Convé fer algunes reflexions. Abans de les eleccions municipals i abans de les jornades dites de "reflexió".
La política institucional és un escenari. No és el "tot".
La mixtificació del concepte de política arriba i truca a la porta, fins i tot en els marcs d'actuació més propers.
Verificar la biopolítica a escala local hauria de ser més senzill. Les xarxes que dominen l'opinió i el criteri canvien el sentit de les coses més evidents i ho fan sense miraments. Allò que "no és política" apareix com "la política".
Sustituït el relat polític, cultural i històric (intempestiu i dinàmic) per l'auca que vivim,-ordida des del matrimoni entre medias i professionals-, a l'esquerra genèrica li tocaria fer la tasca cultural d'espurgar el gra de la palla.
La suposada incompatibilitat entre el ser col·lectiu i les individualitats, ha de dónar pas a les singularitats actives i relacionades entre sí. Els projectes, les candidatures, la nostra coalició premianenca, són un banc de proves.
Aforisme A. "El poder és local perquè mai és global. Però no és localment localitzable perquè és difús". Gilles Deleuze.
Aforisme B. "L'espai de la política està on aquesta mai hi arriba". Maurice Blanchot.
Reflexió final. "El dia que no s'ha de reflexionar és el dia de reflexió. Ja és massa tard. Tard". Jacques Tati
9 comentaris:
aquesta sí que l'has clavada, company. Imagino un món de la política amb gent que de tant en tant es faci aquestes preguntes, que llegeixi i que contrasti, i no ho trobo quasi mai. Una cosa és el temps de les eleccions i una altra ben diferent és el temps polític que és més gran i ha d'acollir aquestes i altres reflexions. Una cosa que es fa poc és això. T'animo i et segueixo el blog. Salut i força.
és filosofia portatil, per dur dins de la butxaca, a la llibreta negra i desplegar-la en casos de pèrdua de verticalitat i confusió.
pràctica+teoria+proposta=política, sense això no hi ha res de res, el que diu l'article és bàsic ben plantejat
I MÉS COSES...salutacions Jordi.
No tinc massa clar el percentatge de votant local o global que reflexiona el dia de reflexió, observaria pels resultats en general que més aviat poc és l'anàl.lisi. Ni tampoc afirmaria que el polític global, com el local, tingui ni temps ni espai per practicar la filosofia portàtil; són tan mediàtics (ús gens populista del terme el que faig) que no els hi queda temps per estar a soles amb la filosofia; malauradament poder el ratet abans d'anar a dormir el dediquen a seguir pensant estratègies per gestionar aquest món tan desagraït i burocràtic com és el de la política i l'ordre d'ella.
(Ep la paraula clau: es tracta de gestionar?)
La filosofia com la poesia la guarden tancada per quan deixen de ser visibles. Penso i crec que la feina de generar pensaments i axiomes la tenen, més que ningú els seus assessors i consellers, aquests grans desconeguts. D'aquesta forma l'anàl.lisi arriba filtrat i massa elaborat i el resultat és el que és. Gestió adhoc i pim-pan que avui mo és demà i el que mana és la notícia.
He de dir que aquesta insípida reflexió l'he tret només observant alguna agenda de polític de tres al quartu, alguna tinc el deure professional de conèixer i d'altres l'experiència m'ha donat ales per imaginarme-les.
¿ s'ha de gestionar l'ideologia????? com? on? qui?
Resumint, sort que en mig de la selva política sempre tenin "algun àngel" (sic) generador d'ànsia i necessitat de contrastos.
endo, quasi ploro ...
veïns!
fotre-hi Deleuz en tot això no és un mica massa arriscat?
si no arrisques perds el nord!
Publica un comentari a l'entrada