31 de maig 2011

Després de la pluja

 

Fotografia: Josef Sudek



Remanencia

¿Qué te hace sufrir? Como si se despertara en la casa sin ruido el ascendiente de un rostro al que parecía haber fijado un agri0 espejo. 

Como si, bajadas la alta lámpara y su resplandor encima de un plato ciego, levantaras hacia tu garganta oprimida la mesa antigua con sus frutos.

Como si revivieras tus fugas entre la bruma matinal al encuentro de la rebelión tan querida, que supo socorrerte y alzarte mejor que cualquier ternura.
 

Como si condenases, mientras tu amor está dormido, 
el pórtico soberano y el camino que lleva a él.
¿Qué te hace sufrir? Lo irreal intacto en lo real devastado. 
Sus rodeos aventurados cercados de llamadas y de sangre.
Lo que fue elegido y no fue tocado, 

la orilla del salto hasta la ribera alcanzada, 
el presente irreflexivo que desaparece.
Una estrella que se ha acercado, la muy loca, 

y va a morir antes que yo. 


René Char
Versió de Jorge Riechmann
After the Rain. Ja ha plogut, primaveralment, com ha se ser. Els bons silencis s'alternen amb el bon jazz. Ressenyem quatre pianistes de jazz: George Wallington, Wynton Kelly, Joe Albany i Red Garland. Aquests dies, enmig de tantes anades i vingudes per espais dispersos i incerts, capturem el material sensible de l'art del trio i li donem vida acompanyant la poesia de René Char. Paraules precises que reincideixen en els interrogants sobre l'existència i el vincle amb el món abstracte o concret. Com es vulgui. Ordenat o desordenat.


George Wallington - In Salah
5 min - 20 Mar 2010
Subido por ladybret

youtube.com
All The Things You Are - Joe Albany with Warne ...
7 min - 27 Dic 2009
Subido por kazzcriss

youtube.com
 
Red Garland - Soul Junction - youtube.com
10 min - Soul Junction (1957)
Wynton Kelly - Softly, As in a Morning Sunrise - youtube.com
7 min - Kelly Blue (1959)

4 comentaris:

Marc ha dit...

pluja i jazz, la parella perfecta


el poema em fa pensar en com circulen les nostres vides enmig d'un món que ens fa de mirall i ens retorna les imatges del que som i del que en marca com a individus i sers socials.

Jorko ha dit...

Encara que has parlat de trios piano/bs/dm veig que s'ha colat per aquí el Wes Montgomery, el gran!

aplaudiment a la tria que has fet i a la sensació de la pluja de primavera

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Ei, benvinguts de nou Jorko i Marc,
jazz after the rain + rené char, intersecció perfecta!

Home antic ha dit...

Anècdota, de petit pensava que Wynton Kelly era ballarí i el confonia amb Gene Kelly.

Anècdota número 2, de petit quan sentia parlar de Wes Montgomery pensava en els abrics Montgomery que duien els pijos. Les "trenkas" Montgomery eren elegants i s'alternaven amb ulleres Ray'Ban de vidre verd, polo Lacoste o Fred Perry, jersei de llana Shetland, pantalons Levi'strauss o Lee, mocassins Sebago o Loutousse, calçotets Jackie Stewart, tabac negre Ducados, tabac ros Winston, encenedor Zippo. I ho passavem molt bé els que erem de classe baixa i intentavem imitar pijos fent esforços per tenir alguna premda d'aquestes.

anècdota 3: el pianista que estimava els peixos era Errol Gardner.