009 Penjat per rc12069 youtube.com

Naked City
Clockwise from left: Wayne Horvitz, John Zorn,
Bill Frisell, Fred Frith, Joey Baron.

John Zorn - Batman - youtube.com 2 min - Naked City (1989) També a: Dailymoti

Mercantilitzar la dissidència

La Sandra Ezquerra, militant de Revolta Global i activista del moviment feminista, declarava a EL PAÍS que estem assistint a una "mercantilització de la dissidència". Aquestes declaracions, que sovint les reafirma aquest bloc, estaven relacionades amb la dimensió postpolítica que està adquirint el dia de l'orgull gay que s'ha celebrat aquest cap de setmana. La totalització mercantilista està xuclant les dissidències. Tot i que les pràctiques de resistència funcionen en base a uns paràmetres divergents del relat oficial, el que està clar és que aquesta oficialitat difussa que és el mercat actúa com a xarxa reintegradora dels senyals de contestació. De la mateixa manera que assistim a la transfiguració dels conceptes de sostenibilitat, pacifisme o revolució en uns totems del negoci espectacular, la divisió del moviment gai-lesbiana ens mostra el que estem comentant. La lluita contra el patriarcat -vinculada a tantes lluites que transcendeixen l'estricte combat democràtic i que es plantegen una resposta en clau sistèmica- té una transmutació mercantil molt evident en el cas de les parades i desfilades organitzades per empreses del negoci gay que en sintonia amb una certa mistificació d'aquesta dissidència "de gènere" aprofiten el trampol·lí de la mercaderia. No és cap novetat. La capacitat reinterpretativa del mercat està en la base d'aquestes coses i és l'arrel del curt-circuït de la revolta qüotidiana. El dissabte es mobilitzaven els continguts i la substància de la lluita gay-lesbiana i el diumenge, es verificava el relat dominant i televisiu de la celebració capitalista de la tolerància. Dues maneres d'entendre el que ens ocupa. La tolerància, com els xocs i aliances de civilització, caracteritza el pathos del capitalisme d'avui. Una tolerància que no parla d'antagonismes. El món és una mercadèria multicultural i els seus ciutadans i ciutadanes, potencials compradors (si poden), han de fer la seva elecció. És el signe dels temps.

Internacionalment parlant, tenim el conflicte brutal que es viu a l'Iran del que ja es va fer la ressenya oportuna i oberta i ara ens arriba Honduras, el cop d'estat, el fenòmen d'un president burgès amb sensibilitat popular, les embestides militars i la prova de foc que representa aquest cas de cara a l'administració Obama. En el fons, com sempre, la lluita per la dignitat dels pobles llatinoamericans sempre sotmesos a tiranies, dependències i colonitzacions.

Dues anotacions més: Mani antitransgènics a la calurosa Barcelona dominical. "Som lo que sembrem", és a dir: lluita per una agricultura com cal. Una nova evidència del relat perdut de l'esquerra gestionària que manté intacte un govern que grinyola per totes bandes. Premià de Mar, tarda de diumenge decreixent. El tema del decreixement es presenta en societat a la platja de Premià, entre els assistents l'activista Enric Duran. Es parla d'alternatives, algunes són possibles des d'ara mateix (cooperatives, xarxes) i altres requereixen canvis de paradigma i de discurs. Sigui com sigui, un debat obert i des de baix.

fotos: 1) Concentració plaça st. jaume, solidaritat Honduras 2) Som lo que sembrem , log de campanya antitransgènics 3) Mani dia de l'alliberament gai.

Carnavals, resistències i punts de fuga

Cap de setmana de Carnaval. Una festa que normalment visc des de la distància i una rara indiferència. Enguany però, el Carnaval premianenc - tot i la meva tendència a no practicar-lo - ha portat moments inoblidables. Sumàriament: El centre L'Amistat atiborrat de gent, el carrer Sant Antoni convertit en un espai diferent dels que acostumem a trobar en els hiverns premianencs i, a la fí, l'exitosa aparició d'un Martí Rosselló transformat en passavolant afrancesat amb ulleres, gorra de plat i cigarreta als llavis. Menció especial al nostre clan de voyeurs, també afrancesats, que, atrinxerats a la barra del bar, ens sumavem a la festa des d'una distància prudent però efectiva.

