"The Frock-Coated Communist". Friedrich Engels, una biografia.

L'any passat es va editar la versió castellana del llibre The Frock-Coated Communist que, amb el títol de "El gentleman comunista. La vida revolucionaria de Friedrich Engels", va escriure el jove historiador britànic Tristram Hunt. Es tracta d'una interessant i molt amena biografia de F. Engels que ens introdueix amablement a la seva vida i obra amb una aproximació quasi novel·lesca del qui fou un dels nostres clàssics de referència. La vida d'Engels és coneguda per la seva complexa doble condició de burgès il·lustrat i intel·lectual compromés en el desenvolupament de les bases teòriques del socialisme científic i en la rigurosa observació i anàlisi de la classe treballadora britànica. La trajectòria d'Engels, des de ben aviat vinculada a la figura de Karl Marx, mereix una major singularització i aquesta és la intenció del llibre de Hunt. 

El llibre és un passeig documentat i ben contextualitzat per la vida del personatge i permet situar als lectors enmig de cada una de les cruïlles que determinen la seva obra. Els primers anys d'Engels en els ambients burgesos de Renània i la posterior entrada en els cercles berlinesos, ens porten a recorrer la seva vinculació amb les joventuts hegelianes, a aprofundir en el marc teòric que li suggereix el socialisme utòpic (amb unes bones pinzellades al pensament de Fourier, Saint-Simon o Owen) i a les seves primeres afinitats amb el comunisme fundacional de Louis-Auguste Blanqui i Étienne Cabet. Enmig d'aquesta constel·lació de personatges, a banda de l'omnipresent Karl Marx, trobarem dues figures crucials en l'evolució del pensament d'Engels com les de Moses Hess ("el primer comunista de partit") i August von Cieszkowski. Aquestes troballes determinen el transit del socialisme utòpic al socialisme científic i, amb el concurs permanent de Marx, desfermarien un gran debat d'idees al si del hegelianisme heterodox que, posteriorment, serviria de base per desenvolupar la dialèctica materialista i històrica. 

 The Crescent Pub, Salford, Manchester. Seu conspirativa de les trobades "Northern" entre Karl i Friedrich.

Les peripècies, conspiracions i els treballs de camp d'Engels -sempre combinades amb la particularitat burgesa i els seus gustos aristocràtics que coexisteixen amb un compromís per les causes del proletariat i amb la gestació del moviment comunista- ens porten a fer amb el protagonista aquell apassionant recorregut per el nord industrial britànic en els temps de la redacció del monumental treball sobre "la condició de la classe obrera a Anglaterra". Amb la menció especial que mereix, també trobarem en el llibre les cèlebres sessions de treball intel·lectual i conspiratiu i -com no!- les nits de cervesa i insomni compartides amb Karl Marx a Manchester, així com el suport moral i econòmic al seu amic de sempre en la feixuga redacció de El Capital i l'elaboració del Manifest Comunista en un any 1848 de barricades i revoltes, contemporani amb obres mestres de la literatura com Les Flors del Mal de Baudelaire i l'Educació Sentimental de Flaubert. 
Justament i en termes literaris, el mateix llibre realitza una acurada caracterització d'aquell periode on hi trobarem les afinitats i coincidències que fan complementaris els treballs de F. Engels -especialment els referits a la classe obrera britànica- amb les novel·les realistes anteriors de Charles Dickens (atenció al seu 200 aniversari d'enguany) i Elisabeth Gaskell, reproduint els seus ecos en la mateixa escriptura d'Engels. 

En resum, i fent ús dels títols dels capitols d'aquest The Frock-Coater Communist, el llibre de Tristram Hunt ens descriu aquell "Sigfrid de Sion" de la vella Renània, la llavor del "drac" comunista d'un jove hegelià, el Manchester en blanc i negre, "una mica de paciència i quelcom de terrorisme", l'excel·lent "collita del 48", la tonalitat gris manchesteriana, l'adeu al mercat, "el Gran Lama de Regent's Park-Road", el fidel marxià i l'Engels "primer violí" de l'orquestra revolucionària.

