Aquest nano de les ulleres és en Micah P Hinson. La pluja d'etiquetes sobre la música d'aquests nous trobadors és excesiva (post-folk, revival, etc.). Hinson és part del moviment regenerador d'una certa tradició folkie americana que inclou altres microsistemes com ara Iron & Wine o M Ward. Són la sèrie B d'una suposada pista encapçalada per Lambchop, Wilco, Richmond Fontaine, Giant Sand o Calexico. La cosa és intimista, Lo-Fi (ouf! Low Fidelity en contraposició a la saturació High Fidelity) i molt elemental. El Micah P Hinson ens visita aquest abril a Barcelona. El Submarí Seaview el contemplarà.
I aquest altre nano és Adam Green, jueu de Nova York, cantant de registre polivalent, showman desdentat i autor d'un darrer disc que va perfecte per esperar la pluja que la Moreneta ens enviarà gràcies als senyals de fum de l'inefable Baltasar. Dies de música gris dalt del cotxe. Dies de música inclassificable. Entre el Hinson, el Green, el Nick Cave o els Felice Borthers, les hores sonores conviden a la pau portatil i intercanviable (com el programa SOUND SYSTEM que fem els dimarts a les 9 a ràdio premià...i que aquesta setmana dediquem al funk africà i a la sèrie B de la llatinitat colombiana: 95.2 fm!!!)
En temps de desproposits polítics i comunicatius (dels qual el Cesc Baltasar és part i no ho és "tot"), convé reivindicar la fantàstica sèrie d'humor polític YES, MINISTER (Sí, ministre). Aquella sèrie era una passada i ara es pot adquirir a les botigues en format DVD. Al costat de la graciosa, tonteta i inofensiva Polònia, el serial de Sí Ministre ens recorda la capacitat invectiva del millor humor: sense sigles, sense agendes. Un humor que toca la substància mateixa de la política, les seves estructures discursives i els seus tics teatrals. A la foto, els tres protagonistes de la sèrie, que poden ser el mateix Baltasar, un director general i un secretari, llegint la premsa "amiga" (La Vanguardia). És humor. Sobretot, que no ens falti l'humor. ICV-EUiA necessitem un revulsiu. Sense remor i, si pot ser, amb humor. Dit això... que no es pensin els altres polítics que Baltasar és el "tot", la reconsagrada incompetència vé de lluny i traspassa sigles i governs. Bona pluja a tots!
El dibuix de Robert Crumb, tot i que és un autoretrat de l'insigne ninotàire, és la viva estampa de com ens trobem una bona part dels adherits i adherides d'ICV davant del show de l'aigua. Definitivament necessitem molts canvis! (i, sobretot, sentit de l'humor a prova de tsunamis i sequeres).Ho reconec. El tema de l’aigua no és el meu fort. Dit això, la que està organitzant el conseller Baltasar amb el projecte del trasllat d’aigua del Segre, amb formes i maneres del tot impresentables, em preocupa de manera doble.
El primer motiu de preocupació és que no em sembla massa adient de cara al que anomenem “nova cultura de l’aigua” que es proposin actuacions que reincideixen en el que, en ocasió del desviament de l’Ebre, eren motiu de queixa justificada per part de sectors amplis de la població, de les institucions, de la pagesia i de les plataformes ciutadanes. La sequera és evident, les solucions del tot complexes.
Les evidències i les solucions requereixen molta capacitat de diàleg, de comunicació multidireccional i de relació constant amb els sectors que poden aportar les seves consideracions (des del món acadèmic i tècnic fins als àmbits diversos de la producció agrícola, passant per les entitats i grups que s’estan pronunciant aquests dies). Baltasar incomunica. Ho dic clarament, en matèria mediambiental i d’habitatge, enyoro Salvador Milà. En Milà molestava a tot l’establishment econòmic i fàctic (bon senyal) i Maragall, sensible a aquests prohoms, el va treure del govern. Baltasar incomunica. La seva fotografia amb l’empresari constructor Reyna, va ser una errada nefasta en la culminació d’una llei d’habitatge bastant positiva en la qual hi intervenien sectors amb més dret a la fotogènia política (sindicats, per exemple) que no pas aquest home de negocis. Amb l’aigua, que no és el meu fort, tornem-hi amb les males maneres. No ho dic jo. Ho diuen els companys i companyes d’ICV de Lleida amb veus més autoritzades (i enteses) que la meva, com ara el diputat infatigable i heroic Francesc Pané.
La feina bruta del tripartit passarà factura electoral a ICV-EUIA (aquesta és la meva segona preocupació, segona i secundària). Que no pateixi Montilla, el PSC és una màquina electoral que es creix davant de les adversitats (mireu el tsunami de les legislatives, envoltat de crisis d’infrastructures). Que no pateixi ERC. Prou en tenen, aquests darrers, amb resoldre la seva divisió amb un salt mortal sense compromisos en direcció al 2014, l’any de la proclamació de la república independent de Catalunya.
Avui no tocaré l’altra pota del pastís de govern d’ICV-EUIA, doncs, com em passa amb l’aigua, de policíes, lladres i serenos, no en soc expert (ni ganes).
La preocupació preferent, però, és que la cultura de l’aigua ha de ser part primordial d'una visió diferent de les coses en matèria ambiental i, perquè no, cultural i civilitzatòria. Les cultures de resposta a les situacions complexes necessiten concurrència de sectors i cap marge a la improvisació. Per parlar d’aigua, s’han d’escoltar les opinions dels tècnics, dels experts, dels acadèmics, dels ambientalistes, dels pagesos, dels consumidors i de les institucions del territori. De passada, els que no entenem de que va de tot plegat, acabarem tenint una mica més de cultura. De cultura de l’aigua.
Aquestes dues preocupacions, per ordre, em suggereixen que no és feina dels militants d’ICV haver de fer o haver de defensar la feina mal feta del conseller de torn. Tenim agendes socials molt properes per atendre. Ho fem de manera altruïsta.
103 comentaris:
EM SEMBLA UN COMENTARI MOLT HONEST QUE HAURIA DE SERVIR PERQUÈ EL CONSELLER BALTASAR ES REPLANTEGI EL QUE FA. A ICV HI HA GENT QUE NO ES MOSSEGA LA LLENGUA.
Baltasar dimissió! el riu segre mereix respecte i icv també. CANVIEM DE CONSELLER. ICV està tocada i no podem aguantar des de la base aquesta política. Ben escrit Tati.
QUE TORNI EL MILÀ!
A més, no entenc per què es vol fer passar el trasvassament de l'aigua del Segre justament pel riu Gréixer! Les pàtries no es toquen!
salvem gréixer!
Todos echamos en falta a Salvador Milà, eso sí qué era un conseller de debò.
els militants d'ICV hem de dir prou a ls buròcrates que no ens respecten i hem de tornar a estar on hem estat sempre, en la lluita per una nova cultura de l'aigua. És providencial recordar en Salvador Milà, el conseller que no agradava als del grupo godó i que va cesar el Maragall, amb ell això no passaria. Solidaritat amb la gent de Lleida i solidaritat amb els companys i companyes de la nostra organització de les terres de Lleida d'ICV que planten cara a Baltasar com informa avui el diari EL PAIS a la secció de Catalunya.
Renovem ICV i salvem l'Ebre.
Salvador Milà: president d'ICV,
FEM CORRER EL MISSATGE!
salvem l'ebre i el segre, per sder exactes
Quina manera més planera i convincent de plantelar el gran problema que tenim a Iniciativa: no marquem paquet dins del govern i som els que petxuguem amb el dificit total de comunicació i això no ho pagarà montilla, no, no, ho pagarà icv, està cantadillo. Esperem els canvis com el que espera la pluja.
Com explica una empresa francesa d'aigua envasada aquesta s'ha de prendre en petits glops...Sembla que al estar al govern i amb les dues conselleries obtingudes icv es volgués veure l'ampolla amb tanta ànsia produint un efecte que si es es begués a galet, poc a poc, poder el resultat seria més bo. Ens estem equivocant i com diu la Rosa Aguilar, és possible que la marxa enrera sigui més difícil de superar
Company Endo:
ja que ens estem equivocant, jo dira que "s'estant equivocant", bo serà que la gent disconforme expressi el que necessita ICV al govern i també al partit. Necessitem canvis de noms i de relacions amb la societat que ens rodeja. Això del Baltasar és molt palmari. Endavant la gent d'ICV i que els de dalt prenguin nota del que es respira a la base.
Molt bé Àngel, salvem i renovem ICV
Salvador Milà? potser sí,i què deu pensar de la depuradora de Pineda? I de l'arbreda de Malgrat?
Jo sí que tinc ganes de que parlis de l'altra pota, si us plau juguem a policíes, lladres i serenos,amb autofocus i retina
Com tu dius, tenim agendes socials molt properes per atendre.
I seguirem fent-ho de manera altruïsta.
Noi,
quanta raó tens. Efectivament, sembla que la feina de la base d'ICV sia la de menjar-se amb patates, la política dels nostres dirigents.
Deu ser que anem creixent.Tot i que tants sols fent anys!.
O que el model del PSC se'ns està encomanant.
