17 de juny 2009

QUADROPHENIA, 30 ANYS

Fotografia: De la carpeta del doble vinil original de The Who (no de la pel·lícula). El protagonista del relat travessa el mític tunel sota el Tàmesis. Una obra pionera de l'enginyeria moderna que enllaça Isle of Dogs amb Greenwich a Londres. Dedicada a R77 i JTria, passavolants premianencs i londinencs.

Trenta anys de Quadrophenia. Aquests dies els mods celebrem trenta anys de la arxiconeguda peli que va empenyer el revival Mod i que va recuperar l'orgull modernista. Derivada de la fallida opera rock de The Who, aquest film va recrear els dies de glòria del moviment Mod. El sotasignant, com la majoria de mods vocacionals i fanzinerosos, fora o dins de la tribu, hem col·leccionat memòries i retrospectives. Keep the Faith! Sempre serem mods. El show de Quadrophenia va ser un joc més dins de les espirals de la memorabilia (i què!!!). Un imaginari de balls impossibles, retenció espai-temps, estil, poca moda, molta imaginació, compulsió col·leccionista, roba britànica, tabac Player's Navy Cut, Northern Soul, Reggae, Power Pop, Ska.

Ho cantaven Los Flechazos: "Vivendo en la era pop". Qui ho havia de dir, després d'anys i anys de camaelonisme multicolor i individualisme estilista poc compartit, m'he trobat per atzar d'una combinació familiar i musical, visitant cinc, sis i set vegades la ciutat mod per excel·lència: La quadrophènica Brighton. El santuari d'aquesta bojeria irrepetible, singular i transtemporal. Més apunts: L'armari ple de camises abotonades, la parka mostrant badges i parxes soul, les desert boots als peus i els concerts de Paul Weller. Punxar discos a la ràdio sota el format ambiental de la música de The Avengers /Los Vengadores, en homenatge a la nostra musa Diana Rigg. I tot aquest llarg temps, aquest llarg estiu imaginari, -Long Hot Summer- i l'eco del ball, del concert de Flechazos al KGB i de les anades a Londres a seguir les rutes dels santuaris perduts. Quadrophenia. 30 anys.
Un pretext per ballar en solitari davant del tocadiscos, sota la llum vermella de l'estudi, amb els vinils de The Action, Small Faces, Creation, Art Woods, Roulettes, Graham Bond, John Mayall, el Northern Soul, els vestigis de Jamaica. Ambient de barri, ambient de club, ambient Crystal Palace FC, ambient West Ham United. Punys enlaire. We are the mods!


Dedicat al meu nebot Ged 'The Mod' Ribas, mig premianenc, mig brightonià, premianenc de Brighton, català d'Anglaterra. Scooterista de l'espai exterior.

15 comentaris:

un rocker amic ha dit...

admiro la fidelitat a la subcutànea subcultura del mundillo poppie!

felicitats als mods !

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Un rocker amic sempre serà un rocker amic. recorda el detall de la mateixa peli Quadrophenia, quan dos companys de feina -proletaris of course!- rocker i mod, parlen de les seves coses laborals i socials, comparteixen dutxa i després agafen la Lambretta i la Triumph, respectivament, parka i xupa de pell, també respectivament.
No oblidem l'adversari comú: el patró!

Rita Miraflores ha dit...

m'ha agradat que recordessis la meva padrina en la seva magnífica interpretació d'Emma Peel...

http://www.youtube.com/watch?v=qYKMnTADbxY

en aquest aniversari, clavell vermell a la solapa, copes de cava i petonets, Rita

r77 ha dit...

Eeeepppp!!
Gràcies Tati. Recorda perfectament el pas soterrat: em va transportar, com ho diria, a un Londres més pop?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

caram Rita, em tens intrigat...ets familiar de l'Emma Peel? Aquesta si que és bona...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

pas soterrat? o pas sote-riuat? dilema. Un pas per sota un riu...és un pas soterrat?
R77...esbrinem?

Anònim ha dit...

tècnicament seria un pas subaquàtic, o si tal com dieu es un punt de pas cap a l'era pop seria mes adient anomenar-lo pas subpop, encara que llavors potser seria un pas cap el grunge de seattle... quin dilema musicolingüístic!!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

un subpop-subpas que en comptes de portar a Seattle, porta d'una banda a l'altra del Tàmesis.
Això genera un nou debat:

el sub-pas de can manent passa per sota de la NII i per sota del tren, sovint s'inunda, és subaquàtic?

el sub-pas que passa per sota de la NII, per sota del tren i per sota de l'estació -estació que està sota el nivell del mar- què és?
Un sub-sota-pas?
Un infrapas?
o, com diria Gil Pupil·la, "el pas dels ofegats" ????

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

cal dir que :

http://www.youtube.com/watch?v=tvmgrnsaE1U&feature=related

és molt i molt pop i molt mod!

Joan E ha dit...

can Manent és el pas que empalma amb la costa de Sardenya.

un megapas mediterrani

indep@alsblogs ha dit...

vinga anglesos vinga i no hi ha més

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

no, indep, tranquil.
de mods n'hi ha arreu del cosmos, des de Catalunya fins a Groenlàndia!

Anònim ha dit...

un tunnel famós seria el de Montgat que segur que seria impossible si s'hagués de fer a Premià on totes les obres es fan de manera rara i lenta.

Pau ha dit...

i el tunnel of love del senyor BRUCE?

Anònim ha dit...

Tan sols KTH!!!!

kth