Parlant de clàssics, Engels o Marx -entre molts dels nostres-, alliberats dels mals usos i de les tergiversacions i encotillaments propiciades per un pseudo-marxisme de matriu staliniana, tornen a la més rigurosa actualitat. En el cas concret d'Engels -sense els etiquetatges doctrinals que el desprestigiaren- podriem procedir a interpel·lar la seva obra, la qual cosa pot ser de molt bon ajut per poder il·luminar la complicada fase actual que no és més que la repetició "com a farsa" de la història de la lluita de classes. Extreta del llibre sobre Engels, retorna una cita del tandem Marx i Engels; El nostre present sonarà a repetició llegint el que aquell parell de barbuts escrivien a l'Anglaterra de 1848:  "El poder executiu de l'estat modern no és més que un comitè d'administració dels afers comuns de tota la burgesia". 

Banda sonora: GANG OF FOUR, una invectiva banda de Leeds (Yorkshire) manifestament "marxista" i sonorament afterpunk 70-80's!

1. Gang Of Four , Capital - YouTube
   ► 3:42► 3:42	www.youtube.com/watch?v=PgJeTwZjZF0 Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 29 Jun 2009 - 4 min - Subido por disident666 Video Responses. Thumbnail 6:49. Add to. Capital (It fails us now) Gang of Four by ButherLi55ett 1207 views ...

Gang of Four "The Republic" - YouTube
► 3:23► 3:23	www.youtube.com/watch?v=jAsGPSDIcWs Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 9 Feb 2011 - 3 min - Subido por SoulstylistJukebox From the second studio album, Solid Golid from 1981.

A Premià de Mar: "Nova onada" social i cultural a la vista

"Conspirar és respirar junts". Amb aquesta frase sortida del maig del 68 es definia un cert concepte del que és l'empatia, la complicitat i el sentit de pertanyer a un corrent de pensament i d'acció compartida davant l'estat de coses del moment. Certament estem assistint a una nova onada de complicitats culturals, socials i associatives a nivell local. Així com la cultura més institucional o les iniciatives consolidades avancen en els seus projectes amb propostes renovades i amb bones perspectives, també hem d'esmentar el recent esclat d'activitats que -sense establir xarxes orgàniques ni coordinacions estèrils- repunta després d'uns anys de desconcert i dispersió. L'aparició del moviment 15M vindria a ser un factor a tenir en compte dins d'aquesta etapa de reinvenció d'un cert teixit associatiu de signe marcadament alternatiu. Les relacions entre col·lectius dispars, però capaços de compartir unes actituds desvinculades de l'institucionalisme o del que és més convencional, té una nova expressió en el factor 15M i en les pròpies relacions que aquest moviment estableix amb altres col·ectius per tractar temàtiques socials i locals. 

Fruit d'aquesta tendència, avui es respira una empatia especial entre el moviment del 15M -els Indignats de Premià- i
la cooperativa de consum responsable Gafarrons  
i les derivacions d'uns i altres. Com a resultat d'aquestes coincidències s'estan generant activitats de divers signe com els mercats d'intercanvi, el projecte d'un banc de temps o les projeccions de documentals sobre la crisi del sistema. Uns i altres treballen per obrir formes i continguts alternatius a les tendències socioeconòmiques i polítiques dominants. Consumir d'una altra manera, ser critics i aportar exemples possibles per intervenir en la producció, el comerç i el propi consum, s'està convertint en una pràctica que ja comença a sortir de l'àmbit cooperatiu. 

Per això és molt positiu de comprovar la relació que el moviment 15M local i el cooperativisme estan establint. Ambtot, aquesta xarxa no declarada però efectiva i pràctica, no es queda aquí. A les novetats del 15M i de la cooperativa Gafarrons hi podem sumar altres experiències en marxa que ja formen part d'aquest "altre Premià" que circula per territoris alternatius i dissidents amb l'ordre establert.