Potser per semblar més un afegit que una alternativa.
Vés a saber!
En "Ba-saltar" a intentat desmarcar-se i s´ha kedat fora de joc. On és el sr Saura? ICV què hi diu a tot aquest afer? Cada cop em plantejo mes, si nosaltres som ecologistes. Últimament fallem mes que una escopeta de fira. SALUT I CANVIS (urgents)!!!!!!!!
romeva & herrera: mulleu-vos encara que tinguem sequera per ser el tandem que substituiexi a saura i guillot. si us plau, anims ! ser d'ICV és molt difícil i necessitem autoestima en comptes de vergonya aliena.
doncs a mi em sembla que la cosa de la sequera requereix un pla com el que presenta el senyor Baltasar i que inclou un transvasament encara que sigui petit i provisional i que els pagesos de Lleida no siguin egoïstes en relació als mil·lions de persones que viuen a la resta del país i que tenen que beure aigua i dutxar-se i cuinar. no?
Miquel: quan jo escric això: "La preocupació preferent, però, és que la cultura de l’aigua ha de ser part primordial d'una visió diferent de les coses en matèria ambiental i, perquè no, cultural i civilitzatòria. Les cultures de resposta a les situacions complexes necessiten concurrència de sectors i cap marge a la improvisació. Per parlar d’aigua, s’han d’escoltar les opinions dels tècnics, dels experts, dels acadèmics, dels ambientalistes, dels pagesos, dels consumidors i de les institucions del territori. De passada, els que no entenem de que va de tot plegat, acabarem tenint una mica més de cultura. De cultura de l’aigua."
em refereixo a que l'afer Baltasar no està en si cal o no cal fer un desviament, el que està en joc és una metodologia de comunicació i d'encarar els problemes més complexos, a nivell del triangle govern-societat-partit, i que és hora de tractar-ho tot amb tots i no actuar de manera matussera i sense rigor, com s'ha fet.
Sobre desviaments i similars, en podem parlar i aprendre tots.
EL QUE CAL ÉS MÈTODE, MÈTODE, MÈTODE.
en definitiva , la politica de comunicació entre el govern i la gent és nefasta i en el cas que dius del Baltasar podem dir que la mala comunicació d'aquest senyor amb ICV és de suspens, que plegui. Tenim massa feina els de la base com per dedicar-nos a aguantar el xafec per les critiques que està rebent el Baltasar, que plegui.
visca ICV però en pau.
i si en comptes de ser ecosocialistes ens dediquem a demanar un referendum d'independència el 2014?
i si en comptes de ser ecosocialistes ens passem en massa al PSC i compartim la felicitat de la Carme Chacón pels segles dels segles?
i si ens dediquem als negocis i ens fen d'Unió?
i si ens fem de convergència i ens ho passem teta amb el Mas?
i si ens fem del PP i rebentem?
Mireu si podem fer coses, abans de seguir de cap per avall fins desapareixer.
Ser d'ICV és tenir més moral que un taxista a l'Antàrdida.
menys mal que encara hi ha bon humor, tot i això, em sembla que és més fàcil ser taxista antàrtic, tot i la reculada del gel.
La cosa està fotudeta, tens raó. Ara bé, abans de canviar de partit, igual em dedico a tocar la guitarra i a cantar cançons folk en una caseta de fusta a Oregon, i a vendre "tapetes" i "patchworks" al mercat de Portland... no et pensis.
Tot i escoltant cançonetas d'Alela Diane (mireu el seu web... és idílic!)
la veritat és que la conya és un bon remei a tanta cretinosi que patim al partit.
Jo modestament m'inclino per canviar coses entre tots que voldrà dir que els que no estem conformes amb el que passa i que voldriem més canvis i cares noves, ens hem de posar a fer feina i participar a l'assembla o congrés per escollir altres dirigents diferents i tornar a estar a gust a ICV
tres propostes als que fem critica des de dins d'ICV.
PRIMERA:
Com que anem a fer una assemblea general d'ICV a la tardor, ens podem implicar en aquest congrés per proposar els canvis que urgenment es necessiten de persones i de relacions amb el govern i tot això que ara es nota que no va bé.
SEGONA:
El conseller Baltasr ha de deixar el càrrec si no desvia el Segrer ja que aquesta obsesió és la font del problema que està portanrt al govern, al país i al nostre partit.
TERCERA:
si en Baltasar no rectifica amb el tema del Segre i la plataforma en defensa de l'Ebre que convoca mobilització ho fa aviat, els militants d'ICV hem de dónar suport a les mobilitzacions com es va fer abans i anar a les manis amb pancartes signades amb les sigles d'ICV i ser unitaris amb la mateixa mobilització.
O sigui, molt per damunt, podem recuperar les ganes de ser d'ICV si ens posem a la feina i demanem activament els canvis que hem de fer per aturar la mala gestió i el mal negoci que suposa estar mal representats per Baltasar i la seva manera caòtica de fer de conseller.
ànonim: el que demanes és comprensible davant de la desconnexió que tenim entre govern, partit i, sobretot, amb la societat i els afectats més directes.
Pel que fa al partit, estic d'acord en que sigui el marc de l'Assemblea Nacional que es fa a la tardor, on ICV decideixi canvis i novetats i correccions que jo considero molt necessaris.
Tot plegat, cal fer-ho amb propostes i de manera molt clara, evitant espectacles de l'estil ERC.
La situació a ICV és complicada i s'estan acumulant molts errors.
Àngel, m'ha semblat que quan parlaves de mètode feies diana; no prou satisfeta l'he buscat la paraula al diccionari, que em diu:
2 FILOS METOD Manera concreta de procedir, d'aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc, per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d'uns fets determinats, d'interpretar correctament les dades de l'experiència, de resoldre un problema, una qüestió.
Sí, com es diu últimament,l'has clavat; aquesta paraula no tant sols és la del dia sino que hauria de marcar el calendari polític d'aquesta època.
AQUEST PARTIT NECESSITA SKA!
molt bona Àngel, si a ICV els Mods tinguéssin força, ja, ja, ballariem millor que millor.
eiiiii!!!! company Steady!!!!!!!!! quí ets????? benvingut al blog del submarinisme Modernista i intempestiu!
la crisi de l'aigua mereix una versió de Smoke on the Water a ritme ska, amb un "estribillu" de bal-ra-sar di-mi-ssió sal-vem ini-cia-ti-va!!!!
Trobo a faltar, sobretot per part dels qui us esteu mullant i treballant per intentar portar el partit en la direcció d'un ecosocialisme lúcid i combatiu, l'aparició d'un corrent crític de base amb una miqueta de mala llet . No s'ha de perdre l'humor ni l'habilitat per gaudir de l'experiencia política però fa falta un partit que s'allunyi del buenrollismo sistemàtic i del formalisme institucional per tal que la voluntat de la militància no quedi diluida o transformada en un esperpent com l'actual.
Jo barrejaria rockstady, ska, calypso i altres ritmes tropicals amb una miqueta de rabia punk. Ja ho deia bob marley... punky reggae party!!!
Ya puestos añadamos a la mezcla un poco de punk balcanico al estilo de gogol bordello...
Yo tampoco tengo idea de politica hidraulica, pero si sé un poco de coherencia política,y hemos de tener en cuenta que ademas de medio ambiente,tambien somos los de participacion ciudadana, que es todo lo contrario a lo que se ha hecho, no sólo no se ha tenido en cuenta al territorio,sino que se ha hecho a escondidas,y sin contar siquiera co nuestra gente en la Cerdanya.
Por todo lo anterior creo que Baltasar debe dimitir y ICV pedir disculpas publicamente, al margen de si el trasvase es necesario o no.
COMPANY "UN QUE NO ÉS MULLA", ET CONVIDO A MULLAR-TE BEN AVIAT...DONCS EL QUE PROPOSES JA COMENÇA A CIRCULAR ENTRE LES BASES D'ICV I LLIGA AMB EL QUE TÚ DIUS DE
"...l'aparició d'un corrent crític de base amb una miqueta de mala llet . No s'ha de perdre l'humor ni l'habilitat per gaudir de l'experiencia política però fa falta un partit que s'allunyi del buenrollismo sistemàtic i del formalisme institucional per tal que la voluntat de la militància no quedi diluida o transformada en un esperpent com l'actual."
endavant i a mullar-nos per una icv ecosocialista amb nous dirigents i més dedicació social!
José María:
Has aportat una data molt interessant. La coherència d'una força que gestiona un departament de participació ciutadana. Una coherència invisible davant dels fets de l'aigua i davant el desastre comunicatiu i "participatiu" del Baltasar.
Penso que la gent d'icv, especialment els que estem des de la fundació del partit (i que venim de lluny) no ens mereixem aquestes coses. En José María és un militant seriós que quan cal ha donat tot el suport que calia al projecte d'ICV i al govern d'esquerres. Ara estem en una situació horrorosa i desbordada, la militància està perplexa i estem pagant un preu molt alt i desproporcionat per les hores i hores de dedicació militant del tot voluntària.
