Com molt bé ens recorda l'enciclopèdic Martí en el seu blog, quaranta anys després i el mateix dia, ens visita en Pau Riba a la Festa Major i així ha anat. Memorable format d'un concert al carrer de l'Amistat amb el Pau de les millors collites, refent el seu cançoner, remuntant-se al Dioptria i tirant pel dret enmig d'un oceà poètic incandescent. Aquesta podria ser una crònica telegràfica del que acaba de passar davant de l'Amistat Obrera. Un públic molt variat i les mirades còmplices entre alguns dels assistents -seguidors eterns del gripau rondaller, intempestiu i en plena forma-. En Pep Carreras estava visiblement expressiu en un anar amunt i avall del carrer extenent la xarxa del record. Efectivament, Pau Riba és el que ha estat aquesta nit i, també, el que va ser per nosaltres en tantes nits de guitarres i rotllanes a la plaça. Cançons del 68, del 74, del 08, dels dies rodons del nostre maig, dels dies quadrats d'un present desorbitat, desconcertant i inquietant. Bona nit de carrer i de cançó. Entre el públic, també, gent col·laboradora d'aquest blog, d'edat variada. Una nit de bicicleta per la geografia festiva de Premià de Mar. Una nit de perillosa i salvatge Riba amb el net del venerable patrici de les lletres, Carles Riba.
Les festes del carrer mostren el carrer. El carrer és això. Gent de tota mena que, en dies de festa, comparteix més coses del que és habitual. La Festa Major portada al cinema té un film memorable: Jour de Fête. L'autor, director i protagonista, en Jacques Tati (el de veritat, el gran cineasta). Aquest blog, en dies de festa, el recorda i el recomana.
Aquest és el nostre lema EN CRISTÒFOL VA AMB LAMBRETTA i així saludem la Festa Major d'enguany.Modernisme a la carta i sempre endavant. Go Ahead!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
stereo2: som R77+TatiSoulbizarre .
Participem a la Festa Major d'enguany, la nit d'eufòria, sessió prèvia a la Festa Major! Ready, Steady, Go!
Aquest any en Cristòfol va amb Lambretta!
41 comentaris:
UN OASIS AMB ESTIL ENMIG DE LA FESTA, BEN PENSAT XATOS
allà estarem...
estem preparant uns arxius especials i molt condensats, si no fos per l'horari, ben segur, que punxariem fins que sortís el sol. Realment és un plaer poder contribuïr a una escalfada de motors prèvia a la FESTA MAJOR.
sello de distinción y buenas artes para amenizar la antesala de la fiesta patronal de nuestra ciudad.
solo falta que Gisele Bundchen nos alegre la noche con su cabellera y esto parecerá el paraiso Sangril·la
conxo nano. Honorio!!!! El funkeeter del segle XX que torna amb les celles empalmades!!!!!
olè!!!! nanos, de nou a la graella de sortida de la festa, bienn! faré la migdiada i allà hi seré; per cert cartells molt vius, visca la vida (em pilla en divendres, jjj)
uauuuuuuuuuu boníssim
uiiii ara sí que em peto de pena!!!! si esteu totalment fora de la festa i voleu treure la banya dels collons amb les tontades que no estan ni al programa i mentres un penquen tot l'any que no que no que ja heu fet prou merda que no que no però de que aneu ara ???? com diuen els espanyols diria "quien os da vela en este entierro" però de que aneu ara va va va va va
la festa no la fotareu pas amb programes que no es reparteixen i que ara uiuiuiui estilitzats que aneu que estetic i que jeta que no esfonzareu la feina fotent la vostra conyeta sense consultar ui ja em sona a a reviure el sodabheat oi? qUè és això????
el sodhbeat en petitonet i caspós, del què??? qui penca tot l'any????
qui pot reunir lluites i festes per un premià millor urbanisticament i per plantar cara a les explotacions que ens venen de qui? de qui? delsm teus amics que voleien banderes espanyoles, va va, que la festa no va per vosaltres, aneu al Grec que fareu tripar!!!!!! fora jetas!!!!
indep: jo no crec massa amb la felicitat entesa com un concepte total, però és possible experimentar cosetes que desvetllen una certa felicitat, petita, minsa i -potser- gran, amb una mica de sort podries prendre alguna espurna d'aquesta felicitat dispersa que proporciona el cosmos, qui sap... deixaries de delirar d'aquesta manera. Podries disfrutar de les festes lliures de cada premianenc i premianenca, dels petits encontres de la gent que passeja, dels encants que proporciona la gent que celebra a la seva manera la vida. Viure inclou aquestes cosetes... no es tracta de que "t'auto-ajudis" -no ho facis, doncs no existeix això-, només que respiris i que intentis captar la respiració dels altres. Tindras sorpreses. Ànims!
segueixo amb interés aquest blog des de fa temps i no gosava escriure per cap motiu especial. M'agrada el repertori que mostres i aquesta manera de sorprendre amb visions inusuals de la política o del pensament i molt especialment quan apareix la música o el món de còmic que produeix una coloració especial al mateix blog.
Avui "surto de l'armari" i escric per expressar la meva consternació davant dels missatges de indep@blogs o com s'escrigui aquest senyor o senyora.
O és un cas perdut de bojeria o és un nazi quen no és conscient de que ho és i pot ser-ho sense necessitat de proposar-s'ho. Un món particular que preten que sigui de tots on no hi cap més agulla del paller que la seva i una idea de Premià de Mar feta per la seva mesura i prou. Tot ha de ser com ell diu, el mal és tot el que sigui espanyol o en tot cas molt pitjor encara, el mal és tot el que no és exactament com indep@etc... creu i caga. És un pobre caganer que caga a cada cantonada i pot acabar ofegat amb els seus excrements i el fotut de tot és que parla en nom de més gent que els hem de creure com els alliberadors de Catalunya, de Premià i de la música que els molesta i que té la complicada manera de veure les coses així de blanques o negres.
El que també m'ha flipat ha estat això del Soda Beat que encara que ho escrigui malament ja ens entenem de que parla. El Soda va tenir la seva mala ratxa com tantes coses de la vida quan es descontrola i què? servia per mostrar un Premià de Mar amb més varietats que l'ideal obtús del misteriós personatge indep@etc.
A veure si ara només es podrà participar de la Festa Major mostrant un ADN superpremianenc o superpirata o un cromosoma enxufat en el centre cívic per alguna lluminària.
No és just atacar així però ja he dit abans que ho és un cas de bojeria o un cas de nazisme sense esvastica però amb altres signes.
Com tú has fet TATI per aquest poster de la Lambretta cristofalera?
si algun dia manés un indep d'aquests això semblaria Guantànamo
Visca!! Com gaudirè el dimarts a la plaça de l'ajuntament, us podrè veure en directe, no m'ho puc creure, yuuupiii!!!!.
M'ha agradat moltísim Sant Cristòfol amb lambretta, el dibuix és genial. És el mateix dibuixant del vostre logo d'Stereo2?
Guapos, gaudiu molt d'aquesta nit.
Bona música (ja era hora al poble), a l'aire lliure i sota les estrelles, Sant Cristòfol des de dalt vibrarà amb la vostra música, de ben segur, li agradaria baixar al poble per una horeta, seria fantàstic que haguès coincidit amb els focs; ja m'imagino el sant envoltat dels focs amb ritmes llatins, jazz, soul, i més... GLÒRIA A SANT CRISTÒFOL!!!
Ah, no sé pas, si el indep. tindrà collons d'aparèixer per la plaça, som molts els que ens agrada la vostra música, el vostre tarannà, i per que se n'assabenti d'una vegada: som CATALANS i persones de món. Visca la llibertat i la mentalitat oberta.
Apa-li, feliç festa major premianencs!!!!
gràcies per els elogis solidaris d'en Lluís i de la que va a peu...
Lluís el tema del Cristòfol és una combinació de coses, la idea-frase és meva, el disseny gràfic és del R77 i el dibuix és del Joan Roca Boris-saxofònic. Un trio creatiu i una proposta al servei d'una festa pluralista.
La que va a peu: a veure si et converteixes en "la que va en Lambretta" ... benvinguda a la dimensió desconeguda!
indep: els teus escrits són una meravella, fan pujar l'audiència i reforcen l'encert de les idees que tú rebutjes.
Bona festa a tots i totes!
les coses clares, us tenen una enveja de campionat. En-ho-ra-bo-na!
la nit té això.
Munició per batre les ones.
La nit camina com un gos i el veí canta a les estructures figurades que les pensa i les creu fixades a l'eter.
La nit beu les restes de la font i cau com un meteorit.
Té això, la nit, i més.
El mal moment i el bon moment.
La fatiga.
La platja descrita per aquest imperonal veí, la platja del catàleg que no és platja. És escut i és anunci.
Plou.
No, no plou, doncs no plou.
La nit té aquestes coses: les piscines buides, les fulles seques i la decadència de les cases llunyanes -que comenta el veí arribat de Cuba- l'altre anunci: Cuba com Viajes Marsans.
