(article lliurat al butlletí municipal
de Premià de Mar -Vila Primilia- d'agost 08)
Crisi econòmica. L'economia del mercat desregularitzat exhibeix la seva fallida. A casa nostra entra en crisi el sector immobiliari i els mateixos que la causen demanen comprensió i ajut dels poders públics - dels contribuents -. La pressió mediàtica entorn de la crisi convida les classes populars a ser còmplices d'una situació que no han propiciat. La crisi alimentària a escala mundial es fonamenta en les causes de sempre: mercantilisme desenfrenat i expol·liació dels recursos del tercer món o neocolonització econòmica. Es fa evident la relació entre alimentació i recursos energètics, cas del fenomen dels biocombustibles. El capitalisme actual es reinventa i generalitza pràctiques salvatges (deslocalitzacions, precarització laboral, etc.). Les tendències apunten mesures de liquidació de l'estat social (setmana laboral de 65 hores, privatització dels serveis públics ...) i d'enfortiment de l'estat normatiu antisocial i policial (directiva europea de retorn d’immigrants de tercers països, anomenada "de la vergonya" i recolzada per part d'una certa esquerra). Qui sap si les pròpies vacances, conquerides pel moviment obrer, acabaran tocades per aquest allau de retrocessos.
A escala local, hem de vetllar perquè la liquidació de l'estat social no serveixi – “en nom de la "crisi"- per reduir els serveis a les persones. Els problemes de finançament municipal són endèmics i ara, malauradament, augmentaran. Sovint és difícil traçar una divisòria entre dretes i esquerres. Lluny de la semàntica, però, les polítiques d'esquerra s'han de verificar en la relació amb l'estat, l'economia i les classes socials.
Tornant a la crisi, doncs, convé situar les esquerres en tres línies d'atenció:
a) la defensa de l'estat social (ajuntaments inclosos) front l'estat instrumentalitzat al servei dels moviments del capital.
b) la defensa del treball i la qualitat de vida front la pura expansió mercantilista i
c) el suport a les classes treballadores, als exclosos i als precaritzats front la tendència que marquen aquells que provoquen la crisi.
Són conceptes generals, ben segur, que poden semblar llunyans. Malgrat tot, per l’esquerra transformadora, aquestes línies generals configuren la quotidianitat, la proximitat i el que és comú.
Els ajuntaments han de saber interpretar i traduir el que és general en gestió concreta i possible.
Més enllà, fins i tot, de balances fiscals que poden ajudar a entendre males formes de finançament, convé tractar les "altres balances" de la societat de classes. I és que no tothom percep, viu o interpreta la crisi amb els mateixos paràmetres.
Premià de Mar no és cap excepció. Parlem-ne, organitzem-nos i que no ens venguin gat per llebre. La Coali (ICV-EUiA-EPM) inclou aquests temes a l'agenda dels propers mesos i organitzarem diversos actes tot reiniciant el nou curs.
Després de l'estiu arriba la tardor, en tots els sentits.
fotografia de Walker Evans.
20 comentaris:
després de la pifia d'ERC al Primilia sobre la festa major, això almenys parla de coses molt serioses a tenir en compte.
és una bona iniciativa això de recordar al personal de que va aquest tema de la crisi i si ho publiqueu a la gaceta infumable del Vila Primilia encara millor que millor. Una revista propagandistica del govern i carregada de publicitat que està feta amb poc gust i una dispersió que costa molt de poder llegir. La secció dels partits que opinen acostuma a tenir una nota d'humor amb els articles del Patrik Premianenc que supereh tota la literatura mundial.
toRNant al tema que has escrit de la crisi, em sembla molt oportú per anar pensant en coses que poca gent s'atreveix a escriure als papers públics. Està bé.
sihola, sihola ¿Tatin, si t'han cremat moltes sardines?.