Altres Veus és el nom d'un programa de ràdio setmanal que s'emet a la ràdio local. Altres Veus s'ha convertit en poc temps en un referent dels moviments socials. El programa està conduit per membres de l'assemblea d'Indignats i, de manera, rotatòria, un grup de 8/10 persones coordinen i protagonitzen emissions on es tracten temes relacionats amb el moviment, amb el cooperativisme, el treball i l'atur, les revoltes àrabs, l'economia alternativa i el que va sorgint setmanalment. D'ocupar les places hem passat modestament a ocupar les ones i a estendre aquella complicitat que apuntavem més amunt. 

Al calor d'aquestes experiències, s'afegeix un nou factor a la dinamització cultural al marge del "possible": El retorn de l'entitat Amics d'Alan Smithee recupera el vell esperit de col·lectius similars, ja desapareguts, dels anys 70, 80, 90 i 2000 (des del Taller Obert d'Expressió a Glimpse, passant per La Mirada dels Premianencs i altres afins). Aquesta entitat organitza el cicle Fora de Joc, dedicat als "outsiders" de la cultura i de la societat. La segona edició del cicle desplega una programació que acull biografies i modalitats molt variades i les tracta en sessions de cinema, documentalisme, xerrades i performances (Al Lewis, Daniel Johnston, Malcolm Lowry, La Cuadrilla, els discos de vinil, el grafisme, el còmic...). 

Una mostra més del que denominem una xarxa "no escrita" com la que estem establint a Premià, està en el fet de que aquest cicle vincula més col·lectius del soterrani local: Stereo2-Soundsystem (amb programa musical propi a la ràdio local), la productora musical El Impulso Wilson, la sala La Rebel (centre neuràlgic de l'oci alternatiu i el bon ambient de la subcomarca), la cooperativa Gafarrons (que ofereix la seva seu per les projeccions), el bar Marina que es consolida com un punt de trobada de tot aquest personal i també, aportant la nota d'humor, una insòlita penya autodefinida com a "sector proletari i dissident" del futbol local. 

Amb aquestes realitats (i altres que giren a prop), malgrat els temps que corren, es pot constatar que la conspiració, "la respiració conjunta" d'un sector intergeneracional de la vila, és una digna realitat organitzada, creativa i rebel. Queden assignatures pendents: Trencar l'apatia i el desconcert que provoca la crisi del sistema i traduïr-la amb més acció social combinada amb la imprescindible condició de passar-ho el millor possible. Però això ja és una altra història, del tot ineludible. En parlarem més endavant

Àngel Pagès

The Specials - Ghost Town - YouTube
► 3:39► 3:39	www.youtube.com/watch?v=1WhhSBgd3KI Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 26 Feb 2009 - 4 min - Subido por emimusic Music video by The Specials performing Ghost Town.

Cassettes!

Tarda monogràfica dedicada a la discografia en vinil de Graham Parker. Si ens imaginem un podium dedicat a tres figures de la New Wave de finals dels anys setanta i dels inicis dels vuitanta, podriem trobar-hi el trio Elvis Costello, Joe Jackson i Graham Parker. Per sort no farem podiums individuals i optarem per col·locar-hi tots els equips al complet. Tot i venir del pub-rock, Parker va viure el seu millor moment a la llum d'aquella nova onada de punks, mods i soulers que esmenaren el dictat dels simfonistes dominadors. Eren uns anys de celebració del pop i del rock, de proliferació de fanzines, locals, publicacions, revivalisme, desplegament subcultural i ocupació de ràdios i sales. Grans dies que ara omplen l'estudi amb la música de Graham Parker, el seu power-pop descomunal, alegre, pletòric i orgullós. 
El LP que apareix a continuació és una obra colossal de rock'n'roll, r&b, soul i power pop que hauria d'escoltar tota l'afició. S'han de sentir els colors i amb Graham Parker la festa està assegurada.

