08 de desembre 2009

Constel·lacions radiofòniques i televisives

Un bon complement de l'afany recopilador i col·leccionista que darrerament apareix en aquest (vostre) blog. Escolteu el programa que anunciem per aquest dimarts.


La foto superior mostra l'empatia entre el personal i l'objecte. La trobo magnífica. Fantàstiques pintes soul. El món d'ahir. Com ha de ser ! Un agrupament de melomans mutants. Avui, dia 13 de desembre, voto per això. Voto per una comunitat sonora alliberada de la banalitat institucionalitzada. Tema del dia:

"The revolution will not be televised" / Gil Scott Heron.


La foto mostra una imatge de Radio Caroline. Emissora pirata. Pioners de la ràdio pop alternativa. Els seus programes es feien dalt d'un vaixell. Entre els seus dj's, el sempre recordat John Peel...

Aquesta reproducció de El Mundo Deportivo ens mostra un anunci al·lucinant a la banda dreta inferior. Directament a barraca! La simbiosi esportivo-musical dels anys setanta en plena acció...


...I ara tornem-hi amb la "memorabilia": Cançons, temes, discos, cobertes de discos, còmics, concerts. Els formats de la música popular. Underground o Mainstream. Propaganda, publicitat o informació. Seguim passant per l'adreçador algunes estampes que configuren una certa educació sentimental. Un recull de la recepció que la cosa musical ha estampat a les nostres neurones. Els programes musicals de la televisió i de la ràdio, per exemple, tant variats com tot aquest univers sonor fet de grandeses, petiteses, misèries i riqueses de tamany, format i color variables.


Un trajecte gens exhaustiu per la ràdio musical, sense voluntat historiadora, podria començar (arbitràriament) en les sessions memorables de Ràdio Luxembourg que arribaven als transistors amb "onda corta" o als pioners de la ràdio pop que, des de vaixells allunyats de les costes britàniques, van portar la mítica Radio Caroline (des de Ronan O'Rahilly a l'imprescindible John Peel). Ja que aquesta microhistòria és molt parcial, podem continuar amb les imatges que em passen pel cap del seguiment dels mítics programes de Radio Juventud de Barcelona. Aquesta emissora era un oasi ben viu enmig del tardofranquisme. Els programes Al Mil por Mil i El Clan de la Una van ser una autèntica universitat del millor rock and roll, del pop i de les seves derivacions. Sortir d'escola i caminar pels carrers de Premià amb el transistor a l'orella escoltant El Clan de la Una! Insòlita imatge vista des de l'actualitat digital! Les sintonies del programa es complementaven amb "el tema de la setmana" que de nit tornava a l'antena en el meravellós Al Mil por Mil. Al llarg d'unes setmanes el senyal del programa era Melting Pot de Booker T. & The MG'S o el Do it Again dels Steely Dan. Era la màgia de Josep Maria Pallardó! I les nits de Al Mil por Mil amb el transistor a l'orella! Pallardó, Tito B Diagonal, el Bachs, la Françoise... També cal mencionar altres programes d'altres emissores, és el cas de Trotadiscos amb el Rafael Turia i el Constantino Romero i sintonia de The Flock o el programa del Mariscal Romero des de Madrid (Deep Purple, Yes, Hawkind, "a destajo").


Tot això és un telegrama, com la majoria de referències dels darrers articles. El mateix passaria amb una història de butxaca sobre els programes pop/rock/jazz a la televisió. Si fem una mica de precedents -com hem fet amb la ràdio- podem dir que Ready Steady Go! va ser el gran programa inaugural de la televisió pop dels seixanta. La BBC lliurava un espai de música en directe totalment inscrit en el Swingin'London i el moviment Mod. La presentadora de Ready Steady Go! fou tota una icona -visiteu youtube i reviureu el cas-. Cathy McGowan i el seu serrell Mod, una jove entusiasta que, com explica Nick Cohn en el seu llibre (*), es comportava com una fan més en un escenari pop-art memorable. Un altre cas especial era el programa Beat Club, l'aportació centreeuropea a la telepoppie dels setanta. Saltem a les nostres teles. Musical Express amb l'Àngel Casas, Jazz entre Amigos amb el Cifu (i el fum de les cigarretes i el seu gin tonic a la mà), le programa del Gonzalo García Pelayo en rigurós blanc i negre i, enmig de les antologies de brossa oficial, els memorables anys vuitanta de La Edad de Oro amb la Chamorro entrevistant la New Wave en ple. Molts programes apareixien i desapareixien a causa a les inclemències de la transició. Transició que, per cert, encara dura i dura. Dura tant i tant que ens empeny a l'abisme cultural. Ai! El progrés! Quin solemne disbarat, el fet de confondre progrés amb conclusió!

