"No pensamos jamás que lo que pensamos nos oculta lo que somos".
Aquesta és una de tantes. Una de les mil meravelles condensades en els llibres de Paul Valéry. Monsieur Teste, en tercera lectura, es confirma com un dels meus llibres de capçalera. Un conte filosòfic o un llibre d'aventures? Una fabulació abstracta de difícil classificació - tampoc és necessari-. Valéry, el poeta de Séte -com Brassens, l'altre!- desplega els seus timbres en una edició antològica dels seus "Cuadernos, 1894-1945". Equipatge de vacances, com els altres llibres que cito a continuació.
"Éloge de la politique profane" de Daniel Bensaïd. Un assaig que mereix traducció catalana o castellana. Bensaïd, l'ànima del debat d'esquerres militant. Una veu que s'enmarca en la seva experiència militant a la IV Internacional i que assoleix la plenitud intelectual en aquest fenomenal treball de reafirmació de la profanació política necessària. Bensaïd alerta, amb un treball que triangula tota la modernitat política, sobre les mutacions més evidents i, no per això, complexes: els pobles es descomposen en deliris col·lectius, la guerra global fulmina el dret internacional, els partits capitulen davant del despotisme dels sondejos i dels tribunals d'experts (els comunicadors i opinadors professionals -mai independents-), la ciutadania es transvesteix sota el regne anònim dels mercats financers, l'espai públic viu la seva finitud al ritme de la neorosi privatitzadora d'uns quans... Davant de tots aquests factors (pur dogmatisme capitalista) hi ha qui, com Bensaïd, formula un futur polític profà enmig dels temps obscurs. Unes noves "llums".
Paradoxa: uns centenars de joves vinculats a la IV Internacional -com l'autor Bensaïd- celebren uns campaments d'estiu a Besalú per tractar moltes d'aquestes preocupacions. A la sortida dels citats campaments, els mossos d'esquadra aturen, interroguen i prenen nota de les coses "dolentes" del jovent. És la polícia que depen d'un govern dit d'esquerres on hi participa com pot (o com vol?) ICV-EUiA. Mala peça al teler. Una penosa manera de fer el que no s'ha de fer (des de l'esquerra). Si visiteu el blog: http://www.premiademarx.blogspot.com trobareu una foto retrospectiva impagable!
Continuem amb les fugues d'estiu. Enrico Pieranunzi, pianista italià. Sublim en els seus trios amb Charlie Haden i Paul Motian, ara la clava més endins amb Marc Johnson i Joey Baron. No porto Ipot, vaig de vinil i cedé, aquest és el meu disc de l'estiu: Live in Japan, Pieranunzi-Johnson-Baron. Més músiques. Ara despleguem les necrologies. Crespó negre en el món del soul. Doble pèrdua. Isaac Hayes mort aquest agost. Mister Shaft! El moises Negre que va facturar hits per encàrrec a la Stax (per Sam & Dave, especialment), l'home de les bandes sonores Blaxploitation. Recordo, adolescenment parlant, com sonava Shaft a les ràdios, l'any 1972 o 73 (?), aquell wah-wah guitarrístic i les luxoses orquestacions damunt d'un vinil que giravoltava amb el meravellós logo Stax. Mort Hayes, ara -dies d'agost, llum d'agost- ens deixa Jerry Wexler, el de la competència, l'home fort de l'Atlantic Records. Aquell productor estajanovista que difonia milers de figures de les quals avui, amb el seu record, em quedo amb el de la dama per excel·lència Miss Aretha Franklin. I, tot sigui dit, Wexler, l'home que va enxufar al món els Led Zeppelin amb un primer album trufat de versions incendiàries del millor blues.
