07 d’agost 2012

L'altra cara dels Jocs de Londres (la mateixa història de Barcelona 92 però multiplicada)




No cal insistir en quin va ser el principal objectiu de les llunyanes olimpiades del 92 a Barcelona. Aquell esdeveniment va accelerar la màxima mercantilització de la ciutat en tots els ordres. La Barcelona S.A. que ara coneixem -i que, malgrat tot, genera una xarxa de contestació alternativa o de petites coses interessants al marge del que marquen els governs municipals de torn- retorna ara a les pantalles i revistes en forma d'exercicis de nostàlgia a vint anys vista i coincidint amb l'edició olímpica d'enguany que es celebra a Londres. No podem passar per alt l'altra cara del Londres olímpic: Orgia corporativa, financiarització galopant de l'espai urbà, tinglados culturals de masses, control policial i militar, alta cosmètica urbana a les zones proletàries, impacte ecològic i tot el rentat de cervell mediàtic destinat a fomentar el devaluat esperit olimpic, avui més que mai transformat en mercaderia que es ven com a part de la grandesa nacional d'alguns. Per reblar el clau, aquests Jocs es presenten com els més verds de tots els temps. Atenció al nou aparador del neocapitalime verd. Tot quadra. La gent de RULE BRITANNIA ens ofereixen un documental que destria les llums i les ombres dels Jocs de Londres. Aquí el teniu degudament subtitulat.
http://www.vice.com/fr/rule-britannia/le-guide-vice-des-jeux-olympiques
Nota: Els membres d''aquest blog som esportistes (ciclistes), seguidors del futbol (Barça, que voldriem en millors mans, i West Ham United) i ens agrada molt Londres i així ho fem visitant-la molt sovint i descobrint els seus barris)

3 comentaris:

KaliKenyo ha dit...

Una connexió a les ones em permet enviar-te el meu comentari des del maquis d'Abella.
Una de les curiositats que em va cridar l'atenció del xou d'inauguració dels jocs de Londres va ser la fugaç aparició dels sex pistols.... ¡¡ com és de potent la capacitat del sistema per fagocitar les expressions antisistemiques!!! Cal reconèixer el mèrit que te aquesta capacitat de donar-li la volta al mitjó... la d'agafar la forma i enterrar el fons.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

kali: és que els Sex Pistols van posar en qüestio aquell sistema durant uns instants i poc més. Els Pistols foren la banda més instrumentalitzada de tot aquell foc dels setanta. El Punk, però, mai formarà part de cap cerimònia corporativa. El Punk que aparegui en tinglados d'aquesta índole es nega a si mateix i deixa de ser Punk de manera instàntania. La suposada càrrega iconoclasta i invectiva de la Fura dels Baus va morir en aquella cerimònia del 92 barceloní.
Punk i final.

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.