(*) El llibre de Nick Cohn és l'incunable Awopbopaloobop Alopbamboom.

I el dimarts vinent no us perdeu el Sound System dedicat a l'Ona Laietana i a Zeleste!


http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com/


52 comentaris:

VARIS ha dit...

Anònim ha dit...
José María Pallardó, Si Senyor

2:05 PM


El Conde de Mojadisco ha dit...
Radio Juventud amb les veus de Josep María Bachs amb Quisicosas, Tito B. Diagonal (Jordi Estadella), José Luis Barcelona, Luis Arribas Castro. José María Pallardó un referent, "El Clan de la Una"

2:18 PM


radiiiiiiiiooooooooo ha dit...
diario pop amb el ordovás

5:25 PM





Gat escolta ha dit...
Ángel Álvarez, Vuelo 605

6:33 AM




12:48 PM



1:16 AM


Lou Roig ha dit...
Amb la desaparició de programes musicals emblemàtics, vaig descobrir Radio Club 25 de Terrassa.
Va ser durant un temps, l'unic que es podia escoltar...

2:51 AM

Anònim ha dit...

I ELS ANUNCIS...

El Gat que Xiula ha dit...

La portada de Let it bleed
Els ninus dels Rollings amb pastis sobre el tocata

The 50 Great Albums Of All Time (In My Opinion)
Trobat al youtube molt adient per aquest blog sobre les portades.
http://www.youtube.com/watch?v=oUb7MFoSKnk

Famous album covers Una canya
http://www.youtube.com/watch?v=T8t-3FEUcY4&feature=related

ya-ya's out ha dit...

radioanuncis a radio juventud:

charly pantalones

el drugstore


salutació del pallardó:

hola pops

surt a EL PAIS ha dit...

Un espectador denuncia a un músico de jazz por no tocar jazz

CHEMA G. MARTÍNEZ - Sigüenza - 09/12/2009


Larry Ochs despertó ayer por la mañana tras una noche de pesadilla. Tras medio siglo en la primera línea del jazz más creativo, y próximo a su jubilación como músico en ejercicio, el fundador del influyente grupo Rova Quartet no se había visto en nada parecido a lo vivido la noche del lunes en una pequeña localidad castellana. Su concierto, que ponía el punto final al V Festival de Jazz de Sigüenza, a punto estuvo de ser cancelado manu militari por la autoridad competente. Motivo: la música del saxofonista, a juicio de un espectador y sus acompañantes, no era jazz sino "música contemporánea", género que el denunciado tiene "contraindicado psicológicamente" por prescripción facultativa. Así consta en la hoja de reclamación cumplimentada en el lugar de los hechos, previa a la denuncia.



La que se formó fue de órdago, con la presencia de dos números de la Guardia Civil. Medió hasta el requerimiento del munícipe de la ciudad, presente en el acto.

Mas no quedó ahí la cosa, sino que, según lo expresado por este último, uno de los uniformados, tal vez sobrado de conocimientos sobre la materia, sometió la música de Ochs a una suerte de juicio sumarísimo. Lo más sorprendente, se llegó a una conclusión coincidente con la del denunciante: la música del saxofonista no es jazz.

La sesión se fue así en un ir y venir de los implicados, ante el estupor de los intérpretes, que a duras penas podían explicarse el espectáculo que se les ofrecía. "Yo creía haberlo visto todo", declaró después Ochs, "pero es obvio que estaba equivocado".