Esportivament parlant convé dir que els jocs olímpics -els de l'apoteosi capitalista postmaoista- han portat un parell de coses interessants: Jamaica trenca el tòpic Marley. El nou ambaixador de l'illa del tresor es diu Usain Bolt, vola 100 metres en 9.69 i encara té temps per marcar-se una antologia de tota la música jamaicana a la darrera dècima de segon. L'altre nota esportiva és de bicicleta i es diu Llaneras i té 39 anys i clava l'or al velodrom. Sobre la Xina delirant d'aquests dies i dels propers anys, podriem parlar molt més. Només volia fer un joc senzill en intentar lligar dues arestes de les meves predileccions: Jamaica i les bicicletes.
L'estiu permet moltes coses. He tornat d'una segona estada a França. Allí, al departament del Lot, les carreteres petites i infinites et porten la bicicleta on va el vent, travessant els departaments d'Aveyron, del Cantal i del Lot, fent uns centenars de kilòmetres per triangles tranquils d'asfalt i verdor. La resta, és sabut, formatge, vi de Cahors, lectures, tedi, aire fresc i tornada a Premià. Taula parada al bar. En Martí Rosselló certifica els fets amb un clamorós "Roda el món i torna al born" i un seguidor li replica amb l'estellesià "tot retorna, agrupant-se". Dit i fet.
I per acabar una de molt bona. Evo Morales guanya el seu referendum. Bolivia al cor. Com diria Laporta: "que n'aprenguin!"
Les fotos: Valéry al seu estudi, Bensaïd celebrant els 40 anys del Maig del 68, una referència vinícola de Figeac (Lot), el molt skatalític Bolt, un Rosselló simpsonià i el millor Evo possible, el del jersei!
32 comentaris:
quina fila de filigranes que filen el teu filament que dóna gust.
JA AS MATAT LA PLATAFORMA DEL MANIFEST DE MAIG ???
NOO es van reunir amb les patums i ja els han callat
...típic d'un partit sense escrupols com és ICV (faldillers dels sociates espanyoleros) o PSOE-psc o PP, cap d'aquests 3 partits em mereixen cap respecte
em sembla que l'anònim i el de l'ou rovellat estan una mica despistats.
a) la plataforma del manifest de maig no és cosa personal i no la fa callar ningú, més aviat està de vacances com molta gent i es trobarà un dia d'aquests.
b) la meva discrepància amb ICV no representa que hagi de perdre les formes i carregar-me companys i companyes dels quals dissenteixo i ja és prou que ho digui. No crec que discrepar hagi de comportar determinades expressions com "faldillers", "patums" o "matat".
c) cadascú es pot identificar amb el que calgui i com vulgui. Tinc simpaties fora d'ICV i en canvi hi tinc bons amics i companys dins. Una cosa no treu l'altre. No estic per balls de bons i dolents. Opto per afirmar diferències quan es dónen -com ara- i m'agrada que el debat polític sigui el més col·lectiu possible.
o sigui que ni matar manifestos ni callar davant dirigents, tot el contrari, és a dir : extendre el debat, parlar i proposar canvis que si no es produeixen poden representar una lliure opció de deixar-ho correr i canviar d'aires.
sEGUEIXO des de BArcelona estant el que es diu en el MANIFEST DE MAIG D'ICV i em sembla honrat que hi hagi gent del partit que pensi a la seva bola sobre coses que jo tampoc veig massa clares. També vinc a vegades a aquest blog submarí seaview i ara veig que es fa un debat una mica exaltat sobre aquest manifest que es pot llegir en el blog verdiroig.blogspot.com i què? no entenc perquè es fa sang amb que si uns discrepen i altres no o res de tot plegat, Es un debat sa i pot animar-se quan passi l'estiu.
Ara bé jo soc exceptic amb tot el tema ICV, i mireu que soc adherit i tot, des del dia del pacte per tenir interior que no està massa clar el que es fa i que crec que la dircció ja està molt ficada en portar el barco a una línia molt oficial de defensa del partit de govern i electoral i això ens pot allunyar molt del que erem. PEnso com l'àngel que s'han de vetllar les formes i que no estem davant del tema dels que tenen més raó que els altres i per desgràcia em sento ddecidit a veure un esforç inutil per canviar el rumb del partit que ja està massa esviaixat en el joc electoral.
