Fou arran d'una lectura apassionada "Spaces of Hope" (Espacios de Esperanza, ED. Akal) del geograf David Harvey (Universitat de Baltimore) que he intentat seguir la pista del neomarxisme anglosaxó. El resultat ha estat molt profitos. Harvey utilitza la geografia com a base instrumental per definir allò de les relacions espai-temps, el sentit historic i ho enmarca en el context més contemporani. Reformula la tesi del capitalisme expansiu (acumulació de capital) en connivència amb el que ell denomina "desplaçament" i ho resitua en el marc geografic, ajudant doncs a captar la dimensió espaial/econòmica i de relectura de la lluita de classes en clau de mobilitats socials, estratificacions, creació d'espai públic, etc...
Les ressenyes bibliogràfiques de Harvey remeten als clàssics (Marx, molt Benjamin, molt Foucault) i altres contemporanis de la New Left (Berman, Mike Davis o Fredric Jameson). Tot plegat resulta molt enriquidor, doncs augmenta l'arsenal teoric del socialisme del segle XXI, que té un element d'agregació innovador en l'ecosocialisme (concepte assumit en part per ICV i l'esquerra verda holandesa, i divulgat en el Manifest Ecosocialista del filosof de la "quarta" Michel Löwry). La pista americana ecosocialista de matriu marxista té un referent viu molt potent: Mike Davis. De lectura recomanada, Mike Davis a "Ciudad de Cuarzo" explica l'evolució de Los Angeles, com a paradigma de l'arqueologia futura, de la ciutat expansiva, de la gran metropoli que anticipa tots els registres de la reestructuació urbana coneguts i per coneixer. El llibre està editat per "Lengua de Trapo". Es pot llegir de dalt a baix sense haver estat mai a L.A. Les obres de Mike Davis estan destinades al coneixement de la ciutat des de tots els angles, ho ha fet amb les "àrees de degradació extrema" de Lagos, Dakar...ho ha fet, també des de Le Monde Diplomatique sobre Nova Orleans pre-post-Katrina... i després estirant el fil de David Harvey anem a Fredric Jameson, vinculat a New Left Review (com quasi tota aquesta penya), el seu esforç ontològic sobre el "present" està condensat en els seus llibres (" la condición posmoderna" especialment.). I per últim: Marshall Berman amb el seu llibret "Aventuras Marxistas" que pugna apassionadament per la reelaboració del marxisme amb altes dosis d'heterodòxia, humanisme, compromís i passió discursiva.
2 comentaris:
ENDORA: HEUS AQUÍ LES RESSENYES DELS LLIBRES QUE SOVINT COMENTEM! JTATI
Tati, vaig passar-me un altre cop per la Laie i aquesta vegada afortunadament la memoria no em va trair. Vaig ser capac de dir el seu nom a la llibretera. David Harvey a les mans, uauuuu,en Harvey d'en Tati, tant recomenat, tan tan uauuu que em vaig neguitejar: A l'obrir el llibre, i llegir per damunt de les olleres i(ep porto olleres, es que no sabia com dir-ho!)intuir les tantes hores de pensament i els increibles minuts de reflexio escrita d'aquest home, vaig veure un monstre i jo, em vaig empetitir, liliput jo. Em vaig cagar, si amic Tati. Necessito mes prevencio. Necessito un "espai" on poder fer un seleccio pre-harviana que m'instal.li en el mon del geograf i de la "vida" de forma pausada i segura, necessito un espai per a l'esperan,a (maco eh). En fi, et necessito. Ets un corredor de fons i l'alta muntanya t'ajuda. A mi les pujades m'espanten i la carretera amb linia discontinua em fa paura. Son els kilos de m{es? la motxila molt plena? Confio en la teva pedagogia i et reclamo una part de temps per donar-me o donar quatre referencies que em mostrin per repassar la postmodernitat i si potser fer-ho practicant la lectura compartida. De fet aquest resenyes que em facilites les guardo per a tornar a rellegir i interioritzar.
Eiiii, recorda que el meu teclat no esta configurat encara!! Em fa no se que,escriure tan... brut?
Estic pensant, i si em deixes el llibre? continuara (amb accent tancat)
Publica un comentari a l'entrada