El hecho resulta tanto más notable cuanto que, en las noches precedentes del festival, se habían escuchado otras propuestas tanto o más jazzísticamente cuestionables que la de Ochs, si es que puede hablarse en tales términos, a cargo de Digital Primitives, Brigada Bravo y Díaz y el dúo de baterías Daniel Humair y Ramón López. Superada su "crisis de identidad", Ochs decidió tomarse el incidente con filosofía: "Después de esto, ya tengo algo que contar a mis nietos".

SOUNDA' ha dit...

dimarts 15 us esperem al programa del sound system dedicat a ZELESTE & ONA LAIETANA...podeu posar música a les vostres opinions i somnis...
més informació, cliqueu aquest blog des d'aquest missatge.

Fogerty ha dit...

no ens deixem Radio 3 ...
el ja citat Jesús Ordovás "Diario Pop" / Rafa Abitbol "Rock 3"(que "pesat" era...)
Jose Maria Rey amb "El Bulevar"fins fa poc...
Diego Manrique "El Ambigú" encara ho fa ... (ho recordo també amb Carlos Tena a "Popgrama"
TVE)
També el Gurú de la New Age Ramón Trecet amb "Diálogos tres"
i altres... no eren tan divertits com Ràdio Juventud, però descobries grups

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ràdio 3 és sens dubte "el eslabón perdido" de la radiodifusió pública i mereix la oportuna consideració.

underK OI! ha dit...

je je je undergrounds amics!

radio pica any rera any al servei de la causa!

je je je undergrounds moleu!

underK OI! ha dit...

http://www.radiopica.net/

je, je, je.

sorry per l'oblidada

radioyente con galones ha dit...

i si parlem de les radios locals ? resulta que a premià s'han dit coses de tota mena des de friki friki fins al vostre sound system

Astre ha dit...

Imaginin-se si en sóc de vell que a mí m'havia entrevistat en Pallardó a Ràdio, diguem-ne, Juventud.
Una portada que m'agradava molt era la del Doble Blanc dels Beatles (inquietant).
Vaig néixer el 57; a la ràdio i a la tele, pel meu gust, només féien "txorrades". Més o menys com ara.
Salutacions al Politburó del Maresme.

-quimi portet

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

astre!!!! això és un testimoni caigut del firmament !!!!
Moltes gràcies!!!!

àngel

Anònim ha dit...

Increible la historia descrita en el post que cita a "el Pais", una delirante escena digna de esa gran obra maestra del surrealismo rural o surruralismo llamada "Amanece que no es poco"

SOUNDA' ha dit...

22 de maig de 2010 QUIMI PORTET a premià de mar(x), confirmat a la web de l'astre.

Lou Roig ha dit...

Recomano l'enllaç a Radio Pica de Mr.underK OI! , Gràcies.

caga tió ha dit...

entro, miro i m'hi cago.
blog espanyolista i pijoteres.

Caganer Proletari ha dit...

A cagar fatxenda racista

Samuel ha dit...

Sóc massa jove per a les cadenes de radio... tan sols tinc 20 anys. De l'única que puc dir algo bo és de Radio 3, m'ha fet descobrir bons discs i artistes del panorama actual, sobretot en el camp de la fusió.

De les portades dels discs... mmm, a Highway 61 Revisited Bob Dylan te una mirada la mar d'intrigant, és com si no hi fos allà on el veus. La de Spirit of Eden de Talk Talk és l'imatge perfecta del que se sent amb el disc.

També es podria fer un estudi sobre cada portada dels discos dels Beatles, la del White Album sempre ha estat una d'aquelles coses que un venera.

I per treure el domini anglès, de la banda alemanya Einstürzende Neubauten, m'inquieta bastant la del disc Fünf auf der nach oben offenen Richterskala: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/3/30/Richterskala_album.jpg

Un salut!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

bona Samuel, ben triada! no et pensis, la majoria dels que ens envolten també som joves -diguem que entre els 40 i els 60 anys, ja, ja!-.
Ràdio 3 és la referència pública i cada programa és com una sub-emissora que va a la seva bola i prou bé.
M'agrada això del Highway 61 Revisited! Aquest bloc de bell i vell antuvi portava aquest cognom en homenatge al disc i a la coberta. El Dylan abscent, la samarreta de la moto britànica, la màquina de fotografiar que penja de l'esquena del tiu que hi ha al darrera, la psycho-camisa oberta del Dylan, les ulleres penjant... un món!
Sembla que el White Album uneix generacions, mira més amunt l'astre Portet que el reivindica com tú.

Benvingut al bloc, mestre Samuel!

Fogerty ha dit...

"Esto No Es Hawai" / Diego Manrique & Jesús Ordovás.Per aquí va desfilar la "Nueva Ola" en els 80,a Ràdio 3

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

esto no es hawai...quin programasso!!!!!!!!! jo també el seguia als anys vuitanta, i tant , fogerty!!!!!!!!

Jos de Fusta ha dit...

quin gust, quin gust, estic flipant amb tot, quin gust!
els programes que escoltava, els discos que m'agradaven i els trobo aqui mentres tots ens estem passant els records.

que bo, que no estic sol!

Jos de Fusta ha dit...

radio pica,
pica pica,
raidio pica
picarà
si l'escoltes
rasca rasca
que si pica
picarà

visca ràdio pica!

Fogerty ha dit...

"Aeropuerto Internacional" de D.Manrique,ho feien després de "Esto No Es Hawai", dedicat a les novetats internacionals
"Àrea Reservada" Fussión, Jazz... el van treure fa dos anys
"Discópolis" Folk, Músiques del món ...
"Flor De Pasión" de el rialler Juan De Pablos (Pop de los 50 y 60) aquests dos últims continuen
i mès...

Fogerty ha dit...

tot a rádio 3...

premianenca ha dit...

hola quimi portet, que xulo!

Mondragón ha dit...

aqui ningú parla del JAVIER GURRUCHAGA i el seu VIAJE CON NOSOTROS

Un megabèstia al volant de la nau cutrepop

Anònim ha dit...

el que va quedar retratat com un notas era el ramoncín i el seu pollo frito que feia mal ull.

recordeu l'escandol al programa del TENA quan van prohibir Las Vulpess?

d'ara estan bé els Sputnik del c33 i poca cosa més.

Operación Triunfo ha estat el funeral de la música pop coronada com un objecte volador no identificat que ha convertit el tema POP en una paròdia de mercadillo

Samuel ha dit...

Ei, de programes de TV interessants actualment, a part dels reportatges de l'Sputnik, a BTV, els diumenges a les 18:30 fan un programa anomenat Música Moderna on s'entrevisten músics catalans actuals no molt coneguts però de bastanta qualitat. Molt recomanable.

Mermeliu ha dit...

sort de les bones illes que van a la deriva per les graelles horàries més inversemblants del planeta TV.

Però a mi m'agrada rebre novetats o classics a base de misteriosos boca-orella i amb senyals de fum.

Anònim ha dit...

Para Vosotros Jóvenes! Carlos Tena en los 70

Anònim ha dit...

esto me mola

fogerty ha dit...

"Max Headroom" un presentador musical virtual muy divertido! después hicieron una serie de ciencia ficción
"Beavis & Butt-Head" Dibujos animados y Rock! dos adolescentes corrosivos presentando videoclips.

caga tió ha dit...

amb la puteta i la ramoneta de parlar de radio i parlar de discos coleu espanyolitat. Fonerty: ja saps que tot el que proposes ho fas per desmarcar-te del potent moment que es viu ara a Catalunya? I què em dieu? teniu nostalgia de quan no hi havia gaire rock català!!!! llautó, llautó, es veu el llautó!!!

bocamoll ha dit...

la gestapo catalana ens controla! dempeus! disimulem...anem tots a monserrat ballant sardanes i menjant botifarres, tralaliro...

Fogerty ha dit...

ja veig que hauré de tornar a Califòrnia si vull escoltar bon rock

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Senyor Caga Tió,

faci el favor d'honorar el seu nom i vagi a cagar (amb elegància i màxima higiene).

Bon Nadal!


