Organització

La raó d'existir d'una organització d'esquerres és la revolució. Pot sonar categòric, però és el que hi ha. Els anys són els anys. El temps és el temps. La memòria és la memòria. Això es pot entendre de mil maneres. D'acord. El que no es pot entendre (i mireu que s'ha intentat) és que aquesta paraula -ja sigui hipòtesi estratègica, pràctica fonamentada o voluntat declarada- esdevingui una figura més enmig del supermercat electoral o un complement floral del relat conjuntural d'algun partit/empresa en la seva particular "recerca del carrer perdut".

Acompanyem la reflexió d'un escrit molt més acurat, del sempre encertat company Daniel Bernabé:

"No nos engañemos: los sistemas caen no cuando un número mayoritario de gente está en su contra -simplemente- sino cuando esa mayoría ansía más lo que puede conquistar que lo que puede perder con el cambio. Para que esas ganas de conquistar el futuro aparezcan son necesarias -imprescindibles- la ideología, la organización y la expresión del conflicto (Huelgas, manifestaciones...). Pero, además, para que ese cambio se produzca hace falta un sabotaje a lo cotidiano, a la realidad aceptada, a esa creencia en que lo habitual es lo normal. Ahí es donde entran en juego los agentes secretos que dinamitan lo establecido, que abren grietas en la muralla de lo convencional, que dejan paso a las nuevas ideas".

I ara què millor que una intersecció free cinema (richardson) + the Smiths... amb tota la determinació de la working class culture que ens representa i que ens configura, abraçant dos extrems d'Europa: http://www.youtube.com/watch?v=WlBqjacXEwc