...l'intempestiu, escenes, paratges incerts,
demarcacions i marges. Coses del temps, coses del món:
The time is out of joint. Col·leccions. Cercles. Silenci. Sound System. Tocadiscos. Discos. Pluja. Resistències. Aures. Revolta. Acció i remor. Jazz, Rock'n'Roll, Northern Soul, Soul-Soul, Ska/Rocksteady/Reggae, Psychedelic, Freakbeat, Blues, Garage, Afrobeat, Mod Culture, Funk...
08 de maig 2012
Bass Culture. Del llibre al taller.
Bass Culture és el títol del (possiblement) millor i més complet llibre sobre la música jamaicana. Esperem que algun dia tinguem la corresponent traducció catalana o castellana. El document mereix la seva divulgació. Ens trobem davant d'una obra imprescindible a càrrec d'un musicoleg -Lloyd Bradley- de referència en una matèria que normalment s'ha vist traspassada per tòpics de tota mena i exotismes de postal.La cultura jamaicana, la seva música, la seva condició de classe, la seva extracció social (la Bass Culture en majuscules que serveix de títol del llibre) i totes les seves cruïlles i expansions, les trobarem degudament contextualitzades, analitzades, documentades i ben empaquetades en aquest Bass Culture.When Reggae Was King. L'autor és periodista, investigador i instigador de sounds systems i materials afins.
El prologuista,Prince Buster, és una de les institucions de la cultura yardie i un més dels catalitzadors d'un decisiu pont aeri entre Kingston i Londres que va esdevenir el terreny transnacional d'una de les músiques més universals que es coneixen. Bass Culture el varem llegir ja fa uns anyets -versió francesa- i amb el pas del temps es confirma com una de les sagrades escriptures de la cultura popular. Com que en aquest blog som fanàtics de la música jamaicana, avui recomanem aquest llibre i anunciem la preparació d'un taller sobre les lliçons de Bass Culture. Abans d'entrar en temps d'estiu i de reggae 100%, obrirem en canal els secrets de l'Illa del Tresor i farem unes jornades entre divulgatives i celebratòries. Serà una modestísssima aportació a una de les pedreres musicals més ardents. Des dels originals Mento i Calypso fins als delirants Dancehall i Ragga, passarem revista al Reggae Roots, al Ska, al Rocksteady, al Dub i a les branques europees i africanes de la gran música jamaicana.
Des d'aquell ja remot concert de Bob Marley & The Wailers a la Monumental barcelonina ha plogut molt . Hi vam assistir (*). Només era la punta de l'iceberg jamaicà, la via d'accés a un món infinit de sons que -en comptagotes- arribava a l'estat espanyol de la mà de les versions de Clapton (I Shot the Sheriff), de les tonteries d'Eddy Grant i, feliçment, amb les pinzellades memorables de Jimmy Cliff o Peter Tosh (un altre wailer recordat en una insòlita aparició a la Festa de Treball, l'òrgan de l'històric PSUC). Anys i anys, destapant la caixa, però, ens adonariem amb el temps de que aquella Illa del Tresor portava registres i referències tant determinants de la nostra cultura com desconegudes eren a primera vista: Sound Systems, discografies artesanes, rastafarisme, rebel music, rude boys, invencions sonores -dub- i multiples intersessions tribals i connexions amb la cultura de club -mods, skinheads, suedheads- i amb estètiques quasi antagòniques - subcultures working class, post-hippisme o revivalisme mod/soul via Two Tone/Coventry-. Parlar de tot això és impossible. Escoltar-ho i disfrutar-ho és cosa de temps, de ganes i d'espai. Més enllà dels auriculars, dels arxius digitals i dels imperatius mercantils, Bass Culture ens parla de quan "el Reggae era el Rei". I aviat ho plantarem al Maresme, "lliure i tropìcal" (com dèia una samarreta de finals del segle XX), amb l'arribada de les primeres calors. Seguirem informant.
(*) I el Youtube fa miracles...el concert de Marley a Barcelona, tres dècades i un canvi de segle després...
Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer
24 Sep 2006 - 6 min - Subido por babylonbb "Three Little Birds" fue interpretada por Bob marley unicamente en este concierto de Barcelona, por aquel ...
4 comentaris:
ouf! el concert del 81 a Barcelona, ostres que fort! quina nit! Jo també hi vaig anar!
Això és colossal xaval!
Ja seguirem les informacions, al lloro.
Només és un tast...
Ep, quines ganes de llegir-lo!
Salut, rompepistas!
Publica un comentari a l'entrada