El veí és la nit, parla dels cotxes vells i diu que els cotxes nous representen seguretat.
La nit té això, justament, el silenci del veí que ja no explica res de la seva estada a Cuba. Tanseval Cuba que Ripoll.
La nit és un teclat que la tecleja, viva cortina negra, i la penja en el firmament.
La llauna de cervesa, buida i nocturna.
La nit té aquestes coses, canta.
L'esglesia nocturna, la font que no raja i les ulleres damunt la taula.
Dos llibres de lectura ajornada.
Els mobles dormen. La sonada nit.
Deseo firmemente que ICV no cometa nunca el atroz espectáculo perpetrado por el PSOE en su congreso de este fin de semana. Un encuentro de profesionales sonrientes y encandados de haber conseguido su objectivo: vivir profesionalmente de las cosas públicas (cosa nada condenable) justificando cualquier situación crítica en base a eufemismos nacional-económicos (ese trillado mantra del interés común). Este último extremo, el de los mantras socialdemócratas, ya me parece más deleznable. El espíritu corporativo de una estructura delirante acomodaticia que reinventa conceptos para readaptar -cual capital circulatorio y expansivo- un marco de referencia sustentado en la alternancia hacia otra empresa de rango derechista contra la que, verbigracia, oponer relativa competencia significantiva. El significante-partido se desvanece en un significado-propaganda que muestra todos los trazos de la más convencional de las tramas publicitarias: gesticulación ostentosa de lideres autoconvocados, reparto de registros semióticos y verbales, apariciones y desapariciones estelares de dirigentes, modelizados exponentes busto-parlantes convenientemente estructurados según las pautas de las revistas y suplementos dominicales de la prensa social-correcta. Por eso, por eso, nos cae el montaje Leire Pajín, nos espera con su estaca el gran secretario vice-lo-todo Don Pepín Blanco o el post-Guerra de la real fontanería socialgraciosayencantadadeconocerse. El proyecto, digamos que el pastel, se expande en un caleidoscopio de pareceres y estares, donde reinan los bustos de cuota e imagen: el chico gai Zerolo, la eficaz y elegante de la Vega o el abuelete cebolleta Solbes. Hay de todo en el escenario. No hay crisis. Como va haber crisis. El capitalismo no tiene crisis para quien lo considera el statu quo a reformar a la baja. Otros, los que vivimos de la villanía marxista o libertaria -o sea, los basureros del sistema- nos apetece decir bien alto: el capitalismo ES LA CRISIS.
Sabremos...el PSOE es la empresa de la exclusión correcta de los immigrantes (de los que no votarán en sus artimañas de censo restrictivo), el partido de CORBACHO, vaya, el proyecto de un montaje superficial y sonriente denominado CARMEN CHACÓN. El PSOE, el reverso alegre del bipartidismo donde PP i ellos mismos, comparen un binomio bloqueador y excluyente.
El congreso del PSOE.
Recemos a San Carlos y a la Moreneta para que el congreso de ICV y el de EUiA no sean así, que lo sean menos y que nos permitan expresar disidencias vitales y mentales, políticas y rituales.
avís als lectors:
aquest "premià de marx llatinoamericà" no és el que sembla i el PREMIÀ DE MARX habitual no l'ha escrit.
Dit això, s'agraeix l'esforç textual del comentarista i des del Premià de Marx "oficial" es mostra un respecte per els continguts del text lliurat (amb lleugeres discrepàncies conceptuals).
Dit això: Bona Festa Major!
Aig uix quins tontus i burrus!!! Sou mooooooooooooolt burrrrrruuuuuuuuus! Però jo us guanyu mooooooolt. Us creieu més imbècils que jo??? No, no i no... apa. :) Sóc un soca, un tòtil i un desgraciat sense remei. O com dieu els aspanyols un "gilipollas". Que si que si, que no que no que caigui un xaparró. Tururut violes i caca de la vaca. Pfff. Que jo sóc el més nazi-olalista de tot/es però no aspanyol eh, lleig, no, aspanyol NO.
Tontus
menys mal que va pels burros i no per les burrres... a lo que iba: podria ser una samarreta lambretta talleta L ?
Doncs si que els hi causen neguit als herois de les quatre barres, als lluitadors de la cultura popular i alternativa, els actes fora de programa, la dissenció festiva i la impuresa cultural.
El més trist de tot es que el pobre indep@alsblogs te tanta feina ámb la seva croada contra tot alló que surtí de la seva estretíssima amplitud de mires que no té temps d'aprendre a escriure, mitjanament bé, la seva única i estimada llengua.