Senyor Fogerty,

No marxi a Califòrnia, Premià necessita de la seva psicodèl·lica presència. No faci cas als de la Gestapo.

Bon Nadal, també.

Fugitivos de lo ajeno ha dit...

Estamos rodeados y nos vigilan desde lo alto de unas torretas con potentes focos que alumbran la noche fría del campamento de refugiados del planeta Disco.

puny soulero ha dit...

gran tema de gil Scott Heron, tens raó Jacques!

Caga tió ha dit...

potser que us anau a cagar vosaltres, no? que jo soc un tió i no tinc el mal concepte del meu país que altres musicalistes

Pel Caga Tió ha dit...

Curtet, curtet, aquí hi ha llibertat d'expressió i la música ès universal i als gustos també. Als sentiments i el país ès un altra cosa i no estem aquí per insultar a ningú. Fest el teu blog i fest el que et doni la gana, però no vinguis a dir-me al que tinc que fer.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

caga tió i/o indep als blogs, la mateixa mixtura. Nosaltres seguirem punxant amb l'agulla i fent rodar el tocadiscos. Bon Nadal als dos o al mateix.

Amagato ha dit...

Os acordáis de PLÀSTIC en la 2? Lo presentaba Tinet Rovira con David Bagès y Marisol Galdón,en un garaje: videoclips,actuaciones(en "Playback"),entrevistas y un concurso pringoso...
http://latelequemepario.com/2006/11/13/plastic-o-como-hemos-cambiado/

Lou Roig ha dit...

Altres apunts:
" T'agrada el Blues? " el programa d'en Quico Pi de la Serra a Catalunya ràdio, sempre a hores intempestives... un programa ben viu, extraordinariament documentat i per disfrutar.

I no se si ha sortit, però al 33 feien l' Estoc de Pop. Bé, no era "estrictament musical" però bé...
I, malgrat tot, encara es podien aprofitar coses del "Oh Bongònia" al 33 , el que pasa és que per a mi ja arrivaba tard, m'explico:
no anava malament per recuperar clips, el que pasa és que m'agradaria que algú recuperés clips que aquí no varem veure mai... m'agradaria veure els primers d'una colla de grups (tots el que han anat sortint per aquí) imatges que no hem pogut veure mai ... però... hostia, veure clips dels primers... on el primordial era la musica...i ves per on... No se, per exemple, recordo un de YES on anaven fen el ganso en cotge... busco i no trobo...ni al You Tube... i mil coses més que la puta moda ha anat omplint de pols...

Lou Roig ha dit...

Per cert, a casa el tió el fem cagar a base d'hosties.
En hi han que son massoques o fumen farigola.

Bonisegna ha dit...

no sé si queda tard però a mi em molaven dues portades de Miles Davis que tenien un aire black power en comix:

ON THE CORNER

LIVE AT CARNIEGE HALL


i dues línia Abraxas que eren:

LIVE EVIL

AGARTHA

Anònim ha dit...

la solució està en aquest artista:

http://www.matiklarweinart.com/

Anònim ha dit...

Se podría decir que Agartha forma parte a una trilogía formada por Dark Magus (1974), Agartha y Pangaea (2 conciertos del 1 de febrero de 1975 en el Osaka Festival Hall). La banda base es la misma, aunque en Dark Magus no aparezca Sonny Fortune, y está compuesta por músicos que han venido trabajando más o menos regularmente con Miles Davis desde el mítico On The Corner (1972): La estética del grupo, tan próxima al espíritu de la música que envuelve, es parecida -desde la fotografía de Shigeo Anzai usada para las portadas hasta el atrezzo en las actuaciones-, los conceptos musicales -o mejor, las direcciones en terminología milesiana- son equivalentes, etc.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

live evil de miles davis

Recording Date: Feb 6, 1970 - Dec 19, 1970
Release 1971: Columbia/Legacy #65135


Cover painting Mati Klarwein

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

en la línia ON THE CORNER està el IN CONCERT, rollo black power street funk dels setanta

Tocam'salsDiscs ha dit...

"Frekuencia Pirata" de Tortell Poltrona