Baltasar ha de plegar. I l'assemblea nacional d'ICV ha d'escollir nous dirigents, reactivar el projecte social del partit, fer més coalició i abandonar aquest paper de subalternitat amb el PSC i d'espectadors acritics davant les vinyetes animades d'ERC.
Ho podem fer, tot plegat, començant per casa nostra.
Les darreres reunions de base són un poemari de perplexitat col·lectiva i, des de la direcció ens demanen calma.
Mare de Deu !
Un poco de optimismo...todavia no nos han ilegalizado como pretenden hacer en la república checa.
ICV viu la seva pitjor etapa des de la fundació del partit. S'enten per partit, el conjunt dels seus homes i dones que formen part d'un col·lectiu de manera majoritàriament voluntària i cotitzant. Els episodis passats de crisi electoral o orgànica, derivats de la mateixa identitat política, eren una expressió normal d'un procés de canvi en un context de reformulació de les idees d'esquerres. Ara estem davant d'una altra cosa.
La participació d'ICV-EUiA al govern tripartit presenta problemes de relació amb la societat i amb la pròpia militància. Molts hem hagut de contemplar, estorats, com ICV-EUiA després d'un magnífic resultat electoral (12 diputats a les autonòmiques), era desprovist d'una vicepresidència d'un govern de "tres" pactat entre "dos" (PSC-ERC). Després vingué l'assumpció mai deliberada entre la militància del paquet d'Interior, en detriment d'àrees socials que mai es reclamen. Després la desaparició del sentit polític de la presidència del partit, desdibuixada en un hiperinstitucionalisme governamental lògic però gens operatiu en la projecció del projecte ecosocialista. Enmig queda la jugada de Maragall expulsant Salvador Milà del primer govern. Milà marcava perfil, explicava el sentit ideològic de la seva acció de govern (això no agradava a l'establishment i aquest va pressionar Maragall i, per extensió, a tots els factors sociovergents derivats).
L'arribada de Baltasar, poc sensible als gestos contraproduents (la foto amb el constructor Reyna, davant del pacte d'habitatge, com exemple del que dic), és de domini públic i ara, amb l'aigua, és massa evident: esquitxa ICV-EUiA amb una relació nefasta amb el territori, les institucions, els sectors productius, les plataformes ciutadanes, la comunitat científica.
Cal una dimissió? No pas. Una és poc: Dues! Una dimissió de govern per ser mal gestor. Una altra dimissió de partit, per haver provocat un divorci incalculable entre el que som i el que volem ser.
Voleu més: llegiu-vos l'article de l'amic Martí Rosselló al seu blog: http://www.lacoctelera.com/martirossello
EL QUE ACABO DE LLEGIR AL BLOG DEL MARTÍ ROSSELLO, SI ÉS CERT, N'HI HA PER PLEGAR.
ESTIC A FAVOR DEL QUE ESCRIUS:
"Cal una dimissió? No pas. Una és poc: Dues! Una dimissió de govern per ser mal gestor. Una altra dimissió de partit, per haver provocat un divorci incalculable entre el que som i el que volem ser."
LES COSES ESTAN PER LLOGAR CADIRES.
ELS DE LA PUTA BASE D'ICV NO PODEM ESTAR QUIETS DAVANT D'AIXÒ
text extret del blog "metiendo bulla" de josé luís lópez bulla:
ATENTOS A LO QUE DIGO: La guía del agua
Don Lluis Casas
En pleno caos hidráulico y a falta de alguna mente que clarifique las cosas, les apunto una guía turística a través del problema del agua y de la sequía, cosas relacionadas pero no iguales. El mal debate que observamos en los medios informativos y en los políticos está lleno de desconocimientos queridos unos, ignorados otros, así como de intereses de poder y económicos de aúpa. Solo les diré que el mercado del agua envasada en el area metropolitana de Barcelona (ese mercado es una curiosidad catalana, puesto que en el resto de España el consumo de agua envasada es marginal) es equivalente a la facturación total del agua servida a través de las redes domésticas. Ahí es nada. La presunta información que circula es de una vaciedad asombrosa y las pseudo interpretaciones de algunos periodistas distan de la realidad la misma distancia que la Tierra de las estrellas.
La guía consiste en un recorrido por los epifenómenos acuosos, siendo, como son todas las guías turísticas un apunte de la totalidad.
1. Las infraestructuras principales en Catalunya son de los años cincuenta, sesenta y setenta. Embalses, grandes canalizaciones, etc. Mientras las competencias han estado en manos del gobierno central y en las de la derecha catalana en el período democrático el sistema no se ha movido significativamente. El vuelco de la situación data del 2004 con el primer gobierno de izquierdas y los acuerdos con el gobierno central a propósito de los nuevos planes sobre trasvases.
2. Los gobiernos conservadores de CIU no hicieron prácticamente nada importante respecto al abastecimiento en el área de su competencia. Su estructura administrativa (la actual ACA) se centró en la depuración y en conexiones parciales entre territorios, nada que incrementase la capacidad de reserva de agua, eje del problema. Si se plantearon incrementos del abastecimiento a zonas agrícolas (el canal Segarra-Garrigues por ejemplo), pero parecía que lo urbano (5 millones de catalanes) no les interesaba. Finalmente, incluso la concreción del abastecimiento a las comarcas leridanas es fruto de la acción del gobierno de izquierdas.
3. El trasvase del Ródano es una opción de negocio francesa que no cuenta con el acuerdo del estado propietario, ni de la autoridad regional. El tiempo necesario para su construcción es larguísimo (en torno a diez años), sin incluir sus fases administrativas y políticas, imposibles de preveer. Los 300 kilómetros de conducción no son precisamente una nadería. Cito de pasada que la toma de agua para el presunto trasvase se realiza aguas abajo de las centrales nucleares del Ródano. Huelga decir que el trasvase del Ródano está rodando por tierras catalanas des de hace quinquenios, sin que el gobierno de CIU decidiese o hiciesa nada definitivo.
4. Su alternativa, las plantas de desalación son operativas en cuatro años. En Catalunya hay una en funcionamiento (Tordera, que se ampliará) y una en construcción (El Prat de Llobregat) que aportará caudal al consumo el próximo año. Planta fue impulsada por el primer gobierno de izquierdas, por lo que está dentro del calendario previsto.
5. La sequía es un factor determinante en el Mediterráneo, por lo que la planificación territorial y la implantación de actividades deben supeditarse a la planificación hidráulica. Incluyo aquí el turismo, como no, pero también la producción agrícola y sus sistemas de riego. Los gobiernos de derechas no hicieron nada al respecto, el agua era una consecuencia del deseo de los promotores inmobiliarios y de la expansión de la producción agrícola, sin más consideración.
6. La actual sequía, en otra hora nombrada doña Pertinaz, es la más intensa de los últimos cincuenta años, luego se desprende que no resulta extraño padecer tensiones de abastecimiento y necesitar de acciones complementarias a cualquier planificación prevista.
7. El consumo de agua en Catalunya se distribuye de la siguiente manera, en torno del 75% consuno agrícola, el resto a distribuir entre la industria y el consumo humano. Las cifras son relevantes al respecto de la escasa acción sobre los sistemas de riego, futura fuente de ahorro en el consumo.
8. El consumo de agua urbano se ha moderado enormemente en el área metropolitana de Barcelona. Las administraciones y los consumidores han hecho bien sus deberes. Probablemente es la zona de urbanismo denso más moderada en consumo de agua que podamos citar. El consumo por cápita está en torno a los 110 litros diarios, cuando resulta habitual situarse sobre los 200.
9. En Catalunya y especialmente en la zona metropolitana de Barcelona la incorporación de los costes de producción de agua al “recibo” funciona adecuadamente (aunque con fallos en las zonas rurales y en el consumo agrícola). No así en la mayor parte de España, en donde el coste real está subvencionado.
10. La aportación del gobierno catalán al ciclo del agua (en la zona de su competencia, las cuencas internas) a partir de los ingresos fiscales es simbólica, unos 6 millones de euros, frente a un coste por encima de los 700 millones. Eso significa que el consumidor catalán paga prácticamente la totalidad del coste. Existe un matiz entre distintos tipos de consumidores, unos pagan más y otros menos.
11. Los planes de reutilización de aguas depuradas, obtención de cabales alternativos a través de pozos, capas freáticas, etc. está a un aceptable nivel de desarrollo. Incluso el porcentaje de depuración es alto, restando tan solo los sistemas que afectan a las zonas rurales menores.
Con estos conocimientos básicos deduzco que cualquier lector interesado sabrá interpretar la confusión actual. En todo caso debería separar determinadas incapacidades comunicativas del consejero vigente en la materia, de forma que no le estorben en su raciocinio.
Lluis Casas, esperando la lluvia.
Que ha sido del texto casi invisible que aparecía hace escasas horas entre las líneas de este post?
al investigador Holmes:
el text que al·ludeixes era originalment un comentari meu que per equivocació apareixia com a text del blog i que ha està integralment escrit en un comentari amb data 1.47 que està més amunt.
També hi ha un enllaç que porta al text d'en Martí Rosselló, molt interessant i preocupant.