1. ► 3:13► 3:13

   Graham Parker and the Rumours - Soul Shoes ... youtube.com

Amb aquesta banda sonora a tota pastilla, avui reincidirem en la memorabilia de l'article precedent i mostrarem la col·lecció de cassettes. Una tria de materials artesans que han acompanyat l'autor al llarg de molts anys per carreteres, carrers, festes i trobades. El cassette és l'altre parent de la familia sonora que mai s'hauria de llençar a la brossa. No entrarem en debats inútils sobre tecnologies i avenços. Els vinils són les jóies de la república sonora i els cassettes els seus fidels auxiliars. El temps passa i els arxius es visiten i emeten senyals. Cada cassette és un món. Enregistrar, empaquetar, etiquetar. L'art de la còpia. Avui, doncs, presentem la cassetteologia de la dimensió desconeguda amb una mostra dels incunables més preuats i més celebrats. Declarem la guerra a l'obsolescència programada. Keep the Faith!


Primer de tot un cassette especial. La gravació del primer programa del Sound System. Encara no disposavem de dispositius que permetien la còpia digital del programa. Enguany celebrarem 10 anys de lluita des de ràdio Premià. Aquesta va dedicada a l'amic i col·lega Ramon, mestre gràfic i orella germana d'aquesta altra orella que us escriu.

 I ara una selecció del catàleg cassetero...

Kamikaze 1988/1990. Recordant una experiència de música i fanzines al baix Maresme

                                              
Coses del segle passat. Avui recordem una experiència underground que va articular un cert moviment de creació, diversió i agitació cultural a petita escala amb epicentre al baix Maresme. Entre l'any 1988 i l'any 1990 es va activar un espai de comunicació amb base a l'institut de secundària Jaume Almera a Vilassar de Dalt. Ara hem recopilat alguns materials d'aquell període i intentarem deixar un testimoni visual d'aquells dies. Kamikaze va ser un fanzine de curta però regular trajectòria. Un col·lectiu d'alumnes coordinat per els que fem ara aquest blog, van posar en marxa una tribuna artesana dedicada a l'intercanvi de referències musicals, literàries i gràfiques. 

L'any 1988 va arribar el primer exemplar de Kamikaze i, amb ell, una festa en tota regla al local de La Massa de Vilassar de Dalt, amb aprenents de Dj's punxant rock & roll, blues, pop, soul i una mica de tot. El "Kami" es confeccionava amb l'instrumental bàsic d'aquella època pre-internet: Olivetti, Tip-pex, retoladors, tisores, Letraset, Imedio i altres eines de les arts manuals. 



El grup de base del Kami estava integrat per el Meca, el Gary, el Tato Zu, el Medina, el Cola-Cao Zamora i aquest que ara escriu. Les col·laboracions eren molt variades i aquí cal destacar a gent com el Carlos Chiva, Carlos Sternon,  i, tot sigui dir, la Espe, conserge amb bon domini de l'art de la vietnamita manual i de la reprografia electrònica del moment. Menció especial també a l'escriptor i professor Valerià Pujol, esporàdic col·laborador d'aquella bogeria.

Observant els materials i recordant les llargues estones de fanzinosi, audició, festa i complicitat personal, dels anys del Kamikaze es pot dir que la cosa no va ser ni anecdòtica ni es podria resumir en un simple exercici extraescolar i intergeneracional. D'aquell sonat 88' en van quedar algunes coses que perduren. Així doncs, tots i cadascún dels kamis van seguir practicant el culte per la música pop, el rock, el jazz i les derivacions de la collita del 88. La fidelitat amb els gustos d'aquells dies, en alguns casos, va ser prou intensa fins al punt de que hores d'ara la majoria dels seus protagonistes seguim mantenint activa (i augmentada) aquella banda sonora compartida.

