...l'intempestiu, escenes, paratges incerts, demarcacions i marges. Coses del temps, coses del món: The time is out of joint. Col·leccions. Cercles. Silenci. Sound System. Tocadiscos. Discos. Pluja. Resistències. Aures. Revolta. Acció i remor. Jazz, Rock'n'Roll, Northern Soul, Soul-Soul, Ska/Rocksteady/Reggae, Psychedelic, Freakbeat, Blues, Garage, Afrobeat, Mod Culture, Funk...
14 de juny 2009
Estanislau Verdet a Premià de Llef!
I així fou com Estanislau Verdet va oficiar dos concerts de butxaca al costat de l'esglesia i catedral de Premià de Mar. El local del carrer del Segle oferia un aspecte d'insòlit cabaret fora de lloc i fora de joc. Fora de Joc és el títol del cicle que els Amics d'Alan Smithee dediquen als outsiders de la cultura (coi! de la cultura!). Premià de Mar, de Llef!, vila situada al nord de Llefià, va acollir aquesta criatura del lletgisme i una vuitantena de vilatans van ser testimonis de la malifeta. El lletgisme, tot sigui dit, vist a curta distància és digerible, comestible i amable. La dimensió desconeguda -Premià- ha sortit sana i estàlvia de la presència d'aquest artista proper, elegant, contorsionista i esportiu. Va cantar, va parlar, va tocar la guitarra i va vendre samarretes. Ja ho diu Florentino Pérez -home altruïsta, dolç i senzill-: "Lo de Cristiano Ronaldo se amortiza vendiendo camisetas". Verdet va aterrar i va triomfar. Verdet va creuar el centre del Casc Antic amb el seu seguici de musics, familiars i amistats. Artista, artistes i acompanyants van travessar la plaça unes sis vegades. Només per aquesta darrera consideració ja podem dir que Premià és la primera estació a Europa. La primera estació Llefià enllà. Inoblidable criatura!
Més info al blog: amicsalansmithee.blogspot.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
qui és aquest Serrat de pa amb tomaquet?
va ser un plaer!!!
Estanislau i tota la colla van estar fantàstics. Haurien de ser de Premià!
Martí
coiiiii! és el tiu del Martini sortit d'una peli del Martínez Soria.
no portava el bastó l'altre dia i era en colors
Tota una sorpresa el concert del dissabte a premià, però hagués estat be un preavís, al estil de: el contenido de estas imagenes puede herir la sensibilidad del espectador, abans de projectar les esfereïdores imatges de josep cuní, jo era a primera fila i l'impacte va ser brutal, no descarto adreçar-li les despeses del psiquiatra...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada