08 de setembre 2010

Setembre amb Walter Benjamin


El 27 de setembre recordarem que Walter Benjamin es va suicidar a Portbou i la matemàtica ens mostrarà aquest esdeveniment amb un arrodonit setantè aniversari. Temps, doncs, de record i recerca, de divulgació i de curiositat entorn de la seva figura i obra.


Inclassificable, Benjamin és aquell jueu, marxista, heterodox, nòmada, passavolant, col·leccionista, investigador, multidisciplinari, fragmentador dels fragments i constructor de constel·lacions. Aquest pensador que
ens fa pensar i ens planta al davant la seva interpretació del progrés i ens alerta dels perills d'incendi (Michael Löwy vincula les tesis sobre la història de Benjamin amb un estat d'alerta) plantejats per aquest polèmic concepte que ha donat forma i contingut al bo i pitjor de les (in)civilitzacions que vivim i recordem.


Els que varem assistir a la Universitat d'Estiu de l'esquerra anticapitalista -respirant heterodòxia per tots els costats- tinguerem una bona ocasió per rememorar la seva obra de la mà de pensadors com Antonio Crespo, Santiago Alba Rico, Jorge Riechmann o Eduardo Maura. Caldria afegir els ecos d'un altre pensador i militant com el desaparegut Daniel Bensaïd que -en la línia d'un eclecticisme dissident i plural- va fer de les obres benjaminianes una referència ineludible i explícita.


Aquests dies parlarem -com ho farà molta gent- del geni berlinès i de la seva obra. Aquest blog anirà alternant les seves incursions musicals, polítiques o punts de fuga divagants amb frases i llampecs de Walter Benjamin. Fragmentari com era, els seus fragments i les seves inacabades narracions i reflexions, podran encaixar perfectament en el caos d'un blog que modestament l'evoca ben sovint i el convoca quan l'incendi, la barbàrie, les impostures culturals, el totalitarisme preexistent -visible o invisible- o l'escandalosa crisi sistèmica i cultural, ho requereixen.


Vagi també com a referència ampliada la crònica del Pepe Gutiérrez sobre els dies i nits benjaminianes compartides a Banyoles. Vagi tambe per davant la salutació a la Teresa i l'Helena, lectores del mestre i presències premianenques al Pla de l'Estany.

http://www.anticapitalistas.org/node/5630
Pepe Gutiérrez-Àlvarez / Crònica

5 comentaris:

Cabrera ha dit...

un home interessant del que vaig llegir un treball sobre la fotografia que val molt per entendre el que ha passat amb les obres d'art quan es reprodueixien per arreu

zzzz ha dit...

confirmo el que escrius doncs vaIg estar a la Uni i va ser així, només faltava l'aparició insurgent de Walter B. i la levitada hauria estat saturnal

David ha dit...

Benjamin és imprescindible per despullar la societat espectacle d'avui en dia. Vaig veure fa poc el documental "Qui va matar Walter Benjamin?" que s'interroga sobre si fou realment un suïcidi el que va provocar la mort d'aquest gran pensador. La pel·lícula no resol res, però val la pena. Salut!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

david, una nova coincidència ja que he vist aquest documental a Banyoles, un bon document, tens raó.

endora ha dit...

Gràcies a tu, Àngel, que has estat la direcció única del meu descobriment vers en Benjamin! MOlt i molt bon treball amb el que li has homanetjat!