26 d’agost 2009

Retornant a la dimensió desconeguda (Premià de Mar, naturalment!)



A la memòria d'en Pep Manté.
Mataroní d'esquerres i sempre critic i exigent. Saxofonista de carrer i advocat.


Ja ho va dir l'insigne Peret, cantant i home lliurat avui a l'Altissim, quan assegurava per la tele que una nit va rebre una il·luminació divina en entrar a Premià de Mar conduint el seu cotxe. Més o menys és això el que passa ara: Arribar de les Occitànies i trobar-me propulsat a la dimensió desconeguda. Les vacances de Monsieur Tati arriben a la fí i els ecos dels Alps de la Provença, del Lot, del Cantal, de l'Aveyron i de la recuperada Tolosa de Llenguadoc, es mantenen a una curta i prudencial distància en el record, com un antidot davant els significats de la tornada de vacances.
La dimensió desconeguda -Premià de Mar- mostra algunes estampes habituals: L'home gros que llegeix al carrer, els grups de joves enganxats a les cadires de les terrasses, aquesta calor atenuada per una brisa especial que ens salva els vespres de xafogor, la platja artificial que combina virtualitat costanera amb ecodeliri a la carta, els intercanvis d'impresions sobre viatges i lectures i les televisions que, com els diaris, ja amenacen amb serials sobre finançament autonòmic, en Bassas fent d'home-notícia parlant de les coses dels Estats Units i les construccions de noticies segons paràmetres més o menys apassionants.

Torna el curs de les coses i, ara parlant més seriosament, es presenten noves ocasions per desxifrar algunes incerteses sobre la dimensió desconeguda premianenca. Els polítics professionals posen en mans dels tècnics professionals allò de la molt professional participació ciutadana per tal de saber que vol i com vol "la ciutadania" que sigui una plaça. Els plans de restauració del litoral prenen un estatus de normalitat que augmenta proporcionalment a la distància en el temps de l'origen de tot plegat (recordar que el port esportiu de Premià es va construir als inicis dels anys 70 i damunt d'un espai natural extraordinari com Les Roques d'en Pons, pot resultar incòmode). Els espais culturals necessiten una vigorització galopant i, dit en termes planers, no estaria malament començar a parlar obertament de reubicar els usos del centre civic, del Gas i de la resta de les desaprofitades infrastructures ocupades per despatxos, càrrecs i arxius. I, perquè no, parlar sense embuts (parlar és el primer signe de la sonada participació) de les imperfeccions del pla general d'urbanisme escoltant les minses crítiques de sectors socials i polítics que no han vist reflexades les seves objeccions (entre els sectors al·ludits, perquè no dir-ho, també hi ha una bona part d'aquells que en el seu moment van mostrar crítiques de forma i de fons des de la pròpia Coalició d'Esquerres, de quan aquesta era quelcom més que una coalició de partits -però això, encara, és un altre tema-).
La dimensió desconeguda mereix una cartografia més ajustada del seu espai, de la seva costa volatil, dels seus edificis públics, dels seus serveis i, també, de les seves minoritàries i costoses pràctiques de "consulta" i de participació (en contrast amb les majoritàries, directes, gratuïtes i decisives intervencions populars en el cas del memorable i exitós "Salvem la Plaça Nova".

Bé, tornant de les occitànies m'he portat sota el braç un equipatge de salvament: Treballs de Alain Badiou, Daniel Bensaïd i del carter Besancenot. Dit d'una altra manera: Hipòtesis comunistes sense etiqueta, pensaments d'agitació i un sac de cartes postals preparades per arribar a nous destinataris.

I que no falti, música, afrobeat compilat i digerit... i un recopilatori de Les Inrockuptibles sobre els quaranta anys de l'acta fundacional del Reggae!

17 comentaris:

ken loach de brotxa gorda ha dit...

ostres Tati, arribar i moldre i gol de crack!
la similitud entre premià i dimensió desconeguda, les cosillas del gubiernu municipal, la platja que amaga les roques, cullonis Tati.
Articulillo de creme de la creme!
Benvingut a Premià i que no s'enfadi el senyor alcalde.

penyabogarde ha dit...

la penya bogarde torna a la càrrega

Recien llegado de Granada ha dit...