Un oblit:
Al senyor que s'anomena "ou rovellat" li diria que si ICV,PSC-PSOE i PP no li mereixen cap respecte, trobo a faltar un parell de partits en el llistat...o és que CIU i ERC per ser bons catalans nacionalistes, són partits amb escrupols diferents i perfectes? a diferència dels altres 3 que són tan i tan pecadors de la pradera.
veig que aquest blog no fa vacances i clico la blogosfera ecosocialista i a tota vela que sí el poeta Paul, el velocista olimpic, l'Evo Morales, els estimats trotskos, el jazz...
felicitats col·lega esquerranista de la línia xunga d'icv, des de la meva línia que s'assembla beaucoup a la teva, mestre!
Fem una copa i prenem-la al servei de la revoluzione!
Discos i discos, ben i ben dit.
visca el manifest de maig encara que tingui trotskistes infiltrats. si ha de servir per remoure les tripes d'ICV i per què es conegui el que pensa molta gent que ja no entenem res del que passa. Encara que capiguen dins d'un sis-cents.
CADA DIA ES FA MÉS DIFÍCIL SER MEMBRE D'ICV-EUIA-EPM
sen faldillers dels sociates espanyoleros, amb les maniobres del sr.saura fen pactes a tres mesos viste.
tocarem fons,i els pocs que varem votar ICV seguramen ens abstimdrem.
Que diu el sr. Herrera de tot aixó
tambe callara....
company rovellat, per dir tot això -que puc compartir el el fons- no crec que sigui necessari dir això de "sociates espanyoleros", almenys a mi aquestes coses d'etiquetar als altres en funció de la patètica divisòria nacionalitària em resulta una mica fora de lloc i pròpia dels deliris del joc nacional-simbòlic. Tampoc soc massa partidari de convertir la critica en un interrogatori a companys com en Joan Herrera que em mereixen estima i respecte, malgrat discrepar a vegades.
aquest dels ous ferrats i rovellats mostra una escassa cultura política i molta mala folla per dir coses que es podrien dir d'una altra manera. Finament podriem dir que un article on apareix gent de la talla de PAUL VALERY, MARTÍ ROSSELLÓ, EL BENSAID o EVO MORALES, queda una mica tacat de mal gust quan el dels ous i vol plantar la truita. Per criticar convé fer bon ús dels arguments i defensar-los amb rigor per sortir-ne guanyant Em sumo a les reflexions del company ÀNGEL TATI que discrepa de coses amb bones formes i riquesa d'idees i arguments.
Bon estiu també als que clamen en el desert.
Gràcies Marc, ha estat una ponderada col·laboració en un blog que acull de tot i força. Suposo que el tema que accelera el pols al company dels "ous" és tot això del finançament amunt i avall, i el frustrat (per sort) front patriotic que volia muntar ERC i CIU, on inicialment podia encabir-se ICV-EUiA, la qual cosa celebro que no vagi endavant. Només faltaria que ens fiquessim en una roda patriòtica amb el Mas i afins...dit i fet, el blog ja dóna ententre que les preocupacions i inquietuts d'un servidor estan una mica allunyades del nou serial de l'auca política...bicicletes, llibres, anticapitalisme, etc... esperem que ICV es plantegi una ampliació del radi d'actuació, del radi de preocupacions i dels paràmetres institucionals que evoca aquesta auca delirant. Caldrà aportar-hi molta llum, tot i la limitació de cadascú, per obrir el far davant del món de cada dia...
Un plaer que és meu de poder entrar en aquest eclèctic blog.
Fins ara la gent del manifest de maig a treballat a foc lent. No es pot començar la casa per la finestra.
Cada dia que passa, alguns òrgans de la nostra direcció, normalment consellers, ens faciliten la feina a l´hora de preparar bé el corrent d´opinió del manifest de maig.