En quan al rei Baltasar, jo penso que hauria de fer com en Melcior (Mauri) i el Gaspar (Joan). En Melcior Mauri va dimitir de cap de la secció ciclista del FC Barcelona (per incompatibilitat amb Laporta) i el Joan Gaspar va dimitir de la presidència per facilitar un relleu davant la crisi.
El rei Baltasar té dos motius per dimitir de dues coses:
a) que dimiteixi del govern, per incompetència política com a gestor.
b) que dimiteixi del partit, per haver destrossat les relacions entre ICV i la societat.
Damas y caballeros, haya calma. Digo que: 1) No es posible que Baltasar dimita ni que sea dimitido porque eso sería peor, ahora mismo, para ICV. 2) No es conveniente montar campañas pro Milà, a él le hacen más daño que favor. No hay otra solución que la cervantina en la Cueva de Montesinos: "Paciencia y a barajar". Saludos mataroneses.
i mentrestant els d'icv esteu fent un bon exercici d'autocritica des de la base com demostreu en aquest blog i a molts més que he visitat i, en canvi us aneu a veure com respiren els vostres socis socialistes i republicans i la creu no va per ells, uns borratxos d'exit com estant amb més problemes d'intrastructures que mai i la Chacón mostrant el seu eufòric panorama dental, i els d'ERC enfrascats en guerra de protagonistes i fent tota mena de gestos de cara a la galeria.
teniu raó Tati, pol, endo, mondéjar, josé maría, però: NO US PASSEU DE AUTOFLAGELADORS , que la vostra dignitat ajuda a entendre que encara hi ha vida al vostre partit i que teniu idees pròpies que no mereixen ser carregades per un conseller que us fa la guitza. SALUT I FORÇA.
"paciencia y a barajar" , proposa el del CALIQUEÑO, és a dir, paciència i a preparar una bona assemblea nacional d'ICV que suposi els canvis que tots els que escriuen per aquí reclamen. Una bona recomanació la del senyor CALIQUEÑO que, tot sigui dit, té un blog del tot suggestiu i instructiu.
Quatre gotes de seny
Per: Salvador Milà
Els episodis de sequera no són cap excepció al nostre país. Però, si bé és cert que s'han produït de forma periòdica al llarg de la història, també ho és que els últims 10 anys aquests episodis són més recurrents i tenen un impacte social i econòmic més gran, no només a Catalunya, sinó també en molts països europeus, com ho prova el fet que el tema de l'escassetat d'aigua i la gestió de les sequeres estigui entre les qüestions de debat a la Unió Europea.
Els problemes de l'aigua a Catalunya no es limiten només a la seva escassetat --relativa--, sinó també a la manera de planificar i gestionar els recursos disponibles que faci compatible l'atenció als diversos usos --residencials, industrials, agrícoles o lúdics-- amb el manteniment i la recuperació de la bona qualitat de les masses d'aigua --tant les superficials com les freàtiques--, mantenint-ne el cicle ecològic, que és, en definitiva, la principal font i garantia de disponibilitat de l'aigua.
Amb les noves majories parlamentàries i de govern sorgides arran de les eleccions del 2003 i del 2004 a Catalunya i Espanya, respectivament, es va iniciar de forma decidida un canvi en les polítiques hidràuliques que exigien la imprescindible incorporació de les directives europees sobre l'aigua i el seu ús sostenible, àmbits en què presentàvem uns incompliments notoris.
En només quatre anys s'han aprovat, finançat i ja s'estan executant obres i instal.lacions, i a més s'han adoptat mesures de gestió que han de permetre disposar de més recursos hídrics i gestionar millor els disponibles. D'una part, amb la recuperació i potabilització de recursos que s'havien desaprofitat de manera incomprensible, com les aigües subterrànies de determinats àmbits territorials i de zones contaminades per nitrats, i amb la posada en valor de les aigües depurades i regenerades per a usos industrials, esportius, de reg i de realimentació d'aqüífers.
De l'altra, amb la col.laboració de les administracions municipals, s'estan millorant les xarxes de distribució i la qualitat de l'aigua subministrada; s'ha progressat en l'estalvi i en l'ús eficient de l'aigua en tots els sectors, amb la conscienciació ciutadana, la introducció de sistemes de tributació i tarifació progressius i els acords amb sectors econòmics --industrials i agrícoles--. Finalment, i en un termini breu, la nova dessaladora al Llobregat i l'ampliació de la de Tordera ens aportaran fins a 80 hectòmetres cúbics d'aigua de primera qualitat, més els que afegirà la tercera dessaladora que ja ha estat aprovada.
Lamentablement, la sequera actual ens ha agafat a la meitat del recorregut cap al nou model de subministrament i gestió, i també és cert que algunes obres s'han endarrerit i que encara no s'han obtingut tots els resultats esperables de les noves mesures de proveïment, dessalació, gestió i ús eficient de l'aigua. Per superar aquesta situació excepcional és necessari que el Govern de la Generalitat i les forces polítiques que el conformen, actuant totes a l'una, adoptin les mesures d'emer- gència, i de caràcter temporal, que permetin evitar o si més no pal.liar els efectes immediats més greus de la sequera.
NO ÉS LÒGIC ni just que es fomenti l'enfrontament entre sectors (agricultors, industrials, ciutats..) i territoris (Girona, el Pirineu, Terres de l'Ebre, àrea metropolitana de Barcelona). Les mesures necessàries han de tenir en compte tots els sectors i tots els territoris afectats, i han de distribuir els inevitables sacrificis de forma equilibrada i proporcionada: no ha de quedar ningú amb la impressió que es perjudica uns per beneficiar-ne uns altres o per no demanar-los la seva part proporcional de sacrifici pel simple fet que són més o que tenen més capacitat de pressió política.
És per això que aquestes mesures excepcionals han d'adoptar-se amb total transparència, de forma integral i coherent, i buscant consensos i compromisos clars i concrets respecte a quin serà l'abast de l'excepcionalitat, l'horitzó temporal previst i les millores ambientals que han de comportar, així com sobre el tema del retorn de cabals als sectors i territoris que ara hagin de fer un esforç més gran, una vegada s'hagi implantat el nou model de garantia de subministrament. Per donar credibilitat a tots aquests compromisos, seria bo disposar aviat d'un projecte d'actualització del marc legal de l'aigua a Catalunya que tingui en compte el seu cicle i els seus diferents usos amb criteris socials, territorials i ambientals.
ÉS EN AQUESTS moments quan més falta fa que els responsables polítics --el Govern i l'oposició--, els agents econòmics i socials i els mitjans informatius donem mostres de seny i responsabilitat i no caiguem en improvisacions ni pretenguem tornar a models de gestió desfasats i inviables tan econòmicament com ambientalment. No s'ha de descartar la proposta d'un gran pacte social sobre l'aigua, sota les premisses de la modernització ecològica i el reequilibri territorial que Catalunya necessita, amb un canvi de prioritats en els desenvolupaments urbanístics i en les infraestructures. Només d'aquesta manera podrem progressar en els marcs del desenvolupament econòmic i social sostenibles, de la lluita contra el canvi climàtic i de la recuperació dels nostres recursos naturals en què estem immersos com a país europeu i mediterrani
AQUEST MILÀ SI QUE EN SAP, COLLONS!
Permeteu-me que discrepi una mica.
Començaré per dir que jo, en el meu bloc, ja vaig dir fa uns dies que ICV necessita nous missatges, noves idees i nous lideratges. Per tant, jo també crec que cal repensar el nostre projecte.
Ara bé, llegint les vostres opinions sembla que estiguem davant d'una tragèdia política. I jo no ho veig així.
Calen canvis? Sí.
Calen canvis organitzatius? Sí.
Cal un canvi de la nostra estratègia al govern? Segurament.
La militància està emprenyada i desmotivada? Alguns sí, i d'altres no. En les reunions de la meva localitat jo no detecto aquest clima.
És el Cesc Baltasar el causant de tots els mals d'ICV? Malament anem si ens creiem això. Potser que com a militants de base que som la majoria de nosaltres ens preguntem sobre la passivitat general que exercim habitualment dintre del partit.
És el Salvador Milà el salvador, valgui la redundància, d'ICV? No ho sé. L'únic que sé és que ell ha estat Conseller de Medi Ambient, que actualment és diputat i membre de la Secretaria Política d'ICV, i que per tant alguna relació té amb la situació actual d'ICV.
Jo, com algú altre ha dit per aquí, demanaria una mica de calma en aquest debat. Per començar, demà a la tarda hi ha una reunió al pati Manning a la qual s'ha convidat a les organitzacions locals per parlar del tema de l'aigua. Us convido a que hi aneu, i a que les crítiques no quedin en un bloc.
Per cert, a mi no em costa gens ser d'ICV. Moments més difícils hem passat.
