En ocasió del proper programa del Sound System (Ràdio Premià, 95.2 fm. dimarts a les 9 del vespre), rescatarem un dels fars de la densa escena del British Folk-Rock (?). Es tracta del guitarrista Bert Jansch. El que fou geni i figura (i tandem amb John Renbourn) de la fracció guitarrística de Pentangle, és un altre cas d'ostracisme-outsider que necessita el corresponent acte de justícia sonora.
Foto 2: Selene, Cachas, Batiste i Sisa (Música Dispersa).
El Brit-Folk fou un dels registres més interessants que va mostrar el maridatge entre estils diferents i les interseccions culturals viscudes a l'escena dels grans anys del rock, del R&B i, per dir-ho clar, d'aquell gran instant il·luminador que s'encenia quan "el món era pop" i quan l'expressió "pop" era el sinònim directe de "popular" i es bifurcava amb tota normalitat en els dominis del Folk. Deliberadament, m'aturo en aquest mini-debat per reivindicar una certa versió de les assimilacions de gèneres produïda a casa nostra pensant en els casos del bon veïnatge viscut entre el Grup de Folk i l'escena més o menys pop, més o menys psicodèl·lica, de la Catalunya underground (cas de Música Dispersa o del propi Pau Riba).
Quan el món era així, pensant en Bert Jansch, assistiem a una teoria dels vasos comunicants aplicada, la qual cosa ens permetia trobar el bo i millor del folk/blues britànic en el rerafons de l'escena pop emergent del paradís hedonista (i descaradament Working Class) dels Mods i els Rockers. Els Stones o els Yardbirds compartien escena amb John Mayall, Graham Bond, Alexis Korner i Cyril Davies. Sandy Denny i Vashti Bunyan "popejaven" en clau folk, com una Maria del Mar Bonet o una Françoise Hardy. I així succesivament, en un espiral de constel·lacions i associacions de tota mena, la suma caòtica produïa aquella explosió inicial que coneixem per Pop (i que ara, en el món d'avui, ha estat saquejada per el més vil Muzak mercantilista).
Un espai, doncs, per recordar la grandesa dels Pentangle, Amazing Blondel, Lindisfarne, la Fairport Convention... els Jansch, Renbourn, Richard Thompson, Sandy Denny, Nick Drake... La banda analògica del folk del pop, del pop del folk, del ball i del cant. De les mil i una nits en el planeta dels mil pubs.