La setmana que ve la maquinaria surt de l´estació i la propera parada serà al novembre......
que Marx ens agafi confesats! ànims Roger.
em pots fer cinc centims del senyor Daniel Bensaid, llibres, origen, temes...pot ser interessant.
bon bloc amic.
val. D.Bensaïd és un acadèmic parisenc, filosof, escriptor de nombrosos treballs sobre marxisme i lluita de classes, pensament politic, etc...membre de la LCR IV Internacional -França-, a la primera línia del Maig del 68, etc... però només que posis el seu nom al google veuras que la cosa va plena... un excel·lent referent del fil roig -aquell fil que sovint ens amaguen o que no el veiem prou bé-
salut tinguis!
Sihola, sihola. Tatin jastiornat de Friança? Piercert, jo aniria mies en compte amb la fiorça que està fient la dierecha espanyiola i que despriés passarà al PSOE diemanant la cadena perpetua, perque per aquí es fian uns diebats molts intieresants però no vivim siols.
bon dia "repe":
he perdut l'arxiu del darrer del Billy Bragg i del disc de The Divine Comedy...a veure si m'els tornes a passar....
més coses:
ja que ets repel·lent et proposo que diexis de seguir el submón de la política de "salón" i que t'apuntis a la moguda que hi ha a la base per jubilar determinades politiques i dirigents del partit aquell que tú i jo coneixem i que abans era la hòstia i ara ja no ho és...
repel·lent, ai!
no m'agrada Evo Morales perquè no vesteix bé.
ui ja hi tornes i per si encara fos poc vinga marx i vinga paperotets i vinga a fotre a parir els que lluiten per la llibertat d'un poble o clar que si ets comunista oi? o clar que si i music també o si, tot i de tot i que no es parli de casa nostra,ooooo quins llibres que booonss va llautó i prou!!!! I els teus molta bandereta roja i molt obrer o clar que els més tontos ja ens dedicarem a fer les bases per ser alguna cosa clara en el futur mapa del món i que ara no som, oooo jamaica que bo que bo, i perquè no nosaltres NOSALTRES dalt del podium amb la nostra bandera ??? no et diu res això? o clar que no el que vols és comunisme no m'havia adonat que tot el que no sigui comunisme et fa pudor. va va pren el sol i beu orxateta. finançament ???? imagina unitat entre ciu erc tombant pressupostos i al carrer cup, endavant, fent presió aquest Onze de setembre, imagina milers de nacionalistes de tots els sentits de CIU de Maulets de CUP de ERC d'estat català...fent allò que no vols i dient alt llibertat.
Em contestaras amb musiqueta, amb el jazz i tota la rabieta?
una intervenció memorable, amable "indep", jo diria que és un relat il·lustratiu d'un model de societat post-Blade Runner...m'imagino un planeta socarrimat, inhospit, amb runes d'una vella civilització, muntanyes de ferralla, cotxes abandonats, residus nuclears en descomposició, columnes de fum i -sobretot- una neta i brillant SENYERA que presideix el paisatge de la fí del món. Impresionant, un món a la teva justa mesura.
Rep una cordial abraçada.
Hola Tontus/es i Burrus/es.
Ja se m'han acabat les vacances i torno a donar la llauna.
He anat d'excursió xiruquera a les espanyes i he de reconèixer que he tornat canviat. He observat una cosa sorprenent:
Els catalans som més guapos que els aspanyols!!! A més de ser més llestos, més guays i més de tot es clar.
Ara, d'aquí, de Catalunya, de la meva pàtria-nació-terra-puestu-lloc, jo sóc el més guapu, el més llest i el més guay.
Vosaltres sou els/les més tontus/es i burrus/es!
Hi he afegit la distinció de gènere perquè sóc molt bona persona i guay i de tot.