Aquell institut i el seu entorn van emetre bons senyals de fe en artistes i corrents musicals diversos. Gary i la "onda siniestra", Carlos C i The Smiths i Pat Metheny (!), Tato Zu i el brit pop posterior, Carlos S i el hardcore... I, com no!, amb els concerts que compartiem en directe a Barcelona (des de la sèrie B psicodèl·lica de The Fuzztones fins al mainstream dels concerts posteriors d'Amnistia Internacional i les primeres passes de El Último de la Fila). La colla del Kamikaze i les seves branques flirtejaven amb l'after punk, la cultura mod, el gòtic, el r&b, el jazz i el rock & roll de manera simultània, càotica i, sobretot, divertida. Fet per nosaltres mateixos!

Varem viure la transició pre-Olímpica del Poble Nou i la transformació del vell local Metro-O en el cementiri sonor del 666. Ara, doncs, havent rescatat l'arxiu de la col·lecció Kamikaze (tirada: 150 exemplars!), què millor que donar-li un cert aire d'homenatge i recordar aquells dies de descoberta, de música de The Cramps dins del cotxe, dels primers números del Ruta 66, de la transformació del Rock Spezial en Rockdelux i de la fase final d'una època en la qual els concerts encara no portaven nom de marca de telefonia o de refresc multinacional. 

Afegirem que estem de sort, i per molts anys, d'haver conservat, preservat i estimat els discos, els papers i una memorabilia bàsica i que ara ens permet rememorar-nos i enregistrar les aventures d'aquella colla de fans. Per fortuna allò no va passar només en aquell institut, a Vilassar de Dalt i a Premià de Mar. Esmentarem, però, un factor especial: La seva condició comarcal i distant de la gran ciutat funcionava com una espiral particular que generava els seus propis anticossos subculturals i al marge de les categories juvenils ad hoc.

La memòria encen aquests petits episodis i el pas del temps ensenya la seva importància. L'univers del Kamikaze era molt pluralista: Depeche Mode, Julian Cope, Pat Metheny, Miles Davis, Ramones, The Jam, The Cure, Prince, Sugar Cubes, The Cramps, Alex Chilton, Stevie Ray Vaughan, The Smiths, Joy Division, The Cult, China Crisis, Aztec Camera, New Order, The Meteors, The Fuzztones, The Mission, Bruce Springsteen, Ilegales, Specials, The Wedding Present, Elvis Costello, Joe Jackson...

The Fuzztones - Ward 81

► 5:35► 5:35

www.youtube.com/watch?v=htjrlGMnsJY Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 8 Jul 2008 - 6 min - keyteaser Álbum: Lysergic Emanations (1984)         Turbines - Roy's Motel: At Church in Boston May 1, 2010 - YouTube ► 5:16► 5:16 www.youtube.com/watch?v=qk09-14gLHg Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 2 May 2010 - 5 min - Subido por meetch Turbines reunion at Church May 1, 2010 - five minutes of footage: Roy's Motel and part of Rock in My ...

La primera del 2012

A tota pastilla. La primera de l'any 2012 correspon al disc For Losers del saxofonista-activista Archie Shepp. Una reedició dels seus materials del període Impulse, ens permet entrar a fons en un dels registres més inèdits de la confluència entre el jazz, el blues, el R&B i el funk. 

Els temps d'aquell disc, 1970, mostraven tots els signes d'una rebelió inacabada. Els musics del disc, el bo i millor: Archie, Woody Shaw, Bernard Purdie, Joe Chambers, Dave Burrell, Cecil Payne, Cedar Walton, Leon Thomas, Grachan Moncur III...

"Cliqueu" aquí mateix:

1. ► 4:22► 4:22 Archie Shepp - Abstract.wmv - YouTube youtube.com4 Nov 2010 - 4 min - Subido por SoulvilleByNight Loading... Alert icon. Sign In or Sign Up now! Alert icon. Uploaded by SoulvilleByNight on Nov 4, 2010. From ...