Roger, estic bastant d'acord amb tú en el tema de les implicacions de la gent crítica en el procés general, precisament la majoria de gent (m'incloc jo mateix) que escriu en aquest blog, som gent activa, militant, de reunió i de carrer. Tenim una certa raó de demanar canvis i volem fer-los possibles des de la nostra condició de membres actius del projecte. Gent com la que escriu en diversos angles d'aquest blog estem molt ficats en les tasques del partit i, contra totes les adversitats, fem feines de moviments socials o de regidors (fins i tot quan no en tenim ganes, en el meu ca vaig ser regidor perquè ningú volia ser-ne). Dit això, comparteixo el que dius de que cal mantenir la calma, tot i això, a diferència de la teva localitat, a la reunió d'ahir de Premià de Mar l'ambient no estava per pujar la moral, sort en tenim de que ens hem dotat d'un programa i d'una agenda sociopolitica que ens permet existir i fer política. Jo no vull entrar en Baltasar VS Milà. No és el debat que cal. Ens cal una assemblea nacional molt activa, estimulant, amb canvis de metodologia, de relacions partit-govern, de nova direcció, de relleu estimulant. De tot plegat en parlarem des de la condició que tenim plegats de ser part activa d'aquest partit. Almenys així som alguns dels que intervenen en el meu blog, gent com el José María, com en Jordi, com altres.
Salut i iniciativa.
el que hem de fer és enxufar la mandanga i aplaudir al nen de Sant Feliu
Calma, ja ho veig que ara els trets han d'anar per açí... No és que jo sigui una rebel insensata, Roger, i tens raó clamant pau, però no em diguis què des de l'existència del govern d'entesa que portem una calma rarificada, com allò de fer tant la política com la gestió des d'una ideoloiga tan "políticament correcte" que s'abandona gairebé l'opinió del carrer i de les bases. Cada vegada el nostre vot és difon més amb el dels socialistes, aquesta és la consequència de la nostra esquerra progresista i eco...
Estic força d'acord amb tu, àngel.
De totes maneres jo crec que com a militància de base aquest partit també té un problema. Habitualment ens queixem que tant els Consells Nacionals com les Assemblees són un rodillo. Diguem que tenim la percepció que tot ve cuinat i que simplement se'ns informa. Sense entrar en si és cert o no, la veritat és que habitualment no fem res per a canviar-ho. I fixa't que parlo en primera persona del plural. Jo mateix sóc membre del Consell Nacional des de fa 7 o 8 anys i hi he intervingut un cop...
Així que crec que és cert que ICV necessita repensar-se a si mateixa, però també és cert que la gent que formem la base d'ICV hem de repensar la nostra actitud.
Endora, també estic d'acord amb tu. Quan jo en el meu bloc demano nous lideratges és perquè crec que ara mateix la imatge d'ICV està totalment supeditada a l'acció dels nostres consellers al govern. I això és un error. Calen veus pròpies del partit que no estiguin limitades per les responsabilitats que suposen els càrrecs de govern.
Ara bé, el que jo també dic és que aquest debat no s'ha de plantejar en clau de crisi total a ICV. Primer perquè no crec que sigui el nostre estat actual. I segon perquè la història pròpia ens diu que plantejar debats en clau de crisi oberta no ens porta per bon camí.
el que amb decepciona,
no es que coloqui a la lluna baltasar, aixó o podria entendre.
pero que li paguin 60000 euros....
amb decepciona de debo,
que deu donar 35000 euros a iniciativa?
aquestes cosas son les que fan que la gent passi de la politica i que anem a votar.....
i no desmanteixen res
Jo penso que ICV mereix una reformulació i una reactivació, necessita un debat obert que tracti les relacions amb el govern, la societat i el sentit mínim de la participació política.
Com diu en Roger, ens hem de mullar. Jo penso que molta gent crítica hauria de dónar un pas i dir el que pensa en públic i des de la participació real en el projecte.
Ser un adherit actiu és una garantia de que tinguem autoritat moral per efectuar les crítiques que calgui. En el meu cas, procuro que sigui així, i ho faig en bona mesura al costat d'uns quans companys i companyes.
ICV és una bona idea. Un projecte que vol ser diferent. Depen de molts, començant pels que actualment el representen de manera no massa eficaç.
El cas Baltasar és la gota final, esperem que la darrera, d'un deficit comunicatiu descomunal que es va accentuar el dia que ens van encolomar el paquet d'Interior.
Espero una assemblea nacional que sigui estimulant i que serveixi per parlar de tot plegat.
Toca parlar de mètodes, de govern, de societat i de nous dirigents.
Ho podem fer molt bé. Però, ara, necessitem un gest contundent que rectifiqui públicament les errades del nostre aparell de govern.
La direcció ha de prendre el pols a la base, especialment als que donen la cara als territoris, als que han de bregar amb un entorn molt crític.
jo m'apunto a ser critic de manera activa com proposeu per aquí, però em pregunto si els que ara estan portant el partit a la deriva pensen perseverar?
Hola Àngel,
Estic flipat desprès de llegir totes les entrades que tens en l’ article de l’aigua. Felicitats! per fi un lloc on la gent es comunica!. Fins i tot he copiat l’article del Salvador Milà i l’he penjat al meu blog.
Jo desprès de estar votant Iniciativa tota la vida, sense ser militant, finalment fa un any vaig decidir fer-me’n, il•lusionat per la feina feta per en Joan Herrera, que va aconseguir motivar-me per entrar a treballar pel partit . I ho vaig fer al Maresme. Després de la campanya que ha fet estic orgullós d’haver pogut treballar per ell i pel partit , malgrat els resultats aconseguits.
Desprès d’estar treballant durant aquest any per Iniciativa, vaig viure la meva primera assemblea comarcal del Maresme, i espero que l’assemblea nacional, que tindrà lloc a la tardor, tingui un altre tarannà, que sigui estimulant i que serveixi per parlar de tot plegat. I que posem al capdavant del partit gent amb ganes, temps i idees noves, justes i valentes.
Crec que és necessari fer una bona pedagogia si no volem continuar perdent vots, sobre tot del tema de aigua, de la feina feta a medi ambient o a interior i també sobre què vol dir ser d’esquerres i ecologistes. Ecologistes de debò, no ecologistes de ficció com la majoria de gent creu.
I sobre en Cesc Baltasar i en Joan Saura voldria dir que els hi desitjo el millor, però ja va sent hora que aclareixin tot el que es diu d’ells.
Penso que ens mereixem una reformulació i una reactivació del partit, i que com diu en Roger Morales calen veus pròpies del partit que no estiguin limitades per les responsabilitats que suposen els càrrecs de govern.
Àngel Mondéjar
excel·lent intervenció, Àngel Mondejar, justa la fusta i benvinguda sigui. Ben segur que tindrà audiència, doncs aquest blog comença a escalar places del hit parade de la blogosfera iniciativera.
A veure quina una ens despertarà avui el cas de l'aigua...
això del Baltasar és com la sèrie SÍ MINISTRE...alcem les copes de brandy, remenem-les i argumentem els arguments de l'argumentari... Una gran sèrie, allò si que era humor polític, no com l'auca inofensiva i sovint mancada d'idees de la sèrie Polònia.
Salut i bon humor...
Ara, els iniciatius, ja estem aprenent que la política té aquests riscos, i ajudem a divulgar la trista frase del "tots són iguals", la qual cosa s'ha de combatre amb propostes, elegància i altes dosis de "savoir faire".
Hola, soc d'ICV.
ESTIC UNA MICA EMPIPAT.
No m'agrada el que està fent el Baltasar. No m'agrada el que està fent molta gent. No m'agrada tambpoc que tots els sectors
politics i els territoris facin el seu discurset per defensar la seva parcela. COM QUE NO M'AGRADA TOT AIXÒ, una vegada que crec que el nostre conseller ho fa fatal, em curo en salut i vull criticar la resta i d'aquesta manera:
als de les plataformes perquè no veuen més enllà del seu sector.
als pagesos perquè si només pensen en els seus camps han de saber que els de la ciutat també necessiten aigua.
als de la ciutat perquè vivim com formigues i derrotxem els que podem com podem.
als de les diputacions perquè només pensen en la provincia.
als de CIU perquè aprofiten qualsevol ocasió per rebentar el tripartit encara que ells ho feien pitjor. als socialistes perquè els importa una bleda el cost electoral que poden tenir perquè s'ha demostrat que amb el vot útil sempre van bé. als d'ERC perquè aprofiten el sarau del Baltasar per fer veure que ells si que són coherents. al PP perquè sempre ha volgut transvassament i ara ens vol mostrar la cara critica. als cientifics que parlen del segre i callen l'ebre. als de tarragona que callen sobre girona, als del govern central que amaguen el cap sota l'ala, etc.
Com que els desproposits són de tots, i ara a més el Montilla diu que no hi ha situació d'emergència, doncs haurem de tornar a mirar que passa i si tenim emergència com diu Baltasar, aleshores tocarà que tots ens estrenyem el cinturó i que no es faci tanta traca.
Em sembla que Baltasar que és un politic que no m'agrada i que és del meu propi partit, s'està convertint en el cap de turc de tots els altres quan el problema l'estan empantengant entre tots.
Tant responsable és el Baltasar com tots els consellers anteriors des de Milà fins als que tenia convergència, i també tots els saberuts que opinen de manera particular només pensant en el que tenen davant dels nassos. Baltasar fa figa i pixa fora de test, però en el tema de l'aigua hi ha molta mala llet i molta demagògia que ara es vol carregar al Baltasar com si aquest tiu fos un superman que pot posar d'acord els empresaris, els pagesos, les diputacions, els consells comarcals, els ecologistes, els regants, els consumidors o tot el món mundial.