Comiat del centre l'Amistat Obrera de Premià de Mar, abans de l'inici d'unes obres de remodelació. Caldrà que "toquem fusta" i vetllar per fer que es trenqui la mala ratxa de projectes impossibles a la premianenca.

El Carnaval continua a la taula del G20 amb la cacofonia dels/les Sarkozy, Merkel, Berlusconi, Zapatero i tutti quanti davant d'una partitura comuna farcida de les "solucions" i sacrificis que hem d'aportar les classes populars als desproposits d'unes elits i corporacions. Tot i els titulars que destaquen el rebuig als paradissos fiscals i altres disposicions bàsiques (i en Berlusconi es peta de riure), el paquet de les receptes segueix el guió previst: Diners públics destinats a pal·liar les pèrdues d'una classe arrogant que ara s'apunta al papà-estat exigint un ajut oportunista. No cola. Zapatero obamitzat ,com marca la tendència parapolítica del moment, colze a colze amb Berlusconi i al servei de les crides del món financer a resoldre la crisi de la crisi, la fallida de la recepta neoliberal i la reinvenció (enèssima) del capitalisme. Heus aquí el relat governamental davant l'esfondrament financer: Posem l'estat, el diner de tots i la propaganda mediàtica necessària per reeixir en l'intent de salvar l'insalvable. Plou sobre mullat. Alternatives? Bàsicament, resistències.

Parlant de Berlusconi, un altre solidari amb els pobres rics, tornem d'una sessió de cinema local i hem vist Gomorra, la peli sobre la Camorra. L'altra cara d'una Itàlia en descomposició. Aquella Itàlia mancada de les xarxes de resistència elementals, del posit de cultura proletària antigament arrelada i avui menystinguda per el vell PCI ex-gramscià, ensarronat per les derives i metamorfosis liberals dels d'Alema i Veltroni.

I un espai d'esperança, de memòria històrica activa i invectiva: Sessió dedicada a la figura de Rosa Luxemburg. La revolucionària i lider espartaquista. Una dona del segle XX lliurada a la lluita pel socialisme. 90 anys del seu assassinat en mans del govern alemany socialdemòcrata. Conferència de la Mariona Ferrer a la seu de Revolta Global a l'Ateneu Rebel de Poble Sec. Extracte de la seva intervenció (una bona manera de connectar amb els trets bàsics de Rosa Luxemburg), cliqueu a aquest enllaç (o poseu-lo al cercador)

http://revoltaglobal.cat/article2014.html

I les músiques disperses del mateix cap de setmana: Miles Davis, 13th Floor Elevators, The Sonics, The Standells, The Artwoods, Los Flechazos i Stereo Maracanà. O sigui: Jazz, garatge, mods i funkeiros brasilers... Setmana Davis: Stereo2, Sound System, ràdio Premià, 95.2, dimarts a les 9 del vespre. Miles is here!

Fotografies i imatges:

El Centre l'Amistat Obrera de Premià de Mar(x). Recordant Rosa Luxemburg als carrers. Cartell de la Lliga Spartakus ("el eslabon perdido" del marxisme revolucionari europeu). El Carnaval transnacional en acció: ZapBrownConi preparant les aportacions populars a la crisi financera mundial.

Comencem l'any i ocupem les places

DARRERA HORA: 

DIVENDRES 9 DE DESEMBRE, 

A LES 8 DEL VESPRE. 

CONCENTRACIÓ I LECTURA DEL MANIFEST 

EN SOLIDARITAT AMB PALESTINA. 

PLAÇA DE L'AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR. 

CONVOCA "ATUREM LA GUERRA-SOLIDARITAT PALESTINA"

La nit de Cap d'Any a la dimensió desconeguda -indret situat davant del mar entre Vilassar de Mar i El Masnou- ens mostra, d'uns anys ençà, algunes curioses variacions . Un costum relativament nou s'està consolidant. S'ocupa la Plaça de la Vila sense convocatòries oficials i es celebra la data més profana de les festes nadalenques. Nit de Cap d'Any a cel ras, i després cadascú va a les seves festes més o menys col·lectives. Per molts anys!... i preguem perquè el consistori no s'afanyi a reinterpretar, a codificar i a invertir qui sap què en allò que avui és senzill, directe i planer.