jo fiaria en possar un dissiabte al mes obiligator de trieballs a la comunitat. Per exiemple, que un noi anies amb una gralla tocant per el poble y la rieste escobriam el carrers darriera d'ell.
la proposta del repel·lent pot ser una microintervenció social per pal·liar la famosa crisi. Es podria estudiar.
no està mal això de escriure al Primilia les coses que ningú escriu i jo penso que ja començo a estar una mica cansadeta de que ens facin creure que la desacceleració // parauleta ! // de les constructores necessita l'ajut i la comprensió del poble, també crec que TV3 es passa una mica cada dia amb la crisi i ens hem de creure que la crisi uns sectors que no fan prous diners ara les hem de petxugar la gent de baix.
OJALÀ AQUESTA CRISI QUEDI CLAR PER UNA VEGADA QUE ÉS EL QUE PASSA SEMPRE I QUE QUI TÉ QUE POSAR L'ESFORÇ ÉS EL CAPITALISTA QUE LA PROVOCA I NO LA BONA GENT QUE L'AGUANTA
la penya aporta elements suggestius, suggerents i suggeridors per passar l'estiu davant del teclat de l'ordinata amb una orxata davant...
Para crisis grave la que atraviesa (y no por falta de emprendedores) la oferta estival de ocio nocturno en la maltratada vila primiliana. Una semanita de jolgorio programado desde arriba para contentar al pueblo y el resto del verano a dormir a la una, no sea que en pleno crack economico se nos ocurra llegar cansados o resacosos al sacrosanto trabajo.
you gotta fight for you righ to paaaaaarty!!!
biasti, tu no iets un bion primianienc. Lioferta del Sievilla priemianec es miolt miolt biona. Nomiés sabe tiocar la cançò de la eliectrica Dharma i ja està, però es miolt miolt biona. A mies, fan curs de siardanes.
A min miagrada el Francis Fukuyama. Te miolta raò.
beasty boys! benvingut sigueu al blog ! sou una banda excepcional "avant la lettre" del hip més hop i del hop més hip...ja aneu encertats amb el tema de la crisi festiva local. Però aquest blog ja fa anys que predica sobre la desconcertant cosa premianenca de les coses programades i de les coses marginades i de les coses incertes. Total, jo m'ho passo més bé mossegant un entrepà al xiringuito amb discos de fons del Jackie Mittoo, New Orleans Funk o Groove Collective (entre altres motius per haver-los enregistrat al meu gust i regalat posteriorment als germans Roger & Jofre)... ja vaig escriure el que en penso de les festes, dels seus usos, de la lliure disposició de cadascú davant "el evento" i dels efectes purificadors de la pluja en plena festivitat cristofolera.
En quan al tendre Repel·lent, nen astut, jo no parlaria només del que ell anomena "el Sevilla" local, al cap i a la fí és de fiar i mereix un aplaudiment, el tema -en tot cas- està en mans del clan dels "indeps". Però això és una altra història i l'estiu apreta.
la junta de la Penya considera que davant de la crisi cultural del nostre poble, vostès haurien de visitar el nostre blog doncs hi trobaran coses fins ara inèdites i del tot insuperables...
un Bogarde baterista...
un Bogarde sexy i cow boy...
un dj Bogarde techno super...
No es perdin el nostre blog...
mana ous! tal com dius tenim una nova crisi que no és res de nou ja que és el ditxós capitalisme el sistema que és una crisi en sí mateix i apareix Joan Ridao d'ERC per la tele anunciant que la crisi és deguda a que Madrid no ens dóna els diners que necessitem. Vaja home! molt bona aquesta, o sigui que la crisi econòmica internacional del capitalisme té solució a Catalunya si "Madrid" ens dóna diners. Ems sembla que aquest partit no s'aclara. Certament que cal arreglar el tema del funcionament de les finances a tot l'estat i que s'ha de fer equitativament i proporcionalment a les comunitats autònomes, regions i nacions. Però el que passa, Sr. Ridao, és que vostès no han estes que de la crisi que es parla (alimentària, financera, estructural) és d'una crisi del sistema que afecta les economies d'arreu i que la patiran els subalterns d'arreu. Ai...quanta escola necessita ERC...i una miqueta també els altres partits que es diuen d'esquerres i que a vegades cauen el en parany de pensar que cal fer funcionar el país com si el país fos una cosa uniforme i tots els que hi viuen fossin de la mateixa classe social.