Que assumeixin els costos tots, amb Baltasar davant però no com a cap de turc. Quin morro els convergents!
Joan Josep:
el que dius sobre que BALTASAR s'està convertint en cap de turc és del tot cert, la qual cosa no l'eximeix de que no ha sabut aplicar una metologia participativa seriosa abans de propiciar tota la polèmica. Certament la resta de forces ho tenen fàcil, ningú assumirà ni les gestions passades (ciu), ni les responsabilitats presents (psoe, govern central), ni els dèficits comunicatius (el govern tripartit té una línia comuna de comunicació i no es nota).
Salut i aigua.
No es políticament correcte dir-ho però resulta apassionant veure com el problema del aigua magnifica totes les misèries i carències de la nostra societat. Encara podem obrir l'aixeta cada matí i veure rajar l'aigua i ja som incapaços de possar-nos mans a l'obra per sol.lucionar el problema que s'ens ve a sobre sense acusacions interessades, estratègia política, especulació econòmica, i tones d'agossarada ignorància. El problema que te inciativa com a partit es irrisori en comparació al que tenim entre tots com a societat.
Ens hem d'esperar fins la tardor?? La Mare de Deu de Montserrat ens agai confessats! Ja no existirem... morirem ofegats sota l'onada seca de bajanades que s'han d'anar entomant i que, anirá a més, a mida que en Ba-Saltar (m'ha agradat) es vagi posant més i més nerviós.
No aguantaré massa temps més anant-me recollint la cara del terra.
Mila, Herrera, Romeva --> cap el tercer triumvirat!
només faltava que aquest Baltasar invoqués la Moreneta. Aquest senyor no pot exercir un càrrec que correspon a un partit i a una coalició que som ICV i ICV-EUIA i que no mereix aguantar el seu estil i els seus desproposits. Això no salva a la resta dels estaments politics que aprofiten la cosa per mirar a un altre lloc mentres aquest Baltasar, com diu algú per aquí, és el cap de turc de tota la pifiada.
I la gent d'ICV NO podem portar la creu el Baltasar en aquesta travessa del desert que va començar el dia que Saura es va baixar els pantalons davant Montilla i Carod per obtenir una enverinada conselleria d'interior. El problema que té Catalunya amb l'aigua mereix gent competent i el problema d'ICV és que aquesta gent també ens toca de rebot el nostre partit de manera irresponsable. Cada dia que passa Baltasar ens porta una de nova. la gent del partit volem anar el cap ben alt i ens sobra el Baltasar, per poder després criticar a qui sigui amb raó i arguments.
el problema no és transvassament sí o transvassament no. el problema és com s'articula la participació contructiva de tots els sectors afectats en un tema que afecta tota la societat. La feina d'un conseller i d'un president és arbitrar opinions, escoltar, contrastar, cercar consens i, sigui com sigui una vegada fet això, GOVERNAR.
Baltasar ho ha fet a l'inrevés. Aquest és el problema i el risc i el perquè de la seva necessaria rectificació pública, del seu demanar perdó a tots, de les seves explicacions pendents a tota la gent del seu partit que aguanta el xàfec.
Més enllà del transvassament, tocarà que ICV recuperi credibilitat amb una rectificació a fons i uns canvis de consellers al govern. Més endavant i de cara al nou cicle, convé que Saura i Guillot facilitint les coses a nova gent. Abans que sigui tard. Tot es pot fer de manera raonada, raonable, racional i radixul·la.
Que facin el gest. Sisplau.
certament el Baltasar és només una part -molt important- d'una trifulca que tenim entre totes les administracions i la sanya de CIU que aprofita tot per anar a sac quan ells la van armar fatal. Això no perdona el Baltasar però pot ser més just plantejar-ho així. Que rebi tothom.
sen-sa-ci-o-nal! El millor programa d'humor politic de tots els temps.
Tot aquest tema ajuda a veure que qui més qui menys la caga, que el Francesc Baltasar ha fotut la gamba amb el mètode i que això és un error que cal mesurar amb un gest de disculpa pública o de dimissió i ja està. Tampoc és corrupció o altres coses que no es donen en aquest cas. La conya del SI Ministre és una bona ocurrència per que la panadera que portem els d'icv sigui més transportable. La merda de tot és que sigui tant dificil organitzar la solidaritat de tots per supera el problema de la sequera i que els convergents i els tertulians habituals es dediquin a remenar la merda com si la crisi que vé de sempre la causés el govern d'ara. Clar que tenen responsabilitats els d'ara, però quina mesquina manera de fer tenen els de CIU ara vestits d'ecologistes quan veig l'exconseller Espadaler d'Unió n'hi ha per fotre-li el televisor pel cap. tenen molta jeta.
I nosaltres podriem ser més mesurats i autocritics i el Baltasar podria dir-ho tot de millor manera i no causar aquest espectacle que convé als que volen recuperar el seu poder com sigui. No hi ha manera amb fer les coses més entenedores.
ELS TRES DEL SI MINISTRE...SÓN EL MERCIOR, EN GASPAR I EN BALTASAR, I EL DIARI DEU SER EL FATXENDA LA VANGUARDIA. UN DIARI QUE TÉ SOLUCIONS PER TOT SEMPRE I QUAN ES FACIN D'ACORD AMB ELS INTERESOS QUE SEMPRE DEFENSA EL DIARIET QUE SÓN ELS DE LES CORPORACIONS I LOBBIES MÉS XUNGUILLOS D'AQUESTA TERRA CATALANA QUE PRESIDEIX LA MORENETA.
El Baltasar s'hi ha ficat tot solet en aquest "mullader" per ser un "bocamoll". El problema de l'aigua a curt o mig termini és una qüestió tècnica que no hauria de tenir el ressò polític que està tenint. Però com que el Baltasar és curt de gambals i "s'ofega en un got d'aigua", s'ha anat "ficant de peus a la galleda" una vegada darrera l'altra. Al final tothom en queda ben "esquitxat", sobretot ICV. Als militants tota la polèmica us ha "caigut com un gerro d'aigua freda". El que faltava després de la patacada electoral per alimentar les ganes insaciables dels mitjans (inclòs el Pais) de desprestigiar Iniciativa.
Us recomano el post que sobre aquest tema ha fet en Carles Casanova al seu bloc: http://latomaquera.blogspot.com
Company Àngel,
m'ha sorprés molt gratament el teu comentari i també el teu blog. El que es planteja amb el transvasament de l'Ebre té dues vessants, per una banda es carrega la part ecologista d'ICV i per l'altra sitúa l'acció política en una questió d'enfrontament territorial. Amb aquest panorama, les teories de Marx i Engels es tornen a revalidar. Salut i força!
Està clarissim , que el conseller , s'està equivocant, però està clar que alguns dirigents tenen una visió segons el territori.
Es un tema que no podem frivolitzar ni donar passes enrrera.
salutacions
http://albertarque.blogspot.com/
JOVES D'ESQUERRA VERDA, els joves d'ICV, consideren que Baltasar compromet la credibilitat d'ICV i practica l'ocultisme, entre altres coses.
Organitzacions territorials, joves, diputats, etc... moltes veus i res es belluga a la direcció o...postser es belluguen coses i el tema està que peta?
No sé si és demanar molt, m'agradaria que gent nova anunciés la seva disponibilitat a encapçalar el canvi a ICV i que SAURA, BALTASAR, BOSCH i GUILLOT s'ho prenguin bé i entenguin que els invents d'interior i el cumul de despropostits a medi ambient ens estan deixant una iniciativa esquifida i asfixiada. També estaria bé que no necessitem la Moreneta, senzillament un estat col·lectiu de que la sequera la tenim que petxugar entre tots i que el conseller ha d'arbitrar aquesta varietat de registres i no enfrontar-los abans d'hora. Per cert, que ningú esperi ajuts mediàtics, tornant a ICV, doncs totes les tendències periodístiques ens critiquen, uns per sistema i altres per decepció. Més que dimissions, necessitem un canvi general i recuperar el temps i l'esforç perdut.
i si un parell de joves es presenten per canviar al Saura i el Guillot?
la sorpresa serà que si es renova el tandem dirigent i s'encerta en el canvi, es fa una assemblea profitosa i autocritica i fortigiquem la coalició amb els companys d'euia, pot passar la sorpresa: que ICV-EUIA apareguin en públic com un cas insòlit de partit que sap atendre els seus defectes de manera planera i pública, i això pot ser molt ben valorat socialmennt i fins i tot mediàticament.
La millor cosa que pot fer ICV és afrontar aquesta catarsi de manera activa i valenta i dir el que falla i el que està malament, i treure del logotip allò d'"ecologistes i d'esquerres de debó" que resulta poc creïble. I segur que la gent ho acceptarà com un exercici d'higiene democràtica i en sortirem guanyant tots.
tinc la sensació que la feina de molts anys pot anar a la paperera per culpa d'aquest conseller i dels que tenen responsabilitats i no el fan plegar. És injust quer s'hagi trencat el codi ETIC mínim d'ICV amb pràctiques negatives com ocultar informació, reunions amb socialistes que saben les coses abans que els nostres, etc.
