CASSAVETES, SCORSESE, ESQUERRA CULTURAL I INTEMPESTIVA (AVIAT L'ESPAI), I ALTRES DIUMENGES COM AQUEST

Sessió de video domèstic amb John Cassavetes, la peli triada és Faces. Pocs recursos, blanc i negre. Parella a la deriva. Fugues i alcohol. Actuacions extremes. No us la perdeu. Nota: Feu el mateix amb Shadows (us imagineu una peli construida damunt una línia de contrabaix de Charles Mingus?). Més cinema: Reconfortant el "passi" de No Direction Home a casa del Jordi Tria, amb l'altre Jordi i en Xavi Gascó. Tres hores de Dylan/Scorsese en un "forcing" descomunal sobre la cultura folk, els beats, els drets civils...tot d'una. Conspirant davant la tele. Aviat la farem més grossa, doncs la Coali (l'espai de l'esquerra premianenca) acullirà verds, rojos variats, independents, trotskos, penya jove i molt més, per anar contruint l'ateneu alternatiu que rivalitzarà amb les oficialitats estandadaritzades...la cova, la seu, el taller, el magatzem...l'espai...començá a prendre forma. Carrer del Segle, 5!! Lectura de cap de setmana: el darrer exemplar de New Left Review, fins i tot Braudillard ja maldiu l'euroconstitució dels euroburocrates. Lectura final (relectura) de El Castell: La màgia d'un llibre inacabat, deliberadament aturat, on ningú és qui sembla. Com a la vida mateixa. Discos del dissabte: Giant Sand (Chore in Enchainment), John Coltrane (Half Note Sessions)...l'actitut de dos extrems és comuna. Els auriculars apreten i és un plaer. Quin fred! Posdata: politicament hem passat de la politica a la "politica de la nació" com si ja no hi haguessin recons, abismes, fondàries o "dispositius de poder" i "contingències" analitzables. Això ens passa per haver fet de la tele un dispositiu totalitzador magmàtic i pseudorepresentatiu. Dins les ones, pòlitica és auca, i l'auca pastura entre estirabots i guions previsibles. L'auca i els seus presonatges són el relleu de la complexitat. Maurice Blanchot escriu: "El lloc de la política és allí on aquesta no hi arriba". Per tant, amb la llicència del mestre: Voleu dir que no estem confonent les coses i estem dins d'un "loop" narratiu de poca sustància i massa, massa volada?