"indep" clava i "pedni" refila. Enmig un que es limita a llegir-vos i a constatar l'estat de les coses. Sembla que fos ahir, havia passat un mes, i ahir ja és avui, sense novetat en el centre de la terra i una cursa infinita per arribar a la posteritat Nerdie!
gracieta graciosa al que signa pedni i em vol replicar fent veure que ho dic jo, com es veu el plumero que porteu i què? ja sabeu que l'onze de setembre és un dia important i que algú ja ho recorda amb cartells per tot el poble? ja sabeu que es defensa el dia 11? no? no? segur que no? molta gent si que ho sap i no és pas tot aquesta pijotada de musiquilles enterades i de pensadors ohh pensadors ohhh com pensen els pensadors, tralla jove que la lluita està oberta. m'esborres el comentari? o deixes que vingui el teu ajudant PEDNI oh que n'és de graciosilluuuu
Rasca que pica. Sóc obvi, pffffff.
Diu el que creu que vull dir dient-ho d'un altra manera i fen ús d'altres dites.
Onze de setembre, 11, 1+1=2, indep+pedni=persona.
Txatxipiruli Joan pilotetes!
Él món és Catalunya (...triomfant, tornarà a ser rica i plenaaaaaaaaaaaaaaaa!).
Catalunya sóc jo i només jo i els que pensen com jo i jo penso com ells i tots pensem el mateix.
Som les quatre barres de pelusilla dintre del nostre propi melic.
NAZI.cat
Tontus i burrus sou i sereu. Nosaltres som i serem gent catalana.
El senyor indep cada cop recorda més en joseph goebbels i el seu obstinat costum a dur-se la mà a la pistola quan escoltava la paraula cultura.
Tant et molesten la múscica, els llibres i el pensament?
Estremeix pensar en el país que somies.
Pert sort aquest 11 de setembre el passaré força lluny d'aquest estimat tros de món.
aconselleria a l'indep que abans de treure el ganivet tingués en compte que l'existència de països -més enllà dels factors mercantils i administratius que tot ho compliquen- pressuposa una certa concurrència de valors culturals o subculturals o de respiració conjunta de l'aire- i que si ens posem a desterrar lectures, músiques o historietes personals, ens podem trobar agafats al pal d'una bandera i poca cosa més. Aquesta trista escena representaria que la teva concepció del que és un país està limitada al significant i menysprea el significat múltiple i les significacions variades que inclou. La metafísica de la bandera, de la manera que la defenses, ens pot portar a una adoració literal de l'objecte significant i simbólic -sigui de cotó, de material sintètic, de paper o d'enganxina portatil- i que aquest no signifiqui més que el que és: un OVNI. Adorar OVNIS pot funcionar, de fet una bona part de la subcultura pop dels seixanta als USA va fer de la ufologia un pou de recerca de "l'altre". Ja que estem en temes d'alterirat, potser l'indep està intentant posar-se en contacte amb "los otros" via senyera...aleshores, qui sap, haurà trobat una drecera que el portarà a descobrir que "ells", els altres, no són extraterrestres, tot i ser extracatalans, resulta que són variats, socialment estratificats i matèria viva d'un mercat que ens unifica a la baixa i ens estimula a delirar a velocitat de tsunami.
salutacions també, com sempre, a Sardinista! i al replicant de l'indep.
l'estiu continua a temperatura irregular i cel variable.
Magistral com sempre Mr. Tati!
En temps vacacionals, haver de digerir i respondre al "pensament únic" d'aquesta manera tant poc terrenal i lisèrgica, és un bon entreteniment al tedi de finals d'agost.
Records d'un vell amic seu.
Sáez, ja era hora! des de la tendra infantesa que no tenia noticies seves...el recordo tocant la pilota darrera del mercat de Sant Joan, temps de pollastres i escombres!
el blog verdiroig creix, visiteu-nos
verdiroig.blogspot.com
Please remove the image of the Chateau Figeac coaster from your blog. It is a copyrighted image, and is used without our permission.
Thank you,
Jim TANNER
SARL La Boutique de Bacchus
rue des Cras
21190 Nantoux FRANCE
www.laboutiquedebacchus.fr
jim@laboutiquedebacchus.fr
Publica un comentari a l'entrada