El Baltasar hauria de plegar o fer-se socialista que és on encaixa el seu estil i que poc té a veure amb el que caracteritza ICV i també estaria bé que ens deixessin analitzar en pau la davallada electoral per prendre decisions que siguin higièniques per el partit. Els joves tenen una bona ocasió per restablir el perfil perdut per un senyor molt incompetent i pifiador.
Intent de sintetitzar aquest debat:
El malestar general a ICV és bastant notori i s'afegeix a la frustració electoral de fa poques setmanes.
La relació govern-partit està en situació crítica i, com a mínim, des de la constitució del tripartit fase II, és poc satisfactòria (el marronet d'interior a una força menor i concentrat en el propi president del partit, per exemple.)
La Baltasarada ha estat colossal (i encara ens pot portar més sorpreses).
Necessitem una renovació a fons, un projecte reactualitzat, una línia d'acció sociopolítica amb cara i ulls, un repartiment de càrrecs i responsabilitats en funció del que representa una força de govern i de carrer, etc. (menys càrrecs públics als organs de representació i direcció, i més activistes socials i militants actius)
Les hores baixes necessiten revulsius. Els revulsius no són teòrics. Els revulsius són humans i aquests esdevenen polítics i operatius.
La "baltasarada" ha accelerat un procés pendent i necessari. Avui és inevitable mobilitzar la gent d'ICV en favor del projecte sociopolític.
Les etiquetes que mostraven el cicle ascendent d'ICV ja no tenen credibilitat o han quedat en entredit.
(prou de dir allò " d'esquerres i ecologistes de debò ".
El desconcert dels militants i simpatitzants mereix una atenció directa i un horitzó engrescador de canvis.
De canvis "de debò".
això del SI MINISTRE és collonut i molt bo per recuperar la dignitat que el Baltasarillo ens rasca. ICV ENDAVANT I BALTASARILLO ENDARRERA.
quins cantants més raros que escoltes, monsieur Tati!
jo els vaig a buscar al gooooogleee.
posdata misteriosa:
quan plegarà aquest Baltasar?
Ens està tocant la pera a tota la gent d'icv amb els seus gazapos.
COMUNICAT DE JEV EN RELACIÓ A LA SEQUERA
Davant de la situació generada per la crisi de sequera que viu avui Catalunya, la direcció de Joves d’Esquerra Verda expressa que:
- Des de JEV sempre hem defensat una nova cultura de l’aigua que la percep com un recurs escàs i per tant la gestió dels recursos hídrics ha de basar-se en la reutilització, l’estalvi i l’eficiència per garantir les necessitats bàsiques. És a dir, una política de control de la demanda lligada a un model de desenvolupament sostenible.
- Mai abans s’havien impulsat mesures estructurals per combatre la sequera com des de l’arribada d’ICV al Govern de la Generalitat. S’ha donat un gir de 180º pel que fa a la gestió de l’aigua a Catalunya, amb l’impuls de polítiques com la recuperació de pous i aqüífers, l’establiment del cànon de l’aigua que ha aconseguit reduir el consum, programes de sanejament d’aigües residuals urbanes, difusors domèstics que redueixen el consum i en definitiva, un conjunt de polítiques que han permès combinar l’ús de l’aigua amb la conservació del medi ambient.
- Davant de la situació d’emergència nacional que vivim per la pitjor sequera dels últims 60 anys, a la gestió del conseller de Medi Ambient de la Generalitat li ha mancat transparència, diàleg, i claredat per explicar la possibilitat de dur a terme un transvasament temporal i reversible d’aigua del Segre al Llobregat en el cas que no plogui en els propers mesos.
- Aquest conjunt de factors han provocat la confusió de la ciutadania. Per això, volem manifestar la nostra preocupació per les conseqüències que pugui generar aquesta gestió sobre la credibilitat d’una formació política que sempre ha defensat la nova cultura de l’aigua i la radicalitat democràtica.
- JEV emplacem que davant aquesta situació de sequera es busquin totes les alternatives possibles abans de dur a terme el transvasament i que siguin analitzades conjuntament amb els moviments socials i ecologistes, els representants territorials, amb la Fundació per la Nova Cultura de l’Aigua, els municipis... En cas que el transvasament sigui l’única opció viable, cal donar un missatge clar que aquesta mesura serà temporal i reversible fruit de la situació d’excepcionalitat que estem vivint.
- Cal garantir l’aigua per tota la ciutadania de Catalunya i plantejar solucions de futur per si s’allarga la sequera, i més tenint en compte que és una de les conseqüències del canvi climàtic. Per això, JEV defensarem dins d’ICV que es continuïn duent a terme les propostes de la conselleria que són coherents amb la nova cultura de l’aigua.
- A més, creiem igualment important que s’estudiïn les mesures com els bancs públics d’aigua per resoldre situacions d’emergència com la que vivim avui. De la mateixa manera, és imprescindible que la conselleria de medi ambient treballi conjuntament amb la conselleria d’agricultura per impulsar canvis en els sistemes de regadiu ja que actualment l’agricultura suposa més del 70% del consum d’aigua de Catalunya.
- JEV denunciem la frivolitat de CiU que aprofita una situació d’emergència nacional per deslegitimar les polítiques per una nova cultura de l’aigua. Volem recordar que la dreta catalana ha defensat sempre les polítiques transvasistes com a solució estructural. Ara CiU pretén oferir el transvasament del Roine com a solució a la situació d’emergència, però aquesta és una infraestructura que trigaria anys en arribar i que respon a la defensa dels interessos dels poderosos que ells representen. L’alternativa del Roine confronta amb l’estalvi i l’eficiència i la gestió de la demanda que des de JEV hem defensat.
- Finalment, creiem que el Govern de l’Estat Espanyol no està legitimat per donar lliçons de sostenibilitat a Catalunya tenint en compte que ha avalat els transvasaments com el del Xúquer-Vinalopó i el del Tajo-Guadiana. Ens oposem a la solució que ofereix el Govern de l’Estat a construir el mini-trasvasament Cunit-Cubelles com a nova oferta permanent d’aigua per a l’àrea metropolitana perquè també significa treure aigua de l’Ebre indefinidament. Per tot això, demanem una actitud responsable al Govern de l’Estat perquè proposi alternatives realistes i sostenibles per combatre la sequera.
chapeau als joves d'esquerra verda que marquen la línia a seguir, esperem que algú faci un gest. Avui tenim un magnífic article del politòleg Jordi Sánchez a EL PAÍS que interpreta de manera molt justa les disfuncions que viu ICV. Només li falta dir una paraula, tot i que crea el climax per que aparegui: dimissió.
Recuperem l'esperit perdut de la primera ICV on el rojos i els verds anavem a una al carrer i aixó vam arribar a governar i ara ens trobem sense impuls.
com tú fas amb aquestes peces musicals? semblen trets del museu de Banyoles! canten temes d'aigua?
el tripartit esteu dividits i resulta que el problema està en la rancunia constant i la racaneria del govern central que fa les coses només per ell mateix i passa per damunt de les nacions que sotmet. El tripartit té que desfer-se i senyalar el senyor Montilla com a primer responsable i els d'IC-V vom els d'ERC demanar paraula de rectificació i si són realment partidaris del país anar junts amb un front que pot tenir a CIU també d'aliat. Una línia que es pot fer és de plantar cara al que és el PSOE des d'un lloc de tots els grups catalanistes com CUP, MAULETS, ERC, CIU i els que siguin nacionalistes de IC-V i del PSC dels pobles.
El Segre és un riu català que porta aigua a un altre riu català i tampoc és descabellat que l'aigua es desvia a un lloc que és el propi país.
Però tot té un punt de fallida quan des d'Espanya no es cedeix la sobirania per dir que fem els catalans amb la nostra aigua.
eL TRipartit està fusionat amb Espanya per Montilla i heu de fer fita comuna amb els nacionalistes des de cup i Maulets fins a CIU aparcant diferencies per protegir l'aigua que tenim i el problema que ens vé. Si l'aigua del Segre es del vertent català i es desvia al llobregat per sort es queda a Catalunya i no es desencertat. Però no tenim unitat i el problema que vé de lluny no s'atura i radica ben probablement en el control des del centre d'Espanya que fa el que vol ambv l'aigua i la desvia d'una nació a altra segons interesos.
¡ CÁSPITA !
Un curioso e imaginativo análisis procedente de un documentado teórico del independentismo.
¡ CÓRCHOLIS !
Me sorprende la capacidad de proponer un frente que arroja el espectacular dato de una alianza que incluye desde los Maulets hasta Durán Lleida, pasando por los que abdiquen del españolismo en ICV o el PSC o mi querida IU.
¡ ALBRÍCIAS !
Un dato nuevo en el tema del agua: las aguas catalanas si se desvían dentro de Catalunya tienen un visto bueno del nacionalismo y, sin embargo, si se desvían de una nación a otra, ya es harina de otro costal.
¡ NARICES !
Tanto dar vueltas con la sequía y el problema ya no viene de las escasas lluvia sinó de Madrid.