Jo dubto que el castellà pateixi el més mínim problema a catalunya però el que es evident es que el català té un futur molt negre amb personatges com aquest.
QUI VULGUI LA SAMARRETA "EN CRISTÒFOL VA EN LAMBRETTA" HA DE FER AIXÒ:
ANAR A LA COPISTERIA QUE HI HA AL PASSEIG DE LA LIÓ I DEMANAR UN EXEMPLAR (10 EUROS), A LA BOTIGA JA ELS HEM DIT QUE ANIRÀ GENT A COMPRAR-NE I TENEN EL MOTLLE ORIGINAL, US LA SERVIRAN A MIDA I PODREU MOSTRAR EL MODEL TRIOMFADOR D'AQUESTES FESTES...
ja sabeu, adquiriu la samarreta d'en Cristòfol-Mod i la Festa viura noves formes...
de festa que jo sapiga només n'hi ha una i és la que diu el programa no aquesta que dius i no insultis ni tu ni els teus secuassos
programa, programa, programa... programació, orientació, dirigisme, borreguisme, manipulació, uniformització, verticalisme, fe cega, totalitarisme... indepe, tiu, estàs obsesionat i no deixes de retratar-te, a cada comentari pujes una miqueta el nivell d'absurditat dels teus plantejaments. Una pena que sent tan jove ja tinguis una visió tan rígida de les coses. Sincerament espero que l'experiència t'obri una miqueta els ulls i el cervell...
Salut!!
amic, indep:
si apliquem la teva tesi sobre el programa-programa-programa, resultarà que les hores de festa major que qualsevol persona passi en la més rotunda intimitat passaran a ser "activitats de contraprogramació" en no figurar en el programa de festes.
Impresionant.
més enllà de tot: em sembla que estas convertint la Festa Major en una religió i el seu programa en una sagrada escriptura. I pensar que portes una llarga temporada advertint al personal de la dimensió imprescindible de la Festa...n'hi ha per llogar-hi cadires.
Saps què et dic? doncs que si em saludes aquesta nit a la Plaça, et regalo una samarreta del Cristòfol-Mod com a prova de germanor redemptora.
Amen!
La vosta samarreta és genial, però no l'única. Aviat en veureu una de tremenda que portem els "Tites Fora".
Salut!
Estareu contents no? Tan criticar a la festa major perquè hi abundava massa cultura popular catalana, i al final hi heu acabat participant...
ningú critica les "coses" per el seu grau de catalanitat, cosa prou ímplicita en la vida d'aquesta curiosa vila. Només faltaria que s'hagués de participar en funció d'un suposit que vostè, ànonim comunicant, pressuposa i que en cap cas ha estat exposat en aquest blog. Una altra cosa és que es pugui disentir de les obstinades idees que volen etiquetar nacionalment a qualsevol moviment cultural que es produeix. Més que criticar la festa, el que fem (Stereo2) és participar-hi sense prejudicis. Altres, potser, prefereixen ser restrictius i fer incompatibles la crítica amb la participació i restringir el panorama en un microcosmos tancat. No és el cas. Et convidem a posar-te la samarreta. Salutacions pluralitzades dins d'una festa totalment lliure.
està molt clar el vostre argument i mereix molt respecte i suport pel bon treball que feu
benvinguda sigui una adhesió com aquesta, vingui de qualsevol dels 21 regidors de l'Ajuntament de Premià de Marx. Moltes gràcies.
estabais la mar de monos en el escenario pero anda que la rubia bailaora, eso ya son harinas de otros costales, la madre
i tant!
que maco el cartell del cinema
tú vols una festa francesa, la senyora Endora vol el San Fermín i el teu soci de la ràdio s'idea això de la Vespa.
Esteu majaras!
és ell! és en Pau! és com Deu! és collonut!
amic cotolengo:
m'agrada estar majara, cap proble a i més quan arriben les festes -moment en que els deliris individuals i col·lectius es posen de gala.
Salut i bones festes.
doncs a mi la festa m'agafa lluny i és molt positiu per la meva vida que perilla al costat de la trepa de fatxes que tenim al poble. Una salutació des de Menorca.
Siholas, Siholas. L'ialtre dia no van miatar un gat al carrer San Antoni?
Des de casa siescoltava una noia cridan com si haguesin miatat un gat. Era en un conciert per yayos triasnochats.
podria tractar-se de Pau Riba, un extraordinari cantant-gat
Salud! pasaba por aqui buen blog.
Publica un comentari a l'entrada