(Si voleu més informació i detalls, visiteu el blog d'en Martí Rosselló, allí hi podreu captar altres versions de l'esdeveniment).

Músiques d'un any a l'altre. El post anterior parlava de la Marianne Faithfull i del seu colossal disc Easy Come Easy. Seguim la pista de dues dones més que omplen aquestes hores de transició. Sigui a la carretera o, com ara, de casa estant, s'escolten les cançons de Cat Power i Joan As The Police Woman. Una i altra incrementen el llistat de veus femenines format per Beth Orton o Beth "Portishead" Gibbons -entre les contemporànies- i Nico, Sandy Denny, Johnny Mitchell o Grace Slick -per dir algunes "clàssiques" i ben diferenciades entre sí-.

Amb en Ramonet 77 ens disposem a desplegar un 2009 amb novetats radiofòniques. Començarem el dimarts 13 de gener. Programarem un espai del Sound System denominat Martes Trece. Tal com sona. Punxarem tretze temes de collita post-nadalenca i anunciarem que els Amics d'Alan Smithee presentem l'espectre d'un artista definitiu, Joe Strummer, en una nova sessió del cicle Fora de Joc. Mireu per on van els trets a:

http://www.amicsalansmithee.blogspot.com

Solidaritat internacional. El deure de la solidaritat internacional expressada des dels països occidentals, passa per denunciar les corresponsabilitats dels nostres governs amb l'estat d'Israel que, amb el pretext de la radicalització de Hamas, multiplica fins l'infinit la seva capacitat destructiva. El genocidi a la franja de Gaza és de proporcions exasperants. La Generalitat governada per un tripartit de tots conegut ha de tallar els llaços que estableix la seva peculiar política internacional impulsada pels consellers Carod i Huguet. L'exercici de la paradoxa extrema el tenim davant si observem el doble paper que des de vicepresidència es practica: La direcció general de cooperació (o com es digui) vol coordinar l'ajut humanitari i, simultàniament, unes altres direccions generals (o com es diguin) mantenen relacions polítiques, comercials o culturals amb l'estat que causa les morts i els ferits amb els quals ens hem de solidaritzar.

Les places, ja que parlavem de les reapropiacions festives de l'espai públic, també s'omplen de gent aquests dies. Des de Mataró fins a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i així a molts altres indrets. No a la guerra! (plou sobre mullat).

Solidaritat internacional. Internacionalisme. Marcos treu el cap des de Chiapas. Es celebren 15 anys de l'aixecament zapatista. Marcos parla dels indígenes i parla dels palestins i ens recorda el sentit infinitament essencial de la condició humana en els justos termes d'un internacionalisme bàsic. Bon material al web de hhtp://www.revoltaglobal.cat

Ahir, a la taula llarga del centre l'Amistat, ens capficavem en una tertúl·lia entre delirant i explosiva sobre la felicitat i les receptes new age davant del malestar social. Parlavem i polemitzavem entorn de les receptes impossibles de la falsa espiritualitat, de les inteligències emocionals "prêt-a-porter", del supermercat de l'autoajut i de les teràpies "gat per llebre" i -ho sento, ho dic així- de la seva clamorosa impostació com a suposats antídots davant dels mals de cada dia. Lamentablement, aquesta fira de bombones d'oxigen existencial i de pastilles filosofals, forma part de la simptomatologia del mateix malestar que, il·lusoriament, pretenen combatir. Proveu de llegir els treballs de Slavoj Zizek i podreu copsar a fons la dimensió del deliri new age. Teniu el camarada Zizek als enllaços d'aquest blog i és del tot recomanable.

Posat's a rebre impactes epifanics, en temps d'epifania, recomano fermament que aneu a la Pedrera. Allí s'exposa un recorregut per l'obra de Ródtxenko. Des de l'art revolucionari fins a la diàspora artistica davant de la traició estaliniana a la gran revolució del segle XX. L'escenari de La Pedrera mostra, tot sigui dit, un illot revolucionari organitzat per l'obra "social" de la Caixa de Catalunya. Tot sigui dit.