Ai,mareta!
ja ho pots ben dir. ERC fa anàlisis molt peculiars de les finances globals del planeta terra i aleshores arriba a conclusions curioses. Ja està bé que es faci un bon finançament autonòmic i tot això que també diu el conseller Castells, ara bé, parlar de la crisi del capitalisme i sortir per peteneres sobre el dèficit hispanocatalà em sembla una mica esviaixat i no és el mateix tema. Estem parlant de dos temes diferents.
Walker Evans fue un gan fotógrafo americano, un amigo del pueblo, un izquierdista, colaboró con el comunista Aggee, retrató los rostros de la depresión y se alzó triunfal por las calles de la Cuba anterior a Fidel, cámara en mano, testimonio gràfico de un siglo. Me encanta que su arte aparezca en un blog dedicado a clamar en el desierto por los marginados.
per Esther Vivas [1]
El ritual de la cimera del G8, celebrada de 7 al 9 de juliol a Hokkaido (El Japó), ha deixat poques novetats. Davant la situació de fam i avenç de l’escalfament global, els líders de les principals potències s’han limitat a promoure les mateixes polítiques que han conduït a la situació de crisi.
L’agenda de la cimera venia marcada per tres temes de primer ordre: economia mundial (augment dels preus del petroli i dels aliments), canvi climàtic i desenvolupament a l’Àfrica, principalment. El tema del deute, una qüestió clau en passades edicions ha quedat relegat a l’anonimat malgrat continuar sent una de les principals causes d’empobriment dels països del Sud. Les crisis econòmica, energètica, alimentària i ambiental han marcat l’agenda al Japó.
Crisi alimentària
Al llarg del 2008, hem vist successives revoltes als països del Sud perque la gent no tenia accés als aliments. L’augment exponencial del seu preu, els ha convertit en inaccessibles per a àmplies capes de la població a l’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia que no tenen suficients recursos per comprar-los, malgrat que en l’actualitat es produeix més aliments que mai abans en la història. El resultat: es calcula que avui uns 950 milions de persones a tot el món passen gana.
Davant d’aquesta situació, els líders del G8 han instat a una major liberalització del comerç i han criticat a aquells països que estan prioritzant el consum autòcton i reduint les exportacions. Vietnam, Índia, Argentina, Filipines, Costa d’Ivori, Tanzània... han prohibit l’exportació d’arròs, blat o altres aliments per a poder així atendre les necessitats alimentàries dels seus pobles. De fet, les mesures que promouen els líders mundials són, precisament, les mateixes que ens han conduït a la situació de fam: obertura indiscriminada dels mercats, intensificació i sobre producció agrícola destinada a l’exportació, subvencions a la indústria agroalimentària, etc.
Escalfament global
En relació al canvi climàtic, s’ha firmat un nou acord en el qual els membres del G8 es comprometen a treballar per reduir a la meitat les seves emissions de CO2 (el principal causant de l’escalfament global) per a l’any 2050. Però, el nostre planeta pot esperar fins aquesta data? I, quina credibilitat ens mereix aquest comunicat quan no s’ha precisat l’any base per al càlcul de les reduccions i ni tan sols Estats Units ha subscrit el protocol de Kyoto? No podem oblidar que la meitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen d’aquests països.
