05 de desembre 2010

L'excepció i la regla



Debajo de lo cotidiano, desvelen lo inexplicable. Detrás de la regla consagrada, disciernan lo absurdo. Desconfien del menor gesto, aunque fuere aparentemente sencillo. No acepten como tal la costumbre recibida, busquen su necesidad. Se lo rogamos encarecidamente, no digan: "Es natural" ante los acontecimientos de cada día. En una época en que reina la confusión, en que se derrama la sangre, en que se ordena el desorden, en que la arbitrariedad cobra fuerza de ley, en que la humanidad se deshumaniza... No digan nunca: "Es natural" con el fin de que nada pase por inmutable.

L
a excepción y la regla. Bertolt Brecht.



El temps està trastocat. Out of Joint. Les construccions i convencions polítiques i culturals, aparenment inmutables, amb prou feines superen la caricatura d'allò realment existent. L'estat de coses present es difumina en un (des)concert presidit per la crisi publicada i la lluita de classes escamotejada. Dissentir és prendre la distància, la precaució i l'oxígen necessaris abans de tornar a la pràctica compartida, contrastada i raonada. Dos anys després d'una dissidència personal -més explícita avui però també expressada anteriorment- amb el relat polític dominant i amb les formes convencionals de la partitocràcia espectacular, alguns encara pensen que -en el meu cas i en el d'alguns companys dissidents- l'abandó d'una formació política (ICV), obeeix a una discrepància singularitzada amb un "partit". Res més lluny.

Dissentir políticament (entenent aquesta categoria com quelcom difús que resideix més enllà de noms i sigles en litigi), és posar en dança tots els dubtes, convocar-los i projectar-los. Començant per plantejar que el dilema del "ser d'esquerres" (utilitzant una terminologia apartidista), per exemple, no s'explica en relació al món de l'alternança que caracteritza l'arbitrària geografia parlamentària. Així doncs, la matèria dissident, amb tots els interrogants que suposa, es vindria a situar en la qüestió estratègica i en un "què fer?" més substancial. En el terreny que sovint no es considera "polític". En els antagonismes del sistema (o dels sistemes, o de les civilitzacions, el nom no fa la cosa). En el domini incert dels que voldrien canviar el món de base.

Dos anys intentant el fora de joc. Intensa i profitosa dissidència. Amb tots els marges d'error oberts. Com planteja qualsevol pràctica dialecticament lligada a l'ordre inestable de les teories i les construccions.



I ara, per anar tancant les llums...
la tarda callada i la música de Phineas Newborn...


Phineas Newborn Jr. Trio
7 min - 23 Dic 2009
Subido por RareJazzVideos

youtube.com
CHEROKEE @ FABULOUS PHINEAS - PHINEAS NEWBORN, Jr.
5 min - 15 Ene 2010
Subido por ky5m

youtube.com

7 comentaris:

Mireia ha dit...

a) el text de Brecht és molt actual
b) la teva manera de dissentir és molt diferent de com els agradaria veure als capitostes professionals de la politica que vas abandonar a temps.
c) el pianista que has clavat és desconegut per les meves orelles però m'ha agradat molt per la seva delicadesa.

Unknown ha dit...

Be ... ja saps compartim dissidència

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Gràcies Mireia, Brecht és vitamínic i contemporani -per desgràcia-. Efectivament, es tractava de deixar escrit allò que no han volgut entendre els que apliquen un únic esquema basat en el clàssic "o estas amb mi o estas contra mi". I m'alegro d'haver encertat amb el Phineas Newborn, un pianista que mereix més i més...

Storico/Toni, missatge rebut. Tenim molt per davant i en això estem.

Anònim ha dit...

La dissidència no com a abandó sinó com a opció perfectament vàlida. Jo també ho veig així, jo també ho crec així.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Benvinguda "trobadora" !
Veig que el missatge sobre les dissidències és quelcom més que una ocurrència personal o un estat d'emprenyament passatger. Afecta la substància de les relacions entre individu i societat. Tema universal.

Joan Josep ha dit...

evidenment que ICV volia transformar la societat des del govern i el govern va transformar ICV en una altra cosa totalment diferent a la que va donar peu a la seva fundació. Només recordar els inicis, l'etapa Ribó, el manifest ecosocialista i tantes teoritzacions avortades i reciclades en forma de marqueting. Una llàstima que em fa entendre el que deveu sentir els que vareu aguantar tant. Però ara llegint veig que certament la cosa era més fonda i abismal. Salut als que encara teniu esperança amb una altra esquerra que no sigui la que el tripartit ha esquifit.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Aparenment els debats basats en discrepàncies acostumen a generar dilemes morals i excesos relatius al sentit que donem a "la raó".

El que plantejo no passa per considerar, en el cas de les estratègies de partit, el que és "bo" o "millor" en relació al "què fer".

És un tema de dubtes i de respostes, de lògiques i de coherències. Cada estratègia té les seves lògiques i derives. També les seves coherències i incoherències. No es tracta de fer judicis de raó.

La dissidència -no només teòrica- és una elecció diferenciada i, per tant, tindrà altres lògiques, altres temptatives i altres pressupostos ideològics.

Bon debat, Joan Josep, Storico/Toni, Mireia i Trobadora.