¡ PUÑETAS !
a ver si el cambio climàtico no es cosa del CO2 y va a resultar un montaje del oso y del madroño en coalición con el Rey de España.
Alberto: de totes maneres, el xicot o xicota "independència" està plantejant una solució (peculiar) a una visió (peculiar) del problema, justament en uns temps en que tothom (inclosos els d'ICV-EUiA), aporta "solucions peculiars" a un problema més que "peculiar", estrictament elemental.
Em sembla una proposta curiosa i quasi tan original com les que aporta el conseller Baltasar quan s'adreça a la Moreneta.
Després del ridicul fet per el conseller, ja no m'atreveixo a criticar ni les coses més "peculiars" que pugui dir el company independentista.
Tati:
me convence lo que afirmas. Después del ridículo de Baltasar, hasta esta memez del firmante "independencia.cat", puede resultar razonable.
Pero no deja de ser una memez parangonable a las memeces del consejero Baltasar.
Esperaremos que nuestra coalición mueva ficha tarde o temprano y podamos disfrutar un cambio de personas al frente de esto.
Perdón por interrumpir vuestra exaltada polémica. Muy buenas nos dé dios. Informo a la proletariez premiamarxianenca de lo que sigue. Acabo de recibir de mis cofrades de la Editorial Séquitur un regalo: "Elogio del crimen", cuyo autor es el afamado Barbudo de Tréveris. El título es cosa del editor, pues en realidad se trata de: "Concepción apologética de la productividad de las profesiones". Lo siento, con este título es seguro que nadie hubiera picado. En el mencionado volúmen hay otros artículos, entre ellos el que ya conoceis contra la pena de muerte. Me excuso por romper el hilo conductor de vuestras preocupaciones, pero me ha parecido oportuno informaros del regalo que he recibido. Por último, dado que don Carlos fumaba más que un talabartero, sugiero que sus libros se vendan también en los estancos. Salud y buena lectura. i
Benvolgut mestre José Luís, has entrat en el moment precís. Una bona manera d'obrir espai enmig d'aquest pantà sense aigua que tenim. Prenc nota del llibre...la biblioteca marxiana sempre creix. Aprofito, jo que no soc fumador,per reivindicar el consum ritualitzat de tabac en pubs, combinant fum i cervesa, Marx i el futbol, Engels i rugby, Dickens i Dickens.
Crec que el futur dels que es diuen verds està en les plantacions massives de tabac, el seu consum comunitari i les estratègies resultants d'una bona conspiració sota l'efecte del fum. Estancs-llibreries...una bona proposta Bulliana per un marxisme directe i efectiu.
I nosaltres aquí, remenant els escenaris del caos seguint les pautes de l'auca periodística barata i dels liders interpolítics que patim a dreta i esquerra.
joder Tati, quin "luju" de tenir el Llops Bulla al blog de visita.
joder quina enveja!
t'animo a seguir amb aquest esperit imaginatiu i de critica que comença per les mateixes politiques properes i d'aquesta manera en resulta quelcom positiu per poder opinar dels altres començant per mirar endins on els més pròxims també s'equivoquen. Quina llàstima amb ICV. Les eleccions fatídiques, el desordre del conseller Baltasar, etc...
però i els convergents? i els socialistes? i el ball de bastons a ERC? i els empresaris que van a la seva? no sé, els d'ICV ho fan malament i no estan sols en els errors i potser que s'ho facin mirar tots els altres que ara criden i...és que l'aigua és un problema de tots. Un problema que usa molt poderós per desviar atencions. No?
Criticats per nosaltres mateixos, ICV no és el problema exclusiu,no?
i els altres? ho trobo lamentable.
d'acord Anna, tot i que tothom les diu grosses tal com dius, convé que per la part que ens toca hi hagi com a a mínim un gest autocritc del conseller del ram de l'aigua. Un detallet que no arriba.
cantants amb ulleres de pasta:
micah p hinson
elvis costello
ricky nelson
richard hawley
eels
buddy holly
més?
Poch de DERRIBOS ARIAS
hoy me ha parecido ver un CESC BALTASAR bastante competente ante la comisión del parlament, no es que sea cojonudo pero después de oir al Sirera o a los jetas de CIU...ha quedado como uno más entre el marasmo de tonterías que se cocinan ante la sequía.
Solo que este conseller hubiera sido menos torpe y más previsor, ahora nos habríamos ahorrado el sapo tragado.
Y es que con el agua no se juega, y nadie tiene una solución del agrado de todos.
Lo pintoresco es que ICV no se cuadre ante Baltasar para que este sea decentemente autocrítico.
Sea lo que sea, con agua o sin agua, ICV tiene que relevar su cúpula y dar rienda suelta a gente como R.Romeva. Saura no puede dirigir el partido vestido de mosso y Guillot está más visto que Jesulín de Ubrique. El Bosch merece un descanso en un balneario suizo.
Agua a cántaros para Catalunya.
Cambio a raudales en nuestra sufrida Iniciativa.
Fumando espero.
el que no entenc és perquè s'insisteix en el SEGRE si resulta que el govern central no ho vol. Una mica tossut sí que ho és el senyor Conseller, no?
a mi també m'agradaria entendre-ho.
El desproposit general de tots plegats té com a proposta més passada de rosca la del "Rhone" que significa uns anyets d'obres amb el rebuig de pagesos francesos i etc etc, memtres ara tenim un problema urgent ara i aquí per resoldre. encara que el conseller sigui un ingenu i no sàpiga encarar el tema. No és un tema de medi ambient i prou, és un tema d'una veritable guerra de l'aigua amb caràcter politic i econòmic. o no?
bé, ara que ja ens hem fet tota la crítica i que vivim un procés de comunicació política interna i externa a ICV accelarada però necessària...
també ens caldria observar les coses que es diuen des d'altres forces, per exemple el que poposa CIU sobre la Roina (o Rhone, o com es vulgui escriure). Com s'enten que l'exconseller Espadaler (ciu) acusi el govern d'entesa de cometre "delicte ecològic" en el cas del Segre i, en canvi, el transvassament faraònic del riu frances, què és? Les veus dels sectors ambientalistes, polítics, pagesos, etc, de França no els sembla bé aquesta mesura (una mesura que, a més, suposa un projecte a llarg termini i que no suposa una solució a la sequera d'aquests dies).
Dit això, a més de mediambiental, tenim encesa una guerra política amb l'aigua com a pretext, és una guerra amb batalles diverses, moltes d'elles destinades a coronar els objectius de l'eix LA VANGUARDIA-SOCIOVERGÈNCIA-SECTOR ENERGÈTIC-SECTOR INFRASTRUCTURES, unes batalles que s'acabaran amb l'arribada del vell somni: el govern sociovergent anhelat per l'establisment.
Per cert, quan es deixarà de dir que LA VANGUARDIA és un diari seriós? El diari que sempre està amb l'statu quo, un diari que ha estat franquista, monàrquic, pujolista, maragallià, neoconvergent i mai...independent, sempre lligat als sectors del poder econòmic més salvatges.
postada:
Entre els defectes de Baltasar, convé dir que ha pecat d'ingenuïtat. De poder liderar un procés participatiu s'ha passat a un procés de caos enmig del foc creuat dels interessos suprems de la política dura de CIU i del PSOE, i de La Vanguardia, of course!
estos convergentes y esta papelería cutre de La Vanguardia van a saco. Hoy La Vanguardia mete baza en otro frente y exige la MAT a toda costa para evitar otra guerra, la guerra eléctrica.
José Antich es el editorialista y director al servicio del negocio del siglo.
Esto de La Vanguardia supera la política y manda sin ser votada.
què collons! és cert, el Baltasar ho ha fet malament i no ha sabut comunicar el misatge ni gestionar les relacions amb la gent i les institucions, d'acord.
ICV podria cantar-li les quaranta!
però no ens quedem en el debat baltasar-icv, que ja és important, doncs convé dir que, tal com escriu alguna gent aquesta guerra la ha està enverinant molta gent i els SOCIOVERGENTS ens volen fer caure en un parany. tenen un model molt clar. amb aigua, energia, construcció i productivisme integrat. Mentres nosaltres estem inmersos en la nostra dificultat comunicativa i els errors del conseller.
i... cent!
la pasta gansa que hi ha darrera del trasvassament del roina...ja, els de CIU i els de La Vanguardia no diuen tota la veritat: el negoci que vol fer La Caixa, accionista de les aigues del Roina i els 6 mil·lions de potencials clients que hi ha a la seca Catalunya.
Quina barra!!!!!!
QUINA PENA! ICV PODRIA SER EL QUE APAREIX AMB MÉS CLAROR DINS DE LA CRISI DE L'AIGUA I RESULTA TRIST. AMB LA MALA MAROR QUE FA CIU I LA MALA INFORMACIÓ DEL BALTASAR, ARA TOT A CORRE CUITA. TRIST.
ENS CAL UNA BAFARADA DE NOUS AIRES A ICV I DE GENT MÉS COMPETENT PER PODER RECOBRAR L'ESTIMA.
ENCARA HI SOM A TEMPS.
Publica un comentari a l'entrada