Per acabar amb el canvi climàtic, el G8 ha posat el Banc Mundial al capdavant d’aquesta empresa atorgant-li un paper preeminent en el finançament i inversió en tecnologies i desenvolupament "net". Com afirmaven des d’Amics de la Terra, sembla ser que "la guineu serà qui cuidarà del galliner". El Banc Mundial és un dels principals creditors de les indústries de combustibles fòssils, finançant extracció petrolera, de carbó, gas... amb un fort impacte ambiental i social als països del Sud. A més, les principals companyies beneficiàries d’aquestes inversions tenen la seva seu central als països del G8.
Paraules buides i solucions reals
Com ve sent habitual en aquestes cimeres, a Hokkaido, els líders dels països més rics s’han limitat a pronunciar declaracions de bones intencions buides de contingut i amb un fort impacte mediàtic. Els compromisos reals semblen no tenir cabuda en una cimera on prevalen els eslògans i les fotografies de família. Ja l’any 1999, a Colònia, el G8 es va comprometre a anul·lar el 90% del deute bilateral i multilateral dels 42 països més endeutats del planeta. Però les xifres reals, setanta mil milions de dòlars, equivalien tan sols a un 3% del deute total dels països del Sud. Sense anar més lluny, en la cimera de Gleneagles, el 2005, els caps d’estat van assegurar augmentar l’ajuda per a l’Àfrica fins a 50 mil milions de dòlars per al 2010. Segons informes recents, es calcula que aquesta xifra difícilment s’assolirà. Podríem posar d’altres exemples, perque el ritual es repeteix any rere any. Les declaracions de bones intencions acaben sempre en paper mullat.
Els moviments socials que han sortit al carrer en motiu de la cimera, com a Jubileu Sud, el Comitè per l’Abolició del Deute Extern, Via Camperola... ho han deixat bé clar a l’afirmar que la solució passa perquè es prohibeixi l’especulació en els preus dels aliments, es respectin els esforços dels països del Sud per revertir les polítiques que han conduït a la situació de crisi, es deixi de finançar projectes que contribueixen al canvi climàtic i es cancel·lin, una vegada per sempre, els deutes il·legítims.
Els governs del G8 tenen a la seva mà la possibilitat del canvi, per alguna cosa es troben al capdavant de les principals potències polítiques, econòmiques i militars a escala global. Però com dèiem anteriorment, es troben faltats de voluntat política. Evidentment, qui surt guanyant mai renunciarà a la gallina dels ous d’or.
Em proposo disfruto del que queda d'estiu; un cop assaborides les reflexions com les d'en Tati, és tracta de deixar el cervell en estat catàrtic i que les emocions tinguin bona companyia i les sensacions puguin gaudir-la. La calor i el temps lliure faciliten que els pensament es cobin i un no es doni compte,i així al setembre podem posant-se amb unes conclusions, que de fet es tenen, però amb més força de reivindicar-les i no farts com estem ara. Jo, ja no sé qui té la crisi si l'economia o la que subscriu, de fet m'estic donant a la beguda i a la televisió, visca Dolce and Gabanna i el seu homo a aigos pitiuses, i el Risto, i el pariente (que tampoco está mal)! Alço la gerra i que tombi l'escuma! Bon estiu i poca reflexió, la justa, i do!
Es nota que porto una birreta...ja
Sr. Anonim, en el nostre temps en deiem "litrona" no crec que amb una birreta en tingui prou...
hibernian 0 barça 6
Pedrito goleja!
les coses clares:
ens espera una temporada descomunal de vitrina plena de copes i de panxes plenes de copes...
Lou Roig: visquin les litrones i morin les birretes.
Endora, això de les vacances és la suspensió del rellotge i un activar altres registres de manera imprevista: ja li he dit que, en quan a la tele, la cosa es limita a les meves inclinacions per observar presentadores de notícies, sputniks i esports de pilota i pedal. En quan a les reflexions de la crisi, no ho dubti, es tracta de fer el balança just abans de l'estrena del temps no-temps de les sagrades vacances.
Publica un comentari a l'entrada