yo añadiría una cosa cuando hablas de los aspectos negativos: La propaganda municipal. El vocero del municipio denominado VILA PRIMILIA es un catálogo de diseño atroz donde predominan las fotos a todo color y tamaño de nuestro alcalde. Ese catálogo de iKEA tambien es el exponente de la dimensión desconocida que citas. A juzgar por el espacio de la letra pequeña podemos deducir que Premià es un centro de actividades veraniegas de una densidad enorme y variada. Vamos, vamos que Bucolandia es como París en pleno auge.
Mi opinión gratis sobre la plaza de la Foneria es que lo mejor es el kiosko, que las gradas me gustan por cosas sentimentales que uno tiene y que el parquing rotativo o rotatorio solo servirá para que la gandulería colectiva pueda desplazarse en coche para ir al supermercado o al comprar el Lecturas.
O sea que a comprar a pata, a sentarse en la grada con el Lecturas bajo el culete y a disfrutar de una plaza que con unos retoques baratos ya tiene suficiente.
Y que el señor alcalde no se nos ponga a la defensiva que son los gajes del oficio LEÑE.

tintin ha dit...

ben dit tot i el que aportes sobre en Peret

F.I.U. ha dit...

DECLARACIÓ D'AGOST
(f.i.u. reconstituit)


De vell antuvi fou la xibeca
de nou perjuri és la rateta
de sempre i qui ho juri,
serà l'astre mullat de l'albada.
Aquesta atroç gaubança,
perillosa i perenne,
és la que penja teuladins,
aus de vol ras,
a la clau de volta del temple brut.
De vell antuvi tinguerem la clau,
el signe i la daga
orfe de l'avenç del saber tècnic,
i allí nasqué l'oreneta,
ballar l'Oriol incert és fer-lo,
clavar-lo i enterbolir-lo.
Ballarà l'Oriol per fi, l'oreneta.
I quin clam aquest que encen el foc.

FIU / Assemblea nocturna a la
Dimensió Desconeguda

(front d'investigacions utòpiques)

al·lucinada ha dit...

torna el FIU ?

Lou Roig ha dit...

A la Serra en hia ha un Pi, soci honorífic del FIU.

penyabogarde ha dit...

ben pensatn això del FIU...És una nova penya?

Trini ha dit...

Déu n'hi do, quin panorama...

jtatiangel ha dit...

ja veus, ja veus, tornar a la dimensió desconeguda i topar-se de front amb tots els espectres!

indep@alsblogs ha dit...

les vacances us fan a tots més palmeretes okis gudulermi

canvieu de rollo

Caio Larus ha dit...

Es parla de la unió de Portugal amb l'Espanya, amb el nom d'Iberia. Dues potències mundials. Jo vull tornar a la Roma antiga, on la Imperial Tarraco lluïa. I la gent veia les carreres de quadrigues on hi destaca Algersuarus. Les lluites de gladiadors amb el famós Messus i les retransmisions de cristians amb lleons per Matius Pratus.
Tot això amenitzat amb la música dels famosos Romulo i Remo and the Wailers, amb la cançò "No Gladiator no cry".I no oblidem al Peretus d'Iluro i la cançò "Saboreandus"

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Gràcies per la visita, amable coordinador de izquierdorum unitus, i per haver aterrat al bellmig de la dimensió desconeguda aportant dades esportives i culturals de relleu imperial.
Com consta en el frontispici de l'Esglesia de Primilia:

EGO
SUM
VITIS
VOS
PALMITES!

En Peret anava ben encaminat!

M.PAUMARCH ha dit...

És de veritat que et diuen "Tati"?
Com en Jacques Tatí?
Per cert... de res! Vosté les té totes.
Acabo d'agafar un emprenyada amb un paio que es queixa que al meu bloc entren portuguesos i brasilers i comenten, i, en canvi, no pas els castellans. Naturalment!! Refot!!! M'hauré d'identificar com "radical lliure".
Maco, aquest bloc tan "modenno". Et va agradar la meva pintura?

Salut.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

no et pensis, tot i que soc afrancesat, quan passejo per occitània intento recuperar la llengua d'Oc. Una llengua que costa un món de refer i preservar!
Què tal mestre? veig que estas en forma! ens anirem visitant!

Endora ha dit...

Quina llàstima que sigui tan reconeguda aquesta dimensió! Ni amb dies i dies d'absència em sorpren! Saps on n'hi ha un cel.lula activa de la dreta més catalana: al Daunis del c/ Sant Antoni, és per mullar-hi pa... al café amb llet mentre els/les escoltes...quines dimensions... mai renoven!

Anònim ha dit...

Gooey Ducks grow to about two pounds in four or five years.
[url=http://www.gooey-duck.com/]gooey duck[/url]